En visitar el nostre lloc web, acceptes les Cookies que utilitzem per millorar la navegació. Rechazar Aceptar
Àmbit /
Desenvolupament econòmic
Estràtegies per al Desenvolupament Econòmic
Guardar Icono descarga
Compartir Icono Facebook Icono Twitter
Joves amb professió
Formació amb reflexió
"Joves amb professió" és un projecte que té com a objectius millorar el nivell de formació professional dels joves que abandonen el sistema educatiu i evitar el rebuig frontal d'aquests joves a formar-se. El projecte inclou un procés de reflexió sobre la pròpia trajectòria laboral i sobre les visions negatives de l'educació.
Àmbit:
Desenvolupament econòmic
Subàmbit:
Estràtegies per al Desenvolupament Econòmic
Data d'inici:
01/01/2011
Data de finalització:
31/12/2011
Província:
Barcelona
Municipi:
Esplugues de Llobregat
Nombre d'habitants:
46726
Nombre de visites:
1648
Valoració:
Bona pràctica
Més informació
Persona de contacte:
Maria de la Fuente Rodríguez
Càrrec:
Directora Empresa i Ocupació
Ens:
Ajuntament d'Esplugues de Llobregat
Lloc web:
Adreça electrònica:
mfuente@esplugues.cat
Telèfon / Fax:
933720416
Adreça:
Petit parc de l'amistat, s/n - 08950 Esplugues de Llobregat
Descripció de la pràctica
Detalles ficha
Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
Després de diversos intents d'influir d'alguna manera en la superació del cercle viciós present a la societat, en el qual hi ha una necessitat de formació cap als joves però a la vegada hi ha un rebuig dels joves a la formació, mitjançant accions ocupacionals diverses adreçades als joves, principalment formatives, es va observar que hi havia una feina prèvia i indefugible que pertanyia fer principalment als propis joves.

La importància del nivell d'estudis dels joves en relació amb l'atur és evident. Segons dades de l'EPA (Estat espanyol: IV trimestre 2013) els joves aturats que tenen estudis superiors o de formació professional son el 24% del total d'aturats en la franja d'edat de 16 a 29 anys. La resta de joves aturats tenen una formació fins a l'ensenyament obligatori. Si considerem franges d'edat separades (16-19 anys o 20-24 anys) s'incrementa el percentatge de joves que estan a l'atur amb formació fins a l'ensenyament obligatori. Per tant, entre els joves que tenen estudis post obligatoris, l'atur és significativament més baix. Així doncs, els joves que tenen un projecte professional de futur, tenen més opcions d'encaixar en el mercat laboral. Si aquest projecte és encerat, les opcions és multipliquen.

Les conclusions de l'anàlisi d'aquesta realitat global en xifres s'han vist reforçades per la feina diària i constant d'orientació a joves en els serveis municipals d'ocupació. Per aquells joves amb un projecte professional i educatiu, les oportunitats respecte a la millora de la seva situació s'incrementen significativament, mentre que pels joves que no tenen aquest plantejament i viuen en l'immediatesa, les oprtunitats són molt menors.

Aquesta realitat és una tendència que s'ha anat reproduint els darrers anys. També a l'any 2010 (any en el que va néixer el projecte) la distribució del jovent aturat segons nivell d'estudis era el mateix. Així doncs, "joves amb professió" neix amb la finalitat de que joves sense interessos professionals definits, puguin adquirir els coneixements necessaris per tal d'elaborar el seu projecte professional inicial, concloent en el disseny individual del seu itinerari formatiu.
Objectius de la pràctica
General:
- Provocar un canvi en els joves respecte a la seva percepció de futur professional i un altre respecte a la seva percepció de la necessitat de formar-se per a assolir els seus objectius professionals, potenciant valors com l'autoconeixement, l'autoestima i el treball.
- Posar a disposició dels joves els coneixements necessaris per elaborar el seu projecte professional inicial (amb un disseny individual d'itinerari formatiu) i avançar/concloure en l'elaboració del mateix.
Específic:
- Millorar l'autoconeixement dels usuaris.
- Identificar i/o reafirmar els interessos professionals.
- Identificar per part dels usuaris els àmbits / llocs de treball de la professió seleccionada.
- Inventariar les competències a adquirir de la professió escollida.
- Millorar les habilitats de negociació en una entrevista de treball.
Diagnosi prèvia a la pràctica
Ens que ha realitzat la diagnosi Tipus de diagnosi Participació d'actors Tipus d'ens
Ajuntament d'Esplugues de Llobregat
Interna
No Participativa
Administració local

La diagnosi realitzada prové de l'anàlisi de dades estadístiques, de les entrevistes d'orientació professional i laboral que es fan al servei municipal anomenat Centre de recursos laborals (CRL) i de l'experiència de molts anys treballant amb joves sense formació, a través de programes de formació ocupacional, com ara els programes de garantia social, els programes de qualificació professional inicial i les escoles taller.

Pel que fa a les dades relatives als joves que abandonen l'educació reglada i no continuen la seva formació per vies alternatives. A Esplugues de Llobregat l'alumnat que obtingué la titulació del Graduat d'Ensenyament Secundari pel curs 2005-2006 va ser la següent: un 78.71% a l'ensenyament públic i un 91.19% a l'ensenyament concertat. Per tant, hi havia un nombre elevat d'alumnat que repeteí o quedà fora de l'ensenyament reglat sense la titulació mínima de l'ensenyament obligatori.
Un altre col•lectiu a tenir en compte en aquest projecte és el de joves nouvinguts atès que les dades de no acreditació acadèmica són més elevades. Segons les dades del padró d'habitants, l'any 2007 un 76.30% dels joves entre 15 i 29 anys era nascut a Esplugues de Llobregat. Un 20.35% dels joves era nascut a l'estranger i un 3.35% era nascut a la resta de l'estat. Per tant, es pot considerar que hi ha un important nombre de joves nouvinguts a la ciutat.
Aquesta situació es manté actualment a grans trets. Segons dades del Departament d'ensenyament del curs 2012-2013, una mica més del 6% de joves a Catalunya no acrediten el 4rt d'ESO. Si hi sumem el jovent que acredita amb assignatures pendents, arribem a més del 15% de joves.

Encara que la taxa d'atur de menors de 29 anys sense perfil professional ja reflecteix un problema d'inserció laboral, la seva magnitud pot arribar a ser molt més elevada quan aquests joves que no van decidir un projecte professional arribin a una edat major. Un indicador d'aquesta realitat és el creuament de l'atur i el nivell d'instrucció on es pot apreciar que hi ha una correlació entre aquestes variables. Si observem l'atur registrat al novembre de 2009 d'Esplugues, podem constatar que un 86.6% de les persones aturades tenen un nivell d'instrucció baix, fins a l'educació general obligatòria. Aquesta correlació la trobem en les dades d'atur a nivell de Catalunya, la comarca i altres municipis. També la podem observar en diferents períodes cronològics. El març de 2014 el 82.33% dels aturats registrats a Esplugues de Llobregat tenen l'ensenyament obligatori com a nivell d'instrucció màxim. Cal tenir en compte que, probablement, moltes persones que porten temps a l'atur i han exhaurit prestacions, no renoven la inscripció a l'Oficina de Treball. Per tant, entenent aquesta correlació com a indicador de que el fet de definir un projecte professional i generar oportunitats professionals redueix les possibilitats d'estar a l'atur, podríem concloure la importància de desenvolupar aquest projecte per joves.

Afegit a l'anàlisi d'aquestes dades generals, les entrevistes realitzades amb joves al Centre de Recursos Laborals (CRL) i a l'experiència de treball amb joves sense formació, afegeixen elements per entendre què passa amb el jovent sense projecte professional. D'aquesta font d'informació hem arribat a les conclusions següents:
- Els joves amb baix nivell de formació tenen un discurs contrari a la formació. Això genera que les seves oportunitats en la nostra societat siguin menors i que entrin en un cercle viciós difícil de trencar.
- Convèncer al jovent a través d'arguments sobre millorar les oportunitats del seu futur relacionades amb les necessitats de la societat respecte a comptar amb professionals ben preparats no són gaire efectius.
- Tot i que generar un vincle amb aquests joves és molt important, transmetre una metodologia que puguin utilitzar autònomament és cabdal.

Com a valor afegit per l'anàlisi, el servei CRL no és exclusiu per joves permet tractar la qüestió ocupacional amb persones que poden ser els pares i mares dels joves que estan en algun dels projectes. De fet, en alguns casos, no és que ho puguin ser. Els mateixos pares i mares són usuaris del servei d'ocupació. Es constata una correlació entre la visió d'aquest jovent i la dels pares i mares del món laboral i formatiu. Així, el jovent tendeix a reproduir amb diferències el discurs dels adults. És així, com es pot projectar (sense que això sigui determinant) un futur per aquest jovent immers en un context que reforça actituds que els hi generen poques oportunitats respecte al món del treball i la formació.

A més del factor individual cal tenir en compte l'efecte social que pot tenir la suma de joves mancats de projecte professional. El grau de formació dels recursos humans d'un territori concret és part fonamental de l'evolució del mateix cap a un nivell de desenvolupament socioeconòmic adequat. Tant a la comarca del Baix Llobregat com al municipi d'Esplugues, aquest criteri és un dels eixos de les polítiques ocupacionals i de promoció econòmica. En el cas concret que ens ocupa, el col•lectiu format per joves de 16 a 29 anys, que, havent abandonat l'escola, no tenen projecte professional, pateix d'una mancança essencial que pot marcar durant anys llur qualitat de vida, des de la perspectiva de la qualitat de la feina a la que podran accedir i, per extensió, el propi desenvolupament del territori en el que resideixen.

Per últim, l'any 2010 es va desenvolupar una prova pilot d'aquesta acció al municipi, amb resultats satisfactoris. Dels 47 joves que van començar el projecte (que va tenir una durada de 6 mesos) 29 van tornar al circuit de la formació, 6 es van inserir laboralment, 6 van acabar en fase de presa de decisions i 6 van abandonar el projecte. Tot i que l'acció en un inici estava pensada per a joves menors de 25 anys, la situació del mercat laboral i el fet de trobar durant el desenvolupament de l'acció molts candidats amb edats superiors als 25 anys, va fer que s'ampliés l'edat dels candidats a 29 anys. Aquesta prova pilot va permetre millorar continguts i seqüència de l'acció en el disseny definitiu implementat l'any 2011.
Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
A joves d'entre 16 i 29 anys que no tinguin clar a què es volen dedicar en el futur (o tinguin dubtes o manca de motivació) amb disponibilitat horària de matins de 9 a 13 h.
Vinculació amb altres programes o actuacions
Aquesta acció pot definir-se, en el cas del col·lectiu a qui s'adreça, com el pas previ i del tot necessari a l'inici de tot itinerari formatiu. En conseqüència, la pràctica està vinculada als programes de formació ocupacional desenvolupats directament per l'ajuntament d'Esplugues de Llobregat i altres entitats.
Implementació
Detalles ficha
Fases i principals línies d'actuació
L'elaboració del projecte professional consta de quatre grans línies de treball:

1. Selecció de la professió per part de cada alumne tenint en compte els seus interessos personals i professionals i la seva formació i experiència laboral prèvies;

2. Definició de l'itinerari formatiu de cada alumne. Descripció de les competències de la professió escollida, identificació de les que ens falten i esbrinar on, com, quan i a quin cost podem adquirir-les;

3. Disseny del pla d'acció a mig termini (3-5 anys) per desenvolupar el projecte professional de cada alumne de forma estratègica i realista (tenint en compte el context vital);

4. Identificació, descripció i conscienciació de les fortaleses i les debilitats personals per desenvolupar el projecte professional.

El projecte "Joves amb ocupació" es desenvolupa en les següents fases:

FASE 0 (prèvia a l'atenció als usuaris). Difusió per a la recerca de candidats potencials. Aquesta fase inclou:

- Reunions informatives, on s'explica el projecte a entitats amb potencial de derivació d'usuaris.
- Difusió de cartells publicitaris del projecte a instituts, associacions i entitats juvenils, instituts...
- Difusió del projecte a les publicacions, en paper i digitals, de la zona.


FASE 1 DEL CIRCUIT. Sessions informatives generals o individuals. Aquestes sessions es van construint segons van arribant els possibles candidats. Les sessions han de ser dinàmiques, encoratjadores i positives. En finalitzar la sessió, es fa omplir i signar a l'usuari interessat la fitxa inicial, amb les seves dades.

- Primera sessió individual: Aquesta sessió té l'objectiu de recollir informació estructurada, seguint els criteris de la Fitxa Personal. Al final de l'entrevista, es passa una prova de personalitat. És recomanable fer el test dels colors de Lüscher (versió breu de 8 colors), atès que és una prova que difícilment es pot alterar intencionadament i ens dóna una visió actual de la gestió de l'estrès i l'ansietat així com altres característiques estables de la personalitat de l'usuari.

- Anàlisi de les dades obtingudes: Amb les respostes donades per l'usuari i els resultats del test, s'elabora un breu informe inicial, que ofereix una visió general de la situació formativa, familiar, professional i personal, així com les principals barreres i punts forts de l'usuari en el seu procés de professionalització.

FASE 2 DEL CIRCUIT. La segona sessió individual és sessió de devolució dels resultats obtinguts. Són sessions motivades per tal de que els alumnes es vinculin al projecte. S'han de suavitzar els punts sensibles que poden provocar una reacció negativa de l'usuari.

FASE 3 DEL CIRCUIT. Aquesta fase és la formativa del projecte. Consta de 40 hores, repartides en 10 sessions de 4 hores cadascuna a raó de 3 dies a la setmana (dilluns, dimecres i divendres). L'objectiu d'aquesta formació és que els usuaris adquireixin tots els coneixements necessaris per a elaborar el seu propi projecte professional, i avancin tan com sigui possible en la concreció d'un mateix.

El propi projecte professional és un estudi estratègic on es recullen les característiques personals, els interessos professionals, les feines que es saben fer, les que es podria aprendre a fer, les motivacions, les prioritats a la feina. A partir d'aquí, es motiva a l'alumne per que tingui clar què vol fer, es cerca què li falta per a aconseguir-ho i se li marca un guió amb un temps determinat per tal d'aconseguir-ho.

Per a l'elaboració del projecte professional es va entregant a l'alumne una documentació de registre on s'introdueixen els resultats que es van obtenint en la recerca realitzada. És una recollida sistemàtica d'informació que finalitza en el pla de treball a realitzar els propers 3 anys de la seva vida. A l'arxiu adjunt (68_propuesta 2) es poden observar les diferents sessions amb el temps dedicat a cada acció, per tal d'elaborar el projecte professional.

FASE 4 DEL CIRCUIT. Formació en habilitats socials per a l'ocupació. En aquesta fase comencen a elaborar el currículum, les propostes de millora del currículum, i a fer simulacres d'entrevistes amb el formador i entre els alumnes.

En finalitzar aquesta fase, es passa als alumnes la valoració final del projecte. Un qüestionari amb preguntes obertes i tancades on els alumnes poden valorar el projecte en totes les seves dimensions.

D'altra banda, en aquesta fase es realitza l'informe final individual. Aquest és un quadre resum on es reflecteix breument els següents apartats per cada alumne:

- Síntesi de Projecte professional.
- Formació prèvia (anterior a l'inici del projecte professional).
- Accions formatives previstes al seu projecte professional.
- Accions laborals previstes al seu projecte professional.
- Fortaleses per a assolir el seu projecte professional.
- Debilitats que poden interferir en la realització del seu projecte professional.

FASE 5 DEL CIRCUIT. Aquesta és la última fase en la que es realitzen tutories individuals de seguiment. El nombre d'aquestes ve determinat en funció de les necessitats de cada alumne.
Actors que hi han intervingut
Nom Tipus Fase en la qual intervé Tipus d'intervenció
DIPUTACIÓ DE BARCELONA
Administració local
Totes
Recursos financers (finançador)
Descripció de l'actuació en la práctica::
La Diputació de Barcelona ha aprovat i cofinançat aquesta acció.
Enric Datzira
Empresa
Implementació
Col·laborador
Descripció de l'actuació en la práctica::
L'Enric Datzira és el docent que va impartir la formació de 30 hores de Projecte professional. Els continguts han estat dissenyats per ell així com la metodologia i els recursos didàctics emprats.
Lluis Ballester Muñoz
Administració local
Totes
Totes
Descripció de l'actuació en la práctica::
Tècnic que planifica i executa tota l'acció, amb la col·laboració d'un professional docent extern.
Recursos econòmics
Total euros per període
21.390 €
Característiques generals del finançament (períodes, tipus...):
Preparació i tancament de l'acció: 4.008,00 €

Execució tècnica (1 tècnic/a): 16.032,00 €

Impartició acció formativa (30 h) Consultor extern: 1.350,00 €
Llista de recursos econòmics:
Nom de l'ens Modalitat de l'aportació Període de finançament Quantitat Observacions
Des de Fins a
DIPUTACIÓ DE BARCELONA
Subvencions públiques
17/06/2011
16/12/2011
10915,2
AJUNTAMENT D'ESPLUGUES DE LLOBREGAT
Fons propis
17/06/2011
16/12/2011
10474,8
Recursos humans
L'equip tècnic del projecte està format pel tècnic responsable del projecte i el formador o tècnic extern, responsable d'impartir la formació sobre el projecte professional. Les seves funcions específiques són les següents:

- Tècnic del projecte. És el principal responsable de dur a terme totes les fases del projecte, excepte la formació en el projecte professional.
Les principals funcions desenvolupades són: Contactar amb entitats externes per tal de donar a conèixer el projecte, realitzar la difusió del mateix, el cronograma, la recerca de candidats, les sessions informatives, les entrevistes inicials, els informes individuals, la devolució als usuaris, la coordinació d'espais, equipaments i materials, el control d'assistència, la formació complementària, les tutories de seguiment, el tancament del projecte i la memòria final.

- Formador- tècnic extern. Expert en formació de projecte professional. Les principals funcions desenvolupades són: Preparar classes i els apunts a entregar als alumnes, la formació i el seguiment del procés d'elaboració del projecte professional individual de cada alumne, verificant la assimilació de coneixements, la motivació de l'alumne en el procés, i el resultat al final del curs.


Altres recursos
- Aula equipada amb taules, cadires, canó projector i pissarra, amb capacitat per a 18 alumnes.

- Aula amb ordinadors amb connexió a Internet i auriculars.

- Despatx per a entrevistes individuals.

- Espai de treball del tècnic de projecte, equipat amb ordinador amb connexió a Internet, taula, cadira i material de oficina, per a desenvolupar les tasques administratives.

- Apunts del curs de projecte professional.

- Apunts de les sessions de formació complementària.

- Llibretes i bolígrafs per a tots els alumnes.

- Rotuladors tipus Vileda.

- Fulls DIN-A4
Resultats
Detalles ficha
Descripció dels productes assolits
El 91,67% dels participants que ha fet el circuit complet ha decidit tornar a la formació reglada o ocupacional. El 8,33% restant, a la finalització del projecte, encara no havia pres una decisió perquè encara no havia definit completament el seu projecte professional, però després de la participació al projecte, es pot dir que disposa de les eines per fer-ho.
Documentació produïda (informes, memòries, projectes, material de difusió...)
Nom Tipus Data Disponibilitat Documentació adjunta
Memòria justificativa
Memòria
Indefinida
--------
68_propuesta3.docx
Presentació projecte
Presentació
Indefinida
--------
68_propuesta1.pptx
Projecte joves amb professió
Projecte
Indefinida
--------
68_propuesta2.docx
Impacte
S'ha produït un canvi en tots els usuaris del projecte, especialment en la seva autoestima i en la capacitat de creure en les seves capacitats. L'atenció integral que s'ofereix als usuaris diferencia aquest projecte d'altres projectes d'itineraris formatius en el sentit que, a banda d'incentivar tant el plantejament i la planificació conscients del propi futur professional com la millora de la formació, "joves amb professió" també posa èmfasi en aspectes com són l'autoconeixement, la gestió emocional i l'acompanyament en la creació del seu projecte professional. L'atenció a aquests aspectes de manera integral ha contribuït a potenciar l'autonomia d'aquests joves, tot ajudant que esdevinguin persones més lliures, més conscients, més emancipades, amb major criteri, generadores d'oportunitats i amb més recursos personals per fer front als reptes de la seva vida, tant personal com professional.
Avaluació
Detalles ficha
Tipus
Interna
Ens
Diputació de Barcelona
Document adjunt
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
Respecte al primer objectiu, relatiu a provocar un canvi en els usuaris, es considera assolit en el sentit que tots els participants experimenten un canvi de percepció, tant respecte al seu futur professional com respecte a la necessitat de formar-se per assolir els seus objectius, i la gran majoria arriba per si mateix a la conclusió d'aquesta necessitat, fet que es veu abastament reflectit a les respostes obertes de la valoració que han fet els usuaris del projecte.

Pel que fa al segon objectiu, relatiu a que els joves disposessin dels coneixements necessaris per elaborar el seu projecte professional inicial i avançar en l'elaboració del mateix, també el valoren com a assolit en la mesura que l'elaboració del projecte professional personal es troba molt avançada a la finalització del projecte.
Punts forts de la pràctica
1. Tutorització i sessions individuals

A les sessions tutorització i sessions individuals, s'han realitzat les accions següents:

A. Recollida d'informació selectiva per tal de saber en quina situació formativa, laboral i d'interessos professionals, estava l'usuari en començar el projecte. Com i per què han arribat a aquesta situació.

B. Recollida d'informació de les circumstàncies socials, personals i de personalitat, que han influït en que siguin on són. Durant l'entrevista es fa el test dels colors de Lüscher, per tal d'obtenir l'anàlisi de personalitat i la capacitat de resolució de conflictes, descrivint l'estat anímic de la persona. (veure annex 5, Fitxa personal)

C. Devolució de les conclusions al jove participant per tal que pugui fer una valoració d'autoconeixement, de fortaleses i debilitats en front del projecte professional. El treball individual ha estat essencial, fonamentalment al principi de l'acció quan el/la jove no estava del tot convençut de la necessitat de participar i de definir una trajectòria professional més enllà de la immediata recerca de feina.

2. Contingut de la formació de Projecte professional. Es considera la primera part de la formació, que no aporta recursos de caire operatiu, essencial per a l'assoliment de l'objectiu de l'acció. Pretén explicar a aquests joves d'una forma clara que les opcions i prioritats que apareixen en el procés de presa de decisions individuals depenen molt del concepte de “normalitat” adquirit en el context social de cadascú. Els mòduls sobre "el concepte, el sentit del treball i les competències transversals" i "Socialització: l'individu com a motor del canvi" treballen aquests aspectes i preparen per a la concreció posterior del projecte professional.
Punts dèbils de la pràctica
- No es fa prou seguiment i acompanyament dels participants un cop finalitzada l'acció (bàsicament, per carència de recursos humans).

- El seguiment de l'evolució dels participants es va mantenir fins a un mes després de la finalització de la formació. En aquest mes, ja s'han detectat i corregit alguns casos d'alentiment de la continuïtat del seu projecte professional, i disminució de la seva motivació. Aquest seguiment, permetria detectar i evitar alguns casos d'alentiment en la continuïtat del projecte professional, així com la disminució de la motivació assolida durant la participació en l'acció, etc. Justificació: Una bona part dels alumnes, abans l'inici de l'acció, no tenia cap rutina de treball; un cop finalitzada, si la seva incorporació als circuits formatius o laborals no és immediata, tendeix a tornar a aquesta falta de rutina.

Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats
Transferibilitat a tota entitat pública o privada no lucrativa que treballi amb grups de joves del col·lectiu objecte del projecte.
Desenvolupament econòmic
80 pràctiques
Els governs municipals s'impliquen cada vegada més en totes les activitats del món econòmic i laboral. Moltes de les pràctiques recollides al BBP estan dins de les tendències més innovadores en matèria d'economia social, emprenedoria, inserció laboral, formació ocupacional, economia circular, treball en xarxa i cooperació intermunicipal.
Proposa una bona pràctica
Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona pràctica.
Proposa una bona pràctica
Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona pràctica.