L'Ajuntament d'Olesa de Montserrat volia demanar a la Generalitat la retirada de la zona ARE del seu municipi i volia protegir urbanísticament el camp de futbol i la zona agrícola de Can Llimona, al nord del municipi, un pla del que molts olesans en gaudeixen per a les seves passejades.

Per tirar endavant aquestes modificacions, l'equip de Govern volia conèixer l'opinió dels veïns. Per aquest motiu va plantejar l'organització d'un referèndum sota l'empara de la llei 4/2010 Llei de consultes populars. La llei 10/2014 del 26 de setembre de consultes populars aprovada pel Parlament de Catalunya encara no estava vigent.

L'oportunitat del projecte l'ofereix el fet que l'Ajuntament es disposa a la redacció del nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, i el compromís polític de que, tot i no ser vinculant el resultat de la consulta, aquest s'incorporaria i es tindria en compte a l'hora d'establir el POUM.

Per poder realitzar el referèndum vam seguir totes les passes que demana la llei: aprovació per majoria absoluta del Ple de l'Ajuntament, el 30 de gener de 2014 de l'acord per portar a referèndum tres preguntes concretes. Aquest acord es va remetre al Departament de la Generalitat competent en matèria de d'administració local, perquè formules la sol•licitud d'autorització al Govern de l'Estat,

El Departament de Governació va respondre al cap d'un temps i va suggerir la modificació del redactat de dues de les tres preguntes. Aquest nou redactat va a ser aprovat per majoria absoluta pel Ple de maig de 2014. La Generalitat el va trametre al Govern de l'Estat que en data 7 de gener de 2015 va notificar a l'Ajuntament l'autorització per a realitzar dues de les tres preguntes plantejades.

El 15 de gener de 2015, dins del termini màxim de 30 dies hàbils en virtut del que preveu l'article 43.3 de la llei 4/2010, mitjançant decret d'alcaldia, es va convocar la Consulta Popular de dues preguntes pel diumenge 22 de febrer de 2015. Tanmateix, el decret feia constar els dies de campanya informativa, entre l'11 i el 20 de febrer.

El projecte té un abast municipal, s'adreça al conjunt de la ciutadania, homes i dones majors de 18 anys empadronats al municipi d'Olesa de Montserrat, a la data de la consulta.

La consulta gira al voltant de diferents punts de l'entorn proper de la vila i per tant les decisions afecten directament tots i totes les ciutadanes.

Aquest projecte s'emmarca en la línia de treball de la Regidoria de Participació Ciutadana, que dinamitza la participació a través de les nombroses entitats de la nostra vila.

Per l'àmbit de la consulta, el projecte queda vinculat al Pla d'ordenació urbanística municipal de la Regidoria d'Urbanisme.

Fase 1. Definició del projecte i la seva aprovació en el Ple Municipal

Acord de les preguntes a fer entre tots els representants polítics en el Ple Municipal
Aprovació per majoria absoluta

Fase 2: Procés d'autorització legal per fer la consulta

Remissió de l'acord a la Generalitat per tal que formulés la sol·licitud d'autorització al Govern de l'Estat
Reformulació de les preguntes a petició de la Generalitat
Nova aprovació en el Ple Municipal per majoria absoluta
Remissió de les noves preguntes a la Generalitat per tal que formulés la sol·licitud d'autorització al Govern de l'Estat
Autorització del Consell de Ministres per fer dues de les tres preguntes previstes
Definició del marc electoral necessari

Fase 3: Implementació del projecte

Campanya informativa entre entitats i ciutadans sobre el procés
Campanya informativa de les entitats més posicionades als ciutadans
Celebració de la consulta

Fase 4: Avaluació de resultats

Recompte i interpretació dels resultats
Anàlisi del procés, difultats i resultats

3762.11

Despesa ordinària de Recursos Humans amb personal propi durant tot el projecte
Publicitat del procés participatiu
Personal de les meses electorals
Servei de bus extraordinari
Despeses indirectes ordinàries

Personal tècnic de la corporació i voluntaris de les entitats participants
Personal de les meses electorals

Publicitat del procés participatiu
Servei de bus extraordinari
Despeses indirectes ordinàries

Xerrades informatives amb suports visuals
Publicitat en les xarxes socials amb possibilitat de comentaris
Apoderament de les entitats interessades a participar
Facilitació d'espais municipals per atrobades i debats

El 22 de febrer de 2015, un total de 2.954 Olesans majors d'edat van participar en la Consulta, amb el resultat següent:

Pregunta 1:

Els terrenys del camp de futbol d'Olesa de Montserrat tenen una qualificació urbanística que permet construir-hi habitatges.
Voleu que es preservin aquests terrenys per a ús exclusiu d'equipaments?

Sí: 2841
No: 80
Blancs: 3
Nuls: 15

Pregunta 2:

El Pla general d'ordenació urbana d'Olesa de Montserrat vigent preserva el pla de Can Llimona, zona delimitada per la riera de Can Carreras a la dreta i per les Planes a l'esquerra, amb la qualificació d'agrícola.
Voleu que en el futur el planejament urbanístic municipal mantingui aquesta qualificació d'agrícola al pla de Can Llimona?

Sí: 2838
No: 79
Blancs: 7
Nuls: 15

La pràctica s'ha difós en les diferents plataformes disponibles: Facebook, web municipal, Twiter, premsa local, comarcal i nacional,...

S'han dut a terme xerrades informatives sobre el procés i procediment per arribar a la consulta i a la participació activa el dia 22 de febrer de 2015.

Sobre el procés s'han atès diferents consultes procedents d'altres ajuntaments i institucions, interessades a conèixer cada una de les fases del projecte.

S'ha participat en la reunió de treball per analitzar la sentència del Tribunal Constitucional de consultes populars, i especialment per la seva afectació a l'àmbit local, amb alguns membres del Col·lectiu Praga.

Hi ha el compromís polític de l'Equip de Govern perquè el resultat de la consulta, tot i no ser vinculant, quedi recolliten el nou Pla d'ordenació urbanística municipal.

El procediment, encara que ha estat feixuc, està sistematitzat per a futures consultes.

S'ha iniciat una pràctica de democràcia activa amb els veïns i veïnes del municipi, que obre la porta a futures consultes sobre temes d'interès comú.

Interna

Ajuntament d'Olesa de Montserrat

Els objectius previstos s'han assolit en línies generals.

Tot i així l'avaluació final del procés seguit ens permet fer algunes consideracions.

Per tal de fomentar la participació ciutadana en assumptes locals d'especial rellevància per als interessos dels veïns, tant la Constitució Española, com l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la llei 4/2010 de consultes populars preveuen la possibilitat de convocar referèndums.

Per bé que això és veritat, tot el llarg procés que cal seguir i la seva dificultat administrativa pot fer desistir molts ajuntaments de convocar a la participació els seus veïns. De fet, segons consta al Departament de Governació de la Generalitat, la consulta d'Olesa de Montserrat és pionera i única. Hi ha hagut altres consultes a Catalunya, però cap organitzada directament pel mateix ajuntament amb el vistiplau del Consell de Ministres.

D'altra banda, és certament extraordinari que, per poder consultar els veïns sobre els usos d'un camp de futbol o d'una zona agrícola en un referèndum que no té cap vinculació jurídica, calgui el permís del Consell de Ministres.

Al nostre entendre, el procediment administratiu que cal seguir per a promoure la participació per la via de les Consultes es contradiu, per la seva complexitat, amb l'esperit del foment de la participació.

Cal exposar, també, les dificultats que vam trobar per a concretar el punt c de l'article 45, que diu que el decret de convocatòria ha de contenir “l'administració electoral que té encomanades les funcions de control i seguiment del procés”.

Les vicissituds per a concretar l'administració electoral, resumides, les expliquem a continuació.

La zona electoral de Terrassa ens comunica que no està constituïda, que cal que la nomeni la Junta Provincial. Aquesta tampoc està constituïda. Cal que la nomeni la Junta Central, que deriva el cas al Departament de Governació de la Generalitat. Aquest ho deriva de nou a Madrid, que ho deriva de nou a Governació. Governació s'adreça al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquest tribunal nomena dos jutges de primera instància de Sant Feliu de Llobregat i un de Martorell. Un cop es reuneixen declaren que no són competents, que la competència la té Terrassa. Finalment es constitueix la Junta de Terrassa per a vetllar per la Consulta d'Olesa.

Al nostre entendre, el secretari de l'Ajuntament podria ser l'encarregat de vetllar pel procés electoral, la qual cosa eliminaria complexitat al procés i n'abaratiria el cost. És sorprenent que, del cost de la consulta, la part més onerosa serveixi per a remunerar la Junta Electoral.




(Ambdós documents queden també a disposició de la Fundació)

És una experiència que té un encaix en la democràcia participativa plena.
Es recull l'opinió de la ciutadania facilitant l'orientació de decisions a curt, mitjà i llarg termini.
El procés ha quedat recollit en l'expedient administratiu i també en el recull de prensa, a disposició de noves oportunitats i també d'altres ajuntaments i institucions, la qual cosa es valora positivament.

El temps total del procés ha estat llarg i el camí feixuc.
No s'han pogut fer les tres preguntes previstes, només dues, que han estat modificades. Per tant, el què i el com pot estar subjecte a decisions externes.
Manca d'informació sobre aquests tipus de procediments

Formular noves consultes d'interès comú.
Simplificar procediments interns i externs
Augmentar la implicació del nombre d'entitats
Optimitzar nous canals de divulgació a través de les noves xarxes

Per les característiques del projecte pot ser aplicat a qualsevol àmbit i territori, i liderat per qualsevol ajuntament.