En els seus inicis, la Xarxa Alimentària de Vic comptava amb un sol servei, el Rebost Solidari. A mesura que les necessitats alimentàries incrementaven i apareixien diferents serveis que hi donaven resposta, es va constituir la Xarxa tal com es coneix actualment. Breument, la història de la Xarxa a Vic és la següent:

-Primera etapa, de l'any 1994 al març de 2009. Quan es creen els Serveis Socials a la ciutat de Vic, es va veure la necessitat de crear un servei per atendre a les necessitats alimentàries de la població. A partir d'aquest moment es van anar creant diferents recursos públics i del tercer sector per donar cobertura a aquesta necessitat. En aquest període no hi havia treball de Xarxa, si no que cada servei funcionava independentment uns dels altres. Hi havia coordinació, però no treball conjunt.

- Segona etapa d'abril de 2009 a setembre de 2013. En aquest període es conforma l'estructura de la xarxa alimentària Vic - Osona, incorporant la resta de serveis existents a la ciutat que donen resposta a les necessitats d'alimentació. En aquest sentit, es va fer un treball conjunt entre les diferents entitats o organitzacions del territori que oferien recursos alimentaris per a persones en situació d'exclusió social per elaborar un “Pla de xoc per a l'alimentació a la ciutat”. Aquesta segona etapa ha estat destacable per fer un pas endavant i consolidar els diferents dispositius com a una sola xarxa alimentària de la ciutat.

- A partir del 2013 i fins a l'actualitat es comença una nova etapa del Rebost Solidari coincidint en un canvi d'ubicació física. En aquest període es tendeix a millorar millorar l'enfocament dels diferents serveis encarant-lo a treballar per garantir l'autonomia de les persones ateses amb la finalitat d'apoderar-les.

La Xarxa Alimentària dóna resposta a tota la població de la ciutat de Vic que presenta necessitats alimentàries i compleix els requisits d'accés a cada recurs o servei.

A més, la major part dels serveis també donen resposta a diferents pobles de la comarca d'Osona (a excepció dels serveis de menjar per emportar del Centre de Dia, dels casals de la Gent Gran o el projecte de necessitats amagades que centren la seva atenció a la població de Vic).

Durant els darrers anys, s'ha vist la necessitat de treballar per a la sensibilització de la ciutadania vers les necessitats alimentàries d'una part dels ciutadans de Vic – Osona. En aquest sentit, les accions de sensibilització han estat:

- Campanya “Gran Recapte” promoguda per la Fundació Banc d'Aliments de Barcelona

- Recollida d'Aliments als centres del Consorci Hospitalari d'Osona i a l'escola Sagrat Cor de Sant Hipòlit de Voltregà

- S'han atès cinc visites d'institucions interessades amb el Rebost de minves i el Rebost Solidari

D'altra banda, el projecte rep el suport i la col·laboració de diferents empreses, entitats i organitzacions de la ciutat de Vic i de la comarca d'Osona. En l'actualitat, hi ha catorze empreses col·laboradores, onze entitats, set centres d'ensenyament i dos clubs esportius.

El 2012 va ser un any de referència ja que, a part del conegut Rebost Solidari i Menjadors Socials, es van incorporar definitivament a la Xarxa la resta de dispositius. La Xarxa Alimentària està formada per diferents dispositius alimentaris, que conjuntament donen cobertura a les necessitats d'alimentació dels diferents col·lectius en situació de vulnerabilitat social i econòmica.

Un factor clau és la valoració social que permet elaborar un diagnòstic acurat per a cada situació personal, ajustant les necessitats de cada persona/família al dispositiu més adequat.

Els dispositius de la Xarxa són els següents:

- El Rebost Solidari: és el pilar bàsic dels serveis que treballen per garantir l'alimentació de les persones més vulnerables. Consisteix en un rebost de distribució d'aliments, que està gestionat per les tres entitats organitzadores: Ajuntament de Vic, Creu Roja Osona i Càritas Arxiprestal Vic.

- Rebost Minves: centre de recollida d'aliments diaris procedents de les minves dels mercats i supermercats. Aquests aliments revesteixen al Rebost Solidari o es donen a entitats socials del territori. Entitat referent: Càritas Arxiprestal Vic.

- Menjadors socials: serveis que proporcionen àpats elaborats i un entorn socialitzador, de forma temporal, a persones amb greus necessitats socials de subsistència. Entitats referents: El Tupí i Càritas Arxiprestal Vic.

- Menjar per emportar Centre de Dia: servei que proporciona àpats elaborats a les persones grans amb dificultats per cobrir les seves necessitats alimentàries. Entitat referent: servei municipal gestionat per FADO.

- Menjador Casals de la Gent Gran: servei de menjador per a les persones grans a un preu ajustat, proporcionant àpats elaborats i un entorn socialitzador. Entitats referents: Casals de la Gent Gran que depenen de la Generalitat de Catalunya.

- Ajuts de menjadors escolars: ajuts econòmics dirigits a reduir el cost del menjador escolar a les famílies amb més dificultats econòmiques i alimentàries. Entitats referents: Consell Comarcal d'Osona (Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya), Ajuntament de Vic i Creu Roja Osona.

- Menú Low Cost: servei que ofereix un menú diari, per consumir al domicili particular, a un preu per sota del cost de mercat. Està destinat a persones amb dificultats econòmiques i d'alimentació. Entitat referent: Seminari de Vic.

- Necessitats amagades: projecte liderat per Càritas Arxiprestal Vic, que consisteix en aportar aliments a domicili a persones que tenen una mobilitat reduïda o alguna altra circumstància que els impedeixi anar al Rebost Solidari. Entitat referent: Càritas Arxiprestal Vic.

En la següent imatge es pot observar la relació entre els diferents mecanismes dels quals disposa la xarxa:

675.278 €

Aquestes són les despeses del període 2009-2012 del Rebost Solidari, no de la globalitat de la Xarxa. Cal destacar que la majoria d'ingressos provenen de les entitats organitzadores i les despeses es destinen als costos de la compra d'aliments. En aquest sentit, les despeses desglossades són:

- El 56,40 % del total de la despesa és destinat a la compra d'aliments;
- El 22,80 % del total de la despesa es gasta en concepte de lloguer del local;
- El 13,40 % es destina en concepte de transport;
- El 5,80 % va destinat als diferents subministraments (aigua, llum...);
- El 2,90 % s'ha destinat a reparacions;
- El 2,50 % a altres treballs;
- I finalment el 2,10 % és despesa per la compra de materials.

Pel que fa a la procedència dels ingressos totals, que equival als mateixos 675.278 €, aquests es divideixen en:

- El 40,20 % prové de l'Ajuntament de Vic;
- El 19,60 % prové de Càritas Arxiprestal Vic;
- El mateix 19,60 % prové de Creu Roja Osona;
- El 6,60 % d'ingressos prové de diversos Ajuntaments de la comarca;
- El 13,30 % prové de donatius;
- I el 0,60 % restant prové del Consell Comarcal d'Osona.

Es compte amb 25 professionals que provenen de l'Ajuntament, Càritas Arxiprestal Vic i la Creu Roja Osona, que tenen la funció de diagnòstic i prescripció del servei.

A partir d'aquí, en la implementació de la Xarxa Alimentària Vic – Osona aquests dispositius no serien possible sense el suport dels 237 voluntaris fixes o esporàdics.

Les dades obtingudes de la Xarxa Alimentària Vic – Osona de 2009 fins a setembre de 2013 són:

Rebost solidari. El nombre de famílies que han passat pel Magatzem Solidari durant aquests anys ha anat creixent des de l'inici fins l'any 2011. Coincidint amb la segona etapa del Rebost Solidari, l'any 2009 hi va haver un increment important del nombre de beneficiaris coincidint amb l'inici de la crisi econòmica.

Durant el 2012 hi ha hagut 1.321 famílies ateses, tenint 4.378 beneficiaris. En relació al 2011 hi ha hagut un 11% de disminució; aquest decreixement és degut a l'entrada de nous dispositius a la Xarxa que afavoreix el repartiment dels beneficiaris en funció del tipus de servei que s'ofereix.

De gener a setembre de 2013, hi havia un total de 4.715 persones beneficiàries del Rebost Solidari. En aquest sentit, s'observa que tot i no incrementar gaire el nombre de beneficiaris, augmenten els usuaris que viuen sota una precarietat absoluta.

ANY Nº Beneficiaris
2008 - 2.364
2009 - 4.037
2010 - 4.329
2011 - 4.935
2012 - 4.378
2013 - 4.210

- En relació als productes entregats, les quantitats anuals són les següents:

ANY QUILOGRAMS
2008- 70.522- 100.982,00 €
2009- 204.821- 186.550,00 €
2010 -492.374 - 351.526,00 €
2011 - 518.000 - 701.442,00 €
2012 -448.912- 607.887,00 €
2013 - 400.000 - 384.924,00 €
Total - 2.134.629- 2.333.311,00 €

Pel que fa a la procedència dels productes recollits pel Rebost, aquesta es du a terme a partir de diverses fórmules. Històricament, la captació s'ha nodrit dels aliments que dóna la Unió Europea, els aliments de la Fundació Banc d'aliments de Barcelona, per la compra directa d'aliments a càrrec de les entitats organitzadores i per la recollida de minves dels supermercats. No obstant, als últims anys, s'ha incrementat la recollida d'aliments a empreses/entitats i d'aliments provinents de la campanya “Gran Recapte”. Es destaca també un retrocés d'aliments provinents de la Unió Europea.

Menjadors socials: Anualment els dos menjadors socials de la ciutat atenen uns 369 beneficiaris aproximadament, oferint 15.008 àpats. A més, es fan bosses de sopar que acaben essent unes 13.497 bosses/any.

Rebost minves: En aquests moments s'ha aconseguit tenir 17 proveïdors de minves, aconseguint unes 121.413 kg d'aliments al 2013.

Necessitats amagades: El projecte atén unes 50-53 persones/any.

Menú low cost: Aquest servei entrega diàriament uns 532 àpats i setmanalment fa 2.359 entregues d'àpats.

Casals d'avis: Els menús que es serveixen en els Casals d'Avis acaba essent uns 70 menús diaris.

Centre de dia: Aquest servei ofereix dinar per emportar a un promig entre 8 i 14 usuaris cada mes.

Ajuts pel menjador escolar: El Consell Comarcal, a través del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, concedeix ajuts de menjador escolar a uns 700 infants aproximadament. L'Ajuntament de Vic complementa aquests ajuts a aquelles famílies amb més necessitats socials o econòmiques. Es fan entre 160-200 ajudes per cada curs escolar.

La Xarxa Alimentària Vic - Osona ha anat prenent protagonisme a nivell local i autonòmic, demostrant-se amb les demandes que fan altres municipis per conèixer de primera mà el recurs. El 2012, cinc municipis varen assistir a una sessió informativa de la Xarxa per conèixer el seu funcionament i organització, i al 2013 dos municipis més.

A més, s'ha assistit a diferents jornades de treball per explicar la Xarxa (com a més destacades: Jornada 10x10 Càpsules d'Innovació Social al 2013, organitzat per el Consorci d'Acció Social de Catalunya; i en una taula rodona del Dia Internacional del Treball Social a la Universitat de Vic 2014), així com s'ha estat present en diferents articles de premsa i en un programa de televisió.

També, anualment es fa difusió dels resultats de la Xarxa, a través d'una memòria i presentació pública dels resultats. Alhora, cal dir que tota la informació de la Xarxa es pot trobar a la pàgina web del Departament.

Com s'ha dit en l'anterior apartat, les presentacions més importants que s'han fet de la Xarxa Alimentària Vic-Osona han estat:

- Jornada 10x10 Càpsules d'Innovació Social al 2013, organitzat per el Consorci d'Acció Social de Catalunya

- Taula rodona del Dia Internacional del Treball Social a la Universitat de Vic 2014

La Xarxa Alimentària s'ha anat adaptant a les necessitats de cada moment, essent reconeguda per altres administracions i per la pròpia societat civil. Alhora, la implicació de la ciutadania en les campanyes de recaptació és alta i el volum de voluntariat és important. Això és un indicador que ajuda a destacar el valor de la Xarxa.

Mixta

Ajuntament de Vic, Creu Roja Osona i Càritas Arxiprestal Vic

L'avaluació de la Xarxa Alimentària Vic-Osona es fa de forma continua, a partir de l'anàlisi de resultats i del funcionament diari. A més, anualment es fa una memòria de la Xarxa que serveix de base per visualitzar l'evolució i proposar millores dels serveis.

Les diferències entre la Xarxa Alimentària Vic – Osona amb altres experiències similars rauen en:

- Es du a terme un treball conjunt, unificat i compartint valors entre administracions, les entitats del tercer sector i les entitats privades

- Existència d'acords per aconseguir un sol circuit de funcionament, compartit i unificat

- Existeix una unificació de criteris a nivell dels diferents serveis socials de la comarca d'Osona

- Ús d'un aplicatiu informàtic compartit entre el magatzem i els prescriptors

- Recollida de minves dels supermercats

- S'incorporen recursos i serveis molt diversos com el Menú Low Cost, que s'ofereix des d'una entitat privada

- Sessions informatives de caràcter grupal adreçades als usuaris del Rebost Solidari

- Existència d'un Rebost Solidari a domicili dins del projecte “necessitats amagades”

- Compromís polític – institucional amb el tercer sector

- Important participació del voluntariat

- Es potencia la solidaritat entre la població i les empreses

El punt més delicat de la Xarxa és la confluència de tantes administracions, entitats i empreses diferents. Això dificulta la presa de decisions i fa més lent els processos de canvi, però alhora hi dóna un valor més bàsic i fonamental d'aquesta Xarxa.

En aquests moments, s'està treballant per acabar d'implementar el programa de gestió d'aliments eQuàliment, que ajudarà a millorar l'eficàcia i eficiència del Rebost Solidari. A més, es vol millorar la varietat dels productes oferts i la manera de dispensar-los.

A més, en el cas dels ajuts de menjador escolar, des de l'any passat s'està treballant conjuntament amb el Consell Comarcal per tenir una sola sol·licitud d'entrada, fer les valoracions dels ajuts conjuntament i tenir un sol programa informàtic que aglutini els diferents ajuts de menjador que pot tenir un infant. La base d'aquest treball és la coordinació constant, la unificació de criteris, l'avaluació continua del funcionament, l'optimització del treball i l'eficiència dels resultats obtinguts.

Per la resta de serveis, es treballa per consolidar-los i mantenir-los.

També, cal dir que als últims anys, la Xarxa ha anat adquirint una envergadura més alta per la incorporació de diferents poblacions d'Osona a la major part dels serveis de la Xarxa. Això ha fet que el volum i el pes que adquireix anualment incrementi exponencialment. Per tant, contínuament s'ha de treballar per anar coordinant i unificant criteris a nivell comarcal.

La base de la Xarxa és el treball conjunt i unificat entre les diferents entitats del territori que treballen per un mateix objectiu. Per tant, altres municipis han vist o poden veure en Vic-Osona una forma de treball possible que garanteix la unificació de criteris i el treball en xarxa.