El consistori de Palau-solità i Plegamans ha treballat en la línia de que tota política ha de tenir la seva base i la seva línia d’acció a l’àrea d’educació. D’aquesta manera, es reforça en perspectiva de futur, les diferents polítiques i els diferents projectes que com el PIC, es duran a terme en els pròxims anys.
La diagnosi feta al Pla Educatiu Educa16 feia una detecció de les principals necessitats educatives del municipi. Pel que fa als objectius reconeguts, es volia incidir en diferents aspectes latents de la realitat sociodemogràfica i educativa del municipi. Un dels principals aspectes que calia millorar era la manca d’implicació familiar en l’educació dels fills, sobre tot a secundària, que és per edat i població el segment que compta amb més estudiants. Era per això necessari involucrar els centres educatius, ja que en determinades ocasions tampoc faciliten aquesta implicació. Es va detectar també manca de comunicació entre els diferents agents educatius: professorat, pares i alumnes. La participació de les famílies als consells escolars, a les conferències i xerrades, assemblees, també era molt baixa.
Des de diferents plans d’acció de l’ajuntament, es van recollir propostes per millorar l’entorn social de la joventut. En un exercici de transversalitat, amb la definició del les línies estratègiques del Pla d’Igualtat, per a la construcció d’un municipi equitatiu, just, segur i curós, amb perspectiva de gènere, es va establir el full de ruta per treballar en l’eradicació dels obstacles que dificulten la igualtat de gènere.
Per capgirar aquets indicadors, el projecte aborda la coeducació com a instrument per fer participar els diferents actors amb un objectiu comú de poble. Tot i així, sobre el posicionament d’adoptar noves mirades per els reptes d’una societat més inclusiva front la diversitat.

Població: Alumnat de tots els nivells educatius: escoles bressol, infantil, primària i fins a educació secundaria, de tots els centres públics. Com a projecte de coeducació, també amb la implicació dels progenitors i els membres docents de la comunitat educativa.

Territori: Palau-solità i Plegamans.

Aquesta pràctica és incorporada en el Pla Local d’Igualtat (2015-2021) i en el Pla Educatiu #Educa16. El Pla Educatiu #Educa16 és un programa de llarga durada, entès per a tota una generació escolar: 16 anys. En el pla s’estructura la política educativa del municipi. La proposta va sorgir de la participació vinculant ciutadana, amb el suport de totes les forces polítiques del municipi i amb una gran dedicació dels representants dels diferents professionals de l’educació de la vila.

Les línies d’actuació han seguit sempre la mateixa estructura i metodologia, basada en l’explicació i difusió dels principis de la coeducació. A través de metodologies pedagògiques diferents que inclouen conta-contes, teatre fòrum, role playing i dinàmiques grupals, s’ha treballar amb l’alumnat. S’han realitzat diferents formacions amb el professorat, introduint-los en la perspectiva coeducativa, treballant el discurs inclusiu, la construcció dels referents i el poder del currículum ocult. S’ha revisat amb ells la pràctica docent. Amb les famílies es va treballar l’explicació de què és la coeducació i la importància del gènere, amb el posterior retorn que han experimentat amb la participació de les xerrades i tallers.
Com a projecte integral que cercava la inclusió a totes les àrees d’ensenyament, aquest projecte s’ha implementat per fases en les diferents línies educatives.
El curs 2016-2017 el projecte aterra a les Escoles Bressol el Patufet i el Sol. L’Associació Coeducacció porta a terme el treball de disseny, implementació i avaluació del projecte. Aquesta associació incorpora un plantejament metodològic basat en la Investigació-Acció Participació (IAP) metodologia que permet treballar a partir de la observació de la pròpia realitat i possibilita la posterior intervenció
El curs 2017-2018 no es realitza cap intervenció. És a partir de la contractació de la Cooperativa Cúrcuma que s’engega de nou el projecte i s’implanta a la resta d’etapes. Aquesta cooperativa continua amb la l’ínia del projecte, prenen la coeducació com paradigma ferm per abordar els objectius.
El curs 2018-2019, s’implementa en els cursos d’educació primària, des de primer a sisè de les escoles: l’ Escola Marinada, l’ Escola Palau, l’ Escola Can Periquet, l’ Escola Can Cladellas i Escola Folch i Torres.
El curs 2019- 2020, s’implementa en els cursos d’educació Secundària (de primer fins a quart) de les escoles: INS Marinada, INS Periquet, INS Ramon Casas i Carbó i PFI.
Finalment, Curs 2020-2021, s’implementa a l’Educació Infantil de l’Escola Marinada, l’Escola Palau, l’Escola Can Cladellas i l’Escola Folch i Torres

20.000

Finançament variable i aproximat, depenent el nombre de cursos i centres on es porta a terme.

Les organitzacions que han prestat el servei han comptat amb un equip de dos educadores per a cada un dels tallers, a cada etapa educativa de cada escola. A part, han participat dos actors, i un conta contes.

Les escoles han cedit els seus espais per a la realització de les dinàmiques i els tallers. També en determinades dinàmiques, com per exemple “la maleta viatgera”, les escoles han fet front els costos d’adquisició de material, com els contes, així com elements tècnics de l’aula, com projectors, mobiliari, pissarres etc.

Les dinàmiques han estat basades en els principis de coeducació, des d’una mirada integral on es treballa de forma separada en la implicació dels alumnes, les famílies i el professorat.
En quant a les diferents dinàmiques trobem com exemple el teatre, role-playing, conta contes, recursos audio-visuals i debats. Totes es caracteritzen per proporcionar espais de reflexió, debat i pressa de consciència sobre els rols de gènere, el discurs i els models hegemònics. Es facilita l’aprenentatge mutu, a partir de l’escolta activa, el treball emocional, l’expressió de les vivències personals i el reconeixement en l’altre.
Les dinàmiques amb el professorat estan basades en sessions formatives en gènere i coeducació, amb èmfasi en el currículum ocult, l’ús del llenguatge i els referents. Amb aquestes formacions s’ha intentat proporcionar eines i habilitats en matèria de gènere i violència masclista.

S’han portat a terme diferents sessions de coordinació, formació i divulgació en les diferents franges educatives:

-Reunions de coordinació i consell escolar
-Tallers amb les escoles d'educació infantil. Cada taller amb les seves respectives dinàmiques:
conta-contes, teatre fòrum, role playing i la maleta viatgera.
-Formació sobre les violències de gènere i l’assetjament escolar al professorat.
-Formació/xerrada sobre les violències de gènere i l’assetjament escolar a les famílies.

El curs 2016-2017 el projecte aterra a les Escoles Bressol el Patufet i el Sol. Productes:

-Reunions de coordinació i consell escolar
-Tallers. Cada taller amb les seves respectives dinàmiques:
conta-contes, teatre fòrum, role playing i la maleta viatgera. Tres dinàmiques per cada curs
-Formació sobre les violències de gènere i l’assetjament escolar al professorat: tres formacions per cada curs
-Formació/xerrada sobre les violències de gènere i l’assetjament escolar a les famílies. Dos reunions.

El curs 2018-2019, s’implementa en els cursos d’educació primària, des de primer a sisè de les escoles: l’ Escola Marinada, l’ Escola Palau, l’ Escola Can Periquet, l’ Escola Can Cladellas i Escola Folch i Torres. Productes:

-Reunions de coordinació i consell escolar
-Tallers amb les escoles d'educació infantil. Cada taller amb les seves respectives dinàmiques:
conta-contes, teatre fòrum, role playing i la maleta viatgera. Dues sessions per cada curs.
-Formació sobre les violències de gènere i l’assetjament escolar al professorat: tres sessions per a cada escola. Sessió 1: Introducció a la perspectiva de gènere i mirada coeducativa.
Sessió 2: Habilitats i recursos per incorporar la perspectiva coeducativa a les aules.
Sessió 3: Dibuixant línies de treball per fomentar les pràctiques coeducatives i l’erradicació de les que són discriminatòries.
-Formació/xerrada sobre les violències de gènere i l’assetjament escolar a les famílies. Una xerrada amb les famílies de les tres escoles.

El curs 2019- 2020, s’implementa en els cursos d’educació Secundària (de primer fins a quart) de les escoles: INS Marinada, INS Periquet, INS Ramon Casas i Carbó i PFI.

-Reunions de coordinació i consell escolar
-Tallers amb les escoles d'educació infantil. Cada taller amb les seves respectives dinàmiques:
conta-contes, teatre fòrum, role playing i la maleta viatgera. Dues sessions per cada curs.
-Formació sobre les violències de gènere i l’assetjament escolar al professorat: tres sessions per a cada escola. Sessió 1: Introducció a la perspectiva de gènere i mirada coeducativa.
Sessió 2: Habilitats i recursos per incorporar la perspectiva
coeducativa a les aules.
Sessió 3: Dibuixant línies de treball per fomentar les pràctiques coeducatives i l’erradicació de les que són discriminatòries.
-Formació/xerrada sobre les violències de gènere i l’assetjament escolar a les famílies. Una xerrada amb les famílies de les tres escoles.

Finalment, Curs 2020-2021, s’implementa a l’Educació Infantil de l’Escola Marinada, l’Escola Palau, l’Escola Can Cladellas i l’Escola Folch i Torres.

-Reunions de coordinació i consell escolar
-Tallers amb les escoles d'educació infantil. Cada taller amb les seves respectives dinàmiques:
conta-contes, teatre fòrum, role playing i la maleta viatgera. Tres sessions per cada curs.
-Formació sobre les violències de gènere i l’assetjament escolar al professorat: tres sessions per a cada escola. Sessió 1: Introducció a la perspectiva de gènere i mirada coeducativa.
Sessió 2: Habilitats i recursos per incorporar la perspectiva
coeducativa a les aules.
Sessió 3: Dibuixant línies de treball per fomentar les pràctiques coeducatives i l’erradicació de les que són discriminatòries.
-Formació/xerrada sobre les violències de gènere i l’assetjament escolar a les famílies. Dos xerrades amb les famílies de les quatre escoles.

Noticies de l’ajuntament:

Presentació Famílies
Presentació línia infantil
Xerrades

AMPES:
IES Ramon Cases i Carbó

S’ha pogut comprovar el poder transformador que té l’educació en la societat. S’ha creat un clima en el que els alumnes els hi ha sigut més fàcil compartir emocions, amb la seva participació i implicació a les dinàmiques, gràcies a la feina de les facilitadores. Els alumnes també han reflexionant i pres consciència dels factors que intervenen en la construcció dels prejudicis i les violències, i s’han involucrat en base a la seva percepció.
A partir de les diferents sessions formatives que ha rebut el professorat, s’han incorporat pràctiques coeducatives a les aules perquè l’alumnat disposi de les eines necessàries per detectar senyals de violència/discriminació i estereotips de gènere/xenòfobs. Les diferents pràctiques també han fomentat l’expressió de les emocions, la diversitat i els referents alternatius i la denúncia de comportaments discriminatoris o violents
Aquest projecte ha contribuït a la creació d’espais de reflexió on el professorat, ha pogut establir una nova mirada vers la tasca que realitza i com la realitza, prenen consciència de l’ Impacte del què diem, com ho diem.

Externa

Cúrcuma

A nivell general, els objectius del projecte estan assolits. Totes les dinàmiques i intervencions realitzades han produït un impacte positiu en els diferents grups de treball. Pels destinataris del projecte, els tallers de coeducació han generat una reformulació dels seus esquemes al voltant la construcció del gènere i la importància de generar espais on reconèixer la diversitat, al voltant de factors de classe, origen, altres capacitats etc.
Les diferents dinàmiques han visibilitzat realitats del món interior dels adolescents, que han donat com a resultats grans moments de reflexió i debat crític. Totes les dinàmiques i tallers estaven plantejats des de la reflexió, prevenció i canvi.
Com a objectius assolits, s’ha parlat de les de violències i assetjament entre l’alumnat. S’ha treballat en eradicar dinàmiques de discriminació per raó de gènere. S’ha treballat en la detecció d’ estereotips i prejudicis sexistes lesbòfobs homòfobs i trànsfobs.
Finalment, s’han identificat situacions en l’àmbit educatiu on es donen dinàmiques de violència. S’ha treballat amb el professorat elements del currículum ocult.

Des de l’inici el Projecte integral de Coeducació ha comptat amb la implicació política, ja que estava comprès dins de les línies estratègiques del mandat de govern.
Des del moment en el que es va idear, el projecte es comprèn innovador i adquireix la dimensió de ser un projecte integral.
Per altre banda, també ha comptat amb el suport i implicació per part de la comunitat educativa del municipi, mostrant alhora la necessitat de continuïtat en un futur a totes les etapes educatives.

Tot i que les valoracions són positives no es compta amb el retorn total de la continuïtat educativa dels centres educatius on s’ha implementat el projecte.
En un dels instituts amb 5 línies ha costat arribar al professorat (60 docents) i combinar les formacions amb l’assistència dels tutors a les sessions amb l’alumnat.

En línies generals, el projecte pot ser millorable en la direcció de treballar amb més supòsits i casos pràctics. A nivell participatiu, és necessari també trobar noves estratègies per a implicar a les famílies.
Pel que fa a les escoles, es treballa en la revisió del material didàctic, i sovint és necessari incorporar al currículum temàtiques relacionades amb la prevenció de les violències de gènere, la valoració de la diversitat, la diversitat sexe-afectiva i familiar, LGTBTI. en aquest sentit, és important seguir treballant amb la formació permanent del professorat, revisant els projectes educatius de cada centre.

Aquest projecte és una proposta ambiciosa pel seu caràcter tant transformador com per voler involucrar a tots els actors que intervenen a l’aprenentatge i fer-ho de forma longitudinal. Els fonaments dels models coeducatius requereixen de temps, cultura de diàleg, compromís i implicació. En determinades ocasions també el beneplàcit dels integrants, és a dir, una obertura cap a noves mirades, perquè sobre la taula hi ha d’haver una voluntat d’assimilar el discurs, per poder fer front a la integració dels significats.
És per tant un projecte en el temps, en el que cal tenir la paciència suficient per esperar els fruits, a més de tenir en compte la complexitat dels processos d’assimilació i de reflexió. Es per aquest motiu que un projecte d’aquestes dimensions ha de comptar amb el recolzament de la comunitat educativa, els sectors polítics, i els actors de l’entorn social.