Barcelona és una ciutat capdavantera en articular processos de participació ciutadana pel que fa a la construcció de polítiques socials finançades amb fons públics. Prèviament a l'existència de l'Acord, des del 1999 existia també l'Associació Barcelona per l'Acció Social (ABAS), entitat que tenia com a objectiu la cooperació pública i privada per dur a terme projectes estratègics d'acció social a la ciutat. Al març de 2005 l'Ajuntament de Barcelona va posar en marxa el Pla Municipal per a la Inclusió Social 2005-2010, promovent la creació de l'Acord Ciutadà per a una Barcelona Inclusiva, l'espai de promoció del treball en xarxa on es concreta la dimensió relacional de l'acció de govern en matèria de política pública d'inclusió. Així, el 5 d'abril de 2006, 262 entitats de diversa índole van signar la constitució de l'Acord. Amb la constitució de l'Acord el 2006, ambdues iniciatives es van coordinar des de la Direcció de Participació Social de l'Àrea d'Acció Social i Ciutadania de l'Ajuntament, fins que el desembre del 2009 es van unir ambdues iniciatives.
L'Acord Ciutadà vol transformar socialment la ciutat; implica vertebrar i consolidar un espai relacional en què es concerten els recursos d'acció social que hi ha a la ciutat; aquells sostinguts amb fons públics o privats, amb l'energia del voluntariat, amb el compromís cívic, amb l'objectiu d'impulsar accions conjuntes dirigides a assolir un ideal col·lectiu: una Barcelona plenament inclusiva. En aquest sentit, l'Acord és una experiència singular a la ciutat: és expressió de la fortalesa del seu teixit associatiu i el resultat de la capacitat d'entesa per abordar problemes i reptes comuns entre el govern de Barcelona, una gran pluralitat d'organitzacions i la mateixa ciutadania. És, en síntesi, un exponent avançat de governança democràtica de l'acció social local, en què l'objectiu d'assolir una Barcelona socialment cohesionada pren una dimensió col·lectiva, ciutadana, de suma d'esforços i orientacions compartides. És un espai que pretén fer de Barcelona una ciutat que avança en els drets socials amb el compromís i la col·laboració de tothom. Els valors de l'Acord Ciutadà en relació amb la ciutat són les anomenades cinc “c”: convivència, cooperació, cohesió social, creativitat i comunitat. Aquest conjunt de valors posen l'èmfasi en la necessitat d'incrementar els vincles socials, el diàleg en un marc plural d'actors, les interaccions de les persones i de les entitats, l'exercici de la solidaritat, l'acció transformadora i la innovació social. També, des del punt de vista de la gestió interna de l'acord, els valors que la presideixen guarden una estreta relació de congruència amb els precedents: governança democràtica, treball en xarxa i qualitat del treball.

Pel que fa al col·lectiu destinatari, l'Acord Ciutadà va néixer amb la voluntat de restar obert, amb caràcter permanent, a noves incorporacions d'entitats i organitzacions socials que s'hi volguessin sumar i participar. L'Acord el formen organitzacions, entitats, col·legis professionals, universitats, empreses i institucions de la ciutat i és presidit per l'Ajuntament de Barcelona. Per aquest motiu, pot sumar-s'hi qualsevol entitat, associació i/o organització compromesa amb els principis de l'Acord i que manifesti la voluntat de treballar conjuntament per aconseguir una ciutat cohesionada socialment.
Les accions que s'impulsen en el marc de l'Acord van adreçades al conjunt de la ciutadania, i molt especialment a col·lectius especialment vulnerables, com les persones sense llar, les persones que tenen cura de familiars, etc.

1) ESTRATÈGIA COMPARTIDA: És el full de ruta per orientar les actuacions conjuntes d'actors de la ciutat per treballar plegats en l'objectiu de la inclusió social, que compromet a les institucions i entitats socials de la ciutat per impulsar conjuntament una Barcelona més inclusiva.

2) LÍNIES D'ACTUACIÓ: L'Estratègia Compartida estableix dos eixos d'actuació, 11 línies estratègiques i 6 projectes tractor. L'eix 1, que vol enfortir l'organització de l'acció social, compta amb 4 línies estratègiques. L'eix 2, que vol fer front als reptes socials del futur, compta amb 7 línies estratègiques.

3) IMPULS I SEGUIMENT: A partir de la creació dels projectes tractors, es van formar els Grups d'Impuls i Seguiment (GIS), grups de treball formats per diverses entitats i institucions de l'Acord, que despleguen la coproducció de les estratègies dissenyades, concretant projectes i accions compartides a partir de la cooperació, la confiança i el coneixement mutu. Aquests GIS fomenten la planificació d'actuació any rere any i quines són les accions que han de dur a terme envers la inclusió social.



Línies d'actuació

1. Una ciutadania socialment activa i compromesa amb la inclusió social.
2. Un Tercer Sector Social autònom, fort, divers, eficient i pluralista com a exponent d'una ciutat socialment avançada i inclusiva.
3. Una economia social àmplia i eficient.
4. Unes universitats i uns col·legis professionals actius en la formació permanent de coneixements i en valors solidaris, durant tota la vida dels i de les professionals.
5. Uns sindicats actius en la millora de la qualitat i eficàcia dels processos d'inclusió social.
6. Unes associacions de veïns impulsores de la lluita contra la segregació social i territorial, i implicades en el treball comunitari d'inclusió social.
7. Unes empreses socialment responsables.
8. Un govern local promotor i organitzador de la capacitat de resposta de la ciutat, capdavanter de la nova governança democràtica.
9. Una administració local inclusiva que genera confiança i seguretat en la dinàmica social.
10. L'Acord Ciutadà consolidat com la principal infraestructura relacional i vertebradora del capital social per a una Barcelona més inclusiva.

L'Acord es dota de l'Estratègia Compartida, full de ruta per orientar les actuacions conjuntes d'actors de la ciutat per treballar plegats per la inclusió social, que compromet a les institucions i entitats socials de la ciutat per treballar plegats cap a una Barcelona més inclusiva. Aquesta Estratègia estableix dos eixos d'actuació, 11 línies estratègiques i 6 projectes tractor. L'eix 1, que vol enfortir l'organització de l'acció social, compta amb 4 línies estratègiques. L'eix 2, que vol fer front als reptes socials del futur, compta amb 7 línies estratègiques. Les línies estratègiques del primer eix s'agrupen en 4, cada una d'elles amb un seguit d'actuacions per tal d'aconseguir els objectius establerts: una ciutadania compromesa i socialment molt activa; una societat civil organitzada, forta, col·laboradora i educadora; una ciutat en xarxa que multiplica els recursos de la ciutat i fer de l'Ajuntament de Barcelona una administració inclusiva, relacional i transversal. En el segon eix, les línies d'actuació s'agrupen en 7: una ciutat preventiva i amb convivència que fa front a la vulnerabilitat i l'exclusió; una ciutat que treballa per millorar les condicions de vida de les famílies i per reduir les situacions de risc de la infància; una ciutat que millora les oportunitats socials de l'adolescència i la joventut; una ciutat on les persones grans són protagonistes; una ciutat plenament accessible i que lluita pel dret a la vida independent; una ciutat que respecta i valora la diferència i la diversitat; una ciutat que acull i acompanya.

30.000 €

Pel que fa als recursos humans, l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva és coordinat i liderat pel Departament de Participació Social de l'Àrea de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, mitjançant una secretaria tècnica específica que garanteix el desenvolupament de les seves accions.
A més, l'Acord Ciutadà es nodreix del coneixement i l'expertesa de totes aquelles entitats, organitzacions i institucions que el formen i que li serveix per millorar en l'elaboració i la implementació de polítiques públiques relacionades amb la inclusió social.
Els principals òrgans de govern de l'Acord són:
-L'Assemblea: trobada anual en sessió plenària de totes les entitats i institucions que conformen l'Acord.
-El Consell de la Governança: òrgan executiu i de gestió de l'Acord, on es dissenyen les línies estratègiques i d'actuació. El formen 34 organitzacions ciutadanes.
-La Comissió d'Acció: espai estratègic i operatiu permanent del Consell de la Governança, per garantir el dinamisme, el bon funcionament i l'impuls de l'Acord. Format per 12 organitzacions ciutadanes.
-Taula de Coordinació de Xarxes: espai de coordinació horitzontal entre les diverses xarxes que conformen l'Acord, i amb presència de representants dels altres òrgans de govern.
-A banda d'aquests òrgans de caràcter permanent, també es creen comissions de treball per a finalitats concretes.

L'Acord Ciutadà ha permès treballar conjuntament per construir una ciutat més inclusiva des de la voluntat de compromís de les entitats, les administracions i les organitzacions de la ciutat.

Pel que fa a l'Ajuntament, l'Acord:
-Ha creat l'espai essencial per a desenvolupar les polítiques d'inclusió i de lluita contra les desigualtats.
-Crea les condicions per implantar estratègies de ciutat.
-Alinea diferents actors essencials.
-Coordina projectes i iniciatives.
-És precursor de noves formes de govern.
-Facilita les iniciatives de coproducció.
-Permet una capa d'intervenció sostenible (supera el mandat), transversal políticament, i basada en la legitimitat del "fer".
Pel que fa a les entitats socials:
-Afavoreix les relacions de cooperació entre les entitats del sector.
-Afavoreix les relacions Ajuntament-Entitats.
-Evita l'acció fragmentada.

Enguany, s'ha fet una avaluació intermèdia de l'estratègia compartida en la qual s'analitzà: el grau d'execució o desenvolupament de les actuacions previstes (iniciades, en execució o finalitzdes) a l'Estratègia per part dels membres del Consell de la Governança de l'Acord Ciutadà (que inclou les accions previstes al Pla d'Inclusió Social 2012-2015) i els canvis en la capacitat d'organització i acció social de la ciutat, avaluant el treball de les Xarxes d'Acció de l'Acord Ciutadà. Així doncs, el grau de desenvolupament de les accions previstes del conjunt d'actuacions del Consell de Governança és del 97,65%. Per eixos, el grau de desenvolupament de l'eix 1 és del 94,32% mentre que el de l'eix 2 és del 98,52%. Pel que fa a les xarxes d'acció es conclou que l'acció de les xarxes contribueix en gran mesura a incrementar la capacitat d'acció social de la ciutat. D'altra banda, es valora que les xarxes milloren el coneixement de la realitat del col·lectiu i/o àmbit al qual s'adrecen i la realitat dels recursos i dels serveis existents a la ciutat, generen coneixement compartit i fomenten l'aprenentatge en gestió relacional i en treball en xarxa.

Web de l'Acord Ciutadà: http://www.bcn.cat/barcelonainclusiva/ca/

Entre les fortaleses del projecte, destaca la seva sostenibilitat en el temps amb 10 anys de treball en xarxa, malgrat els canvis de govern de l'Ajuntament. L'Acord Ciutadà ha contribuït a enfortir l'aliança entre el món local i el teixit associatiu de la ciutat de Barcelona, facilitant informació útil i motivadora per a l'acció entre els seus membres, promovent oportunitats d'accés i intercanvi d'informació, recursos i coneixements, impulsant projectes en els quals és important la cooperació entre una pluralitat d'entitats i organitzacions de la ciutat i compartint coneixement i experiències.

La principal dificultat ha sigut la crisi social, política i econòmica del 2008 perquè ha impactat en tots el àmbits socials. No obstant això, dels resultats de l'avaluació del Pla d'Inclusió 2012-2015 s'extreu que, sense el treball en xarxa, entre d'altres, que promou l'Acord Ciutadà, els indicadors d'entorn probablement tindrien una evolució pitjor de la que mostren en l'actualitat. La ciutat hagués incrementat en desigualtats i pobresa encara més del que ho ha fet. Així, s'ha incrementat la capacitat d'organització i acció de la ciutat per fer front els reptes d'inclusió social.

Pel que fa a la transferibilitat, l'Acord ciutadà posa en valor el treball en xarxa com la clau per al desenvolupament d'un projecte de construcció conjunta per enfortir la capacitat d'organització i acció de la ciutat, així com a experiència de governança i coproducció de polítiques públiques en l'àmbit social. Aquesta tasca permet augmentar els nivells d'inclusió social a partir de la transversalitat com a element clau per al desenvolupament de les accions socials