El 2013 es realitza el primer pressupost participatiu, per repartir un milió d'euros entre els 30 barris de la ciutat. Aquell any es presenten 84 projectes, dels quals finalment es porten a consulta 66. Poden votar totes les persones amb dret a vot a les eleccions municipals, i finalment hi ha una participació del 2,2%.

La baixa participació motiva que el 2014 s'iniciïn diverses accions per augmentar-la. Entre elles, es crea un Pla de Comunicació que proposa noves accions comunicatives com una nova imatge i eslògan, presència a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, etc. Amb aquest mateix objectiu s'obre la possibilitat que els ciutadans a nivell individual puguin presentar propostes a les assemblees de barri a través d'un formulari web o posant-se en contacte amb les associacions de veïns (es reben 111 aportacions). Igualment, s'amplia el cens electoral (a tots els majors de 18 anys empadronats) i s'amplien els dies de consulta. Finalment, es presenten 92 projectes, dels quals 72 van a la consulta i participen el 3,4% del cens.

El 2015, el pressupost a repartir entre els barris augmenta fins a 1.200.000€. S'augmenten els punts de votació (fins a 21 col·legis), i s'incorpora la votació electrònica. Finalment, es reben 121 projectes, dels quals van a consulta 98, i hi participa un 4,52% del cens.

Els pressupostos participatius es realitzen a tota la ciutat de Girona, però l'abast de cada procés participatiu és a nivell de barri. Per a l'aplicació d'aquest programa la ciutat s'ha dividit en 30 barris.

Són processos previstos en el Pressupost Municipal de l'Ajuntament de Girona.

El processos participatius dels barris comencen un cop s'ha aprovat el Pressupost Municipal. En una primera fase es convoca la Comissió Mixta de Ciutat que s'encarrega de fixar les partides pressupostàries per a cada barri d'acord amb criteris objectius (nombre d'habitants, superfície del barri, densitat de població, aspectes socials, i equipaments). Aquesta comissió la formen els regidors d'Hisenda, Participació Ciutadana, Urbanisme, i un representant de cada grup polític, un de la Mesa d'Entitats, de la Federació d'Associacions de Veïns, i de cada associació de veïns de la ciutat.

Un cop fet el repartiment, es convoquen les Assemblees de Barris, on pot participar tota la ciutadania, a títol personal o a títol associatiu. En aquestes assemblees es presenten propostes i es decideixen els 5 projectes prioritaris per al barri. Tot i que són assemblees obertes, només tenen dret a vot les entitats dels barris. Des del 2014 s'ha facilitat un formulari web per a que els ciutadans a títol individual puguin presentar propostes a les assemblees abans que aquestes es convoquin.

Un cop les assemblees acorden les inversions prioritàries que s'han de realitzar al barri s'envien les propostes a l'Equip de Valoració Tècnica i Econòmica per a avaluar-ne la viabilitat tècnica, jurídica i econòmica dels projectes. Els informes generats per aquest equip es traslladen a les Assemblees de Barris per a comprovar-ne l'adequació al pressupost, i posteriorment a la Comissió Mixta que decideix quins projectes se sotmeten a consulta.

En la consulta els veïns i veïnes més grans de 18 anys empadronats poden decidir entre tot els projectes que s'han de realitzar en el seu barri sempre que el pressupost total dels projectes triats no excedeixi la partida assignada en el seu barri. Un cop finalitzada la consulta, d'acord amb els resultats de cada proposta i segons el pressupost, es duen a terme els projectes més votats fins a esgotar la partida a disposició de cada barri.

1.200.000

Personal municipal de Participació Ciutadana i de la resta d'àrees i serveis de l'Ajuntament a les quals fan referència les propostes ciutadanes.

Els pressupostos participatius estan regulats pel 'Reglament dels pressupostos participats dels barris', de l'Ajuntament de Girona, aprovat pel Ple municipal el 8 de juliol de 2013. La participació ciutadana inclou diferents mecanismes:

a. Comissió Mixta de Ciutat. Està formada pels regidors d'Hisenda, Participació Ciutadana, i d'Urbanisme, a més d'un representant de cada grup polític municipal (incloent aquells sense representació municipal que es van presentar a les eleccions), un representant de la Mesa d'Entitats, un representant de la Federació d'Associacions de Veïns i un representant de cada associació de veïns de la ciutat. Inicialment va ser l'impulsor dels pressupostos i es va encarregar de l'elaboració del Reglament. La comissió s'encarrega de fixar els criteris i fer el repartiment de la partida pressupostària entre els barris. Així mateix s'encarrega d'aprovar els informes provinents de l'Equip de Viabilitat Tècnica i Econòmica que després es porten a consulta.

b. Assemblees de Barri. Les Assembles de Barri estàn formades pel regidor/a de Participació Ciutadana, el d'Hisenda, i els/les regidors/es de barri, així com les associacions i entitats del barri. Igualment, les assemblees són obertes a tots els veïns i veïnes, però es reserva el dret a vot a les entitats. Les assemblees s'encarreguen de realitzar les propostes de projectes per al barri. En aquestes, la participació és de dos nivells: per una banda les entitats i associacions de veïns tenen capacitat de proposar projectes i tenen dret a vot. Per altra banda, els veïns i veïnes a títol individual només tenen capacitat propositiva (a través d'un formulari web o a través de les associacions de veïns).

c. Comissió d'Execució i Seguiment. Formada pels regidors d'Hisenda, Participació Ciutadana, i d'Urbanisme, a més d'un representant de cada grup polític municipal (incloent aquells sense representació municipal que es van presentar a les eleccions), un representant de la Mesa d'Entitats, un representant de la Federació d'Associacions de Veïns i un representant de cada associació de veïns de la ciutat. La funció de la Comissió d'Execució i Seguiment dels Projectes és fer el seguiment i control de l'execució de tots els projectes.

d. Equip de Valoració Tècnica i Econòmica. El formen els tècnics municipals que es considerin necessaris en funció de la temàtica dels diferents projectes proposats. S'encarrega d'avaluar la viabilitat tècnica, jurídica i econòmica dels projectes.

e. Votació. L'altre mecanisme de participació que inclou la pràctica és la consulta directa a tots els ciutadans (empadronats majors de 18 anys) a través de vot presencial, el vot electrònic o el vot electrònic assistit.

A partir dels processos participatius, des del 2013 s'han proposat prop de 300 propostes, de les quals 236 s'han portat a consulta.

El 2013 s'executen 44 projectes, d'aquests un 86% són de l'àmbit d'obres i urbanisme, i els demés són projectes d'inserció, dinamització i cultura.

El 2014 s'executen 52 projectes, un 94% dels quals són d'obres, urbanisme i mobilitat, i el 6% d'inserció i dinamització. Aquest mateix any es reben 111 aportacions a títol individual per a ser discutides a les Assemblees de Barri.

El 2015 s'inicia l'execució de 60 projectes, el 83% dels quals són d'urbanisme i obres, i el 16% són projectes de dinamització veïnal i inserció. També arriben a les Assemblees de Barri 231 propostes presentades per ciutadans a títol individual.

La participació el 2013 va ser de 1.444 persones, el que representa un 2,22% del cens de votants. El 2014, s'amplia el cens i els dies de consulta i la participació és del 3,4% (2.463 persones). Finalment, el 2015 s'augmenten els punt de votació repartits pel barri fins a 21 i es posa en funcionament el vot electrònic; la participació és del 4,52% (3.543 persones).

En el procés del 2013 es publiquen anuncis als diaris i a l'agenda municipals, és fa publicitat ens els autobusos municipals, més de 1.500 cartells distribuïts per tota la ciutat, i es van enviar notes informatives a totes les llars.

A partit del 2014, es crea un Pla de Comunicació que preveu diverses accions per a millorar la difusió de la pràctica. Entre aquestes accions trobem: una nova imatge i un eslògan (“Fica cullerada al teu barri”), més presència a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, un espot publicitari, cartells a la ciutat (1.000), banderoles als fanals (294), punts de llibre per Sant Jordi (11.000), fulletons a totes les cases.

El 2015 s'edita una publicació informativa (document adjunt) que es reparteix a totes les llars per fer el retorn dels processos, presentar el procés següents, i mantenir informada la ciutadania sobres els projectes que es presenten a consulta.

Tota l'nformació sobre aquest projecte es pot consultat a: http://www2.girona.cat/ca/pressupostosparticipatsdelsbarris

L'impacte dels pressupostos participatius es pot observar en els resultats finals, és a dir, el canvis i beneficis per als barris que impliquen els projectes executats, però també en la implicació i participació ciutadana, que incideix en la qualitat democràtica i la transparència municipal.

Els projectes que ja han finalitzat o estat en procés d'execució són l'impacte més rellevant que tenen els processos; en aquest sentit, s'han aconseguit implementar 156 propostes des del 2013, el que representa una inversió aproximada de 3.200.000€, repartida entre els 30 barris.

La implicació ciutadana s' ha incrementat any rere any, sobretot en la quantitat de propostes que s'han presentat a les assemblees de barri.

Mixta

Comissió d'Execució i Seguiment

S'ha aconseguit passar d'un 2,2% de participació el 2013 a un 4,5% el 2015, el que representa un augment de 2,3 punt percentuals i 2.099 votants.

Per a incidir en la participació, any rere any s'han invertit més recursos a la difusió del programa i a la facilitació del vot a través de campanyes de comunicació, augment del cens, dels punts de votació, incorporació del vot electrònic, etc.

Com a aspectes innovadors, en primer lloc, aquests pressupostos participats es basen en la participació al barri. Les propostes de les partides pressupostàries i les consultes es fan a nivell de barri, el que permet que les propostes estiguin més properes als veïns, i que els projectes aprovats estiguin distribuïts per tota la ciutat.

Un altre aspecte innovador és la implantació del vot electrònic. Des del 2015 es pot participar en les consultes a través d'un sistema de votació electrònica, que també preveu el vot electrònic assistit. L'Ajuntament envia una clau personal als veïns i veïnes que permet votar a través de la pàgina web de l'ajuntament. Per altra banda, s'ha engegat un servei de votació electrònica assistida per a persones amb mobilitat reduïda o persones amb dificultats per accedir a les noves tecnologies. Amb les mateixes credencial que el vot electrònic, un equip de persones equipats amb un aparell informàtic portàtil amb connexió a Internet, oferirà aquest servei.

Un altre aspecte a remarcar és que les entitats i associacions veïnals poden presentar propostes i tenen capacitat de decisió sobre els projectes que es porten a consulta. Així mateix, aquestes entitats estan presents en les diverses comissions impulsores i de seguiment dels projectes.

En aquest sentit, també es valora el fet que el seguiment d'execució dels projectes aprovats sigui fàcil. A través de la Comissió d'Execució i Seguiments dels Projectes es publica l'estat de cada projecte a través dels butlletins i a la pàgina web, que inclou un mapa interactiu.

Durant les tres convocatòries la participació ha sigut baixa. Tot i les accions per millorar la comunicació i difusió dels processos participatius, i l'intent de facilitar la participació mitjançant el vot electrònic, el vot electrònic assistit, i l'ampliació del període de votació, s'assoleixen nivells de participació baixos (2,2% el 2013; 3,4% el 2014, i 4,5% el 2015).

Un altre dels punt febles, és que els recursos limitats només permeten projectes petits. Això es veu reflectit en els percentatges de projectes aprovats, que majoritàriament són projectes d'obres petites i millores urbanes.

Un altre element és de feblesa és el fet que, si bé des del 2014 els ciutadans a títol individual poden presentar propostes, no tenen dret a vot en les Assemblees de Barri. Aquest fet pot ser un element que incideix en la baixa participació registrada.

Des del 2013 ja s'han realitzat propostes de millora. Totes les propostes de millora han anat destinades a augmentar els nivells de participació.

En aquest sentit, s'ha posat molt d'èmfasi en la millora de la comunicació i difusió de les consultes a través del Pla de Comunicació que preveu l'ús d'una diversitat de mitjans (xarxes socials, mitjans de comunicació, anuncis en mobiliari urbà...), i campanyes de difusió a les llars.

També s'ha volgut facilitar la participació a través de mecanismes com el vot electrònic, el vot electrònic assistit, l'augment de punts de votació, i l'extensió de dies per anar a votar. Igualment, s'ha volgut incidir en la implicació dels veïns veïnes donant l'oportunitat de presentar propostes a les assemblees de barri.

Tot i això encara no s'han assolit nivells de participació gaire alts. Per a incidir en aquest aspecte es poden considerar mecanisme per tal de mobilitzar i implicar als veïns i veïnes facilitant la participació en la fase propositiva.

Les pràctiques participatives d'aquests àmbits són fàcilment transferibles. La particularitat més rellevant d'aquests pressupostos és que es basa en els barris, per tant, és important tenir en compte les característiques (físiques, sociodemogràfiques) i necessitats particulars de cada un dels barris del municipi. Hi ha municipis que potser, per la seva mida o estructura, no encaixen en un model de pressupostos de barris i poden optar per processos participatiu a nivell de municipi.

Per altra banda, per tal de propiciar la participació en la fase propositiva es important que el municipi tingui una xarxa d'entitats i associacions prou consolidada per tal de propiciar el màxim de participació i generar prou massa crítica per presentar diversitat de projectes.

En aquest cas, també s'ha fet un esforç comunicatiu molt important. Les accions comunicatives poden ser adaptades a les mides i necessitats de cada context.

Altres aspectes innovadors que sorgeixen al voltant d'aquesta pràctica, com poden ser el vot electrònic, requereixen unes competències i recursos determinats que poden dificultar la seva implantació en determinats municipis.