L'activitat vitivinícola i la cultura del vi com a factor de desenvolupament local i cooperació regional a Europa sintetitza i resumeix la proposta estratègica de RECEVIN. És al voltant d'aquesta estratègia que s'articulen diferents factors com el medi ambient, la vinculació del vi amb el turisme i el territori, les indústries i serveis auxiliars que es generen com a conseqüència de l'activitat vitivinícola, la recuperació del patrimoni històric i cultural, així com els aspectes vinculats a la formació i l'ocupació en les diferents activitats al voltant del vi.

Per aquest motiu es va crear RECEVIN l'any 1994 i se'n va formalitzar la constitució el 1999 a Estrasburg, en un context econòmic preocupant per al sector i les administracions locals.

L'estratègia de RECEVIN s'inclou directament en la perspectiva de cohesió territorial europea i forma part d'una tendència per reforçar les iniciatives locals de desenvolupament.

La població objectiu de la xarxa és la que viu a les ciutats europees amb una forta dependència econòmica en la viticultura. Actualment la xarxa té més de 70 socis de 9 països diferents: Portugal, Espanya, Itàlia, Grècia, França, Alemanya, Àustria, Eslovènia, Hongria.

La xarxa ha pogut treballar línies estratègiques com: la formació contínua dels treballadors del sector vinícola gràcies a programes com ADAPT; la promoció i creació de nous llocs de treball amb EQUAL i amb INTERREG, concretament amb el projecte Vintur es van desenvolupar estratègies i eines per al turisme i la cultura del vi.

VINTUR: L'Espai Europeu de l'Enoturisme, dins l'àmbit del programa europeu Interreg IIIC.
Els tres objectius del projecte, que es va desenvolupar de 2004 a 2006, van ser:
- Millorar la coordinació operativa de la xarxa de ciutats i regions del vi mitjançant nous instruments de cooperació i intercanvi;
- Activar l'intercanvi de coneixements i tecnologies mitjançant processos de gestió millors i intercanvi d'informació;
- Desenvolupar accions i metodologies orientades a potenciar una oferta de qualitat.
El projecte es va dur a terme mitjançant tres instruments de treball o fases:
1. Plataforma virtual per a l'intercanvi de coneixements.
2. Carta Europea de l'Entourisme: Carta de consens i implicació per a definir, participar i cooperar en l'enoturisme europeu.
3. Vademècum de l'enoturisme a Europa: metodologia per a activar els principis i objectius expressats a la carta.

La xarxa també està vinculada amb altres organitzacions internacionals del sector del vi, com poden ser l'OIV (Organització Internacional del Vi); l'AREV (Assemblea de Regions Vinícoles Europees); el CEEV (Comitè Europeu d'Empreses del Vi).

Des dels inicis (la primera Assamblea va tenir lloc l'any 1995), durant els anys previs i posteriors a la constitució formal com a associació (finals de 1999), la xarxa va esdevenir una plataforma d'anàlisi i estudi de la situació de les ciutats del vi en l'àmbit europeu. La xarxa va realitzar diversos informes per a analitzar el paper de les ciutats i la cultura del vi com a factor de desenvolupament local i cooperació a Europa.
D'altra banda, ha estat sempre plataforma de debat, Recevin ha servit perquè les ciutats del vi es plantegin qüestions com: vi, naturalesa i medi ambient; vi, economia i societat; vi i cultura; vi i salut; turisme i rutes del vi, urbanisme i paisatge.

Hi ha hagut, doncs, diverses línies d'actuació:

Promoció de l'enoturisme:

L'enoturisme respon a la necessitat de valorar i promoure els nostres territoris, consisteix en la integració dins d'un mateix concepte temàtic dels recursos econòmics i dels serveis turístics existents i potencials d'una zona vitivinícola.

Recevin promou l'enoturime i en concret la creació de Rutes del Vi amb l'objectiu d'afavorir el desenvolupament harmònic dels seus territoris. La Xarxa Europea de Ciutats del Vi considera que la responsabilitat de liderar aquest projecte recau en les ciutats, ens capaços de cohesionar el territori i valorar el seu patrimoni, comptant amb la col·laboració d'altres administracions i del sector privat.

La Xarxa ha impulsat l'interès de les ciutats en l'enoturisme mitjançant la cel·lebració de fòrums de debat diversos que han ajudat a madurar la idea als diversos territoris. La redacció de la Carta Europea de l'Enoturisme mitjançant el Programa Interreg III ha permès articular la cooperació pública i privada al voltant del turisme del vi. D'altra banda, el Vademècum de les Rutes del Vi és fruit del consens dels diferents territoris europeus per acordar els mínims de qualitat exigible a qui vulgui treballar l'enoturisme.

Promoció del producte i de la cultura del vi:

- El producte. Col·laborant amb el sector vitivinícola en la divulgació i el coneixement dels productes de qualitat de les diferents denominacions d'origen, l'excel·lència dels vins i les seves propietats saludables i nutritives, d'un producte mil·lenari.

- La cultura del vi. Posant de relleu que la vinya i el vi formen part d'un patrimoni cultural, vinculat a la història d'Europa i que ha suposat un element essencial per al desenvolupament econòmic, social i cultural de les diferents zones vitivinícoles. Difondre la cultura del vi, significa la fidelitat als orígens, però també aprendre a degustar i a gaudir d'un producte vinculat íntimament a la gastronomia i als plaers gustatius.

Formació:

Un dels altres eixos de la xarxa és posar a l'abast de les empreses relacionades amb el sector personal capacitat per fer front els nous reptes. A més dels projectes Adapt i Equal cada any es duu a terme en un país diferent de la xarxa un curs destinat als joves viticultors d'arreu d'Europa en diferents temes d'actualitat del sector. Aquesta formació es concreta mitjançant classes teòriques i pràctiques a càrrec d'experts reconeguts del sector, i es complementa amb visites guiades i degustacions. En aquesta tasca, Recevin compta amb la col·laboració de les associacions nacionals.

Lobby:

La tasca de Recevin com a lobby consisteix a desenvolupar posicionaments d'interès comú de totes les ciutats del vi a nivell europeu. Tant pel que fa a temes que són fonamentals per al sector vitivinícola - perquè és la principal riquesa de les respectives zones i les seves denominacions d'origen-, com per les mateixes ciutats en temes que formen part del desenvolupament local: formació, incorporació de la dona, suport als joves... En aquest sentit Recevin vol ser el portanveu de totes les ciutats que tenen en comú, no solament una història vinculada a la vinya i el vi, sinó també un present i un futur que volen que continuï estant unit a aquest cultiu i a aquesta activitat econòmica. Per això, és necessari fer sentir la veu de les administracions locals i defensar els seus interessos per mitjà de Recevin, davant dels organismes a nivell regional, nacional i internacional, i molt especialment, davant de les institucions europees. És imprescindible que la Unió Europea conegui de primera mà, dels propis interessats, quina és la realitat actual, i sobretot, quins són els objectius i projectes de futur. Es tracta de vincular estretament el desenvolupament de l'Europa dels estats amb l'Europa de les ciutats i les regions. Per això també es treballa plegats amb la institució regional AREV, amb qui es comparteix principis i projectes.

- Publicació de diferents manifestos sobre la posició de les Ciutats de Vi davant l'OCM del Vi, la Política Agrària Comuna, etc.

- Consolidació d'estades anuals per a joves viticultors europeus, com una eina formativa de qualitat en l'àmbit europeu (cada any té lloc a un país diferent de la xarxa).

- Consolidació del Concurs la Selezione del Sindaco com a eina per la promoció de vins de qualitat amb l'impuls de l'administració local.

- Carta europea de l'enoturisme: Document de consens que defineix el concepte d'enoturisme a nivell europeu i estableix les línies de participació i cooperació dels diversos agents per al seu desenvolupament i autorregulació.

- Vademècum de l'enoturisme euripeu: Sistema de gestió de la qualitat de l'enoturisme a nivell europeu a partir del qual es normalitzi la metodologia per a la posada en marxa, desenvolupament i reconeixement de les Rutes Europees del Vi.

A la web de Recevin (www.recevin.net) fa de plataforma de difusió de la xarxa i d'eina de comunicació per als socis. Mensualment s'envia un butlletí de notícies relacionades amb la xarxa, en el qual s'inclouen també notícies rellevants del sector, actes organitzats pels socis de la xarxa, etc. També s'ha editat un díptic sobre la xarxa en anglès, francès, castellà, italià, portuguès, grec.

Recevin es dóna a conèixer amb la participació a diferents actes, jornades o congressos. Entre d'altres:

- Suport i difusió del Màster d'Enoturisme de l'Institut de Formació Contínua de la UB (2010).
- Cidade do Vinho 2010 (Beja, Portugal).
- Membre de l'Itinerari Cultural Europeu ITER VITIS, Les chemins de la vigne (2010).
- Open Days 2009, "La participació dels governs locals en les xarxes europees - el valor afegit per als territoris".
- 2n Meeting Internacional Rutes del Vi (Vilafranca, juliol 2009).
- 1r Congrés d'enoturisme (Limnos, Grècia, juny 2008).
- Jurat del Premi Emili Giralt Raventós, Cultures del vi (2007).
- Wine Marketing Conference (Hongria, 2006).

Recevin ha servit de model per al desenvolupament de la Xarxa Europea de les Ciutats de l'Oli, xarxa que va fer les seves primeres passes amb el suport de Recevin.

D'altra banda, atesa la importància creixent del reconeixement de l'economia lligada al territori, el projecte de Vintur ha esdevingut un projecte de referència en el camp de l'Enoturisme. Tant la Carta Europea de l'enoturisme com el Vademècum, són documents de referència utilitzats per diferents organismes del sector del vi, en l'àmbit institucional, empresarial i acadèmic.

Des de la seva creació, Recevin ha esdevingut un lloc de trobada per les ciutats europees del vi, una eina de col·laboració i un instrument per a les associacions nacionals de les ciutats del vi.
També ha esdevingut una plataforma d'anàlisi dels problemes comuns i l'interlocutor davant de les institucions europees.
L'oportunitat de coordinar esforços i unir preocupacions comunes i propostes, justifica per si sola l'existència de la xarxa.

Recevin ha esdevingut:

- Un lobby per influir i adreçar-se a les institucions europees,
- Un espai de debat i d'intercanvi de coneixement, experiències i bones pràctiques,
- Un punt de trobada i participació per a totes les ciutats del vi,
- Una plataforma per crear i impulsar les xarxes nacionals de ciutats del vi,
- Una eina per impulsar l'enoturisme a nivell europeu, per fer que esdevingui un moviment a tots els països.

- Els resultats obtinguts.
- La xarxa de contactes.
- La necessitat de treball en conjunt assumida per tots els socis.
- L'experiència de treball en comú acumulada.

- La manca d'estructura organitzativa professionalitzada.
- Els alts i baixos del lideratge polític.