Àmbit /
Educació
Educació
Infància
Guardar 
Compartir
Suport a l'orientació als instituts d'educació secundària
Servei individualitzat per a prevenir la inactivitat i l'exclusió social
Servei individualitzat per a prevenir la inactivitat i l'exclusió social
El Projecte de Suport a l'Orientació als Instituts d'Educació Secundària de Girona té la voluntat d'establir mecanismes per a millorar els perfils competencials i prevenir el dèficit d'èxit formatiu i professional dels joves del municipi.
Es tracta d'un servei d'orientació individualitzat a joves derivats dels centres de secundària; durant tot el curs acadèmic un tècnic de Joventut realitza sessions individuals d'orientació al mateix institut que ofereix una atenció integral, particularment orientació acadèmica i laboral.
L'objectiu del projecte és oferir un servei complementari als instituts del municipi en la seva funció potenciadora de competències i preventiva del fracàs escolar, de la inactivitat i de l'exclusió social, a través d'accions i activitats per a donar suport als joves perquè s'activin i retrobin la il·lusió en el seu projecte professional i vital.
Es tracta d'un servei d'orientació individualitzat a joves derivats dels centres de secundària; durant tot el curs acadèmic un tècnic de Joventut realitza sessions individuals d'orientació al mateix institut que ofereix una atenció integral, particularment orientació acadèmica i laboral.
L'objectiu del projecte és oferir un servei complementari als instituts del municipi en la seva funció potenciadora de competències i preventiva del fracàs escolar, de la inactivitat i de l'exclusió social, a través d'accions i activitats per a donar suport als joves perquè s'activin i retrobin la il·lusió en el seu projecte professional i vital.
Àmbit:
Educació
Subàmbit:
Infància
Data d'inici:
01/10/2014
Data de finalització:
Indefinida
Província:
Girona
Municipi:
Girona
Nombre d'habitants:
97198
Nombre de visites:
1907
Valoració:
Pràctica Significativa
Més informació
Persona de contacte:
Eduard Ortiz
Càrrec:
Tècnic de Joventut
Ens:
Ajuntament de Girona. Àrea de Ciutadania / Joventut
Lloc web:
Adreça electrònica:
eortizv@ajgirona.cat
Telèfon / Fax:
972220070
Adreça:
Plaça del Vi, 1
Descripció de la pràctica
Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
La problemàtica que motiva inicialment el projecte és, per una banda, que entre la població amb baixa qualificació la taxa d'atur és més elevada, i també l'elevat nivell de fracàs escolar. Aquestes dues tendències es veuen reforçades i agreujades pel context de crisi.
Des de l'ajuntament s'identifiquen aquestes dues tendències com a greus condicionants del futur professional dels joves, que tant poden tenir conseqüències negatives per als mateixos joves com per als conjunt de la societat de l'economia.
L'ajuntament de Girona té una sòlida experiència en orientació acadèmica dels estudiants de secundària a través del servei d'informació juvenil. El 2008 es crea l'Oficina Jove del Gironès que proporciona serveis especialitzats en treball, habitatge, cultura, salut i educació; integrada en l'Oficina Jove també es crea l'Estació Espai Jove que opta per una atenció integradora dels joves i de la seva situació.
A partir del Pla Local de Joventut 2012-2015 es detecten limitacions, amenaces, prioritats i objectius que són el punt de partida del projecte de suport a l'orientació als instituts de secundària. Entre aquests punts de partida s'identifiquen:
Limitacions i amenaces:
- Constatació que els joves que finalitzen la secundària no reben informació suficient per escollir un itinerari formatiu. Es reclamen millors estratègies d'informació i orientació.
- L'abandonament prematur dels estudis que moltes persones joves van fer atrets pel sou i la feina fàcil de fa uns anys han portat a una situació de nivells baixos de qualificació, amb un retorn al sistema educatiu molt difícil.
- Polarització dels joves segons el nivell d'estudis, amb capacitats dispars.
Prioritats i objectius:
- Assegurar les millors condicions per a l'èxit escolar i mantenir els joves en el sistema educatiu.
- Evitar el risc d'exclusió social i els nivells de fracàs escolar realitzant actuacions preventives i acompanyants per assolir l'èxit personal i l'emancipació.
- Promoure l'educació com a element generador d'oportunitats socials i de qualitat mitjançant la corresponsabilitat de tots els agents educatius de la ciutat.
Des de l'ajuntament s'identifiquen aquestes dues tendències com a greus condicionants del futur professional dels joves, que tant poden tenir conseqüències negatives per als mateixos joves com per als conjunt de la societat de l'economia.
L'ajuntament de Girona té una sòlida experiència en orientació acadèmica dels estudiants de secundària a través del servei d'informació juvenil. El 2008 es crea l'Oficina Jove del Gironès que proporciona serveis especialitzats en treball, habitatge, cultura, salut i educació; integrada en l'Oficina Jove també es crea l'Estació Espai Jove que opta per una atenció integradora dels joves i de la seva situació.
A partir del Pla Local de Joventut 2012-2015 es detecten limitacions, amenaces, prioritats i objectius que són el punt de partida del projecte de suport a l'orientació als instituts de secundària. Entre aquests punts de partida s'identifiquen:
Limitacions i amenaces:
- Constatació que els joves que finalitzen la secundària no reben informació suficient per escollir un itinerari formatiu. Es reclamen millors estratègies d'informació i orientació.
- L'abandonament prematur dels estudis que moltes persones joves van fer atrets pel sou i la feina fàcil de fa uns anys han portat a una situació de nivells baixos de qualificació, amb un retorn al sistema educatiu molt difícil.
- Polarització dels joves segons el nivell d'estudis, amb capacitats dispars.
Prioritats i objectius:
- Assegurar les millors condicions per a l'èxit escolar i mantenir els joves en el sistema educatiu.
- Evitar el risc d'exclusió social i els nivells de fracàs escolar realitzant actuacions preventives i acompanyants per assolir l'èxit personal i l'emancipació.
- Promoure l'educació com a element generador d'oportunitats socials i de qualitat mitjançant la corresponsabilitat de tots els agents educatius de la ciutat.
Objectius de la pràctica
General:
- Oferir un servei complementari als instituts en la seva funció potenciadora alhora que preventiva del fracàs escolar.
Específic:
- Dissenyar itineraris formativo-professionals individualitzats conjuntament amb l'usuari mitjançant un anàlisi dels factors estructurals, personals i competencial que determinen la seva ocupabilitat.
- Reconduir situacions de fracàs escolar.
- Analitzar conjuntament amb els joves les causes del fracàs o del risc de fracàs.
- Promoure la tornada al sistema educatiu de joves que provenen de fracàs escolar i amb baixa qualificació.
- Establir un servei de suport complementari a la tasca dels instituts.
- Crear espais de referència i de suport educatiu.
- Fomentar i difondre bones pràctiques en els estudiants: planificació, implicació, assoliment d'objectius, motivació capacitat d'esforç, etc.
- Identificar i reforçar les pràctiques que reforcen valors i actituds responsables i potenciadores.
- Potenciar a familiars i tutors com a agents de suport i impuls per al desenvolupament formativo-professional.
- Fomentar, reforçar i potenciar l'esperit de superació, esforç, iniciativa, autonomia, participació, emprenedoria, creativitat, etc.
- Fer partícips i divulgar les característiques positives dels joves a la resta de la societat.
Diagnosi prèvia a la pràctica
Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
La població objectiu són els joves de la ciutat estan estudiant en algun dels instituts de Girona i que responen a les característiques següents:
- Joves que presenten factors de risc com a conseqüència de la possibilitat de fracàs escolar continuat i que, a punt d'arribar al final de l'escolarització obligatòria, es troben impossibilitats de continuar el seu itinerari formatiu.
- Joves desorientats a l'hora de plantejar-se el propi projecte vital i manca de recursos per plantejar-se objectius coherents en aquest sentit.
- Joves amb manca de referents clars que permetin una orientació acadèmica més enllà de l'etapa obligatòria.
- Joves amb absència d'hàbits i de tècniques d'estudi que els possibilitin l'èxit en fases més avançades del seu procés formatiu.
- Joves amb desconeixement de les pròpies capacitats a l'hora d'optar per un o altre itinerari formatiu i manca de realisme en les opcions que es prenen.
- Joves amb baixes expectatives en relació a les pròpies possibilitats generades per la manca d'interès i implicació per part dels pares, que es limiten a generar expectatives vinculades a la seva pròpia experiència.
- Joves amb desconeixement de les possibilitats de les tecnologies de la informació i la comunicació en relació a la pròpia formació.
- Joves que presenten factors de risc com a conseqüència de la possibilitat de fracàs escolar continuat i que, a punt d'arribar al final de l'escolarització obligatòria, es troben impossibilitats de continuar el seu itinerari formatiu.
- Joves desorientats a l'hora de plantejar-se el propi projecte vital i manca de recursos per plantejar-se objectius coherents en aquest sentit.
- Joves amb manca de referents clars que permetin una orientació acadèmica més enllà de l'etapa obligatòria.
- Joves amb absència d'hàbits i de tècniques d'estudi que els possibilitin l'èxit en fases més avançades del seu procés formatiu.
- Joves amb desconeixement de les pròpies capacitats a l'hora d'optar per un o altre itinerari formatiu i manca de realisme en les opcions que es prenen.
- Joves amb baixes expectatives en relació a les pròpies possibilitats generades per la manca d'interès i implicació per part dels pares, que es limiten a generar expectatives vinculades a la seva pròpia experiència.
- Joves amb desconeixement de les possibilitats de les tecnologies de la informació i la comunicació en relació a la pròpia formació.
Vinculació amb altres programes o actuacions
Pla Local de Joventut 2012-2015
Implementació
Fases i principals línies d'actuació
El projecte s'inicia l'octubre del 2014 quan s'elaboren els criteris generals del mateix projecte i s'inicia el contacte amb les persones de referència els instituts d'educació secundària.
Entre novembre del 2014 i juny del 2015 s'implementa el projecte, a través de la realització de les sessions d'orientació, conjuntament amb el retorn periòdic d'informació a les persones de referència en els centres educatius.
Aquestes sessions es realitzen en 4 centres de secundària: l'Institut Carles Rahola, Montilivi, Santa Eugènia, i l'Institut Narcís Xifra que s'incorpora el curs 2015-2015. Durant aquesta fase es realitzen sessions d'orientació individual als centres i es deriven els joves a les sessions grupals que es realitzen als espais joves municipals.
En les sessions a l'institut els tutors deriven els alumnes a la Coordinació Pedagògica del centre. La Coordinació organitza els horaris de les sessions i elabora un informe per a cada alumne amb les seves necessitats que envia al tècnic del servei de suport a l'orientació. A partir d'aquí es realitzen les sessions en el mateix centre, on es treballen temes d'orientació acadèmica, laboral, voluntariat, beques d'estudis, etc.
Un cop finalitza el curs escolar, el juny del 2015 es realitza l'avaluació del projecte.
Entre novembre del 2014 i juny del 2015 s'implementa el projecte, a través de la realització de les sessions d'orientació, conjuntament amb el retorn periòdic d'informació a les persones de referència en els centres educatius.
Aquestes sessions es realitzen en 4 centres de secundària: l'Institut Carles Rahola, Montilivi, Santa Eugènia, i l'Institut Narcís Xifra que s'incorpora el curs 2015-2015. Durant aquesta fase es realitzen sessions d'orientació individual als centres i es deriven els joves a les sessions grupals que es realitzen als espais joves municipals.
En les sessions a l'institut els tutors deriven els alumnes a la Coordinació Pedagògica del centre. La Coordinació organitza els horaris de les sessions i elabora un informe per a cada alumne amb les seves necessitats que envia al tècnic del servei de suport a l'orientació. A partir d'aquí es realitzen les sessions en el mateix centre, on es treballen temes d'orientació acadèmica, laboral, voluntariat, beques d'estudis, etc.
Un cop finalitza el curs escolar, el juny del 2015 es realitza l'avaluació del projecte.
Actors que hi han intervingut
| Nom | Tipus | Fase en la qual intervé | Tipus d'intervenció | |||
Ajutament de Girona |
Administració local |
Totes |
Totes |
|||
IES Carles Rahola |
Administració autonòmica |
Implementació |
Participant |
|||
IES Montilivi |
Administració autonòmica |
Implementació |
Participant |
|||
IES Narcís Xifra |
Administració autonòmica |
Implementació |
Participant |
|||
IES Santa Eugènia |
Administració autonòmica |
Implementació |
Participant |
|||
Recursos econòmics
Total euros per període
24310.00
Característiques generals del finançament (períodes, tipus...):
Cost de la dedicació del responsable del projecte a 28 hores setmanals encarregat de la planificació, coordinació, execució i avaluació del servei.
Llista de recursos econòmics:
| Nom de l'ens | Modalitat de l'aportació | Període de finançament | Quantitat | Observacions | ||||||
| Des de | Fins a | |||||||||
| Ajuntament de Girona | Fons propis | 01/10/2014 | 01/06/2015 | 24310.00 | Aportació directa del pressupost de la secció de Joventut. | |||||
| Aportació directa del pressupost de la secció de Joventut. | ||||||||||
Recursos humans
- Responsable de servei: planificació, coordinació, execució i avaluació del servei (28h/setmana)
- Tècnic de suport: col·laboració amb el responsable de servei en l'execució de les sessions d'orientació (28h/setmana).
- Tècnic de suport: col·laboració amb el responsable de servei en l'execució de les sessions d'orientació (28h/setmana).
Altres recursos
A nivell d'instal·lacions s'utilitzen sempre les que proporciona l'institut de secundària on es realitza el servei de suport educatiu.
Normes i mecanismes de participació implementats
Els tutors dels instituts que reben el servei són els que deriven els joves que es beneficiaran del servei d'orientació orientacions. És necessària la participació del propi institut que és qui decideix la participació de l'alumnat.
Resultats
Descripció dels productes assolits
Els productes principals del projecte són les sessions d'orientació realitzades als instituts. Durant el període establert (veure fases), es realitzen un total de 224 orientacions individuals, de les quals 69 a l'Institut Carles Rahola i a l'Institut Montilivi, 82 a l'Institut Santa Eugènia i 4 al Narcís Xifra.
D'altra banda es realitzen 5 orientacions grupals a l'Institut Santa Eugència, on hi han participat 88 joves.
En total s'ha realitzat 229 orientacions amb la participació de 312 joves.
D'altra banda es realitzen 5 orientacions grupals a l'Institut Santa Eugència, on hi han participat 88 joves.
En total s'ha realitzat 229 orientacions amb la participació de 312 joves.
Documentació produïda (informes, memòries, projectes, material de difusió...)
| Nom | Tipus | Data | Disponibilitat | Documentació adjunta | ||||
| Projecte de suport a l'orientació als instituts d'educació secundària de Girona | Projecte | 01/12/2015 | Consultar ens | Projecte de suport a l\'orientació als instituts de secundària.docx |
||||
| Memòria 2014 Serveis a les Persones | Memòria | 01/02/2015 | Sí disponible | Memoria_2014_Serveis_a_les_Persones.pdf |
||||
| Pla Local de Joventut 2012-2015 | Pla | 01/01/2013 | Sí disponible | Pla_Local_Joventut_2012-2015_aprovat_Ple14-01-13.pdf |
||||
Difusió de la pràctica
Algun curs acadèmic s'ha presentat el projecte dins la guia digital de recursos educatius que ofereix l'Ajuntament de Girona.
També s'ha presentat el projecte personalment als directors i coordinadors pedagògics dels instituts de secundària de la ciutat.
També s'ha presentat el projecte personalment als directors i coordinadors pedagògics dels instituts de secundària de la ciutat.
Impacte
El projecte ha estat rebut molt positivament per part dels instituts, i han col·laborat activament mitjançant la derivació dels alumnes i aportant els espais per a les activitats.
L'impacte en els joves d'aquest tipus de polítiques no es poden identificar a curt termini, però el fet que hagin participat més de 300 alumnes i que s'hagi incorporat un institut nou (a més dels 3 participants inicials) és un indicador de l'interés que ha generat el projecte i de les expectatives que ha creat entre els joves i els centres educatius.
L'impacte en els joves d'aquest tipus de polítiques no es poden identificar a curt termini, però el fet que hagin participat més de 300 alumnes i que s'hagi incorporat un institut nou (a més dels 3 participants inicials) és un indicador de l'interés que ha generat el projecte i de les expectatives que ha creat entre els joves i els centres educatius.
Avaluació
Tipus
Interna
Ens
Ajuntament de Girona
Document adjunt
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
S'han aconseguit involucrar 4 instituts, un dels quals es va unir al projecte un cop iniciat, el que demostra l'interés que han generat els primers resultats.
S'han aconseguit realitzar orientacions individuals i grupals als instituts amb 312 alumnes. La col·laboració dels centres educatius ha permès disposar dels espais on realitzar les orientacions i ha permès que fossin els mateixos instituts els que facin la detecció i derivació dels joves participants.
La bona rebuda per part dels instituts i l'alt nombre de participants en la primera edició del projecte són bons indicadors del seu funcionament i implantació.
S'han aconseguit realitzar orientacions individuals i grupals als instituts amb 312 alumnes. La col·laboració dels centres educatius ha permès disposar dels espais on realitzar les orientacions i ha permès que fossin els mateixos instituts els que facin la detecció i derivació dels joves participants.
La bona rebuda per part dels instituts i l'alt nombre de participants en la primera edició del projecte són bons indicadors del seu funcionament i implantació.
Punts forts de la pràctica
Els punts forts d'aquest projecte són:
- Atenció directa als joves dins del seu entorn educatiu més directe (el propi Institut).
- Suport a l'equip docent en temes que no són tant coneguts en les seves branques de coneixements (recerca de feina, voluntariats, beques d'estudis, formacions ocupacionals ).
- Coordinació més directa amb els equips docents, permetent una major comunicació entre els professionals dels espais joves i els dels entorns educatius.
- Generació de noves sinèrgies, projectes i oportunitats detectant determinades necessitats per part dels alumnes i equips docents.
- Major difusió dels serveis i activitats dels espais joves als alumnes i equips docents.
- Atenció directa als joves dins del seu entorn educatiu més directe (el propi Institut).
- Suport a l'equip docent en temes que no són tant coneguts en les seves branques de coneixements (recerca de feina, voluntariats, beques d'estudis, formacions ocupacionals ).
- Coordinació més directa amb els equips docents, permetent una major comunicació entre els professionals dels espais joves i els dels entorns educatius.
- Generació de noves sinèrgies, projectes i oportunitats detectant determinades necessitats per part dels alumnes i equips docents.
- Major difusió dels serveis i activitats dels espais joves als alumnes i equips docents.
Punts dèbils de la pràctica
Els punts febles d'aquest projecte són:
- Determinats problemes de coordinació dins dels propis centres educatius (descoordinació en la derivació d'alumnes i amb els propis serveis del centre, problemes d'horaris...).
- També problemes d'infraestructura a la majoria de centres educatius (falta d'espais, problemes amb les connexions a Internet, espais poc dignes de treball...).
- Per determinats alumnes amb problemàtiques dins del centre, les orientacions són millor realitzar-les fora del centre educatiu.
- Difícil possibilitat d'ampliació i estancament del servei, una única persona desenvolupant el projecte.
- Determinats problemes de coordinació dins dels propis centres educatius (descoordinació en la derivació d'alumnes i amb els propis serveis del centre, problemes d'horaris...).
- També problemes d'infraestructura a la majoria de centres educatius (falta d'espais, problemes amb les connexions a Internet, espais poc dignes de treball...).
- Per determinats alumnes amb problemàtiques dins del centre, les orientacions són millor realitzar-les fora del centre educatiu.
- Difícil possibilitat d'ampliació i estancament del servei, una única persona desenvolupant el projecte.
Propostes de millora de la pràctica
Des de l'Ajuntament s'ha detectat que per a millorar el projecte s'hauria d'ampliar el personal que desenvolupi el servei o alliberar el professional que ara executa el servei. Això permetria l'ampliació a més instituts. D'altra banda, també es considera la possibilitat d'exportar el serveis a centres universitaris.
Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats
Aquest projecte és altament transferible, ja que els recursos necessaris no són elevats i la problemàtica que es vol solucionar és generalitzable a tots els municipis de Catalunya. D'altra banda s'ha de comptar amb una estructura de la qual ja disposen els municipis amb instituts de secundària.
Així doncs, per tal de replicar-la i sigui funcional fa falta disposar de centres educatius amb voluntat de col·laborar en el projecte.
Així doncs, per tal de replicar-la i sigui funcional fa falta disposar de centres educatius amb voluntat de col·laborar en el projecte.
Proposa una bona pràctica
Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona pràctica.