En visitar el nostre lloc web, acceptes les Cookies que utilitzem per millorar la navegació. Rechazar Aceptar
Àmbit /
Educació
Ús espai públic
Guardar Icono descarga
Compartir Icono Facebook Icono Twitter
Una escola, un parc
Ampliació dels espais d'aprenentatge i d'esbarjo dels infants
“Una escola, un parc” és un projecte impulsat per la Xarxa d'Escoles Públiques de Reus i coordinat per l'Ajuntament que permet als centres educatius públics i concertats fer ús de parcs públics o altres espais de la via pública en horari lectiu, amb el propòsit d'ampliar els espais d'aprenentatge i d'esbarjo dels infants durant el curs. Els infants d'educació infantil i primària poden utilitzar els parcs i les places més propers als seus centres en la franja de 9:30 a 12:30 cada dia, amb totes les garanties sanitàries i de seguretat urbana i viària. Gairebé la meitat de les escoles públiques d'infantil i primària han sol·licitat participar a la iniciativa, que ha tingut una molt bona acollida entre els infants i les mestres.

Més enllà del context de la pandèmia, i en la línia de les Ciutats Educadores, Reus fa una aposta per transformar les seves places i carrers en espais d'ús pedagògic i es pretén consolidar el programa “Una escola, un parc” a llarg termini.
Àmbit:
Educació
Subàmbit:
Ús espai públic
Data d'inici:
01/09/2020
Data de finalització:
Indefinida
Província:
Tarragona
Municipi:
Reus
Nombre d'habitants:
107211
Nombre de visites:
1418
Valoració:
Bona pràctica
Més informació
Persona de contacte:
Núria Bruno Mas
Càrrec:
Cap de la regidoria d'Educació
Ens:
Ajuntament de Reus
Lloc web:
Adreça electrònica:
nbruno@reus.cat
Telèfon / Fax:
Adreça:
Carrer Rosselló, 8, 43201, Reus
Descripció de la pràctica
Detalles ficha
Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
La iniciativa sorgeix de la Xarxa d'Escoles Públiques de Reus. Ja des de finals del curs 2019-2020 es plantejava la possibilitat que els centres necessitessin espais públics municipals si la disposició pròpia se'ls feia massa petita, atesa la nova reordenació que la pandèmia exigeix. Com a conseqüència de la situació actual, algunes de les pràctiques que es fan a les escoles havien de ser repensades.
Així doncs, l'Ajuntament i la Xarxa van començar a treballar conjuntament per tal de donar resposta a aquesta demanda.
Objectius de la pràctica
General:
- Seguir i adaptar les recomanacions del PROCICAT d'utilitzar espais a l'aire lliure per reduir la transmissió de la pandèmia de la covid-19.
- Ampliar els espais d'aprenentatge i d'esbarjo dels infants durant el curs
Diagnosi prèvia a la pràctica
Ens que ha realitzat la diagnosi Tipus de diagnosi Participació d'actors Tipus d'ens
Xarxa d’Escoles Públiques de Reus
Mixta
Participativa
Entitats i associacions

Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
Població: Alumnat de segon cicle d'educació infantil, primària i secundària obligatòria.

Territori: Reus.
Vinculació amb altres programes o actuacions
La pràctica forma part de les mesures complementàries que l'Ajuntament de Reus ha implementat per reduir el risc de contagis de la COVID19 als centres educatius de la ciutat, coincidint amb l'inici del curs escolar 2020-2021. Les mesures, treballades de manera coordinada amb la comunitat educativa, responen a tres línies d'acció: fer reduir la densitat d'alumnes als espais comuns dels equipaments per facilitar la distància de seguretat entre persones; facilitar l'entrada i la sortida esglaonada dels alumnes als centres; i incrementar la neteja i desinfecció dels centres educatius.

A més, “Una escola, un parc” encaixa amb les línies de treball i en l'esquema de les ciutats educadores, una filosofia que Reus contempla des de fa temps i que projecta cap el futur.
Implementació
Detalles ficha
Fases i principals línies d'actuació
En una primera fase, abans de l'inici del curs 2020-2021 i a petició de la Xarxa d'Escoles Públiques de Reus, l'Ajuntament va posar a disposició de tots els centres educatius públics i concertats de la ciutat els parcs públics, o altres espais de la via pública que poguessin ser adequats per a l'ús de la comunitat educativa, per tal de poder ampliar els espais d'aprenentatge i d'esbarjo dels infants de les escoles durant el curs.

En una segona fase, es va crear una comissió amb diferents àmbits de l'Ajuntament per tal de recollir i valorar les sol·licituds d'ús d'espai públic que les escoles havien de fer arribar a través de l'apartat Tràmits de la seu electrònica (seu.reus.cat), tot i que els centres educatius tenen tot el curs per sol·licitar formar part d'aquest projecte. La majoria dels centres tenien més o menys identificats els espais que podien utilitzar i en tots els casos es tractava de llocs propers al centre educatiu. Tot i així, si dos centres demanaven el mateix parc, es va optar per combinar els horaris de disposició de l'espai.

En una tercera fase, des d'Educació es va estudiar cada petició i es va enviar l'informe favorable a cada centre. Paral·lelament, la Guàrdia Urbana de Reus va elaborar el decret de cessió d'ús del parc corresponent.

Cap el mes d'octubre de 2020, els centres educatius ja van poder començar a utilitzar els espais públics en horari lectiu.
Actors que hi han intervingut
Nom Tipus Fase en la qual intervé Tipus d'intervenció
Altres regidories i serveis de l'Ajuntament de Reus: Via pública, Emergències, Medi ambient, Salut pública
Administració local
Implementació
Col·laborador
Regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Reus
Administració local
Totes
Totes
Xarxa d'Escoles Públiques de Reus
Entitats i associacions
Totes
Impulsor
Recursos econòmics
Total euros per període
-
Característiques generals del finançament (períodes, tipus...):
L'única despesa ha estat la de la cartellera per senyalitzar els espais educatius.
Recursos humans
El projecte “Una escola, un parc” no ha requerit la incorporació de recursos humans més enllà dels propis de cada àmbit.
Normes i mecanismes de participació implementats
Un cop al mes, la Xarxa d'Escoles Públiques de Reus i l'Ajuntament es reuneixen per fer el seguiment de la iniciativa, especialment en qüestions de manteniment.
Per altra banda, tots els àmbits implicats (Educació, Via pública, Medi ambient, Emergències, Salut pública...) s'han coordinat des del primer moment per tal d'engegar, consolidar i millorar l'experiència.
Resultats
Detalles ficha
Descripció dels productes assolits
8 de les 20 escoles d'infantil i primària que hi ha a Reus s'han adherit a la proposta:

• Escola Doctor Alberich i Casas: Parc del Ferrocarril, Mas Anglès i plaça de Celdoni Vilà i Torroja.
• Escola General Prim: Parc de l'espai de les piscines municipals.
• Escola Joan Rebull: Plaça de l'1 d'Octubre.
• Escola Misericòrdia: Plaça d'Antoni Correig
• Escola Montsant: Carrer de Vinebre
• Col·legi Teresa Miquel i Pàmies: Parc Claudi Tricaz.
• Escola La Vitxeta: Urbanització Sant Joan.
• Escola Isabel Besora: Parc Jardins de Reus, Pista Av. Marià Fortuny/Carrer Manresa i Parc proper al Feu Vert.

Els estudiants de segon cicle d'educació infantil i primària poden utilitzar aquests espais públics en horari lectiu de matí, de les 9:30 h a les 12:30 h, amb les garanties sanitàries i de seguretat urbana i viària necessàries.
Documentació produïda (informes, memòries, projectes, material de difusió...)
Nom Tipus Data Disponibilitat Documentació adjunta
Cartell "Una escola un parc"
Retolació i publicitat
01/01/2020
Sí disponible
CAMPANYA PARCS.pdf
Difusió de la pràctica
S'ha fet difusió de l'experiència a nivell intern (a través de la Xarxa d'Escoles Públiques de Reus) i a nivell extern, mitjançant la cartelleria situada als espais destinats a les escoles.

Notícia a TV3 “Set escoles de Reus s'apunten a fer servir parcs i altres espais públics en horari lectiu com a mesura anti-Covid”:




Notícia a Canal Reus “Els centres educatius de Reus podran fer ús dels parcs públics en horari lectiu”:


Impacte
Gairebé la meitat de les escoles d'infantil i primària de Reus s'han acollit a la iniciativa. En la majoria de casos, el programa “Un parc, una escola” ha permès plantejar les dinàmiques escolars d'una altra manera, especialment als centres amb problemes d'espai, però no de manera exclusiva. La situació ha posat el focus en aquelles escoles que són petites o que es troben en entorn molt urbà o bé amb molt poc espai de pati. Això redueix les desigualtat i les diferències entre escoles, possibilitant les alternatives pedagògiques d'aprenentatge tant dins com fora del recinte.

Arran de la pandèmia i en el context del programa, algunes escoles han ampliat l'hora del pati, que ha passat a ser d'una hora de durada, amb una estona per esmorzar i una altra per a jugar lliurement. D'aquesta manera, els infants es poden relacionar en un entorn diferent i això representa un benefici en la socialització, ja que aquesta es diversifica i surt de l'espai habitual.

També, l'aplicació de la pràctica ha fet reprogramar els horaris de neteja dels parcs per tal que els infants se'ls trobessin nets i desinfectats immediatament abans d'anar-hi.

Per últim, el projecte “Una escola, un parc” és una proposta que convida a repensar com s'utilitza la ciutat i com se'n fa un espai educatiu. Això representa una oportunitat de reprendre la filosofia de Ciutat Educadora, que implica concebre l'educació més enllà de l'espai que ocupen les escoles, per a totes les franges d'edat i en tants espais com sigui possible.
Avaluació
Detalles ficha
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
La pràctica s'inscriu en la idea que els espais públics són per a tothom, i això cobra especialment sentit en l'àmbit educatiu. A partir d'aquesta premissa, Reus ha desenvolupat el programa “Una escola, un parc”, amb l'objectiu de concebre la ciutat sencera com una escola.

La valoració que es fa des dels centres, tant per part de mestres com d'infants, és molt bona. Al cap i a la fi, la situació actual ha suposat un retrocés en alguns trets d'identitat de l'escola però pràctiques com aquesta són valorades de forma molt positiva i reben el suport per tal de consolidar-les i mantenir-les en el temps, ja que representen una oportunitat de reprendre la filosofia de Ciutat Educadora, que concep l'educació més enllà de l'espai físic que ocupen les escoles i explora l'ús pedagògic de diferents llocs i elements de la ciutat.
Punts forts de la pràctica
El principal punt fort de la pràctica rau en l'aprofitament dels espais públics, no només des d'una visió de salut sinó també des d'una vessant pedagògica, la de la Ciutat Educadora. En aquesta línia, Reus fa una aposta a llarg termini per a que els espais de la ciutat siguin espais educatius. D'aquesta manera, s'amplien les opcions d'aprenentatge i d'esbarjo dels infants de les escoles reusenques en un entorn diferent i fora de l'aula.
Punts dèbils de la pràctica
Tot i que la pràctica va sorgir de la Xarxa d'Escoles Públiques i es va oferir també a l'escola concertada i als instituts, només ha incidit en les escoles públiques de cicle inicial i primària. Pel moment, no ha despertat l'interès dels cursos d'educació secundària ni dels instituts públics, ni de l'escola concertada.
Propostes de millora de la pràctica
Un aspecte a tenir en compte per tal de millorar la pràctica és la consolidació del programa i la participació en aquest de les escoles concertades i els instituts de la ciutat.
Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats
La pràctica és transferible a qualsevol municipi que vulgui apostar per un model de ciutat en què els espais públics siguin compartits per la ciutadania de totes les franges d'edat i que, en col·laboració amb els centres educatius, siguin espais d'ús pedagògic.
La única condició indispensable per a replicar l'experiència és que les diferents escoles o instituts disposin de parcs propers on poder gaudir de les hores d'esbarjo.
Educació
121 pràctiques
El lloc dels ajuntaments en l'àmbit de l'educació s'orienta fonamentalment a garantir oportunitats educatives més enllà dels ensenyaments obligatoris i a consolidar la igualtat d'oportunitats dels sectors més vulnerables. Aquestes estratègies es veuen reflectides en pràctiques que s'ocupen de l'equitat i la innovació educativa, reforçant les competències claus, l'acompanyament a les famílies, la vinculació amb el territori i la promoció dels valors intergeneracionals.
Proposa una bona pràctica
Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona pràctica.
Proposa una bona pràctica
Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona pràctica.