El projecte “SJD 2015: Mirant el futur de Sant Joan Despí” s'ha impulsat pel consistori municipal en un context complex de crisi econòmica i canvi constant. S'ha desenvolupat amb l'objectiu d'aconseguir un gran pacte ciutadà on es defineixin els serveis que ha de prestar l'administració municipal en una societat que s'està transformant. Partint de la base de la ciutat que hi ha i de l'anàlisi de la situació actual, s'obren diferents espais de debat i reflexió de han de donar forma a línies d'actuació estratègiques per al futur de Sant Joan Despí.

Població: La població de Sant Joan Despí
Territori: Terme Municipal de Sant Joan Despí

La pràctica està vinculada al Pla d'Actuació Municipal (PAM) 2016-2019.

LÍNIES D'ACTUACIÓ: Ciutat equilibrada i sostenible; Ciutat emprenedora i innovadora; Ciutat de les persones.

En primer lloc, l'eix “Ciutat equilibrada i sostenible” parteix del fet que Sant Joan Despí és una ciutat formada per quatre barris: barri Centre, barri de Les Planes, barri de Pla del Vent-Torreblanca i barri Residencial Sant Joan. El repte estratègic és connectar-los per facilitar la mobilitat i l'accessibilitat entre els diferents punts del municipi i millorar la seva cohesió. Igualment, tot i comptar amb un servei de transport públic ben valorat per la ciutadania, es volen introduir millores per fer-lo més àgil i eficient. Un altre repte que ha motivat la realització de la pràctica, ha estat adaptar les infraestructures i els equipaments a les projeccions de la ciutat del futur, fent-la més sostenible , accessible, funcional i eficient energèticament. També es vol recuperar el riu Llobregat com a tram de la ciutat; Malgrat la importància d'aquest espai en termes mediambientals, hi ha una percepció generalitzada que la ciutat viu d'esquenes al riu. Per això, es planteja acostar la ciutat al riu de manera responsable per tal de potenciar-lo com un recurs a gaudir i preservar-lo com un bé natural de gran rellevància. Igualment, es pretén fomentar l'ús de la bicicleta per a que es converteixi una alternativa real als vehicles de motor; potenciar la iniciativa “Residu 0”.

En segon lloc, l'eix “Ciutat emprenedora i Innovadora” parteix del fet que Sant Joan Despí és una ciutat que ha tingut i manté una tradició agrícola important. Per aquest motiu, una de les principals motivacions de crear aquest eix ha estat desenvolupar el sector primari com un recurs que genera llocs de feina i possibilita la producció, el comerç i el consum de proximitat. A més, es vol fomentar el comerç local i de proximitat. Un dels aspectes més valorats de la ciutat, és que segueix una dinàmica de poble, per això, es vol evitar que es converteixi en una ciutat dormitori. En aquest sentit, el comerç juga un paper rellevant ja que és un element dinamitzador. També, es pretén fomentar el comerç local i de proximitat i l'emprenedoria. Així mateix, dins aquest eix, es té en compte la tinença d'un polígon industrial en el centre de la ciutat que, tot i la seva grandària i proximitat a llocs estratègics, com són l'aeroport i el port de Barcelona, només la meitat dels locals estan ocupats. Es pretén reactivar l'activitat al polígon i dinamitzar l'activitat econòmica de la ciutat, solucionant, alhora, un altre problema de la ciutat com és l'atur.

En tercer i últim lloc, l'eix “Ciutat de les persones” parteix de la voluntat de ser una ciutat que compti amb una administració pública més transparent i propera al ciutadà i amb una ciutadania més participativa en els assumptes públics.


FASES
El procés participatiu dut a terme al terme municipal de Sant Joan Despí per a fer una mirada prospectiva al futur de la ciutat s'ha desenvolupat en tres fases diferents: una primera fase d'informació als ciutadans sobre el projecte; una segona fase de participació i debat; i, finalment, una tercera fase de recollida, ordenació i anàlisi de les idees i propostes que han manifestat els ciutadans/es durant les sessions de participació i debat. En total, el procés ha tingut una duració de 3 mesos.

La primera fase s'inicia el 7 d'abril de 2014 al Centre Cultural Mercè Rodoreda, on es va presentar el projecte al públic, informant sobre per què i com es podia participar. L'Ajuntament proposa tres eixos sobre els que gravitaran els debats d'on sorgeixen les propostes de futur.

La segona fase del procés és la més llarga i comprèn els diferents debats realitzats. Dins aquesta fase cal diferenciar la realització del debats oberts per a tothom; els debats específics, dins els que s'inclou els debats dels tècnics municipals, el debat dels agents econòmics i el debat dels professionals. Seguidament, els ciutadans i ciutadanes s'han reunit en places municipals per a participar en dos últims debats.

La tercera i última fase comprèn la recollida, ordenació, anàlisi i debat polític i tècnic de les propostes dels ciutadans/es resultants del procés de consulta. Finalment, es retorna a la ciutadania la informació recollida durant tot el procés.

12.732'23€

El projecte ha estat constituït per dos equips de treball:

Per una banda, l'equip intern de l'Ajuntament, format per tècnics/es municipals.

Per altra banda, l'empresa externa, contractada per a donar suport tècnic a l'Ajuntament de Sant Joan Despí durant el procés de participació.

En el desenvolupament de les fases del procés participatiu també s'han utilitzat recursos materials.

S'han habilitat diferents instal·lacions municipals com a punts de reunió, informació i debat:

A la Plaça de l'Ermita i a la Plaça d'Antonio Machado varen tenir lloc, els dies 6 i 7 de juny de 2014, els debats al carrer. L'Ajuntament va habilitar diferents espais de participació en els quals els ciutadans i ciutadanes podien opinar i realitzar aportacions envers el projecte.

Al Centre Cívic Torreblanca, el 26 d'abril i el 8 de maig de 2014, varen tenir lloc dos debats oberts a la ciutadania per parlar sobre els reptes de futur, que varen consistir en dos moments de participació presencial en els que els i les participants varen pensar, formular i prioritzar propostes de futur.

El Centre Cultural Mercè Rodoreda va presenciar, el dia 2 de juny de 2014, la sessió de debat amb professionals de diferents àmbits (educació, sanitat, empresa, advocacia, etc.). en aquesta sessió s'han detectat els punts forts i els punts febles del projecte i s'han recollit aportacions i propostes de millora de cadascun dels 4 eixos sobre els que gravita el procés participatiu.

També, a l'edifici de l'Àrea es va focalitzar el debat de l'eix temàtic “la ciutat emprenedora i innovadora” per detectar els punts forts i els punts febles d'aquest àmbit, així com, també, per recollir idees, aportacions i propostes de millora al respecte.

Els Consells d'Infants es desenvoluparen als centres educatius de les diferents escoles municipals participants.

S'han realitzat diferents debats oberts a la ciutadania per parlar sobre els reptes de la ciutat, que van consistir en dos moments de participació presencial en els que els i les participants van pensar, formular i prioritzar propostes de futur al voltant dels tres eixos temàtics que engloben el procés de SJD2025: la ciutat equilibrada i sostenible; la ciutat emprenedora i innovadora; i la ciutat de les persones.

Alhora, s'han dut a terme debats específics amb col·lectius concrets: tècnics i tècniques municipals, agents econòmics i professionals de la ciutat i debats al carrer que van consistir en diferents dinàmiques i espais de participació en els quals els ciutadans i ciutadanes podien opinar i realitzar aportacions. Aquests debats van tenir lloc a la Plaça de l'Ermita i a la Plaça Antonio Machado en dies diferents.

Finalment, un Consell d'Infants, treballant conjuntament amb nois/es de les escoles del municipi s'ha elaborat un informe en el que els més petits imaginen i proposen un Sant Joan Despí millor per al 2025.

Cal destacar que amb la realització del procés participatiu s'han assolit un conjunt de productes de diferent caire.

En primer lloc, la participació i les propostes recollides en el procés per part dels diferents actors:

a) A la presentació pública hi han assistit un total de 350 persones.
b) Al primer debat ciutadà hi han participat 16 persones i han sorgit 75 propostes.
c) Al segon debat ciutadà hi han participat 22 persones. S'ha produït un increment respecte el primer. Aquest increment en nombre de participants s'ha vist repercutit en el nombre de propostes recollides que, en aquest cas, ha estat de 112.
d) Als debats municipals hi ha assistit 27 tècnics municipals. Al primer, hi han assistit 16 tècnics/es i al segon 11. Com a producte d'aquests debats s'han recollit 161 propostes.
e) El debat d'agents econòmics ha recollit 22 persones que han presentat 48 propostes.
f) El debat de professionals ha reunit 22 professionals que han proposat 81 accions de futur.
g) El nombre de participants al carrer ha estat de 340, d'on s'han recollit 401 propostes.
h) Finalment, al Consell d'Infants hi ha participat un total de 16 alumnes, que han presentat 20 propostes diferents.
i) En total, el procés participatiu ha comptat amb una participació de 874 persones i ha permès recollir un total de 968 propostes.

Dins la participació, també cal esmentar les reaccions dels ciutadans en la pàgina de “facebook” habilitada per al projecte:

j) Hi ha hagut connectades cada dia una mitja de 189 persones de les que 243 han dit que els agrada la pàgina.
k) 218 persones han parlat de la pàgina ( publicar a la bibliografia, fer click a “Me gusta”, comentar o compartir alguna de les publicacions de la pàgina, respondre a alguna de les preguntes plantejades...)
l) 4207 persones diferents (usuaris únics) han vist algun contingut relacionat amb la pàgina.
m) 536 usuaris únics han interactuat amb la pàgina (qualsevol click o història creada)


En segon lloc, a nivell documental, cal destacar:

- Informe de principals resultats. En aquest document es presenta un resum de les prioritats ciutadanes respecte al futur de la ciutat de Sant Joan Despí definides en els diferents espais de participació del procés Sant Joan Despí 2025.

- Informe d'avaluació. En aquest document es presenta l'avaluació final del procés de participació de Sant Joan Despí 2025 que s'ha realitzat durant l'any 2014 per tal de recollir la visió i prioritats dels ciutadans/es respecte el futur de la seva ciutat. És un anàlisi qualitatiu i quantitatiu del procés per aquells que hi han participat. L'informe també recull les propostes presentades i es fa esment del perfil dels participants i a través de quines vies han participat.

Finalment, un dels productes més destacables que han sorgit fruit del desenvolupament de la pràctica ha estat la elaboració del Pla Municipal 2016-2019 que, dividit en quatre eixos d'actuació, incorpora un gran volum de les propostes sorgides al procés SJD:2025.

Amb l'objectiu d'arribar a la màxima pluralitat de persones i col·lectius, l'Ajuntament de Sant Joan Despí ha posat a l'abast de la ciutadania diferents canals d'informació i participació diversos:

- Roda de premsa.
- Espai Web, pàgina de facebook i adreça de correu electrònic.
- Debats oberts a la ciutadania
- Debats amb tècnics de l'Ajuntament, agents econòmics i pofessionals de diferents sectors.


Per una banda, el procés participatiu es va explicar al públic, en una roda de premsa al Centre Cultural Mercè Rodoreda amb l'assistència de 350 persones ciutadanes i representants d'associacions.

Per altra banda, s'han posat a disposició de la ciutadania, pràcticament des de l'inici del procés, un espai web, així com una pàgina de facebook i una adreça de correu electrònic, on poder adreçar propostes, comentaris, i informar-se sobre el procés de participació i el seu desenvolupament. En aquest sentit, ha estat també important la tasca desenvolupada pels equipaments de proximitat de la ciutat.

A través dels diferents espais i canals oberts, han participat un total de 864 persones. A més, 243 persones han indicat que els agrada la pàgina de Facebook del procés que ha tingut una mitja de 189 visites diàries. En total, s'han fet 968 aportacions.

A banda de recollir moltes propostes interessants, la realització del procés participatiu ha permès crear un espai de participació en el que poder conèixer altres persones de la ciutat i compartir idees i reflexions, així com la possibilitat de contrastar opinions amb altres ciutadans i ciutadanes. També cal destacar la creació de les dinàmiques de grup que han guiat els diferents debats i la possibilitat que tothom pogués parlar i opinar.

A més, d'aquesta experiència ha sorgit el Pla SJD 2025, que recull les propostes de tots els actors que han participat en el procés participatiu, que marquen les línies estratègiques d'actuació política dels propers anys.

Atès que el Pla SJD 2025 ha servit com a base per elaborar el document de debat inicial del PAM 2016-2019 (Pla d'actuació municipal), moltes de les propostes recollides al procés SJD2025 s'han convertit en accions planificades i pressupostades pel govern municipal en àrees de gestió molt diverses. El PAM 2016-2019 es podrà consultar prèviament a l'aprovació del Ple Municipal al web de l'Ajuntament.

Més de 50 propostes sorgides del procés participatiu SJD2025 estan incorporades al Pla d'Actuació Municipal. L'impacte de les accions es podrà mesurar més endavant, amb exemples tant clars com la reducció del consum elèctric. Aquestes dades seran accessibles per a la ciutadania afavorint la creació de valor públic i el seu apoderament.

Externa

Empresa Externa

Aquesta pràctica es du a terme en un moment econòmic i social difícil per al municipi de Sant Joan Despí, com a conseqüència de la crisi econòmica global. Vol donar una resposta conjunta a les necessitats socials del municipi. L'avaluació del projecte reflecteix la bona acollida que ha tingut per part de la ciutadania.


S'ha realitzat una avaluació qualitativa i quantitativa de les dades sorgides del procés participatiu.

Per una banda, l'avaluació quantitativa de les valoracions dels participants realitzades en els diferents espais de debat, que han valorat la claredat dels objectius del debat, l'interès del debat per als/les participants, el grau d'oportunitat per expressar-se i la tasca de l'equip organitzador. En general, l'avaluació d'aquells que han participat en el procés ha estat notablement positiva, aconseguint una valoració mitja de 8'3.

L'avaluació qualitativa reflecteix aquells aspectes que més van agradar als i les participants dels debats i aquells que consideraven que es podrien millorar. Un dels punts més ben valorats de la pràctica ha estat la creació d'un espai de participació en el que poder conèixer altres persones de la ciutat, i compartir idees i reflexions, així com la possibilitat de contrastar opinions amb altres ciutadans i ciutadanes, i aportar propostes per la millora de la ciutat. També s'han destacat com a aspectes positius les dinàmiques de participació que han guiat el diferents debats, i la possibilitat que tothom pogués parlar i opinar.

A banda de l'avauació generada, és destacable que, en paral·lel a alguns dels debats sectorials, s'han desenvolupat consells específics sobre la base de la concertació d'objectius i la suma d'esforços orientats a la complementarietat dels programes i accions que, sobre la base del territori, desenvolupen els diferents agents econòmics i socials.

- Plantejament prospectiu a mig i llarg termini cercant l'horitzó desitjable per a la ciutat del futur.

- Combinació de debats des de diferents perspectives:

o Gestió pública
o Acció de govern
o Participació ciutadana

- Metodologies de dinamització dels debats orientades a la participació de tothom.

- Retorn de resultats i continuïtat. El PAM esdevé un resultat tangible com a compromís d'actuació per al període 2016-2019 i esdevé un element que permet el seguiment i la participació permanent de la ciutadania en el desenvolupament de les polítiques públiques municipals.

Per altra banda, un dels punts més febles de la pràctica ha estat el temps de la seva realització. En general, es coincideix en que hauria estat més convenient tenir més temps per a debatre en les darreres parts de les sessions. També, s'han destacat aspectes com fer arribar informació prèviament a cada debat per tal que els i les participants poguessin realitzar una preparació prèvia, la possibilitat de treballar més per aprofundir més en els temes parlats, i la necessitat de comptar amb més participants.

En la línia del punt anterior, facilitar documentació amb antelació per poder-la estudiar. Valorar durada de les sessions per tal de no perdre valor del debat per falta de temps.

Finalment, pel que fa a la possibilitat de replicar la pràctica en altres àmbits, el procés participatiu és fàcilment transferible, donat que l'Ajuntament el pot realitzar amb recursos propis ( tant econòmics, com humans i materials).

El més important és realitzar una bona planificació del projecte i facilitar la participació dels ciutadans posant al seu abast i de forma eficient els canals necessaris per a fer-ho.