El Museu de l'Hospitalet es troba en un punt de transformació, una inflexió que ha de marcar la següent dècada de la forma de treballar, de fer-se veure i de connectar amb la comunitat de L'Hospitalet de Llobregat.

L'oferta del Servei Educatiu del Museu de L'Hospitalet inclou un total de 32 propostes educatives o pedagògiques, establint-se 5 categories bàsiques: les visites, les activitats, els tallers, les rutes i el passi de documentals.

A més a més, els nous corrents museològics apunten que les institucions museístiques, per donar sortida a la demanda d'oci i ensenyament del segle XXI, han de construir una nova museologia. El seu objectiu final és que el públic no només visiti el museu, sinó que també hi aprengui i en participi de forma activa.

Per tant, i amb el 50è aniversari del Museu l'any 2022, s'encara un nou repte de connectar-se amb l'entorn, l'escola i la societat.

Població: tota la població de L'Hospitalet de Llobregat, especialment l'escolar.
Territori: La ciutat de L'Hospitalet de Llobregat.

Aquesta experiència està vinculada amb el Pla director del Museu de L'Hospitalet, i en la línia de les estratègies del PAM 2016-19.

El maig de l'any 2018, el Museu de L'Hospitalet (MdLH) va contractar l'empresa Ad Hoc Cultura per tal d'iniciar el projecte de transformació de l'oferta pedagògica del MdLH).

El primer pas va consistir en realitzar l'anàlisi de l'oferta actual del Museu i d'altres equipaments de la zona amb una oferta cultural similar. A continuació, es va dissenyar el procés participatiu pel qual es buscava conèixer quins són els anhels, visions i perspectives de diversos col·lectius vers com hauria de ser el MdLH i la seva oferta pedagògica. Aquesta metodologia permetria obrir la mirada fora de la institució i tenir en compte quines són les necessitats que poden tenir altres agents locals.

Llavors, es va fer una crida a diversos entorns de la ciutat (cultural, educatiu...) relacionats amb el MdLH i el seu Servei Educatiu convidant-los a prendre part del procés de participació. Aquesta crida es va fer a través de les xarxes socials i mitjançant la identificació de grups d'interès.


Procés participatiu

Per aquesta fase es va utilitzar la tècnica del Manual Thinking a través de grups de discussió. Aquesta tècnica té com a punt d'inici i final els mateixos participants, de manera que són ells qui faciliten les claus de la interpretació dels resultats. La seva metodologia parteix de mapes plegables i etiquetes de posar i treure, que facilita compartir tasques com la planificació, creació d'idees i la presa de decisió. Els participants apunten les seves idees i pensaments en les etiquetes de diferents mides i colors, i, com a conseqüència, s'organitzen sobre el mapa per crear un document visual de la pensada de el grup.

El mes de juny de 2018 es van dur a terme els focus groups. Van consistir en dues jornades de dues sessions cadascuna. La composició dels assistents a aquestes reunions era la següent:
• Del món educatiu: 3 professors/es que ja havien visitat el Museu, 1 professor que no havia visitat el Museu, 1 tècnica de la Biblioteca Central Tecla Sala, 1 tècnic del Centre de recursos pedagògics, 1 tècnic del Centre Cultural la Bòbila.
• Del sector d'entitats i social: una persona amiga del Museu, una persona que mai ha visitat el Museu, 1 persona membre d'una associació de gent gran, 3 persones vinculades a associacions i/o entitats d'acció social i 4 tècniques d'acció social.

Una vegada efectuats els grups de discussió, els tècnics d'Ad Hoc Cultura i del MdLH es van reunir per explotar tots els materials obtinguts en les sessions amb els diversos col·lectius. D'aquestes reunions en va sorgir un document marc on s'han identificat set eixos que suposaran les guies d'aquesta nova etapa del Museu. Aquestes característiques hauran de quedar integrades dins de qualsevol nova proposta, en tant que seran el seu segell d'identitat i el seu tret diferenciador.

Al mes de maig de 2019 es va dur a terme la jornada “Servei educatiu: Obrim per reformes- En construcció” que va donar a conèixer el procés d'innovació. Després de la presentació es va realitzar una dinàmica participativa, anomenada “Jo proposo”, per aportar idees que ajudessin a desenvolupar el projecte educatiu.


Actualment, el projecte es troba en fase de licitació per tal de contractar les empreses encarregades de desenvolupar les noves necessitats dels Serveis Pedagògics. Aquesta licitació inclou quatre lots:

• Rutes escolars i visites guiades a escoles i centres educatius i socials.
• Tallers.
• Activitats familiars i visites guiades a les exposicions.
• Innovació pedagògica, proposta de nous tallers i Labmuseum.

Una vegada atorgats els contractes, està previst que les empreses adjudicades realitzin l'avaluació de totes les activitats de manera constant a través d'entrevistes.

9176.92€

Per dur a terme aquest Procés d'innovació pedagògic ha estat necessària la participació de:
• 2 persones vinculades al Museu de L'Hospitalet de Llobregat: el Director i el tècnic dels Serveis Pedàgogics i del Projectes Estratègics del Museu (Àrea d'innovació i Cultura)
• 3 tècnics d'Ad Hoc Cultura.
• 1 tècnic de la Fundació Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona.
• Els participants en els grups de discussió.

Els grups de discussió es van realitzar a l'aula didàctica on es realitzen els tallers, ubicada a l'edifici tècnic del Museu Can Riera.

El procés d'innovació pedagògica ha establert diversos mecanismes de participació. En primer lloc, la coordinació continuada al llarg del procés entre el Museu de L'Hospitalet de Llobregat i Ad Hoc Cultura.

A més a més, en la fase participativa del projecte, s'han desenvolupat els grups de discussió entre els diferents col·lectius i els tècnics d'Ad Hoc Cultura i la Fundació Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona.

Finalment, es va desenvolupar una sessió de presentació de resultats adreçada a la ciutadania fer donar a conèixer el projecte.

En primer lloc, aquest projecte ha generat un procés participatiu que ha comptat amb 4 sessions de dos grups de discussió on hi han pres part al voltant de 20 persones que provenen dels àmbits de l'associacionisme, de la cultura i de l'educació de la ciutat. D'aquests grups de discussió n'han resultat un document marc que recull les conclusions a les que s'ha arribat sobre com hauria de ser l'oferta del Servei Educatiu del Museu de L'Hospitalet i una sessió on es van presentar aquests mateixos resultats.


En segon lloc, ha permès la creació d'un segell de qualitat i singularitat per a totes les activitats pedagògiques del centre. Aquest segell es divideix en set eixos derivats de les sessions amb els grups de discussió. Són els següents: identitat, emoció, experimentació, participació, actualització, esperit crític i innovació i creativitat.

• Identitat:

L'Hospitalet de Llobregat s'ha caracteritzat per gaudir d'una identitat singular. És per això que qualsevol activitat hauria de ser capaç de captar l'atenció de la seva ciutadania i actuar com a espai democratitzador que tingui en compte les diverses realitats de la ciutat.

• Emoció:

Les activitats desenvolupades pel Museu han de ser capaces de connectar amb l'usuari i tocar emocions per tal de crear una experiència d'aprenentatge significatiu que propiciï el retorn dels usuaris.

• Experimentació:

Els tallers han de permetre als usuaris interactuar amb els objectes i les idees de manera física, mental i emocional. D'aquesta interacció se'n deriva un aprenentatge que ha d'esdevenir perdurable.

• Participació:

S'ha d'establir un procés de participació entre el Museu i el públic, creant un diàleg bidireccional i actiu.

• Actualització:

Les activitats desenvolupades seran revisades de forma periòdica pels responsables del museu, però també pels mateixos usuaris. Es dissenyaran uns sistemes d'avaluació constants i permetran crear una “oferta a la carta o canviant”. Per tant, les propostes pedagògiques aniran, progressivament, adaptant-se al màxim possible als interessos dels usuaris. A més a més, aquesta actualització treballarà per fomentar la relació entre passat-present-futur de maneres diverses, multidisciplinàries i innovadores.

• Esperit crític:

Cada activitat proposada haurà de generar més preguntes que respostes per tal de convidar a la reflexió als usuaris.

• Innovació i creativitat:

Els tallers hauran d'anar associats a una visió multidisciplinària de l'equipament i la singularitat amb múltiples mirades.
El segell neix, doncs, com la creació d'una marca original i singular, que aposta pel territori, amb l'objectiu de convertir el MdLH en un Museu de comunitat.


Per altra banda, ha permès establir quatre línies programàtiques:
• Rutes escolars i visites guiades a escoles i centres educatius i socials.
• Tallers.
• Activitats familiars i visites guiades a les exposicions.
• Innovació pedagògica i proposta de nous tallers.

Hi ha dos elements de difusió que han permès estructurar aquesta experiència:
• Per tal de realitzar la crida per al focus groups s'ha fet ús de les xarxes socials i a través dels contactes del personal del MdLH amb els col·lectius objectiu.
• Una vegada finalitzat el procés participatiu es va realitzar una sessió de presentació dels resultats que s'han compartit també a les xarxes social.

• Altres departaments de l'Ajuntament s'han interessat en el projecte per saber com s'ha dut a terme i tenir-ho en compte en els seus processos de canvi de l'oferta pedagògica.
• Ha permès la inclusió de diversos col·lectius, educatiu i cultural, en el procés de creació de la nova oferta del Servei Educatiu del Model.
• Ha permès fer una diagnosi de la situació museològica a la ciutat.

Aquest projecte ha posat en funcionament un procés participatiu amb diversos col·lectius externs al MdLH per tal d'establir una filosofia diferent en el seu servei educatiu. Per assolir-ho s'ha fet ús d'una metodologia participativa basada en grups de discussió i la tècnica del Manual thinking.

S'ha fet especial èmfasi en la creació d'una marca original i singular que aposti pel territori.

Si bé és un procés que encara s'està desenvolupant, s'han pogut instituir diverses eines que aposten per la qualitat i la interacció bidireccional entre el Museu i el públic.

Cal destacar la creació d'un segell basat en els 7 eixos predominants en les sessions dels grups de discussió que hauran de quedar integrades dins de qualsevol nova proposta, esdevenint la seva d'identitat i el seu tret diferencial.

• Empoderar i implicar la gent, crear comunitat.
• La metodologia participativa incloent una diversitat d'agents en els grups de discussió.

• Poca predisposició a cooperar, va resultar difícil trobar persones per poder realitzar els focus groups.

• Identificació de més stakeholders, i més sessions.
• Portar aquestes sessions a les escoles. Implicar als estudiants.
• Sistematitzar aquests processos en qualsevol pressa de decisió important en les línies estratègiques.

En tant que la base metodològica d'aquest procés s'ha basat en grups de discussió, s'ha de tenir en compte que la participació és voluntària i per tant, reconèixer bé els stakeholders (grups d'interès) i poder concretar/quadrar una reunió que vaig bé a tothom en les seves hores lliures i adaptar-se al seus horaris.