El servei es va crear per abordar la violència masclista des d'una perspectiva de gènere i interseccional, i també des del context jurídic, de la Llei 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere i de la Llei 5/2008 del dret de les dones a l'erradicació de la violència masclista. La idea ha estat superar els marcs d'intervenció de la violència que es dona en l'àmbit de parella per fer-ho extens a altres àmbits i tipologies, identificant l'arrel del problema en una dimensió estructural.
No obstant això, quan es va iniciar el servei, la primera línia de treball va ser l'abordatge de la violència en l'àmbit de parella donada la situació i la realitat que arribava als serveis, on la major part de les víctimes o supervivents d'aquesta violència s'emmarcaven dins un sistema de parella o exparella.
D'altra banda, es va observar que els serveis estaven atenent diferents dones que havien estat agredides pel mateix home. Per tant, va ser necessari treballar la violència des d'una perspectiva global, i incorporar, també, la part agressora dins els sistemes d'atenció.
Finalment, la major part del treball amb homes que exerceixen violències masclistes s'havia fet des de contextos penitenciaris o penals, i per aquest fet resultava necessari treballar amb els homes que no es trobaven en aquests sistemes i que de manera voluntària volguessin iniciar un procés de canvi.

El projecte s'adreça a la població masculina de la ciutat de Barcelona i, en concret, hi ha requisits d'accés dels homes al servei d'atenció:
1. Que visquin al municipi de Barcelona, o bé treballin o estudiïn a la ciutat.
2. Que existeixi una situació actual de violència masclista o que persisteixin els
efectes de la violència exercida anteriorment.
3. Que el tractament sigui voluntari: aquest no pot estar vinculat a beneficis directes,
però en alguns casos pot estar vinculat a un pla de treball d'altres serveis.
4. S'atendran tots els homes adults, adolescents i joves:
- Que estiguin o no empadronats a la ciutat, sempre hi visquin.
- Que tinguin o no la seva situació regularitzada legalment, quan es tracta d'estrangers.
- Que hagin estat denunciats o no per violència de gènere.
- Que estiguin convivint o no amb les persones que han viscut les conseqüències de la violència exercida.

Aquesta pràctica està vinculada amb la igualtat de gènere, la intervenció en violència masclista i la prevenció.

FASE INFORMATIVA I D'ACOLLIDA
La fase informativa durarà màxim una entrevista i servirà per informar l'home de les característiques del servei, i dels requeriments per participar-hi. També es valorarà si la demanda de l'home s'ajusta als requeriments del servei. La fase d'acollida té l'objectiu d'explorar quina és la situació, què necessita la persona atesa i quines són les variables significatives en aquell cas, per tal de fer un primer diagnòstic. També es demana la col·laboració de l'usuari per incloure la dona amb la qual exerceix o ha exercit la violència en l'exploració i en l'avaluació del tractament en les situacions de violència masclista en l'àmbit de la parella i familiar. Aquesta fase acaba amb l'acord amb l'usuari del pla de treball.

FASE DE TRACTAMENT
El tipus de tractament que ofereix el SAH pot ser individual o grupal, encara que al servei sempre es prioritza la intervenció grupal. El tractament individual està indicat en les situacions següents: per complementar el treball grupal en els casos en què es valori necessari, per als homes que no han assistit a totes les sessions grupals, perquè les puguin recuperar individualment, per als usuaris amb dificultats idiomàtiques importants i per als casos en què la presència de l'usuari pugui distorsionar l'ambient i la dinàmica del grup. A escala grupal, existeixen diverses tipologies: grups socioeducatius, grups de tractament i mòduls de tractament.

FASE DE SEGUIMENT
L'objectiu d'aquesta fase és avaluar l'eficàcia del tractament per a cada home, utilitzant els sistemes de registre i indicadors d'avaluació necessaris. A més de l'avaluació grupal al cap d'un mes d'acabar els grups, es fan entrevistes de seguiment i avaluació amb cada usuari individualment en tres moments: al cap de 3, 12 i 24 mesos d'haver acabat el tractament. En aquesta avaluació també s'inclou la informació dels altres serveis que intervenen i de les parelles o exparelles o altres dones sempre que es pugui.

Aquest servei té una relació de llocs de treball amb cinc psicòlegs que porten la gestió dels tres programes. Una psicòloga de dona que fa l'atenció de les dones i dues tècniques de prevenció que duen a terme intervencions comunitàries

L'Ajuntament de Barcelona proposa la contractació d'aquest servei a una empresa externa de gestió delegada i actualment el servei és gestionat per la Fundació IRES, i el Departament d'Atenció i Acollida per Violència Masclista de la Direcció de Feminismes porta el control, marca les directrius i la supervisió del servei.

L'any 2018 es va acabar l'avaluació dels tractaments en violència masclista en l'àmbit de parella. Aquesta avaluació es va iniciar l'any 2011 i ha tingut com a objectiu principal avaluar l'eficàcia de la IPVMP, és a dir, si s'aconsegueixen els objectius pretesos de reducció o eliminació de la violència. Aquest estudi indica que els tractaments del SAH són efectius per reduir la violència, especialment física i psicològica. El SAH ha generat l'oportunitat de dur a terme un abordatge integral de les violències masclistes i crear un espai on els homes puguin iniciar canvis cap a models relacionals lliures de violència. Finalment, el SAH Atenció permet, també, fiscalitzar i ajudar a controlar determinades situacions de risc, tant per a les dones com per als seus fills, i ofereix la possibilitat que siguin vinculades a serveis de la xarxa i es valora el risc en clau de prevenció.

Web del Programa d'atenció a homes (SAH)

Entre les fortaleses es pot destacar que els principals valors afegits del SAH Atenció són els següents: 1) Els professionals dissenyen un pla individualitzat de treball però que
també preveu la vinculació amb el treball grupal. A més, el procés de diagnosi inclou una intervenció integral: es té en compte tant l'home com la dona, és a dir, qui exerceix la violència però també qui la rep. 2) Cal destacar que les intervencions es fan amb homes que volen fer aquests canvis. “El servei és voluntari. Les persones han de voler anar a aquest servei [...]. Usualment, hi ha una incidència del seu entorn perquè han rebut la informació, hi ha una derivació de serveis vinculats (per exemple, Serveis Socials) o des de Justícia, els parlen del servei o la pròpia parella els orienta a fer el canvi, però el més important és la motivació interna pròpia [...]. Ells expressen el malestar que poden estar sentint, valorant els comportaments i maneres de fer que fan que la relació sigui violenta o sigui susceptible de ser-ho. Hi ha un procés d'identificació per saber quines violències reconeix la persona i quines no. Tot seguit, els professionals planifiquen les accions que serveixen per motivar, ajuden a identificar les diferents formes d'erradicació de la violència i també poden acompanyar d'una manera estreta la persona, en combinació amb el treball grupal”.

La principal dificultat de portar a terme un projecte d'aquestes característiques és que les persones “hi assisteixin de manera voluntària, i això té a veure amb la possibilitat de fer una bona campanya de comunicació i difusió, no tan sols amb què fas sinó com ho fas, perquè hi ha un context cultural que legitima la violència. Es requereix certa pedagogia perquè són serveis molt estigmatitzats i estereotipats. Ningú es vol identificar amb un servei de maltractadors”.

Pel que fa a la transferibilitat, els aspectes de la pràctica que podrien inspirar altres projectes són principalment els següents: 1) El SAH Atenció ha desenvolupat uns continguts que estan molt ben estructurats i això pot facilitar un procés de transferència del projecte; 2) El SAH s'ha creat a partir d'un enfocament de ciutat en què el treball en xarxa és la clau, l'estratègia de servei des d'una perspectiva de coordinació d'una ciutat com Barcelona.