L'any 2008 la renda mitjana familiar del barri més ric de Barcelona era 4,3 vegades més gran que la del barri més desfavorit. Aquesta diferència va augmentar fins a 7,25 vegades el 2014 i es va mantenir per sobre del 7% el 2016. Així mateix el percentatge de població en risc de pobresa o exclusió, entre el 2007 i el 2016, va passar del 4,1% al 15,8% de la població a Barcelona.
Segons l'informe de Save the Children (febrer 2017), aquesta crisi ha suposat que un de cada quatre infants, visquin en situació o en risc d'exclusió social a Catalunya. Altres estudis com “Infància, pobresa i crisi econòmica” (Colección Estudios La Caixa, 2015), demostren que viure en risc d'exclusió social té un impacte negatiu per als infants en l'àmbit de la salut, l'educació i l'oci, i deteriora la igualtat d'oportunitats en la societat.
Aquests infants no tenen garantits tres àpats al dia i una dieta equilibrada, per aquest motiu existeixen recursos durant l'horari lectiu escolar (beques menjador i ajudes de Serveis Socials per pagar el menú escolar) per garantir que aquests infants en situació de màxima necessitat tinguin garantida una dieta equilibrada.
Durant el mes de juliol, els infants de màxima necessitat tenen accés a recursos amb cobertura educativa, de lleure i alimentària mitjançant el sistema d'ajudes municipals. Per aquest motiu es va posar en marxa el 2014, amb el suport d'entitats privades -Fundación Probitas i Obra Social La Caixa- i l'Administració pública (l'Institut Municipal de Serveis Socials), el projecte "Temps de joc" per donar cobertura alimentària i educativa a infants i famílies derivades de Serveis Socials durant el mes d'agost.
El projecte "Temps de joc. Agost" s'ha enfortit i consolidat durant aquestes cinc edicions amb la construcció conjunta del programa entre els referents de Serveis Socials, els tècnics de la Fundación Probitas i els tècnics de la FEEB. Aquest programa fa possible que els infants en situació de màxima necessitat derivats per Serveis Socials puguin accedir setmanalment, durant el mes d'agost, a un recurs de lleure, esportiu i educatiu amb cobertura alimentària.
A partir d'aquí va sorgir també la necessitat d'oferir aquest servei durant tot l'any. D'aquesta manera va començar, al setembre del 2018, "Temps de joc. Cap de setmana" a l'Institut Puigvert, cada dissabte, atenent 40 nens i nenes derivats de Serveis Socials d'EAIA Sant Andreu, Garcilaso, Franja Besòs i Sant Andreu.

El projecte "Temps de joc. Cap de setmana” té com a objectiu principal el desenvolupament positiu d'infants i famílies en situació d'especial vulnerabilitat a través de la pràctica esportiva i el lleure. Es pretén donar cabuda a totes les famílies dels infants, que podran formar part del projecte des d'un vessant participatiu, d'aprenentatge i d'ensenyament recíproc amb les altres famílies, els infants i els educadors del projecte.
El projecte està dirigit a infants d'entre 5 i 12 anys derivats de Serveis Socials i es desenvolupa els dissabtes en un horari de 5 hores (de 10.00 a 15.00 h). Les famílies hi participen al llarg de 2 hores (de 13.00 a 15.00 h) setmanalment i un cop al mes participen tot el dia en l'activitat.

Aquesta pràctica està vinculada amb esports, gestió de conflictes, igualtat de gènere, participació, serveis socials, infància, famílies.

NIVELLS

Cinc nivells de responsabilitat personal i social: a) respecte vers els sentiments i opinions dels altres, b) participació i esforç, c) autonomia, d) ajuda i lideratge i e) transferència. Es treballen gradualment seguint un ordre que propicia que en cada nivell es reforcin, també, aspectes treballats en els anteriors.

ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES
Les estratègies són: ser model de respecte, fixar expectatives, donar oportunitats d'èxit, fomentar la interacció social positiva, assignar tasques, donar opcions de lideratge, concedir capacitat d'elecció i veu, compartir el rol en l'avaluació i mostrar exemples de transferència.

ESTRUCTURA DE LA SESSIÓ
1. Reunió inicial. Definir objectius didàctics i educatius de la sessió.
2. Desenvolupament de la sessió (responsabilitat en acció). Incidint en els aspectes didàctics i educatius i treballant les estratègies metodològiques.
3. Reunió final de valoració. Els infants avaluen l'assoliment dels objectius i plantegen objectius de transferència en espais quotidians (casa, classes, barri, etcètera).

74.727 €

74.727 € per curs

1 figura coordinadora del projecte general
1 professional coordinador de centre
3 educadors/es
2 dinamitzadors/es
1 tècnic de manteniment

El desenvolupament d'aquest projecte, amb els ajustos necessaris en el treball amb els infants, ha permès revisar la metodologia utilitzada en cadascuna de les activitats que s'han dut a terme, i ha permès reforçar d'aquesta manera, la seva aplicabilitat. També ha facilitat comprendre la dimensió personal que té la pràctica per implicar a l'equip d'educadors i educadores que l'assumeix com un procés de creixement personal.

Temps de joc ha desenvolupat vincles importants amb les famílies i, alhora, ha generat processos i dinàmiques organitzatives que s'han pogut incloure de manera progressiva en les activitats. Al mateix temps, el fet de conèixer les necessitats i potencialitats de les famílies, va permetre conèixer en profunditat el comportament dels infants, les seves fortaleses i mancances. També s'han creat grups de suport de forma natural entre les mares, amb una participació molt significativa, ja que s'ha aprofitat la diversitat d'origen per generar dinàmiques de reconeixement, valoració i solidaritat en activitats especials.

Igualment, fent ús de les situacions complexes o conflictives que es van presentar a les trobades setmanals o al programa intensiu d'agost, s'ha enfortit el treball en la comprensió del conflicte, com una oportunitat, i s'han desenvolupat propostes de treball que van permetre desenvolupar estratègies per resoldre problemes i conflictes de la vida quotidiana.

Web Temps de joc (FEEB)

Jornada Els reptes de futur de Temps de joc

Des de la FEEB, en coordinació amb els i les professionals de l'ISSO (Observatori Sociològic Internacional de l'Esport), s'ha realitzat una avaluació amb infants i famílies per conèixer l'impacte educatiu que s'està assolint amb el projecte.
Els primers resultats mostren uns efectes molt positius. Alguns exemples han estat:
- Transferència dels nivells de responsabilitat personal i social, així com dels hàbits i habilitats adquirides per part dels nens i de les nenes.
- Evolució positiva de la relació entre iguals, tant dintre del propi grup com amb contextos externs.
- En casos de debilitació de la figura parental (paterna o materna) s'ha donat una millora de la relació.
- En situacions d'infants que tenen un passat de violència, hi ha un increment de la participació activa en les activitats així com un progrés en el reconeixement de les pròpies emocions.

Entre les fortaleses es pot destacar que el principal valor afegit de la pràctica, és la promoció d'hàbits saludables a través de l'esport, l'alimentació i la higiene personal del nucli familiar. El projecte, basat en el Programa de Responsabilitat Personal i Social, està enfocat a tota la família. Hi ha un acord pedagògic que signen les famílies, en el qual es comprometen a complir una sèrie d'objectius que es planteja el projecte: la millora dels hàbits, la transparència i confiança, la responsabilitat, la participació de la família en els tallers, excursions, i activitats, etcètera. A més, un dels valors del projecte és fomentar els vincles amb el barri i la relació amb l'entorn, perquè la idea sempre ha de ser generar un canvi positiu al barri, així com impulsar i enfortir allò social a través de l'esport i la diversió

Pel que fa a la principal dificultat del "Temps de joc" és la vinculació de les famílies amb el projecte, ja que s'ha de tenir en compte que són famílies molt afectades per la crisi, tant econòmicament com socialment. Per exemple, són famílies que han viscut desnonaments, que pateixen les conseqüències de la crisi econòmica i que es troben en una situació d'alta vulnerabilitat social. Les seves pròpies dificultats i situacions econòmiques i socials els impedeixen el compromís. A més a més, s'ha de fer un treball molt important també per millorar les seves habilitats parentals. En aquest sentit, és clau poder fer un seguiment de les famílies i dels efectes que té la participació dels fills i filles en el nucli familiar, i com els canvis poden tenir sostenibilitat en el temps.

Pel que fa a la transferibilitat, els aspectes de la pràctica que podrien inspirar altres projectes són principalment els següents: 1) una ràtio d'educadors o educadores per a cada participant, que permet un marge més gran d'acció per donar resposta a les necessitats dels infants i les famílies. Es tracta d'una atenció personalitzada en un àmbit no formal, en què també es poden treballar les emocions i la gestió dels conflictes d'una manera transversal; 2) seguiment i avaluació molt rigorós i continuo tant dels participants com de les seves famílies, i això es fa en el marc d'una coordinació permanent amb Serveis Socials; 3) línia metodològica i pedagògica molt clara: la utilitat del joc com a eina educativa, que, a més, permet valorar el grau d'acompliment dels objectius.