Interxarxes és una resposta davant la constatació d'una manera d'intervenir en casos multiproblemàtics que no responia amb eficàcia i eficiència a les necessitats de les famílies ateses. El projecte neix per donar resposta al desconeixement mutu que existia entre els professionals del districte, així com una manca de criteris d'actuació comuns en l'atenció dels casos que provocava duplicitats en determinades intervencions. Interxarxes va començar l'any 2000, sobre la base de les coordinacions bilaterals entre els serveis existents en el territori. El context estava marcat per l'aparició de nous recursos destinats a la infància, a més d'un conjunt de professionals molt compromesos amb l'atenció publica i l'emergència de problemàtiques com l'absentisme escolar, violència entre joves, el consum de drogues i les primeres dificultats d'integració d'alumnes immigrants. Calia doncs trobar una metodologia que apaivagués aquestes circumstàncies i revertís en una major satisfacció entre els professionals, alhora que millorés l'atenció a les famílies. Interxarxes s'inicia a partir d'un procés de treball entre els professionals del districte i de contrast amb altres experiències i professionals d'altres països (Lyon, França; Buenos Aires, Argentina). Es va comptar des de l'inici amb el recolzament de les administracions, especialment del Districte, que van facilitar el desenvolupament de les iniciatives tant a nivell econòmic com afavorint la participació dels professionals. La primera Jornada Interxarxes va tenir lloc el 19 de maig de 2000 amb el tema "La infància al districte Horta-Guinardó", amb l'assistència de més de 140 professionals. Les conclusions van ser: la necessitat de conèixer-se entre els professionals, la necessitat d'establir el treball en xarxa com a pràctica institucional entre els serveis de salut, educació i atenció social i la importància de sostenir un esforç tant per part de polítics com de tècnics per desenvolupar-lo i sostenir-lo.

Pel que fa al col·lectiu destinatari, el projecte està dirigit a dos grups. D'una banda, les famílies, els nens, les nenes i els adolescents que, afectats per problemàtiques molt complexes, poden ser acompanyats per establir vincles, trobar referents que els permetin inventar les pròpies solucions i trobar les sortides a l'abast del seu desig, a la vegada que s'asseguren que poden comptar amb els professionals i minvar la seva solitud. D'altra banda, Interxarxes es dirigeix als professionals que poden aprofitar la força i el saber dels altres per construir una orientació que, centrada en el cas, alleugeri l'angoixa que allò més real de les problemàtiques que atenen, els produeix.

GRUP MOTOR I PROVA
1) Constitució del grup motor de professionals, amb reunions de freqüència setmanal per tal de consensuar una pla de treball amb 4 passes:
-Criteris de selecció de casos.
-Aprovació dels casos proposats.
-Establiment de protocols de derivació a Interxarxes.
-Prova pilot amb 8 casos amb una problemàtica social, educativa i de salut mental.

DESPLEGAMENT
2)Desenvolupament de les Jornades Interxarxes i confirmació de l'aposta inicial i el desig de continuar construint la xarxa.
3)Creació del Comitè Tècnic, primer nivell organitzatiu format per un grup reduït de professionals representatiu del serveis existents que inclou també la figura del coordinador del programa.
4)Creació del Consell Assessor, òrgan al màxim nivell, per garantir el compromís de les institucions i legitimar l'actuació dels professionals.

MODIFICACIONS I CONTINUÏTAT
5) Desenvolupament de les Plenàries Interxarxes obertes als professionals d'Horta Guinardó. Es realitzen dos a l'any amb una triple funció: formació, avaluació i lligam socioprofessional.
6) Inclusió de tallers per a mares i pares (2011) i dues modalitats d'atenció dels casos (2015): els laboratoris de casos i reunions d'atenció col·laborativa.
7) Creixement en l'atenció de casos, fins a 68 l'any 2016

27.529 €

El projecte compta amb l'aportació del Districte, la Diputació de Barcelona i l'IMSS. Amb aquests recursos econòmics es paguen els ponents de les plenàries i el Fòrum, les recerques fetes, el sou de l'adjunta a la coordinació, els tècnics de la web i xarxes socials i altres despeses (cafè plenàries, etc.).

Pel que fa als recursos humans, Interxarxes genera allò que s'anomena capital social, amb un grau de confiança entre professionals que supera el 80%. Pràcticament tots els professionals del districte d'Horta Guinardó, tant de les xarxes publiques com de les privades, participen dels casos i de la formació i les recerques. Els professionals d'Horta inclouen a les seves memòries la participació a Interxarxes, tant el seguiment dels casos com la formació.

El projecte Interxarxes ha tingut impacte en relació als diferents col·lectius destinataris. D'una banda, ha millorat la qualitat assistencial evitant i/o minvant mesures assistencials com: ingressos, medicalització i accés a serveis d'urgències. D'altra, ha millorat la cooperació entre serveis, amb un flux constant de propostes de treball en casos i una disminució dels conflictes interserveis. Per la seva banda, ha contribuït a l'augment del coneixement mutu, tant de la realitat objecte d'estudi (quatre recerques realitzades i moltes activitats formatives conjuntes) com dels mateixos professionals i serveis (seminari d'actualització de serveis). Un altre resultat del projecte Interxarxes és l'elaboració de criteris conjunts d'actuació tant en l'atenció particular de cada cas com en aspectes més generals destacats a l'anàlisi col·lectiu dels casos inclosos (seminari d'anàlisi de casos). Finalment, s'ha renovat la motivació i el desig dels professionals mantenint un seguiment continu i regular de les activitats i produint reflexions i anàlisis sobre el programa i la seva metodologia (llibres, articles, cursos, conferencies, presentacions i jornades).

Entre les fortaleses del projecte, l'estudi Informe d'avaluació dels costos i beneficis del model Interxarxes destaca diferents aspectes. D'una banda, la generació de capital social i innovació (cultura col·laborativa, coneixement, confiança i corresponsabilitat entre professionals i administracions). D'altra banda, la qualitat assistencial: plans de treball consensuats i espais per compartir dificultats en situacions d'extrema vulnerabilitat. Finalment, l'optimització de recursos, amb una relació cost-benefici positiva.

El projecte ha trobat dificultats (i ha buscat solucions) en els següents aspectes: l'ús de la informació interserveis (límits legals i ètics), la gestió del temps, les resistències dels professionals que no perceben els beneficis de l'experiència, la rotació convenient en la coordinació del projecte i fer-la compatible amb les exigències i disponibilitat de cada servei, la finalització i tancament de la intervenció prevista per un màxim de dos anys i, per últim, la implicació dels professionals d'algunes àrees com salut i salut mental adults, que per raons d'agenda, càrregues de treball, autorització responsables i/o compromís personal han participat amb menys intensitat.

Pel que fa a la transferibilitat, el projecte Interxarxes ha generat un interès important arribant a convertir-se en un model de treball en xarxa particular que ha cridat l'atenció d'investigadors i professionals d'altres districtes, municipis i comunitats. Ha generat dos llibres (El trabajo en red y La construcción del caso en el trabajo en red, de José Ramon Ubieto), així com nombrosos articles. Igualment ha estat un convidat habitual en jordanes, debats i màsters.