Àmbit /
Recursos humans
Recursos humans
Inclusió Social
Guardar 
Compartir
Consell de Coordinació
Seguiment setmanal de la gestió
Seguiment setmanal de la gestió
El Consell de Coordinació de l'Ajuntament és un espai per tractar tots els temes municipals d'organització, funcionament i programació que requereixen un tracte conjunt i/o transversal. Presidit per l'Alcalde, amb la participació de directius totes les à rees i alguns serveis especÃfics municipals, es reuneix cada dimarts de 9h a 10h amb un ordre de temes previst. L'existència d'aquest òrgan ha facilitat el treball entre les à rees i la reflexió, el debat i la formació contribuint a unificar el discurs global com a Ajuntament (missió, visió, valors, etc.). Paral·lelament, ha facilitat la bona entesa i a la millora de les relacions professionals entre els membres. Encara que no és un òrgan constituït legalment la seva continuïtat en el temps ha demostrat l'èxit d'aquest espai.
Àmbit:
Recursos humans
Subà mbit:
Inclusió Social
Data d'inici:
01/01/2007
Data de finalització:
Indefinida
ProvÃncia:
Barcelona
Municipi:
Premià de Mar
Nombre d'habitants:
28145
Nombre de visites:
1436
Valoració:
Prà ctica Significativa
Més informació
Descripció de la prà ctica
Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
L'any 2007 es van iniciar unes reunions no periòdiques convocades per la gerència municipal i amb l'assistència dels responsables de les diverses à rees/departaments/ serveis/organismes autònoms de l'ajuntament. Al tractar-se d'unes reunions no formalitzades, es va fer palesa la necessitat de dotar l'Ajuntament d'un espai tècnic transversal i compartit que abordés els reptes de funcionament i esdevingués un suport habitual de l'alcaldia i el govern municipals. En aquest context, es va detectar que en molts casos no hi havia coordinació entre departaments i era necessari crear un mecanisme per solucionar-ho.
Objectius de la prà ctica
General:
- Els objectius de la prà ctica són els següents:
1) Recollir, interpretar i implementar les indicacions de l'equip de govern.
2) Elevar al govern municipal les conclusions del debat intern en forma de proposta. 3) Coordinar la gestió operativa municipal.
4) Prioritzar les actuacions.
5) Identificar conflictes potencials.
6) Maximitzar les sinergies entre les à rees i els membres del Consell de Coordinació.
1) Recollir, interpretar i implementar les indicacions de l'equip de govern.
2) Elevar al govern municipal les conclusions del debat intern en forma de proposta. 3) Coordinar la gestió operativa municipal.
4) Prioritzar les actuacions.
5) Identificar conflictes potencials.
6) Maximitzar les sinergies entre les à rees i els membres del Consell de Coordinació.
Diagnosi prèvia a la prà ctica
| Ens que ha realitzat la diagnosi | Tipus de diagnosi | Participació d'actors | Tipus d'ens | |||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Ajuntament de Premià de Mar | Interna | Administració local | ||||
Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
Aquesta prà ctica està dirigida als directius responsables dels diversos departaments i à rees de l'Ajuntament de Premià de Mar.
Vinculació amb altres programes o actuacions
Aquesta prà ctica és autònoma, no està vinculada a cap altra actuació ni a cap programa.
Implementació
Fases i principals lÃnies d'actuació
A nivell funcional, hi va haver una fase inicial d'impuls, el 2007, en la qual es van establir reunions de carà cter no periòdic, el 2011 es va dotar d'un pla estratègic i des de 2013 funciona amb regularitat.
Les fases del projecte des de la seva implementació han estat de manteniment i consolidació. En alguns moments ha calgut reflexionar sobre el sentit i la tasca d'aquest Consell de Coordinació —i s'ha actualitzat el pla estratègic (2013)— i en algunes etapes ha vist reduïda la seva freqüència.
Des de l'inici, les convocatòries tenen una cadència setmanal, amb interrupcions excepcionals. A l'agost no es convoca. Tots els membres del Consell estan convocats a totes les sessions, a les quals poden aportar tots els punts de l'ordre del dia que creguin oportuns. El secretari recull les propostes i, amb la validació de la gerència, envia la convocatòria per email cada dilluns al migdia.
El secretari modera la reunió i aixeca acta de les sessions.
Val a dir que al llarg de deu anys hi ha hagut rotació en els cà rrecs directius —a part de la gerència—, és a dir que algunes persones han deixat de formar part del CC i han deixat pas a altres que s'hi han incorporat de nou, en funció dels nomenaments i cessaments.
Les fases del projecte des de la seva implementació han estat de manteniment i consolidació. En alguns moments ha calgut reflexionar sobre el sentit i la tasca d'aquest Consell de Coordinació —i s'ha actualitzat el pla estratègic (2013)— i en algunes etapes ha vist reduïda la seva freqüència.
Des de l'inici, les convocatòries tenen una cadència setmanal, amb interrupcions excepcionals. A l'agost no es convoca. Tots els membres del Consell estan convocats a totes les sessions, a les quals poden aportar tots els punts de l'ordre del dia que creguin oportuns. El secretari recull les propostes i, amb la validació de la gerència, envia la convocatòria per email cada dilluns al migdia.
El secretari modera la reunió i aixeca acta de les sessions.
Val a dir que al llarg de deu anys hi ha hagut rotació en els cà rrecs directius —a part de la gerència—, és a dir que algunes persones han deixat de formar part del CC i han deixat pas a altres que s'hi han incorporat de nou, en funció dels nomenaments i cessaments.
Actors que hi han intervingut
| Nom | Tipus | Fase en la qual intervé | Tipus d'intervenció | |||
Ajuntament de Premià de Mar |
Administració local |
Totes |
Totes |
|||
Recursos econòmics
Total euros per perÃode
---
CaracterÃstiques generals del finançament (perÃodes, tipus...):
Eventualment s'hi ha destinat una part dels recursos de formació del departament de Recursos Humans, però no és una prà ctica habitual perquè no hi ha establerta una activitat formativa anual per als membres del Consell de Coordinació. Aquesta prà ctica no suposa cap altra despesa.
Normes i mecanismes de participació implementats
El propi Consell de Coordinació és un mecanisme de participació en tant que és un espai on es reuneixen diversos departaments i estaments de l'Ajuntament i s'hi tracten multiplicitat de temà tiques
Resultats
Descripció dels productes assolits
El Consell de Coordinació, com a organisme directiu de l'Ajuntament. Els membres que actualment formen part del Consell de Coordinació són 13:
• 1r Tinent d'Alcalde/Alcalde (actualment, des 2017)
• Regidor de Participació Ciutadana
• Gerent/Cap de Gabinet d'Alcaldia
• Assessora de l'à rea d'Atenció Social i a les Persones
• Cap de l'à rea de Participació
• Cap de l'à rea de Territori i Sostenibilitat
• Interventor/cap de l'à rea d'Administració i Organització Interna
• Secretà ria General
• Cap de Recursos Humans
• Inspector de la Policia
• Cap de Serveis JurÃdics
• Cap de Comunicació i Premsa
• Responsable de Projectes Estratègics/Secretari del Consell de Coordinació
• 1r Tinent d'Alcalde/Alcalde (actualment, des 2017)
• Regidor de Participació Ciutadana
• Gerent/Cap de Gabinet d'Alcaldia
• Assessora de l'à rea d'Atenció Social i a les Persones
• Cap de l'à rea de Participació
• Cap de l'à rea de Territori i Sostenibilitat
• Interventor/cap de l'à rea d'Administració i Organització Interna
• Secretà ria General
• Cap de Recursos Humans
• Inspector de la Policia
• Cap de Serveis JurÃdics
• Cap de Comunicació i Premsa
• Responsable de Projectes Estratègics/Secretari del Consell de Coordinació
Documentació produïda (informes, memòries, projectes, material de difusió...)
| Nom | Tipus | Data | Disponibilitat | Documentació adjunta | ||||
| Llibre d'actes | -------- | Indefinida | No disponible | |||||
Difusió de la prà ctica
Només de carà cter intern.
Impacte
• Ha generat una millora en la coordinació entre departaments i en la coordinació entre empleats i polÃtics.
• Ha permés la cohesió d'equip al compartir objectius comuns.
• Permet tenir la visió global de l'organització.
• Ha donat més fluïdesa entre l'equip directiu i l'equip de govern.
• Ha permés la cohesió d'equip al compartir objectius comuns.
• Permet tenir la visió global de l'organització.
• Ha donat més fluïdesa entre l'equip directiu i l'equip de govern.
Avaluació
Tipus
Interna
Ens
Membres del Consell de Coordinació
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
La creació del Consell de Coordinació ha esdevingut crucial per tal d'establir aquest espai com un mecanisme de participació dels diversos departaments de l'Ajuntament. No només per coordinar la gestió operativa municipal, sinó per identificar problemes potencials i enfortir les sinergies entre les à rees i els membres del Consell de Coordinació.
Punts forts de la prà ctica
• Metodologia: Al reunir-se membres de totes les à rees i alguns serveis especÃfics, el Consell de Coordinació s'erigeix com un punt de trobada per tractar temes que afecten a més d'un departament, o bé permet la identificació amb els problemes d'altres à rees. Aquest fet permet una millor circulació de la informació i implica els directius en la gestió (l'Alcalde n'és membre).
• La periodicitat: cada setmana es reuneix amb un ordre de temes previst.
• La periodicitat: cada setmana es reuneix amb un ordre de temes previst.
Punts dèbils de la prà ctica
• Hi ha un problema derivat dels continguts: existeix certa confusió sobre quins temes s'han de portar al Consell de Coordinació. En aquest sentit, de vegades es tracten temes massa especÃfics de cada à rea.
• CompromÃs: s'ha detectat alguns problemes referits a l'assistència. En alguns casos és irregular, hi ha absències injustificades, manca de puntualitat, etc.
• Manca definir millor els eixos estratègics i fer seguiment de les fases i assoliments.
• Manca de seguiment d'alguns temes.
• Poques aportacions a l'hora de plantejar temes de debat.
• En alguns casos s'ha observat un distanciament respecte a temà tiques que afecten a altres à rees.
• Sovint la informació no es transmet als caps de servei ni als equips.
• Demora en el compliment dels acords.
• CompromÃs: s'ha detectat alguns problemes referits a l'assistència. En alguns casos és irregular, hi ha absències injustificades, manca de puntualitat, etc.
• Manca definir millor els eixos estratègics i fer seguiment de les fases i assoliments.
• Manca de seguiment d'alguns temes.
• Poques aportacions a l'hora de plantejar temes de debat.
• En alguns casos s'ha observat un distanciament respecte a temà tiques que afecten a altres à rees.
• Sovint la informació no es transmet als caps de servei ni als equips.
• Demora en el compliment dels acords.
Propostes de millora de la prà ctica
• Cal dotar al Consell de Coordinació de mecanismes que permetin resoldre el problemes derivats del compromÃs.
• Crear un document marc que estableixi quines temà tiques són adients per al Consell de Coordinació.
• Establir mecanismes per tal de millorar la transmissió d'informació als caps de servei i altres membres dels equips.
• Establir avaluacions periòdiques per tal de fer seguiment de què cal millorar.
• Crear un document marc que estableixi quines temà tiques són adients per al Consell de Coordinació.
• Establir mecanismes per tal de millorar la transmissió d'informació als caps de servei i altres membres dels equips.
• Establir avaluacions periòdiques per tal de fer seguiment de què cal millorar.
Possibilitats de realitzar la prà ctica a altres à mbits o entitats
La creació d'un organisme d'aquest tipus resulta interessant en tant que ofereix un mecanisme que permet participar en un mateix espai els diversos departaments, à rees i serveis d'un ajuntament. Aquest fet afavoreix la transversalitat interdepartamental que permet obtenir una visió de conjunt del que s'està fent i a quins problemes i reptes s'enfronten. Sens dubte, és de gran utilitat en ajuntaments mitjans.
El procés de selecció i publicació d'aquesta experiència ha comptat
amb el suport econòmic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
amb el suport econòmic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Proposa una bona prà ctica
Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona prà ctica.