L'actual crisi econòmica ha posat de manifest el problema estructural que suposa el fenomen de la pobresa i l'exclusió social. La nova realitat social no tan sols incrementa la vulnerabilitat dels sectors de la població que estaven situats fora del llindar de la pobresa, sinó que s'hi han afegit persones i famílies que fins ara no patien riscos d'exclusió, i que ara conviuen amb greus dificultats econòmiques com a conseqüència de la destrucció d'ocupació, o bé per treballar en ocupacions que no reporten els recursos suficients.

Les conseqüències d'aquesta pèrdua d'ingressos s'expressen en forma de greus problemes per assumir el cost de l'habitatge, pagar els subministraments i, fins i tot, per cobrir les necessitats alimentàries bàsiques. A tota Catalunya els serveis destinats a satisfer les necessitats alimentàries han experimentat un augment considerable de la demanda, la qual cosa ha exigit una reorganització dels serveis i un augment de la partida de recursos, tant de les entitats gestores com de l'administració local.

Abans de l'obertura de l'Economat el servei de distribució d'aliments a Vilanova era gestionat per Càritas i per Creu Roja, amb la coordinació i el suport econòmic de l'ajuntament. El repartiment d'aliments es feia des de dos punts de distribució –ambdues seus de les entitats-, amb un sistema de lliurament de lot d'aliments bàsics en torns d'entrega prèviament establerts. L'augment del nombre de famílies destinatàries –un increment d'un 284% respecte a l'any 2008- han convertit aquests punts de distribució en serveis desbordats per la demanda, generant cues de famílies que esperaven el seu torn al carrer, ja que cap de les dues entitats disposava d'un espai d'atenció i d'acollida que permeti oferir un servei que preservi la dignitat i l'anonimat de les persones ateses.
Aquesta realitat va impulsar a plantejar el repte de millorar aquest servei des de les següents premisses inicials que van modular el projecte:

• Abordar aquest nou repte ajuntant recursos i capacitats des del treball en xarxa, amb el màxim nombre d'entitats, serveis i empreses implicades.

• Substituir l'antic model de distribució de lots d'aliments per un sistema que sigui més respectuós amb les persones usuàries i amb la seva dignitat, que permeti la seva autonomia i la seva llibertat d'elecció en poder triar, mitjançant un sistema de punts, els aliments que necessita.

• Ubicar el servei en un únic establiment integrat a la ciutat de manera normalitzada com un supermercat. Aquest canvi dóna major millor visibilitat al projecte i permet captar i ser receptor de més aliances externes: empreses i entitats col·laboradores, donacions d'aliments i d'infraestructura, millors possibilitats de gestió de la compra dels productes necessaris, aprofitament i recepció de minves d'establiments alimentaris de la ciutat...

• Ampliar l'espai necessari d'emmagatzemament i de recepció, d'atenció i servei a les famílies beneficiàries.

• Incrementar i diversificar el nombre d'aliments disponibles, incorporant al servei sistemes de refrigeració i congelat que fins ara no existien per manca d'espai. Incorporat també productes de primera necessitats relacionats amb la higiene personal i la neteja de la llar.

• Millorar la gestió i l'estandardització dels processos del servei connectant, mitjançant un sistema informàtic específicament dissenyat per a aquesta utilitat, els professionals prescriptors del recurs amb l'atenció de les persones a l'economat, i amb la gestió de productes i estocs del magatzem.

• Convertir un servei de caràcter únicament assistencial en un projecte que incorpori accions formatives i de capacitació tot donant cobertura, no només a les necessitats bàsiques, sinó també a les necessitats estratègiques: prevenció, convivència i ampliació de la xarxa de relacions, canvi d'hàbits i d'organització de l'economia domèstica, etc.

L'economat adopta el nom de l'antic ús de l'espai on s'ubicava fins fa uns anys l'economat que l'empresa Pirelli tenia per a la seva plantilla de treballadors/res. Aquest espai, ara propietat de Prysmian, ha estat cedit per aquesta empresa per a aquesta nova finalitat social.

L'economat és un servei adreçat a tota la ciutadania de Vilanova i la Geltrú a través de les seves diverses línies d'actuació.

Tot i així, el servei principal de distribució gratuïta d'aliments concretament està dirigida a persones i famílies amb ingressos insuficients o nuls. El barem d'accés al servei té en compte la suma dels ingressos de tota la unitat familiar i les despeses valorats prèviament pels serveis socials de la ciutat.

L'Economat col·labora amb altres projectes de la ciutat de Vilanova i la Geltrú com la Mensa del Cor, Cafè Caliu i Esmorzar amb Companyia de l'Església Evangèlica, a més dels berenars del Centre Obert i l'hort humà de Càritas.

Fases

Des del primer moment en la que es decideix canviar de model i l'obertura del servei, el temps de treball invertit és d'un any i dos mesos. D'aquesta manera, resumit de manera breu, les etapes de construcció del projecte són les següents:

1. Conèixer iniciatives semblants a altres territoris per tenir els millors models de referència.
2. Calendarització de reunions setmanals entre Càritas i Serveis Socials per l'elaboració de la idea i del projecte. Al llarg d'aquestes reunions es va dibuixant el servei a la vegada que es prenen decisions operatives i es gestiona tot el que el servei necessita abans sigui una realitat.
3. Cerca de l'espai d'ubicació del servei cedit per una empresa.
4. Identificació de les necessitats prèvies del projecte i cerca de col·laboracions privades que ens permetessin implementar un servei millor, més ampli i més econòmic.
5. Obres d'adequació del nou espai.
6. Organització de la transició de les famílies usuàries dels serveis anteriors a l'actual Economat.
7. Obertura del servei.


Línies d'actuació

Es pot observar com aquest projecte té diferents línies d'actuació les quals, a banda de cobrir les necessitats bàsiques de les famílies més vulnerables, també intenten fomentar el treball en xarxa i impliquen tots els sectors de la societat (empreses privades, entitats, administració pública i ciutadania). Per tant, l'Economat de Vilanova i la Geltrú no només és un sistema de distribució gratuïta d'aliments, sinó que també arriba a altres espais com són el de prevenció i formació, el pedagògic i el col·laborador.

• Distribució gratuïta d'aliments:

Per poder formar part la xarxa d'usuaris de l'Economat cal fer la demanda als Serveis Socials municipals, on cal justificar documentalment la situació familiar i econòmica. Un cop acreditada i valorada la situació, l'accés al servei té un temps màxim d'espera de 10 dies. En situacions d'urgència i gravetat el lliurament d'aliments és immediat. L'accés al servei té una durada limitada que pot variar en funció de la cronicitat de la situació, i està lligat a un pla de treball de la família amb el professional social referent.
Les famílies són ateses amb un calendari de compra amb dies i hores prèviament assignades en setmanes alternes durant tot el temps de durada de la prescripció del recurs. Aquesta distribució de l'atenció permet organitzar l'atenció de 7 famílies cada quart d'hora. L'Economat té cinc torns de tres hores d'atenció al públic distribuïts en quatre dies de la setmana.
Les persones i famílies beneficiàries poden anar a buscar una quantitat d'aliments predeterminada i escollir, amb un sistema de punts –relacionat amb el nombre de membres de la unitat familiar-, els productes que més s'ajusten a les seves necessitats i a la seva organització dels àpats diaris, dins de l'estoc disponible a l'establiment. A l'Economat només hi ha productes de primera necessitat: aliments de llarga conservació, aliments frescos (fruita i verdura, carn i peix) i/o congelats, i alguns productes d'higiene personal i de neteja de la llar.

• Espai de prevenció i formació:

El projecte també contempla un vessant formatiu a partir de la qual genera espais de formació permanent on es realitzen tallers d'economia domèstica organitzats entres blocs de cinc tallers oberts a tota la ciutadania. Els tallers donen resposta a aquesta idea de servei, sent espais de relació i d'intercanvi d'informació entorn d'un tema central. La formació es centra en:
o Cuina econòmica
o Estalvi energètic
o Consum col·laboratiu
o Altres recursos al nostre abast

• Espai pedagògic:

També és un projecte inclusiu el qual té és un espai d'aprenentatge obert a diverses escoles i instituts realitzant tallers, voluntariats pedagògics i pràctiques laborals a l'entorn real de l'empresa perquè puguin formar-se en diverses tasques de l'Economat.

• Espai col·laborador:

També dóna suport a diversos programes d'altres mesures alternatives d'inclusió social i prevenció, col·laborant amb altres projectes de caràcter social com Mensa del Cor, Cafè Caliu i Esmorzar amb Companyia de l'Església Evangèlica, a més dels berenars del Centre Obert i l'hort humà de Càritas.

195000€ anuals

Pel que fa a l'entrada de productes, el 67.5% són sense cost, provinents de l'Hort Social de Càritas, els excedents de la Unió Europea, la Fundació Banc d'Aliments, les minves dels supermercats, donacions i recaptes. Des del maig d'aquest any també hi col·labora la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú, que dóna l'excedent de peix fresc que no es ven a la subhasta. Tot i així, hi ha alguns productes que cal comprar els quals representen un 32,5% del total.

Així doncs s'ha calculat que el cost anual per persona usuària es calcula en 70,60 €, comptant la compra d'aliments i les despeses derivades del manteniment i la gestió de l'Economat. El que suposaria un cost aproximat de 195000 € anuals en el total del servei que prové del pressupost econòmic destinat per l'Ajuntament i per Càritas.

• 1 treballadora social a temps parcial (1/4 de la seva jornada aproximadament) assignada per la regidoria com a responsable del disseny i la implementació del projecte.

• 1 persona contractada mitjançant un pla d'ocupació, a temps complert durant 8 mesos.

• 140 voluntaris (amb formació prèvia).

Altres recursos utilitzats són l'establiment on s'ha instal·lat l'Economat. Es tracta de l'antic economat de la Pirelli de Vilanova i la Geltrú, un espai que ha estat cedit per part de Prysmian. El conveni de cessió d'ús del local és gratuït, per un termini de quatre anys i mig, prorrogables per períodes d'un any. Es tracta d'un local comercial amb una superfície útil de 630 m2 en una primera planta i 505 m2 en una planta soterrada.

L'adequació d'aquest espai es va poder fer gràcies a les empreses que hi van aportar material d'obra, diners o aliments.

Organització de la gestió de l'Economat:

• Tres coordinadors voluntaris de Càritas que tenen funcions d'organització i gestió del servei.
• 140 voluntaris organitzats en torns d'atenció i en tasques concretes assignades
• 1 treballadora social municipal responsable directa del bon funcionament del servei
• 1 treballadora social de Càritas que ofereix suport tècnic i gestió del voluntariat.

Òrgans de gestió

• Reunions quinzenals de seguiment i millora del servei. Hi participen els tres coordinadors del servei i les dues treballadores socials.
• Comissió de seguiment i avaluació de l'Economat. És l'òrgan que té la capacitat de decidir les qüestions relacionades amb la gestió del servei. Es convoca bimensualment i està formada per les direccions de les dues institucions co-líder del servei.

Creació de l'Economat de Vilanova i la Geltrú: Servei social de distribució gratuïta d'aliments.
• Ofereix una atenció àmplia a 960 famílies usuàries que representa l'atenció a 2.777 persones (dades anuals 2016)
• Mensualment es lliuren 35 tones d'aliments i productes de primera necessitat.
• 25 productes garantits, més altres variables en funció de les donacions.
• Generació d'un lloc de feina amb la contractació d'una persona en contracte d'inserció.
• Reaprofitament de moltes tones d'aliments de comerços de tota la ciutat.
• Visita pedagògica de 450 nens i joves de la ciutat.
• Oferiment permanent de tallers sobre estalvi domèstic adreçats a tota la ciutat (no només a les famílies usuàries).
• Possibilita fer formació i pràctiques laborals com a entorn real d'empresa de diverses ofertes formatives de la ciutat.
• Col·labora com a subministrador d'aliments a altres projectes relacionats amb l'alimentació de la ciutat.
• Projecte acollidor de serveis de mesures alternatives i de treball en benefici de la comunitat.

L'estratègia de comunicació que ha seguit aquest projecte ha estat entorn a mostrar quins beneficis obté i en què es diferència d'altres

L'aspecte comunicatiu del servei sempre ha estat un eix fonamental i part de l'èxit del projecte. La comunicació ha estat permanent i organitzada estratègicament per aconseguir adhesions col·laboratives, persones voluntàries, i per mantenir la ciutat informada de les novetats i les millores del servei. S'han fet servir notes de premsa, rodes de premsa, xarxes socials (Facebook, Twitter i Flickr), jornades de portes obertes i actes públics i privats d'agraïment als nous col·laboradors.

El resultat d'aquesta comunicació és que l'Economat és percebut com un projecte de tota la ciutat, un servei de referència, obert a l'aportació de tothom, transparent i visible fàcilment, i amb voluntat permanent de millora

Reconeixement del departament de Benestar i Ciutadania de la Diputació de Barcelona com a bona praxis.
Un dels 10 millors projectes d'innovació social a Catalunya a la 4a Jornada de "10x10' Càpsules d'Innovació Social" de l'any 2015.
Premi Garraf a la tasca social atorgat per l'Associació de periodistes del Garraf.
Presentació del servei al V Congrès del Tercer Sector.
Més de 20 peticions de visites d'altres municipis.

Mixta

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Durant els mesos de març i abril de 2015 (un any després de la seva inauguració) es va fer un procés d'avaluació que contemplava: enquestes anònimes a 600 famílies usuàries, 2 grups de discussió qualitatius amb 30 persones usuàries seleccionades a l'atzar i enquestes als professionals prescriptors del servei.

Els aspectes avaluats eren la identificació de punts forts i febles del servei, la recollida de propostes de millora i suggeriments, la satisfacció entorn als productes, a l'espai, a l'atenció rebuda, a la utilitat, etc., el grau de coneixement més profund que tenen les persones usuàries en relació al funcionament del servei -qui i com s'organitza, d'on vénen els productes, com ser voluntari, etc.

Els objectius s'han acomplert satisfactòriament i de l'avaluació realitzada se n'han extret aspectes a millorar.

El treball en xarxa i la col·laboració entre diversos actors ha donat més amplada i més sostenibilitat al projecte. Incloem en aquest treball comú, a més dels serveis socials municipals i de Càritas, altres departaments municipals, 50 empreses i entitats, i també a 140 persones voluntàries. Aquesta suma de recursos -no només humans, sinó també econòmics- és una de les claus d'èxit del servei, i possibilita que tingui la dimensió que ofereix actualment.

Segons Càritas Interparroquial de Vilanova i la Geltrú, s'ha establert una relació de confiança mútua entre l'entitat i l'Ajuntament que ha promogut la construcció conjunta de la idea, compartint així objectius i voluntats. D'altra banda, l'Ajuntament en destaca la predisposició i dedicació de tothom, la bona comunicació i coordinació entre ambdues parts i la necessitat compartida del servei, com a garantia d'èxit.

Algunes limitacions de la pràctica se centren en les capacitats dels interlocutors dels diferents ens participants (en referència a disposició de temps o recursos). D'altra banda, han coincidit prioritats i calendaris diferents pel que fa al ritme, canvis de criteris polítics i un pressupost limitat.

Pel que fa a millorar el servei en un futur, es considera rellevant que ambdues institucions segueixin donant prioritat a la cura i millora constant del projecte, així com a l'adhesió de noves entitats o empreses en el paper de col·laboradores.

És un aspecte clau mantenir el clima de comunicació, confiança i el respecte mutu cap a criteris diversos en moments determinats.

Tal i com s'exposa, la pràctica és aplicable tant a altres municipis com extensible a empreses i entitats amb afany col·laborador i amb interès per les polítiques socials d'emergència i redistribució de serveis bàsics.