Santa Coloma de Gramenet havia realitzat altres processos participatius, com ara per a l'elaboració del PAM 2012-15. En aquest cas, l'Ajuntament volia augmentar significativament la implicació ciutadana posant especial èmfasi en la participació no organitzada i en les persones que habitualment no s'involucren en processos d'aquest tipus.

En aquest sentit, en el procés anterior es van plantejar objectius de caire més genèric i es demanava a la ciutadania que n'establís la priorització. Aquest cop els objectius són més concrets, es pretenia combinar el format de tallers o grups de treball deliberatius amb sessions pedagògiques amb centres d'interès temàtics que anaven des del comerç i l'ocupació a l'activitat cultural i lúdica com excusa i on s'encoratja la recollida de propostes concretes diferenciades per part de la ciutadania, més enllà del que planteja l'Ajuntament.

El destinatari d'aquesta acció és el conjunt de la població de Santa Coloma de Gramenet.

L'aplicació del PAM participat va lligat al procés dels pressupostos participatius dels anys 2016-2019 ja que es vinculen accions i propostes incorporades al PAM amb l'assignació de recursos als pressupostos. D'aquesta manera, s'afavoreix la coresponsabilitat de la ciutadania i es reforcen i milloren les aportacions al PAM i el seu seguiment.

El procés participatiu va tenir activitats relacionades amb dos projectes de ciutat: l'Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat (EDUSI) i el Pla de Mobilitat Urbana Sustenible (PMUS).

En relació a l'EDUSI, es va celebrar una activitat consistent en una sessió de treball oberta per a debatre les conclusions dels grups de treball EDUSI “Santa Coloma 2025”, i valorar així quines propostes podien ser incloses al PAM.

Pel que fa al PMUS, al fòrum ciutadà per a la seva preparació es van treballar també propostes relacionades amb la mobilitat que poguessin ser incloses al PAM. Aquest fòrum era la culminació d'un seguit de tallers valoratius amb professionals i usuaris del transport, comerciants, associacions de veïns, AMPEs, i altres sectors interessats en millorar la mobilitat i dotar així de propostes al PMUS.

El conjunt del procés participatiu per a l'elaboració del PAM consta de 4 fases d'implementació.

Fase prèvia

Desenvolupada entre els mesos de setembre i desembre de 2015, els serveis tècnics de l'Ajuntament van configurar els eixos de treball i objectius sobre els quals es treballaria amb la ciutadania. Es van planificar també les activitats del procés participatiu on també es donava la possibilitat a les entitats i els ciutadans d'incorporar alguna activitat que creguessin convenient.

En aquesta fase prèvia, es va publicar el “Manual per al procés participatiu” on es descriuen els objectius i fases del procés i una relació de les activitats previstes. A més, s'obria la porta a la ciutadania i les entitats perquè proposessin activitats que podien ser d'interès.

Fase de recollida de prioritats i propostes ciutadanes

El procés de participació ciutadana es va desenvolupar al llarg de 81 dies i va constar principalment de 50 activitats diverses, iniciades amb l'activitat “El PAM que tu has fet”. La participació ciutadana es va estructurar en quatre grans eixos de treball: La Ciutat de les Persones (eix social), La Ciutat per Viure i Conviure (eix territorial), La Ciutat Oberta (eix participatiu) i La Ciutat del Futur (eix econòmic i I+D+i).

A través d'activitats diverses, els ciutadans van decidir la priorització dels objectius proposats per l'Ajuntament. Així mateix, van aportar també noves propostes que consideressin que calia dur a terme en cadascun dels eixos de treball. Per tant, en la fase de recollida es van obtenir els objectius prioritaris de la població i es van recollir noves propostes d'accions concretes.

Per a la realització del procés participatiu, es van incorporar cinc estudiants en pràctiques amb beca de col·laboració – “els Caçadors de propostes” – per formar part de l'organització de les activitats participatives, recollir propostes i opinions de la ciutadania i arribar d'una millor manera als ciutadans.

Es van realitzar activitats de caire més tradicional als diferents barris i àmbits però també es va voler celebrar activitats que permetessin segmentar i arribar a diferents col·lectius de la ciutat. Els regidors i regidores van prendre part en algunes activitats en la fase de contextualització del tema central de l'activitat (si aquest era el cas) però no en la fase de propostes i deliberació. Algunes activitats es van co-organitzar amb l'Associació de Veïns de la ciutat.

D'entre les activitats més creatives destaquen:

- «El PAM que tu has fet», un recorregut en microbús pels punts més significatius de transformació de la ciutat recollits a proposta dels ciutadans i ciutadanes en anteriors processos participatius per tal de valorar, juntament amb els regidors i regidores, quina ha sigut la gestió i incidències de cada cas i establir futures actuacions si s'escau.
- Generació Vinil, una trobada de l'anomenada generació vinil, on gent de mitjana edat van discutir com eren les dècades dels setanta i vuitanta, com són ara i de com poden arribar a ser a la ciutat del futur. Es buscava arribar a persones que disposen de poc temps lliure i, per tant, no solen participar en processos d'aquest tipus. En aquest sentit, es va aconseguir que s'involucressin en aquesta activitat moltes persones que mai no ho havien fet abans.
- Ruta petit comerç, visites porta a porta pels establiments de les àrees comercials més significatives. Els regidors realitzaven una visita inicial per a informar-los del procés i donar-los el material per a participar-hi, i uns dies després els joves del PAM com a “caçadors de propostes” anaven tant a recollir el material com a fer una valoració més qualitativa amb els comerciants.
- PAM Mòbil, l'equip de joves del PAM es desplaça a múltiples punts de la ciutat per recollir opinions in situ i poder així arribar a gent que no s'acosta a les activitats organitzades, com ara al mercat. S'habilita una urna per tal que els ciutadans puguin entregar les seves valoracions.
- PAMpallugues, activitat paral·lela a força activitats consistent en una ludoteca per a nens i nenes de 5 a 12 anys per tal de facilitar la participació de pares i mares i recollir les idees i propostes dels més petits.
- Trilogia de cinema urbà, cinefòrums de pel·lícules de temàtica urbana per tal de posteriorment generar una discussió sobre la seva afectació a Santa Coloma.
- Sóc dona i molt més a la vila, activitat en què els joves becats van realitzar teatralitzacions de diferents situacions amb què es troba la dona a la ciutat per tal de provocar un debat posterior.
- Santako Sightseen, un recorregut en bus pels punts d'interès turístic de la ciutat per tal de generar idees de com millorar la promoció de la ciutat i dels espais específics visitats.
Durant tot el procés, els ciutadans tenien accés al “Passaport PAM”, en què rebien un segell acreditant la participació a una activitat programada del procés participatiu. Al final de la programació, la persona amb més segells va guanyar el dret a participar a l'activitat «Creadors de cuina» que incloïen dues trobades gastronòmiques en dos establiments representatius de la ciutat.

Fase d'avaluació

En acabar el procés de participació, l'equip del PAM va comptabilitzar i tipificar les aportacions recollides en la fase de recollida per la preparació de la Memòria del procés participatiu. Totes les propostes presentades han obtingut una resposta de l'Ajuntament i estan publicades al web municipal. En aquest sentit, les propostes han estat categoritzades de la següent manera:

· Propostes que ja s'estan treballant o s'han incorporat.
· Propostes per l'estudi de les regidories de districte.
· Propostes sense competències municipal, confuses, generals i opinions.
· Propostes sotmeses a votació.

Al Fòrum Ciutadà, l'acte final de participació ciutadana, es van presentar les dades relatives a les prioritats de la ciutadania i es va consultar als participants sobre l'admissibilitat de les propostes concretes rebudes. En aquest sentit, 17 de les 19 propostes concretes que no formaven part de la proposta inicial del PAM van ser aprovades per tal que l'Ajuntament en valorés la seva viabilitat i ser incloses al Pla.

33.048,82

19.048,82 euros corresponen a despeses relacionades amb la celebració de les activitats mentre que els 14.000 euros restants corresponen a la remuneració de les beques de col·laboració.

7 persones de l'equip tècnic de l'Ajuntament:

Directora de Planificació Estratègica, Participació ciutadana, Observatori de la Governança, Qualitat Democràtica i Transparència, PAM, Regidories de Districte i Programa “Ciutat Universitària”
Responsable de Plans Transversals
Responsable Tècnic del PAM
Tècnic del Programa Ciutat Universitària i suport audiovisual de Direcció
Tècnica de Participació Ciutadana
Coordinadora del Programa de Transparència i Qualitat democràtica
Administrativa de Direcció

5 beques de col·laboració: Equip “Joves del PAM”

Es van emprar diversos materials per tal de recollir les propostes dels ciutadans i fer difusió de les activitats. Per exemple, es van dissenyar uns cartrons amb les enquestes de participació i es va utilitzar el “Passaport PAM” tant d'agenda d'activitats com per afavorir l'assistència dels ciutadans.

Al llarg del procés participatiu es van utilitzar múltiples mecanismes de participació: recollida d'enquestes, recollida de propostes, processos deliberatius, debats grupals i individuals, rutes per la ciutat o votació al fòrum ciutadà.

En la fase prèvia al procés participatiu en sí, es va obrir la possibilitat per tal que ciutadans o entitats proposessin activitats per a incorporar al procés participatiu.

Així, a l'hora de distribuir el programa d'activitats, es demanava a persones i entitats que emplenessin l'anomenada “fitxa oberta” si tenien una proposta concreta d'activitats que es pogués integrar durant del procés participatiu.

Han participat presencialment 1841 persones de les quals el 45% a títol individual i amb poc o cap hàbit de participació. En formats online o en activitats de carrer la participació va ser de 4.317 persones. Es van recollir 5.142 aportacions de les quals 3.417 amb qüestionaris de priorització d'objectius i 1725 propostes d'acció concretes.

Es va realitzar una àmplia difusió a través de la web del municipi, d'una presentació pública del procés participatiu, de les xarxes socials, incloent la creació de l'etiqueta #imaginaPAM, i de cartells i pòsters.

El conjunt del procés disposava d'un logo i un lema propi – “Jo m'implico amb Santa Coloma”.

Diversos mitjans es van fer ressò de la celebració d'algunes de les activitats i de la finalització i resultats del procés, d'entre els que destaquen El Periódico o El Punt Avui.

Múltiples propostes concretes van ser incorporades al PAM ja que anaven en línia amb els objectius plantejats. Per altra banda, 17 aportacions concretes més van ser incorporades al PAM a través de la votació final al Fòrum Ciutadà.
L'experiència ha permès recollir noves propostes de la ciutadania que l'Ajuntament no havia considerat. Algunes d'elles ja s'estan aplicant i d'altres estan sent perfilades o debatudes per tal d'iniciar-ne la implementació. Com a exemple, la creació d'un viver d'empreses d'economia social o la instal·lació de nous horts urbans en determinats espais de la ciutat.

S'ha aconseguit implicar ciutadans no organitzats que no solien participar en processos d'aquest tipus. Alguns d'ells, a més, s'han incorporat al Fòrum Ciutadà o han mostrat molt d'interès en seguir involucrats en la vida de la ciutat.

El Fòrum Ciutadà amb què va finalitzar el procés participatiu en sí va conformar-se amb les entitats i ciutadans que van manifestar l'interès d'apuntar-s'hi. Aquesta llista esdevindrà la base del Registre Ciutadà on la ciutadania s'hi pot apuntar per fer el seguiment de la seva aplicació, ser informats de les futures iniciatives de participació de l'Ajuntament i poder així implicar-se a la ciutat en altres processos.

Les relacions entre l'Ajuntament i la Federació de Veïns i Veïnes de Santa Coloma han millorat arrel de la co-organització d'activitats per al procés participatiu.

Interna

Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

El principal punt fort de la pràctica ha estat la capacitat per arribar a diferents segments de la població (joves, persones de mitjana edat, pares i mares, gent gran, comerciants, estudiants, barris, etc) mitjançant una gran varietat d'activitats pensades cadascuna d'elles per arribar a diferents punts i col·lectius de la ciutat. Així, s'han assolit els objectius d'implicar ciutadans que no solen participar, com ara joves i persones amb fills, o aquells que no formen part de cap entitat o organització.

De fet, un remarcable 45% de la participació presencial va ser de ciutadans no organitzats, canviant clarament la tendència que se solia donar en processos participatius anteriors.

La participació dels 5 joves de pràctiques en tot el procés va ser clau per dinamitzar-lo i fer-lo més proper a la ciutadania. La seva implicació ha ajudat significativament en moltes de les activitats celebrades.

Un element a millorar és la implicació i diligència desigual de la resta d'àrees del Consorci en les diferents fases de treball intern del procés participatiu. Per contra, la implicació de les àrees en les fases actives de participació un cop engegat el procés va ser important i de qualitat.

La pràctica és replicable a d'altres municipis ja que s'ha realitzat amb un pressupost ajustat i personal de l'Ajuntament, a més dels 5 joves becaris.

La idea de pensar activitats creatives i adreçades a diferents col·lectius i/o barris pot ser replicada a tots els municipis i és compatible amb la celebració d'activitats més usuals en aquest tipus de processos com ara els debats temàtics o de barri. El fet d'anar a buscar al ciutadà amb la concepció d'un PAM mòbil i dinàmic és també transportable a qualsevol procés participatiu local.