Durant els anys 80s i 90s a Sant Cugat decreix cada cop més l'espai destinat a la producció agrícola, les zones, d'horts, i el mateix passa amb els horts escolars, que amb el temps van quedant en desús fins a mantindre-se'n 4 en dues granges escolars en sengles centres. En els anys posteriors emergeixen diferents iniciatives, tant individuals com comunitàries, que es desenvolupen sobre el municipi per preservar i re-impulsar espais agrícoles i naturals. L'any 2003 L'ajuntament de Sant Cugat va iniciar una Agenda 21 Escolar pròpia, per tal de millorar les estratègies per la sostenibilitat del municipi. Entre moltes de les qüestions que es van començar a treballar a les escoles, un element que es va re-impulsar amb força va ser el treball en horts escolars (presents a la ciutat des dels anys 90s) per abordar aspectes sobre producció i consum. L'any 2006 l'Ajuntament de Sant Cugat signa un conveni de col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (el Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i la Matemàtica de la UAB amb el grup de recerca GRESC@), a partir del qual el programa d'Agenda 21 Escolar es va començar a centrar en els horts escolars i es va crear un model d'educació per a la sostenibilitat que promogués el desenvolupament comunitari i la potenciació de la relació entre l'escola i la comunitat. Poc a poc es va implementar un nou camp educatiu a les escoles de Sant Cugat, l'Agroecologia Escolar. Així doncs, des de l'Ajuntament es va potenciar la creació d'horts ecològics a les escoles, que van passar de 3 el 2007 a 40 espais d'horts en 25 centres l'any 2012. Aquest ampli procés ha estat liderat pel grup ESLV (Educació per la Sostenibilitat al Llarg de la Vida); un grup integrat sobretot per docents de diferents centres interessats en desenvolupar una proposta pedagògica, didàctica i d'acció ambiental als centres escolars.

La població a qui es dirigeix principalment la pràctica és a alumnes dels centres escolars de Sant Cugat, per una banda, i als professors i professores d'aquests centres, per l'altra. Ara bé, en la seva evolució s'ha anat ampliant la seva tasca i els camps en els quals s'ha desenvolupat, interpel·lant a AMPAs, els menjadors escolars, famílies, entitats, la universitat, etc.

S'emmarca en Pla de Formació de Zona de Sant Cugat i el Pla de Dinamització Educativa, així com en l'Agenda 21 Escolar (que forma part de l'Agenda 21 de Sant Cugat). Per altra banda, el grup ESLV, que és l'agent que encapçala el projecte, s'emmarca en el Pla de Formació de Zona de Sant Cugat dels Serveis Educatius del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

El grup de treball ESLV emergeix arrel de la primera Jornada d'Educació Escolar de Sant Cugat, el 2007, i a partir d'aquí es comencen a reunir amb periodicitat mensual per articular una proposta de treball conjunta i comunitària sobre l'educació per la sostenibilitat en els centres escolars. Participen d'aquest grup majoritàriament professors/es dels diferents centres educatius de Sant Cugat, però també agents del municipi vinculats a l'educació ambiental, tècnics de medi ambient, educadors/es ambientals, alumnes universitaris de la UAB (i altres) que hi desenvolupen projectes de final de grau o de màster i posteriorment membres del grup de recerca GRESC@ (UAB). A partir de la creació de l'ESLV es comença a articular una xarxa de treball entre agents educatius i ambientals, i esdevé sobretot un espai d'intercanvi de coneixements, experiències i propostes, i l'eix central de les discussions és el 'com' treballar qüestions ambientals a l'escola a través del sistema alimentari escolar. És el propi grup l'agent que comença a treballar de forma intensiva al municipi per donar suport a la recuperació, per una banda, d'espais naturals i/o agrícoles (com la Torre Negra o Can Monmany), per una banda, i per poder crear i generar espais pels horts escolars, per l'altre. Entre els anys 2010 i 2012 s'acaben podent generar fins a 40 horts en centres escolars municipals, i l'ESLV esdevé un agent central a la ciutat, així com un referent i el centre de l'eix de treball de l'Ajuntament en qüestions d'educació ambiental. Una de les tasques més importants que duen a terme és la incorporació en el currículum dels i les alumnes un conjunt d'activitats vinculades amb l'ecologia, la producció agrícola i la posterior elaboració de productes (com per exemple fer de la recollida d'olives i l'elaboració d'oli una activitat curricular experimental al mateix temps que teòrica). En resum, la tasca de l'ESLV es centra en traslladar l'agroecologia a l'escola, és a dir, en desenvolupar un model agroecològic escolar a Sant Cugat del Vallès. L'agroecologia escolar consisteix en la transformació de la didàctica i la pedagogia d'aquest camp, traslladant-ho als centres escolars. Es tracta de poder pensar i treballar sobre qüestions ambientals en relació a la producció i consum alimentaris a partir del treball agroecològic als centres, prenent l'hort escolar com a base de treball i d'aprenentatge. D'aquesta manera, el projecte està pensat per generar un impacte en el sistema alimentari a través dels horts (àmbit productiu), en la cuina de l'aliment (àmbit de la transformació) i en l'àmbit del consum a través del menjador.

Per altra banda, al existir el conveni entre la UAB i l'Ajuntament de Sant Cugat et teixeix una xarxa d'agents i interessos entre l'ESLV i el grup de recerca GRESC@. En aquest sentit, varis alumnes de grau i de màster desenvolupen els seus projectes i les seves tesines en el marc de l'ESLV, col·laborant amb professors/es i escoles; implementant, avaluant i ajudant; i fins i tot realitzant-hi pràctiques. La xarxa d'agents cada cop és més sòlida, i cada cop es desenvolupen més projectes a les escoles. L'ESLV esdevé un espai de reflexió i treball compartit, es generen recursos i es fan circular, i cada docent realitza activitats i propostes al seu centre i amb el seu grup en la mesura de les seves oportunitats; i l'administració disposa de fons econòmics que destina a la realització d'activitats agroecològiques a l'escola a través de l'Agenda 21 Escolar. L'activitat de l'ESLV i varies de les activitats que es realitzen en diferents centres queden registrades en el seu blog i en varies de les seves publicacions:

https://agroecologiaescolar.wordpress.com/3-experiencies/
https://agroecologiaescolar.wordpress.com/actes-de-les-trobades-eslv/
https://agroecologiaescolar.files.wordpress.com/2014/01/activitats_agroecologia_escolar6.pdf

Entre els anys 2013 i 2015, amb els efectes de la crisi, l'activitat del grup de treball es va reduint, especialment degut a l'augment de la càrrega laboral de docents, la davallada del finançament als centres i la conseqüent reducció de l'activitat d'aquests. El conveni amb la UAB també es tanca, tot i que el personal universitari que ha treballat amb l'ESLV manté el seu compromís amb el projecte. El grup de treball es va orientant gradualment al manteniment social del projecte i el tancament d'aquesta fase de grup. La presència i la intensitat dels docents es redueix una mica, però a canvi prenen protagonisme en l'agroecologia escolar les AMPAs, les famílies i els menjadors escolars (amb el seu personal professional). Si bé el centre de l'activitat educativa de l'agroecologia escolar són els centres escolars i els docents, es considera important generar vinculacions amb els menjadors escolars, ja que si bé a l'hort es pot treballar la qüestió de la producció, als menjadors es pot treballar l'anvers de la monera, el consum. D'aquesta manera des de l'ESLV es proposa pensar el menjador de nou com un dispositiu pedagògic, i vincular-lo a l'activitat educativa i al projecte dels horts, en una lògica de sistema alimentari escolar.

Aquests són els centres de la ciutat que han participat en el projecte dels Horts Escolars: Llar d'infants Mare de Déu de Montserrat, EB (Escola bressol) el Molí de Les Planes, EB el Gargot, EB la Mimosa, EB el Tricicle, EB el Niu, EB Cavall Fort, EB de Valldoreix. Escola Catalunya, Ciutat d'Alba, Collserola, Gerbert d'Orlhac, Jaume Ferran i Clua, Joan Maragall, La Floresta, L'Olivera, Pi d'en Xandri, Pins del Vallès, Turó can Mates, Angeleta Ferrer i Sensat, Arnau Cadell, Joaquima Pla i Farreras, Leonardo da Vinci, Escola Avenç. L'escola concertada Thau i la privada Europa també s'han sumat a les activitats de l'Agenda 21 Escolar, i l'escola Puresa de Maria també treballa amb l'hort escolar.

-

El pressupost ha variat molt al llarg dels anys, especialment durant la crisi econòmica. Tot i així, aquestes son algunes de les dades que permeten fer-se una idea de l'aposta municipal en aquest projecte i del cost que pot arribar a comportar.

Es realitzen 2 convenis amb la UAB de 4 anys cadascun, de 6.500€ i 3.500€ per any respectivament. Els diners permeten a la UAB destinar una professora responsable a la coordinació pedagògica del grup i del programa Agenda 21 Escolar, així com a beques de recerca per a estudiants universitaris/es que centren les seves recerques en el context municipal. El primer any de conveni la Diputació de Barcelona hi aporta 5.000€.

A través d'una recerca i tallers participatius s'avaluen i es refan les activitats de medi ambient que el Pla de Dinamització Educativa municipal ofereix als centres escolars. S'orienten per a donar suport als projectes escolars d'agroecologia escolar. Medi ambient destina 15.000 € anuals a aquestes activitats

L'Ajuntament destina, per altra banda, 2.000€ anuals a cada centre, a través del programa Agenda 21 Escolar, al desenvolupament d'activitats i projectes agroecològics. Aquest finançament es veu reduït a 0 entre els anys 2012 i 2014, i a partir de l'any 2015 es recupera, amb la quantia de 500€ per centre.

AMPAs, Medi Ambient i Parcs i Jardins han col·laborat en la construcció dels horts escolars.

Ajuntament: L'educador ambiental municipal de manera permanent; tècnics/es diversos/es municipals de manera puntual, especialment d'educació i medi ambient.

Centres: un mínim d'una persona docent de cada centre, més –quan existeix –l'educador/a ambiental d'hort (6 – 7 persones). De manera voluntària i esporàdica, personal de l'AMPA.

Universitat: una professora responsable i temporalment estudiants de diversos nivells.

Els centres escolars i els seus horts, el motocultor de la brigada de jardineria, vehicles municipals o dels docents/educadors i eventualment col·laboracions de les famílies en forma de transport de terres, compost, etc. Col·laboració de la Planta de Compostatge amb compost gratuït, també compostadors gratuïts per part del Servei de Prevenció de Residus, etc.

L'empresa Jardiland ofereix plantes que sinó llençarien, per dur-les a les escoles bressol durant varis anys.

Des de que es va crear la comissió ESLV, aquesta s'ha presentat com el node de relacions entre agents educatius i ambientals a Sant Cugat. La comissió va començar reunint-se un cop al mes i ha anat adaptant la freqüència de la seva activitat al volum de feina i projectes al llarg dels cursos. Les reunions de la comissió són espai de treball i també de coordinació, aplega els diferents agents i es treballa de forma comunitària, tot i que cada agent disposa d'autonomia per realitzar l'activitat que convingui en el seu respectiu espai. La comissió rep el suport tècnic de la Regidoria de medi ambient de l'Ajuntament.

Els productes concrets assolits són, d'entrada, la creació de 40 espais d'hort en 25 centres escolars tant de primària com secundària a Sant Cugat del Vallès, en els quals desenvolupar-hi activitat tant curricular com de lleure. De fet, s'ha generat tot un conjunt de reculls d'activitats realitzades per diferents docents en diferents centres al llarg de més de 10 anys, algunes de les quals s'emmarquen en el pla de dinamització educativa:

https://agroecologiaescolar.wordpress.com/3-experiencies/
https://agroecologiaescolar.wordpress.com/4-raco-tecnologic/
https://agroecologiaescolar.wordpress.com/3-experiencies/
https://agroecologiaescolar.wordpress.com/actes-de-les-trobades-eslv/
https://agroecologiaescolar.files.wordpress.com/2014/01/activitats_agroecologia_escolar6.pdf
https://www.santcugat.cat/web/pla-de-dinamitzacio-educativa

A propòsit d'aquests productes, cal destacar també la creació d'un blog en el qual es recull l'activitat de la comissió i dels diferents centres, i on també s'hi poden trobar recursos i publicacions d'altres ciutats i organitzacions.

https://agroecologiaescolar.wordpress.com/

En relació al blog, s'hi poden també trobar penjades tot un conjunt d'investigacions i publicacions d'alumnes de la UAB i/o de Sant Cugat, així com treballs d'investigació i tesis doctorals que han treballat sobre l'agroecologia escolar i, en concret, sobre el cas de Sant Cugat. De fet, l'ESLV ha estat pioner en desenvolupar l'agroecologia escolar de forma sòlida, i al vincular-ho amb un grup de recerca d'una universitat ha generat coneixement tècnic, científic, educatiu i pedagògic genuí. A continuació s'adjunta l'espai en el qual es poden trobar aquestes publicacions, així com el llibre que se'n deriva. A l'apartat de «Informació» adjuntem en pdf alguns dels documents descarregables. Cal destacar també, parlant de la universitat, la realització de 3 convenis entre l'Ajuntament de Sant Cugat i la UAB durant un total de 8 anys. Finalment, el dia 10 d'abril de 2018 es presenta el llibre ‘Agroecologia Escolar', escrit per Mariona Espinet i Germán Llerena, en el qual s'explica en què consisteix aquesta proposta educativa.

https://pol-len.cat/w/wp-content/uploads/2017/08/Agroecologia_escolar_web.pdf
https://agroecologiaescolar.wordpress.com/5-publicacions/

En aquest aspecte també cal tenir en compte que un projecte de reflexió internacional sobre casos de col·laboració entre escola i comunitat en educació per la sostenibilitat (CoDeS) ha estudiat aquest cas i per tant en els productes (publicacions i blogs) que ha generat, està inclòs el cas de Sant Cugat.

Cada curs, en el marc de l'Agenda 21 Escolar i el pla de dinamització escolar s'ofereixen un conjunt d'activitats als centres escolars que poden escollir realitzar. Per tal de fer-ho, es disposa d'un catàleg d'activitats agroecològiques que l'ESLV aplega en el seu blog, consultables per tothom, juntament amb un formulari de sol·licitud i un document de requisits i normativa per demanar-les.

https://agroecologiaescolar.wordpress.com/actes-de-les-trobades-eslv/curs-2017-2018/
https://agroecologiaescolar.wordpress.com/1266_instruccions-projectes-a21e/

En aquest sentit, tot i que sigui un producte que ha fluctuat al llarg dels anys, s'ha aconseguit generar i mantindre una línia de finançament municipal fixe per a projectes educatius amb contingut ambiental.

Finalment, més enllà de les activitats concretes, el procés d'articulació de l'ESLV és un producte en si mateix, i el desenvolupament de l'agroecologia escolar i de la comissió de treball ha comportat la creació d'una molt àmplia i sòlida xarxa d'agents educatius i ambientals (des de professorat d'escoles i instituts, passant per activistes, tècnics municipals, alumnes universitaris i professors universitaris) que treballen de forma comunitària al municipi.

La major part de la difusió específica de la pràctica s'ha realitzat a través del blog http://agroecologiaescolar.wordpress.com.

Per altra banda, som es pot veure en l'apartat de 'Informació Generada', s'han publicat varis informes i s'ha publicat en revistes i llibres aprofitant el conveni amb la UAB, així com en revistes i monografies locals, etc.

https://www.santcugat.cat/web/horts-escolars
http://www.totsantcugat.cat/actualitat/6-anys-amb-horts-escolars-12380102.html

Des de l'Ajuntament i la comissió ESLV s'ha participat de molts espais i xarxes on compartir l'experiència, com per exemple: Red de Universidades Cultivadas, a congressos de la Revista Enseñanza de las Ciencias, a trobades locals de la Xarxa d'Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya, a ESenRED (xarxa estatal), xarxa de Ciutats i Pobles per la Sostenibilitat de Catalunya, xarxa Edusost, tallers locals d'Agendes 21 Escolars, trobades d'Escoles Verdes, al Fòrum Mundial d'EA, a diversos llocs de Catalunya i l'estat, etc. Finalment, un projecte de reflexió internacional sobre casos de col·laboració entre escola i comunitat en educació per la sostenibilitat (CoDeS) ha estudiat aquest cas.

Un dels impactes destacables, mesurables, és la pressió que s'ha generat per part d'alumnes de varis centres (encapçalats pels alumnes de l'institut Angeleta Ferrer) vers l'Ajuntament per declarar Sant Cugat una ciutat lliure de transgènics; una moció institucional vehiculada a través del regidor de Medi Ambient (de CiU) i la CUP que ha tingut èxit. També s'ha pressionat per a què l'Ajuntament de Sant Cugat vetlli per la prohibició del glifosat com a pesticida en tot l'entorn de Sant Cugat.
http://www.cugat.cat/noticies/politica/90941/sant_cugat-es-declara-municipi-lliure-de-transgenics
https://www.santcugat.cat/files/651-9164-fitxer/Ple_18_01_16_b.pdf

Cal dir, en aquest sentit, que des del professorat s'ha percebut que els nens i nenes que han anat avançant cursos treballant l'agroecologia escolar arriben als cursos d'educació secundària amb coneixements a propòsit del tema, i també amb motivació i ganes de seguir-hi treballant.

Per altra banda, tal i com apunta un dels tècnics de medi ambient vinculats al grup ESLV, el treball sobre els horts escolars ha comportat un impuls (i també una coordinació i col·laboració) a la tasca de varis agents municipals de recuperar els horts urbans i els espais agroecològics del municipi.

L'evolució del projecte ha acabat generant transformacions en la mirada i els interessos no només dels infants i joves de la ciutat, sinó també en els mateixos professors i professores, agents educatius, polítics i tècnics i famílies. Un exemple és l'evolució que ha experimentat la mateixa comissió, en la qual cada cop han anat prenent més protagonisme les famílies i, en especial, les AMPAs, que han estat les que han sostingut, en certa mesura, la presència d'educadors/es ambientals a través del servei de menjador escolar.

Finalment, subratllar que la 'micropolítica' de subvencions de l'Ajuntament per a temes ambientals que existia anteriorment a Sant Cugat es veu transformada per adaptar-se a la metodologia i a la dinàmica de treball que proposta l'ESLV. Es tracta de la creació d'una normativa municipal (un conveni entre centres i ajuntament) que regula les subvencions.

Interna

Comissió ESLV, de forma rutinària.

Aquesta pràctica és àmplia i complerta, i inclou un ampli ventall d'agents municipals i supramunicipals treballant de forma conjunta i propera en diferents problemàtiques i objectius, però complementant-se els uns amb els altres. A través de l'esforç de diferents agents, especialment d'aquells vinculats a l'ESLV, l'agroecologia escolar ha esdevingut no només una de les característiques de l'entorn educatiu de la ciutat, sinó que ha convertit el municipi en un referent teòric i pràctic en aquest àmbit. Alhora, ha generat transformacions palpables tant ens infants i joves, com en professorat, personal de l'administració i famílies, així com en els espais físics escolars i urbans del municipi.

- La creació d'un vincle de treball amb la universitat és percebut per tots els agents del projecte com una obertura d'oportunitats i un pas cap a la professionalització de la tasca a realitzar.

- La pràctica es basa en el treball comunitari i la xarxa d'agents que el sosté.

- Des del principi, el projecte ha disposat de recolzament institucional i pressupostari per part de l'Administració, una qüestió que ha permès fer-lo créixer amb comoditat.

- Traçar un fil conductor educatiu que travessi les hores curriculars i les hores de lleure, de la classe a l'hort, i de l'hort al menjador, com a estratègia pedagògica i didàctica completa i àmplia.

- Capacitat d'adaptació i supervivència de la pràctica tot i les contingències econòmiques.

- Absència de memòries i avaluacions ben recollides de l'activitat de cada centre, degut a que l'activitat que es du a terme als centres és autònoma i independent, i l'ESLV esdevé més un espai de discussió i coordinació que no pas un espai on centralitzar aquest material. Existeixen projectes i memòries presentades cada any per les subvencions, però no recullen a fons tot el treball educatiu (se centren més en les necessitats materials).

- Poca coordinació amb altres actors a un nivell més profund.

- Poc treball en els àmbits de la transformació de l'aliment i del consum.

- Ampliar la participació, o crear espais de coordinació, amb actors de les AMPA, que no han participat en l'ESLV.

- Ampliar el treball als menjadors escolars ecològics, més enllà dels horts. Ampliar també per la banda de la transformació de l'aliment.

Aquesta pràctica està pensada per ser desenvolupada en contextos urbans més que en municipis rurals, en els quals infants i joves poden estar més familiaritzats en l'entorn rural que no pas a una ciutat com Sant Cugat. També sol passar que la motivació és més gran a la ciutat que al camp, ja que el context rural és més sorprenent, però això pot variar. Tot i així, el projecte dels horts escolars és adaptable a pràcticament qualsevol context municipal que vulgui destinar espai i pressupost a la creació d'un espai agroecològic als centres escolars municipals. Val a dir que un dels factors distintius del projecte és la línia pedagògica i didàctica que acompanya el treball a l'hort, i que queda ben recollida en els diferents documents que s'han adjuntat, de manera que es poden prendre i adaptar moltes de les propostes i activitats realitzades als diferents centres.

En cas de no poder utilitzar espai dels centres escolars per a l'hort, sempre es pot recórrer a espais fora del centre escolar, adaptats amb zones d'horta i conreu per a realitzar-hi activitats fora del centre, en coordinació amb entitats del municipi.
Finalment, cal subratllar que en bona mesura aquesta activitat es pot dur a terme degut a dos factors: a) el suport institucional i econòmic de l'administració, especialment pel que fa a les subvencions i cost del conveni amb la UAB, i dels centres escolars (amb recursos de les AMPA), pel cost dels i les educadores ambientals; i b) la presència d'una xarxa d'agents tant educatius com ambientals interessats en desenvolupar i sostenir el projecte.