El projecte FEM FAMÍLIA neix amb l'objecte de complementar el treball socioeducatiu que es duu a terme des del departament de Serveis Socials Bàsics (SSBB) de Vilafranca del Penedès, dins de la línia de treball socioeducatiu de programes i recursos adreçats a Infància i Adolescència, en el marc de les competències dels SSBB de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

Es parteix de la premissa que un dels objectius fonamentals dels SSB és atendre les necessitats dels infants i adolescents que requereixen suport socioeducatiu donant prioritat a aquelles persones que estan en situació de risc social.

Per atendre aquestes necessitats, des dels SSBB, es pren la família com la unitat social bàsica que garanteix la protecció i el desenvolupament dels seus membres. Per tant, en les situacions que s'escaigui segons la diagnosi social, entenen que la millor manera d'aconseguir la seguretat i el benestar dels infants és reforçant la capacitat de les seves famílies per cuidar-los i protegir-los alhora que facilitem eines que millorin la relació.

Des d'aquesta perspectiva entenen que les famílies i els membres que les composen tenen possibilitats de millora i és en aquest sentit que treballen per introduir recursos, suports i estratègies que promoguin els canvis de diferents tipus, entenent l'apoderament i el treball de la pròpia responsabilitat com a eixos fonamentals.

Donada la greu situació de crisi econòmica que es ve patint des de l'any 2008 i els impactants efectes generalitzats que implica, des dels SSBB s'ha pogut comprovar com molts dels nuclis familiars amb els que s'intervenia, o d'altres de nous, s'incrementava el número de demandes. Es caracteritzaven per ser multiproblemàtiques, alhora que s'augmentava el nivell de malestar, conflictivitat i dificultats en l'exercici de les funcions parentals socioeducatives. Ens trobem davant d'adults, sovint sobrepassats per les circumstàncies, amb actituds passives i que no són conscients dels efectes que tots aquests aspectes suposen pels seus/es fills i filles.

Dins d'aquest context social, econòmic i laboral, des dels SSBB es realitzen entrevistes amb les famílies en risc d'exclusió social on es tracten aquests temes relacionats amb els àmbits econòmics, laborals, de salut, d'habitatge i subministres, és a dir, molt focalitzat en l'adult i els/les menors queden en segona posició. És en les coordinacions i a les Comissions Socials on es disposa d'informació de l'escola, de la llar, de l' institut, de salut, salut mental i altres serveis i també dels pares i mares. En aquest sentit s'entén que la Visita a Domicili és l'eina de treball socioeducatiu més adient per tal de poder fer observació directa, promoure i potenciar els canvis necessaris en les dinàmiques familiars que ho requereixin alhora que podem establir una relació amb els infants més properes i basada en el vincle.

Els beneficiaris del projecte són famílies de l'equip de Tractament de Serveis Socials Bàsics de Vilafranca del Penedès, que requereixen d'un suport socioeducatiu per tal de garantir la protecció i el desenvolupament dels seus membres, donant prioritat a les famílies on els/les menors estan en risc social.

Aquesta pràctica esdevé resultat de les reunions de diagnòstic resultat del treball grupal que, de manera setmanal, realitzen les treballadores i educadores socials del municipi. A més a més, està vinculada al treball de coordinació de casos, detecció i noves demandes i intervenció conjunta, que es realitza amb les Comissions Socials dels 14 centres educatius del municipi.

Setmanalment, des dels SSBB, es reuneixen les 8 treballadores i educadores socials per tractar quines són les problemàtiques amb les que es topen les famílies del municipi. En el cas de l'any 2016 es va fer palesa la necessitat de crear un projecte que prioritzés a joves i infants en relació al temps de lleure vinculat amb les vacances escolars d'estiu. S'observava una problemàtica entorn als nens i nenes donat que, per manca de recursos econòmics, les famílies o bé només es podien permetre una setmana de Casal d'Estiu o bé no es podien ni plantejar inscriure'ls, tot i que els ajuts econòmics. A iniciativa de l'Educadora Social, es va voler capgirar la situació per donar estones de lleure i esbarjo als nens i joves de fins a 16 anys, juntament amb les famílies. A partir del maig, l'Educadora Social va iniciar el procés de detecció i diagnosi que va permetre la creació del pla pilot A l'estiu, fem família.

Durant l'estiu del 2016, es va dur a terme el Projecte A l'estiu, Fem Família, amb molt bona rebuda per part de les famílies participants. Durant el curs 2016-2017 es van seguir fent algunes sessions amb famílies que tenien els infants a dinar a casa, és a dir, en horari de migdia.

L'estiu del 2017 no es va poder fer el projecte igual que l'estiu anterior, tot i que l 'interès pel mateix hi era. Per aquest motiu i per tal que es pogués fer una feina amb més continuïtat, es va valorar implementar el projecte una tarda a la setmana per tal que es pogués realitzar el projecte durant tot l'any. Durant la tardor del 2017 es va iniciar el projecte, ja com a Fem Família i durant tot l'any, en dues modalitats: curs escolar i estiu.
Per escollir les famílies que participen en el projecte durant l'estiu cal que compleixin amb els següents requisits:

• Garantir la participació en el projecte al llarg de l'estiu.
• Complir el pla de treball.
• Mostrar interès per millorar aspectes de la criança dels seus fills.
• Famílies que s'esforcen per millorar el seu rol parental.
• Menors que només han gaudit d'un màxim de dues setmanes de Casal d'Estiu.

Abans de tenir el grup de famílies definitiu de l'estiu, es fa una sessió grupal per tal d'acabar de valorar les famílies candidates.

Per escollir les famílies que participen en el projecte durant el curs escolar, cal que compleixin amb els següents requisits:

• Famílies que compleixen el pla de treball, tot i que mostren certes dificultats en relació a la criança dels seus fills.
• Mostrar interès per millorar aspectes del seu rol parental.

Un cop seleccionades les famílies, se'ls explica la normativa bàsica de funcionament i també se'ls fa signar un document de compromís.

200

El projecte actualment compta amb una educadora social.

Hi ha jocs i material per fer manualitats, molt d' ell reciclat. També s'implica a la família per tal que guardin materials que es puguin reutilitzar: caixes de cereals buides, pots iogurts, rotllos paper cuina, caixes,taps...

Aquesta pràctica ha generat diversos mecanismes de participació entre els seus actors.

En primer lloc, ha permès a l'Educadora Social establir una relació més estreta amb les famílies beneficiàries, en tant que trobar-se fora de l'oficina (on es realitzen les entrevistes entre Educadora Social i famílies) fa que la relació pugui esdevenir més propera i permet augmentar el nivell de confiança entre ells.

D'altra banda, s'ha establert una relació molt propera i de treball en xarxa entre les diverses escoles del municipi i l'Educadora Social ja que aquesta pràctica obliga a mantenir una relació fluida i constant per poder realitzar el seguiment dels més petits i les seves famílies, alhora, que permet ajudar a establir quins comportaments o actituds caldria treballar-se en les sessions a domicili.

• Document de normes bàsiques de funcionament del projecte.
• Document de compromís per a les famílies.
• L'estiu de 2016 es van dur a terme 27 sessions a domicili per a 12 famílies.
• Des de la tardor de 2017 s'estan atenent 4 famílies fent una sessió mensual amb cadascuna.

Les activitats realitzades durant les visites són les següents:

1. El pot de la felicitat (els bons moments): en família es decorarà un pot reciclat, s'hi escriurà Felicitat o Bons moments, com a títol i s'explicarà el funcionament d'aquest pot. La idea és que en aquest pot qualsevol membre de la família hi pugui escriure i/o dibuixar bons moments, coses que els fan feliços, missatges positius per altres membres de la família, amb l'objectiu de poder llegir-los un cop a la setmana tots junts i generar així espais de conversa positiva entre tots els membres de la família.

2. Marc de fotos: La idea és poder fer un marc de fotos amb materials reciclats i poder fer una foto i poder penjar-la al menjador.

3. Joc de parelles: A les famílies els costa força jugar junts. La idea és crear un joc de cartes, tipus mèmori amb cartolines i després jugar-hi tots junts i així generar i oferir espais de relació lúdiques i senzilles.

4. El tres en ratlla: Amb la mateixa línia que el mèmori, construeixen tots junts un “tres en Ratlla” per tal de poder seguir jugant junts.

5. Joc de cartes de les emocions: Inspirat en un joc real, s'ha construït un joc sobre expressió d'emocions i sentiments per tal de poder jugar a casa i parlar amb normalitat del que sentim petits i grans.

6. Trencaclosques amb pals de gelat: Amb pals de gelat i gomets es construeix un puzle pels més petits de la casa.

7. Els nostres imants emocionals: cada membre escollirà els “ emoticones” que més li agradin per tal de poder-los reproduir i transformar en imants. S'aprofita per parlar de les emocions i els sentiments i posar nom a tots els que es van mirant i escollint.

8. Les nostres titelles emocionals: Cada membre de la família escollirà una emoció, per tal de facilitar el disseny de la titella. L'Educadora Social porta uns models d'expressions, amb cartolina, feltre, pals de gelat i altres materials, amb els que es fan titelles emocionals que ens ajudin i facilitin parlar-ne amb més naturalitat.

9. Som artistes: En aquesta activitat cada membre de la família podrà fer un dibuix, creació artística, per poder-ne un cop fetes muntar una petita exposició. Tots som creatius i tots podem participar de moments creatius... A més els infants acostumen a portar coses que fan a l'escola i val la pena aprendre a valorar-les i donar-los un espai a casa.

10. La caixa del Bons Records: Ens costa recordar les coses positives. Sovint, recordem més les negatives, per això, la idea és decorar una capsa de sabates, entre tots, dibuixos, gomets, papers de colors... Dins la capsa, es guardaran coses importants per a nosaltres. Cada membre de la família hi pot posar allò que li agradi i sigui important per a ell/a.

11. La nostra família: dibuix col·lectiu sobre la família, on participaran tots els membres que hi siguin presents. Amb materials reciclats, colors, revistes es farà un dibuix de la família i després es penjarà a un lloc de la casa on tots el puguin veure i gaudir.

12. El dòmino: Amb cartolines i retoladors i/o gomets construirem un dòmino entre tota la família per poder-hi jugar tots junts.

Per casa sessió, a més de portar el material planificat, sempre es porta altres propostes per si la dinàmica no flueix i cal fer algun canvi o nova proposta que els engresqui més com ara: jocs de taula, trencaclosques, pasta per modelar...

S'ha tractat un projecte de caràcter intern, per tant, no se n'ha fet difusió.

• Canvis en les dinàmiques familiars i millora d'hàbits. Al prendre'n consciència, es modifiquen i corregeixen aquells aspectes negatius.
• Millores en la concepció dels beneficis dels jocs en família; s'han adonat que es un espai lúdic i alhora educatiu que pot modificar certs aspectes relacionats amb els rols familiars.
• Ha permès prendre consciència de que per jugar no cal comprar joguines, sinó que amb alguns materials reciclats i una mica de temps es poden crear joguines sense cost.
• S'ha reforçat o iniciat un vincle important amb la professional en la majoria de les famílies.
• Ha partir de l'observació directa dins de la llar familiar l' Educadora Social ha obtingut més informació i coneixement respecte el funcionament familiar; rols de gènere, rols familiars, actituds, etc.

Interna

Serveis Socials Ajuntament de Vilafranca del Pened�s

Les visites a domicili han permès assolir els objectius inicials marcats per l'Educadora Social ja que la seva intervenció ha permès generar un vincle amb les famílies, generant un clima de confiança que ofereix un coneixement més profund d'aquestes.

Mitjançant els jocs, s'ha pogut millorar el vincle familiar oferint als pares i mares unes eines i recursos que fan disminuir els conflictes familiars, així com la millora de les seves capacitats en la criança dels infants.

Finalment, ha generat uns espais de reflexió que permeten canviar les dinàmiques familiars.

• La metodologia. La Visita a Domicili com una eina socioeducativa, d'observació i detecció molt valuosa. Cal donar-li més visibilitat com a eina tècnica alhora que s'aprofiten les potencialitats de la visita des d'una perspectiva lúdica.
• Treball en Xarxa amb els Centres.
• Mirada sense prejudicis. Coneixement directe dels infants i dels pares i/o mares. Espai d'observació i coneixement de la realitat familiar directe.
• No és costós econòmicament en relació als efectes que genera.

• S'ha observat, en alguns casos, falta de compromís en l'activitat.
• S'ha detectat una percepció errònia sobre quin és el paper dels serveis socials, el que ha generat certes reticències per part d'algunes famílies a accedir a aquest programa de visites socioeducatives a domicili.

En aquest sentit seria necessari treballar des de l'Ajuntament per canviar la imatge que moltes famílies tenen dels Serveis Socials.

Utilitzar les visites socioeducatives als domicilis permet fer una observació del dia a dia de les famílies i de les seves dinàmiques. A més a més, mitjançant el component lúdic, permet conscienciar i tractar els mals hàbits de grans i petits.

Al convertir-se en un projecte anual permet fer diferents tractaments: a l'estiu es busca destacar el factor lúdic i d'esbarjo (jocs), mentre que en la modalitat del curs escolar s'utilitza aquest component per tal de formar i corregir els mals hàbits o dinàmiques que existeixen en el dia a dia de les famílies.

És per tot això que és altament recomanable exportar aquesta pràctica a altres municipis.