L'Ajuntament de Viladecans aposta, des de fa anys, per la millora de l'educació de la ciutadania, i ho fa a través de la Xarxa d'Innovació Educativa. Darrerament, des del municipi s'ha treballat per buscar noves estratègies per adequar l'educació a les noves necessitats i a fomentar hàbits culturals i d'estudi, de recerca i coneixement, per aconseguir l'objectiu d'incrementar l'èxit educatiu que permeti progressar a tots i cadascú en la realització personal, social i laboral. Per tant, es compromet a garantir una educació al llarg de la vida i de qualitat per als seus ciutadans i ciutadanes.
En aquest marc s'inscriu el Pla Local per la Millora de l'Èxit Educatiu de Viladecans, una aposta de l'Ajuntament, tot i no tenir les competències en matèria educativa, per a completar i reforçar l'acció educativa dels centres escolars donant suport a la seva tasca amb recursos i iniciatives i establint continuïtat amb les diferents dinàmiques socials i culturals de la ciutat. Pretén construir una xarxa estable de suport al treball educatiu a partir del que ja s'està fent des dels diferents serveis i recursos municipals i d'altres institucions o entitats d'àmbit social, cultural i/o esportiu.

La principal justificació per al plantejament del projecte rau en les noves demandes que sorgeixen en el sistema educatiu i que caracteritzen la societat del segle XXI, en la qual família i escola han deixat de ser les úniques institucions que eduquen i formen els nens i els joves. Concretament l'escola ha anat perdent el monopoli educatiu i el de la transmissió de sabers. Malgrat tot, la institució escolar, conjuntament amb altres institucions educatives d'àmbit no reglat, continua tenint un paper essencial com a instrument educatiu i en l'accés a la informació, la seva gestió i la generació de coneixement i, per tant, d'aprenentatge en el seu sentit més ampli. És per això que les institucions educatives cerquen nous camins en la seva adaptació a la nova realitat, a nous contextos educatius formals i no formals i a noves organitzacions i dinàmiques socials.
En aquest sentit, l'educació emocional pretén donar resposta a un conjunt de necessitats socials que no queden suficientment ateses en l'educació formal, mitjançant el desenvolupament de competències emocionals enteses com a competències bàsiques per a la vida de tal forma que les persones puguin afrontar amb majors probabilitats d'èxit els reptes diaris. Les emocions, el centre del projecte, tenen un paper rellevant a les nostres vides i juguen un paper fonamental en l'equilibri mental i físic de les persones, per això és tan important treballar-les a les escoles, en un espai d'aprenentatge on els alumnes poden identificar les diferents emocions, relacionar-les amb la realitat, entendre-les i treballar-les dins l'àmbit curricular durant tota l'etapa educativa.

Els reptes als quals busca donar resposta el projecte d'Educació Emocional i Benestar als centres educatius són: el fracàs i l'abandonament escolar, l'autoestima i autoconfiança dels nois/es, la motivació dels alumnes.

Població: Específicament, la pràctica es dirigeix als equips docents dels centres educatius de la ciutat, però també a l'alumnat i les seves famílies.

Territori: Viladecans.

És dins del Pla Local per a la Millora de l'Èxit Educatiu de Viladecans que es concep l'aposta de l'Ajuntament per a prioritzar la formació dels centres educatius de Viladecans en intel·ligència emocional, tal i com es busca amb el projecte d'Educació Emocional i Benestar a Viladecans. Les quatre línies estratègiques que contempla el Pla són:
1) Assolir nivells educatius satisfactoris amb la millora substancial de les actuals taxes d'èxit escolar i d'aprofitament de les oportunitats de desenvolupament personal i social, dins i fora del sistema escolar.
2) Treballar per assegurar i ampliar les oportunitats educatives, sense discriminacions, dins i fora del sistema escolar (equitat) i al llarg de la vida.
3) Treballar per un canvi de paradigma educatiu en què la innovació sigui la norma per incrementar la seva adaptació a l'entorn i la seva complexitat.
4) Millorar la cohesió social, avançant en l'escolarització equilibrada amb la col·laboració de tota la comunitat educativa.

Viladecans és una ciutat amb un bagatge molt potent en la innovació educativa. Des de la vessant d'Smart City, ha vetllat pel foment de l'educació amb una proposta avançada de renovació pedagògica. La principal eina per aconseguir un ecosistema educatiu innovador és el Pla de Millora de l'Èxit Educatiu, i un dels elements bàsics d'aquest pla és la Xarxa d'Innovació Educativa, des de la qual s'impulsen nombrosos projectes (IMAILE, pupitres digitals, tauletes a les aules...) que doten d'eines a tota la ciutadania per fer front a les noves realitats socioeducatives. A més, la XIE fomenta la discussió i el debat de la comunitat per a impulsar nous projectes, incentiva els seus membres i proporciona informació i contingut al voltant de les Tecnologies per a l'Aprenentatge i la Comunicació, així com de la innovació educativa.

PRIMERA FASE: Les demandes prèvies (Setembre 2014)
Després d'un temps plantejant la possibilitat d'introduir l'educació emocional als centres educatius, la oportunitat va arribar de la mà del Grup GROP de la UB, a qui es va encarregar la conferència inaugural del curs escolar 2014-2015. El discurs va tractar sobre l'educació emocional i identificava, segons diverses investigacions, com una bona gestió de les emocions pot ajudar a millorar l'actitud a l'aula i els resultats acadèmics.
El mes de novembre del mateix any i en el marc del segon aniversari de la XIE, es va organitzar la II Jornada de la Xarxa d'Innovació Educativa de Viladecans, que va comptar amb la participació de diferents agents de la ciutat (mestres, famílies, empresaris, entitats). Durant la jornada, i mitjançant uns tallers, es van extreure aquells temes d'interès que més interessava que es treballessin al municipi. El tema més demandat va ser el de treballar l'educació emocional a les escoles.
En una nova jornada, la IV Jornada de Pràctiques d'Innovació Educativa, celebrada el mes de gener de 2015, es van presentar 14 projectes de diferents àmbits en els quals algun centre educatiu de Viladecans estava participant (canvi metodològic, autonomia i creativitat de l'alumne, ApS, famílies, educació i empresa). La cloenda de la jornada va comptar amb la presència i una taula rodona de diferents experts en qüestions com les emocions, les famílies i l'emprenedoria.
Finalment, a l'abril, i degut a l'interès mostrat per aquest tema, es va organitzar una sessió de sensibilització (“Educar les emocions”) a càrrec de Rafael Bisquerra, membre del GROP, a la qual van assistir 86 persones entre docents i famílies. Es va considerar tot un èxit i el punt de partida del projecte d'Educació Emocional i Benestar a les escoles.

SEGONA FASE: L'organització del projecte (Maig 2015 – Febrer 2016)
Entre els mesos de maig i febrer de 2016 es van coordinar una sèrie de reunions periòdiques per tal d'establir les bases del projecte. Es va optar per començar amb una prova pilot que inclogués tota la ciutat (centres educatius i famílies) per veure si el plantejament que s'estava fent s'adequava a les necessitats reals dels agents implicats.
Per altra banda, al voltant del mes de desembre de 2015 es van iniciar les primeres converses amb la Diputació de Barcelona i, finalment, es va signar un conveni de col·laboració.

TERCERA FASE: Prova pilot (Curs escolar 2015-2016)
La prova pilot del projecte es va dur a terme amb 5 centres educatius (2 escoles públiques, 2 concertades i un institut de secundària) durant el curs escolar 2015-2016. Les valoracions, tant de la part teòrica com de la pràctica, van ser positives i l'Ajuntament va proposar que el curs següent es formessin els docents de gairebé tots els centres educatius de primària de la ciutat.

QUARTA FASE: Ampliació del projecte (Cursos escolars 2016-2017 i 2017-2018)
Durant el curs 2016-2017 es va formar el professorat de 2 escoles concertades i 6 de públiques. Això fa un total de 13 centres educatius, del total de 21 que hi ha al municipi, sumant els centres que ja havien participat a la prova pilot. A aquestes alçades, les valoracions seguien sent positives i es va decidir fer un pas endavant: després de dos cursos, els centres educatius que havien sigut formats ja estaven preparats per a començar a implantar els projectes emocionals treballats.
En un altre pas per estendre la iniciativa, durant el curs 2017-2018 es van formar 3 instituts públics del municipi i el personal docent dels PFI i dels PTT, arribant als 17 centres educatius formats en educació emocional.

CINQUENA FASE: Consolidació (Curs escolar 2017-2018)
Una vegada formats els centres educatius i després de la posada en pràctica dels projectes emocionals a cada centre, l'Ajuntament va considerar interessant fer extensible aquesta dinàmica a les famílies. Des del programa de Formació per a Famílies “Reflexionem i aprenem junts” es van fer diverses sessions de formació en educació emocional. Tot i així, es va creure que es podria millorar l'impacte fent arribar a les famílies aquestes pràctiques a través del centre educatiu. Abans, però, es van fer dues proves pilot: la celebració de l' “Emotion Day”, una jornada lúdico-educativa d'un dia sencer amb les famílies en la qual es van fer dinàmiques i activitats sobre educació emocional; i la participació de les famílies a l'escola: això és, una vegada al mes, 5 o 6 famílies de cada aula, van poder entrar a última hora per fer les activitats i dinàmiques d'educació emocional amb els nens i nenes. Ambdós formats van tenir una molt bona valoració per part dels dos centres educatius que els van dur a terme.

SISENA FASE: Seguiment dels projectes emocionals (Curs escolar 2019-2020)
Al llarg del curs 2019-2020 s'està fent un seguiment de tots els centres participants del projecte a mode d'avaluació. Amb una visita a cada centre educatiu, es repassa el projecte inicial que es va dissenyar al moment de la formació amb el professorat. A partir d'aquesta visita, s'actualitzen les dades existents de cada centre i s'obté una visió de la resposta de les famílies i, en cas que no hi participin gaire activament, es proposen formats diferents (com els de la prova pilot) i s'ofereix el recolzament de l'Ajuntament.

76.000 €

La despesa s'ha destinat majoritàriament a la formació per al professorat (3 cursos en total). Cada curs ha tingut un pressupost de 12.000€, dels quals 8.000€ han anat a càrrec de la Diputació de Barcelona i 4.000€ a càrrec de l'Ajuntament de Viladecans.
En total, doncs, són 36.000€ (24.000€ de la Diputació i 12.000€ de l'Ajuntament).
Pel que fa a la Fira Educativa sobre emocions, aquesta va tenir un pressupost de 40.006€ a càrrec de l'Ajuntament de Viladecans.
I, per últim, dins la programació de mares i pares cada any es fa una mitjana de 3 sessions a les quals es dediquen uns 600€/any a càrrec de l'Ajuntament de Viladecans.

Per tant, 76.000€ totals + 600€ cada any.

L'experiència ha comptat amb 3 membres del GROP (UB) com a formadors dels docents: Rafael Bisquerra, Ruth Ortín, Montse Deulofeu i Esther Garcia; i amb la participació voluntària de les famílies a les activitats derivades dels projectes emocionals dels centres. A més, els formadors dels tallers d'educació emocional que cada any imparteixen els tallers de la formació per a famílies. A la Fira hi van estar implicades l'empresa La Mandarina de Newton, amb la creació del Scape Room, i Paido, a qui es va contractar el monitoratge de la resta d'activitats emocionals.
Per altra banda, tot el Departament d'Educació, l'equip de la Xarxa d'Innovació Educativa i la Fundació Ciutat de Viladecans ha estat implicat, amb més o menys intensitat, en el projecte llarg d'aquests anys.

- Les instal·lacions de les escoles participants.
- Plataforma amb recursos i intercanvi d'idees.

El Projecte d'Educació Emocional i Benestar als centres educatius s'ha configurat a partir de la col·laboració de l'Ajuntament amb les escoles del municipi, amb les associacions de pares i mares, amb el Grup GROP de la Universitat de Barcelona i amb la implicació directa del professorat dels centres educatius. D'aquesta manera, s'ha donat resposta a una demanda sorgida de l'interès, no només de la Xarxa d'Innovació Educativa de Viladecans, sinó també dels diferents agents de la ciutat, incloses empreses i entitats. Cal destacar, doncs, que el principal lligam entre tots els actors i el projecte ha sigut la Xarxa d'Innovació Educativa que des de l'any 2013 aglutina els projectes i iniciatives en l'àmbit de l'educació plantejats en l'Estratègia Smart City de Viladecans.

Per tal d'assolir els objectius descrits, el projecte d'Educació Emocional i Benestar als centres educatius presenta una proposta formativa per a docents que comprèn 10 hores de teoria, 10 hores d'activitats pràctiques i 10 hores de seguiment i acompanyament en el disseny d'un projecte emocional de centre i que s'estructura de la següent manera:

- Marc conceptual de les emocions: concepte d'emoció, components de l'emoció, els fenòmens afectius, les emocions i la salut.
- Estructura de les emocions: classificació de les emocions, emocions bàsiques, emocions socials, estètiques, la relació entre emocions, actituds i valors.
- L'educació emocional: justificació, importància i necessitat de l'educació emocional, el desenvolupament de les competències emocionals, destinataris, models d'intervenció, materials curriculars i avaluació.
- L'educació emocional en l'educació infantil, primària i secundària: estratègies i tècniques per a la posada en pràctica.
- Practicum: sessions diferents per a fer un seguiment, acompanyament i assessorament de la posada en pràctica.

La formació es dirigeix principalment al cos docent de les escoles per tal de dotar-los de les competències emocionals ja que seria el mateix professorat qui redactaria en conjunt el projecte emocional particular del centre.

Per posar un exemple del resultat d'aquest procés, l'Escola Germans Amat i Targa ha elaborat un projecte emocional basat en dues activitats: el semàfor de les emocions i les cares emocionals. La primera cerca que l'alumnat sàpiga expressar els sentiments, regular-los, controlar-los i identificar-los, però no només els seus sinó també els dels companys, mitjançant tres cartolines que identifiquen diferents grups de sentiments: una de color verd per identificar alegria, tranquil·litat, relax; una de groga per la por i una de vermella per l'enuig o la ràbia. Quan els nens i nenes són preguntats per com se senten, ja sigui per part del professor/a com per part dels seus companys, han de saber expressar com se senten i exposar el perquè, a banda d'enganxar la seva fotografia a la cartolina que correspongui. La segona activitat impulsada en aquest centre, les cares emocionals, també responen a com se senten els infants: contents, ferits, tristos o enfadats. En aquest cas és curiós el canvi percebut quan els nens i nenes realitzen l'activitat a primera hora (la majoria estan contents) i quan la realitzen després del pati, moment en què apareixen més els sentiments d'enuig, dolor...

Per altra banda, dins del projecte d'Educació Emocional i Benestar als centres educatius, Viladecans ha estrenat una Fira Educativa, que se celebrarà cada dos anys amb l'objectiu de mostrar a les famílies del municipi els projectes innovadors que s'estan posant en marxa als centres educatius locals. La primera edició de la Fira va tenir lloc el dissabte 9 de febrer de 2019 a l'edifici Cúbic i es va centrar en l'educació emocional, especialment a l'entorn familiar. Per aquest motiu, l'espai es va convertir en una gran casa, en “la Casa de les Emocions”, en la qual els visitants van poder experimentar i descobrir com practicar l'educació emocional a la seva pròpia llar. El recorregut de la casa va adquirir dos formats:
- Escape Room d'Emocions: un itinerari guiat i interactiu per una casa on, a les diferents estances, les famílies van aprendre consells i eines per educar emocionalment d'una manera senzilla. Cada habitació tractava d'una emoció bàsica i els participants havien de fer diferents proves relacionades amb l'emoció per tal de descobrir de quin sentiment es parlava, així com eines senzilles per a treballar-ho a casa. En tant que la visita a la Fira es va pensar per a les famílies, els continguts es van adaptar tant a adults, com a petits i adolescents. Els passis van ser de 30 minuts per a grups de 30 persones que es repartien per totes les estances. Aquesta activitat, especialment, va tenir molt d'èxit ja que es va haver d'obrir una llista d'espera per apuntar-s'hi.
- Activitats emocionals: fora de l'Escape Room, es van organitzar un seguit d'activitats/tallers destinades a infants i joves sobre les emocions. Per exemple, per als infants de 0 a 3 anys: tallers de massatges, La Panera dels Tresors; per als nens i nenes de 3 a 12 anys: El Dau de les Emocions, El Pot de la Felicitat, aplicacions de tauletes sobre emocions; per a nois i noies de 12 a 16 anys: Imprimeix la Teva Emoció (impressió 3D), realitat virtual, construeix el teu retrat...

- Pàgina web de l'Ajuntament dedicada als diferents projectes d'innovació educativa
- Pàgina web de la Xarxa d'Innovació Educativa (XIE) de Viladecans
- Pàgina web de l'Escape Room de les Emocions
- Notícia a Diari de l'Educació

Vídeo de la Fundació Viladecans explicant el projecte:



Vídeo de la Fira Educativa de Viladecans

No s'ha rebut cap reconeixement com a tal però la Diputació de Barcelona va mostrar interès en col·laborar en el projecte com a prova pilot en matèria d'innovació educativa i diversos municipis s'han interessat pels passos fets per Viladecans.

Les activitats del projecte Educació Emocional i Benestar als centres educatius ha provocat un canvi en l'escena educativa dels centres escolars del municipi. Des de l'Ajuntament de Viladecans es considera que l'impacte més rellevant és que els centres estan adquirint certa sensibilització vers aquesta temàtica i que s'està conscienciant el conjunt de la ciutat de la importància de treballar l'educació emocional als centres educatius, incloent-hi professorat, alumnat i famílies.
Per altra banda, també es destaca que cada escola adquireix -a través de la formació del professorat- els recursos competencials suficients per a dissenyar i planificar el seu propi Projecte Emocional, fet que li atorga a cadascun d'ells certa particularitat. El professorat format és, en definitiva, el grup impulsor que fa extensius els aprenentatges i pràctiques apreses a la resta del claustre.

Mixta

Ajuntament, docents i famílies

Actualment gairebé tots els centres de Viladecans han estat formats en educació emocional i tres dels centres estan implantant també el projecte emocional amb les famílies. Al llarg d'aquest curs (2019-2020) s'està fent el seguiment a tots els centres que han rebut la formació per veure com han evolucionat els projectes emocionals i com els estan implantant. A més, s'ofereix suport en el disseny i la implementació del projecte en famílies a aquells centres interessats en fer extensiu el projecte a les famílies.

Tot i no tenir una avaluació exhaustiva del tema, s'ha avançat molt en la sensibilització i en donar a conèixer la temàtica. Actualment, molta part de la comunitat educativa (centres, empreses, famílies, alumnat...) està sensibilitzada en la importància del treball en educació emocional. El fet que cada centre hagi pogut adaptar i incorporar aquest treballa a la manera de fer seva i de la seva comunitat ha facilitat aquesta sensibilització.

L'experiència promou els valors d'iniciativa i pro activitat, orientació a la solució de problemes i confiança en un mateix i entre els diferents col·lectius. A més, un altre dels seus punts forts rau en el format del projecte, ja que no es dona una “recepta” als centres educatius ni unes activitats tancades a dur a terme per a treballar les emocions, sinó que són els propis docents (grup impulsor) dels centres els que dissenyen, de forma funcional, allò que treballaran a les aules. Així doncs, cada escola acaba elaborant i desenvolupant el seu propi Projecte Emocional, si bé els diferents models de governança dels centres i les seves accions i/o relacions amb la comunitat educativa determinaran el tipus d'activitats a dur a terme.

Com a punt feble es destaca que tan sols aquells centres amb el projecte emocional consolidat (dues escoles i un institut) disposen d'indicadors d'intel·ligència emocional com a avaluació. La resta, valoren el desenvolupament del projecte de forma subjectiva o en base a percepcions, i no tant de manera objectiva.

En relació amb el punt feble esmentat, caldria que els centres dissenyessin els seus propis indicadors d'educació i intel·ligència emocional. Per altra banda, també seria necessari que els projectes arribessin a totes les famílies, i no només a aquelles que mostren un interès o ja coneixen la iniciativa, ja que sovint les que més ho necessiten no en són conscients o no són interpel·lades. En aquest sentit, es podria plantejar fer tallers per al claustre del professorat per a dotar-los d'eines i capacitar-los per a transmetre els coneixements, tant a l'alumnat com a les seves famílies. També seria interessant que els centres educatius fessin demandes de formació en educació emocional adaptades a les seves necessitats o a les realitats a les que s'enfronten.

Aquesta iniciativa és fàcilment replicable a altres contextos i ciutats, ja que la necessitat de treballar l'educació emocional és present a tots els àmbits de la vida. Fins i tot, en una situació adversa com la dels governs locals, que no tenen competència en educació, experiències com aquesta es poden aplicar si hi ha una voluntat estesa. Cal dir, però, que Viladecans té un llarg recorregut en la recerca de nous models educatius i compta amb el recolzament importantíssim de la Xarxa d'Innovació Educativa.