L’Ajuntament de Mollet del Vallès i els sindicats Comissions Obreres (CCOO) i Unió General de Treballadors (UGT) i l’Agrupació d’Industrials del Baix Vallès van firmar, el 30 d’abril de 2019, un conveni de col·laboració per a la creació del Consell Econòmic i Social a la ciutat.
La missió del Consell Econòmic i Social és treballar perquè Mollet, a través de la cooperació i la col·laboració dels diferents agents, pugui abordar els reptes econòmics, socials i medi ambientals, adaptar-se amb èxit al procés de transformació industrial i crear ocupació de qualitat.
El conveni defineix el Consell Econòmic i Social de la ciutat com una eina de concertació que esdevé recurs bàsic per als agents econòmics i socials i per a l’administració pública per actuar a l’economia i el mercat de treball.
En el conveni de col·laboració s’estableixen 14 línies de treball. Una d’aquestes línies, la número 5, és la de participar en el disseny, seguiment, impuls i avaluació de programes de formació, per a la inserció, per al dret a la formació al llarg de la vida laboral, la formació professionalitzadora i d’altres. Per tal de dur a terme aquesta mesura l’Ajuntament de Mollet proposta a la resta de d’agents que formen part del Consell Econòmic i Social demanar recursos al SOC per poder elaborar el Mapa i Pla Formatiu de Mollet del Vallès i del Baix Vallès.
La ciutat de Mollet del Vallès també forma part de l’Acord de cooperació territorial pel desenvolupament dels municipis del Baix Vallès amb la resta de municipis que conformen aquesta realitat territorial: Parets del Vallès, la Llagosta, Montmeló, Sant Fost de Campsentelles, Martorelles i Santa Maria de Martorelles.
L’acord defineix que “des del món local cal treballar estratègies de coordinació i cooperació supramunicipal i generar espais per compartir i intercanviar experiències, per promoure la revitalització econòmica, per guanyar en progrés social, per avançar en la sostenibilitat i millorar en termes d’eficiència en la prestació de serveis públics”. L’acord també recorda que els municipis del Baix Vallès tenen experiències de treball compartit que cal seguir fomentant i aprofundint. Cal fixar-nos nous objectius i noves fites que contribueixin a la millora de la qualitat de vida i a la generació d’oportunitats per a la ciutadania baix vallesana.
Els 7 municipis acorden quins són aquells projectes a treballar conjuntament. Un d’aquests és la formació ocupacional i els serveis d’ocupació. Per aquest motiu es considera de gran importància poder realitzar el projecte tenint en compte l’àmbit d’actuació territorial que representa el Baix Vallès.

Població: Empreses, operadors de formació, serveis locals d’ocupació, ajuntaments, patronals, sindicats, personal docent, famílies i persones joves. En general, tots els agents socials i econòmics implicats en la formació professional.

Territori: Mollet del Vallès i Baix Vallès.

El projecte es deriva d’una de les línies de treball ja establertes en el conveni del Consell Econòmic i Social de Mollet: participar en el disseny, seguiment, impuls i avaluació de programes de formació, per a la inserció, per al dret a la formació al llarg de la vida laboral, la formació professionalitzadora i d’altres.

Inicialment el Mapa i Pla formatiu estava previst executar-se en 10 mesos al llarg de l’any 2020 però la crisi sanitària provocada per la pandèmia de la COVID-19 i l’entrada de l’Estat d’Alarma a l’Estat espanyol, va provocar l’aturada de tota activitat fins la fi del mateix durant el mes de juny.
Cronograma de treball i el procés metodològic per fases:
1. Treballs preparatoris i informació preliminar sobre el teixit productiu i el mercat de treball.
2. Recopilació i anàlisi de l’oferta formativa.
3. Treball de camp: Fòrums empresarials
4. Elaboració del Pla d’Acció
Totes les activitats previstes s’han pogut dur a terme però de manera virtual, per videoconferència i no presencial, a excepció de la presentació pública del document final en format presencial en roda de premsa.
Així, inicialment es va optar per fer les fases 1 i 2 com a feina interna amb la consultora, i iniciar la primera sessió amb els agents que concertaven l’acció un cop fet un primer anàlisi amb un esborrany de diagnosi. D’aquesta manera es donava temps fins al mes de novembre de 2020 per poder fer la trobada del grup de treball amb una part de la feina ja avançada i així poder-nos centrar en la part més crítica del procés que era la fase 3 de treball de camp, ja que implicava el contacte i convocatòria dels centres educatius i les empreses del territori. Donada la dificultat de contactar amb tots els participants, la fase 3 va ser més llarga del que estava previst inicialment en la memòria del projecte, de manera que es va haver de procedir a sol·licitar una pròrroga per poder allargar l’execució del projecte del 9 d’abril del 2021 al 9 de juliol del 2021.
Tot el cronograma es va adaptar als moments que es va considerar que seria més factible la convocatòria dels diferents agents.
Un altre canvi rellevant de les activitats respecte al que estava previst és que enlloc de 2 sessions amb els agents que concerten l’acció (grup de treball/motor) se’n van realitzar 3.

Finalment, el cronograma final d’execució va ser el següent:

Activitats Fase 1:
En aquesta primera fase es va treballar de manera interna Ajuntament-Consultora per poder fer totes les tasques preparatòries i el recull i anàlisi de les dades sobre teixit productiu i el mercat de treball. D’aquí ja va sorgir el primer capítol de dades de la diagnosi quantitativa amb la caracterització del teixit productiu i el mercat laboral de Mollet del Vallès i l’Àmbit d’estudi (Baix Vallès).

Activitats Fase 2:
Recopilació dades FP i elaboració esborrany diagnosi quantitativa
La consultora conjuntament amb la coordinació de l’Ajuntament de Mollet va sol·licitar totes les dades necessàries per poder realitzar la diagnosi i es va començar a treballar amb aquelles dades que es podien trobar a fonts oficials. Amb aquesta primera onada de dades es va procedir a fer el primer esborrany de diagnosi amb dades de caracterització del mercat de treball i del teixit productiu/empresarial del territori.
1a Sessió Grup de treball
Aquesta primera sessió de treball tenia com a finalitat que tots els membres del grup coneguessin com es realitzaria tot el procés per l’elaboració del Mapa i el pla formatiu i que ja coneguessin el primer esborrany de diagnosi quantitativa amb les dades que s’havien pogut treballar fins al moment.

Activitats Fase 3:
2a sessió Grup de treball
Aquesta sessió de treball va servir primer per validar la diagnosi quantitativa amb totes les dades d’oferta formativa ja incorporades a l’esborrany inicial, i en segon lloc per preparar tot allò relacionat amb l’organització dels fòrums sectorials. Primer de tot es va decidir que, segons les dades aparegudes a la diagnosi, els sectors econòmics motor i de futur del territori dels quals es farien els fòrums serien els següents:

1. Turisme, comerç i oci
2. Salut i cura de les persones
3. Logística i transport
4. Alimentació
5. Metall
6. Químic -farmacèutic
7. Tecnologia i digitalització
8. Energia i transició energètica

En aquesta sessió també es va fer el llistat de les empreses i els operadors de formació que haurien de participar-hi. La idea va ser que, per tal de ser efectius i extreure informació de qualitat, cada fòrum tingués al voltant de 10 assistents. Tots els contactes es van facilitar a la coordinació de l’Ajuntament de Mollet, qui era encarregat de convocar amb el suport de la resta d’entitats.
Abans de tancar la sessió es va considerar necessari poder fer una sessió de presentació del projecte als Instituts del territori.

Trobada amb els centres educatius

La trobada amb els instituts va celebrar-se el 3 de març de 2021 i van participar tots els 5 instituts de la ciutat de Mollet del Vallès. En aquesta sessió es va aprofitar també per recollir les seves valoracions a l’entorn de l’oferta d’FP al territori, la demanda i inserció laboral dels cicles que es feien en els instituts de la ciutat. Per últim, van acabar de completar el llistat d’assistents als fòrums sectorials i van indicar en quins assistirien segons els seus interessos per l’oferta existent i futura.
A posteriori també s’hi van interessar els instituts de Parets del Vallès, de manera que es va fer una sessió el dilluns 15 de març amb l’Institut la Sínia i l’Institut Torre de Malla (el qual no va participar finalment a cap fòrum).

Fòrums sectorials empresarials:

Els 8 fòrums sectorials es van celebrar entre abril i maig de 2021. Finalment tots es van realitzar en format online i el seu objectiu era completar i ampliar la diagnosi i la de formular conjuntament solucions i propostes a les necessitats detectades.

Metodològicament cada fòrum realitzava aquestes 5 activitats:

Diagnosi des de la perspectiva de les empreses i des de la dels SLO i operadors de formació (en grups separats)
Posada en comú de la diagnosi (contrast diferents perspectives)
Treball conjunt de propostes d’acció (pluja d’idees)
Priorització de les propostes d’acció
Disseny de les accions prioritzades
Els fòrums van comptar amb 65 participacions: 29 representants de 27 empreses del territori i 26 representants dels SLO i operadors de formació.
Finalment es van recollir un total de 25 accions agrupades en 7 línies de treball. Aquestes accions són les que es traslladarien al grup de treball per tal de poder treballar en la seva priorització.

Activitats Fase 4:
3a Sessió Grup de treball
Després de la celebració dels fòrums es celebra una última sessió amb el grup de treball per donar a conèixer les necessitats detectades per ampliar la diagnosi a nivell qualitatiu, i no només quantitatiu, i per poder conèixer també totes les propostes aparegudes per tal de poder fer una priorització d’aquelles que finalment formarien part del Pla d’acció del Mapa i Pla formatiu.

Del conjunt de propostes recollides es va fer una doble priorització amb el grup de treball tècnic, destacant aquelles que havien d’estar recollides al Pla i al mateix temps, prioritzant les accions més realitzables en el curt termini, entre juny de 2021 i juny de 2023. Finalment, per l’elaboració del Pla, es van mantenir les 7 línies de treball amb un total de 17 propostes d’actuació.

Retorn dels resultats a la Comissió de Seguiment del Consell Econòmic i Social
El 31 de maig de 2021 es va realitzar la Comissió de Seguiment del Consell Econòmic i Social de Mollet on es van presentar els resultats de tot el procés. Els membres del Consell es van donar 15 dies per poder revisar la documentació i, en cas de no produir-se cap esmena de modificació, donar per aprovat el document. Finalment el document va ser aprovat i es va procedir a preparar la presentació pública que els agents van fixar pel dijous 8 de juliol. La comissió també va pactar la necessitat de fer una sessió de retorn pels municipis que havien donat suport a l’acció i havien estat participat activament de l’elaboració del Pla i que també hauran de tenir un paper en la seva execució futura.

Retorn dels resultats als ajuntaments que han participat al projecte
De la mateixa manera que el grup de treball va fer un retorn dels resultats a la Comissió de Seguiment del Consell Econòmic i Social, també es va procedir a retornar tota la feina feta als regidors d’educació i/o de promoció econòmica de cada municipi que havia donat suport a l’acció.

Presentació pública roda de premsa
El dijous 8 de juliol es va procedir a realitzar la roda de premsa per presentar la feina realitzada. Com que el projecte era una iniciativa del Consell Econòmic i Social de Mollet, la presentació va ser realitzada per un representant de cada entitat (UGT, CCOO, PIMEC i AIBV), el regidor coordinador de l’Àrea de Govern Obert, Desenvolupament Econòmic i Innovació, i l’Alcalde de la ciutat. Donada les mesures COVID a la presentació només van poder assistir els mitjans de comunicació locals.

21.172,58€

Aquest projecte està subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i l’FSE en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local

El projecte l’ha liderat l’Ajuntament de Mollet del Vallès. El responsable del projecte ha estat el Coordinador de l’àrea de Govern Obert, Desenvolupament Econòmic i Innovació.

També ha comptat amb els recursos tècnics de la consultora que es va encarregar de dinamitzar els fòrums sectorials.

S’ha emprat d’una metodologia quantitativa d’explotació i anàlisi de dades quantitatives que es va complementar amb una segona fase qualitativa a través de grups focals pels fòrums sectorials.

- 8 fòrums sectorials celebrats amb la participació de 65 persones, 29 empreses i 36 SLO, IES i Operadors:
1. Turisme, comerç i oci
2. Salut i cura de les persones
3. Logística i transport
4. Alimentació
5. Metall
6. Químic -farmacèutic
7. Tecnologia i digitalització
8. Energia i transició energètica

- Pla formatiu de Mollet del Vallès i Baix Vallès
- Document de Diagnosi i Mapa formatiu

A nivell de difusió dels resultats
• Retorn dels resultats a la Comissió de Seguiment del Consell Econòmic i Social
El 31 de maig de 2021 es va realitzar la Comissió de Seguiment del Consell Econòmic i Social de Mollet on es van presentar els resultats de tot el procés.

• Retorn dels resultats als ajuntaments que han participat al projecte
De la mateixa manera que el grup de treball va fer un retorn dels resultats a la Comissió de Seguiment del Consell Econòmic i Social, també es va procedir a retornar tota la feina feta als regidors d’educació i/o de promoció econòmica de cada municipi que havia donat suport a l’acció. A la sessió de retorn van assistir els municipis de Sant Fost de Campsentelles, Montornès del Vallès, Parets del Vallès i Mollet del Vallès, excusant-se la resta per no poder assistir.

• Presentació pública roda de premsa
El dijous 8 de juliol es va procedir a realitzar la roda de premsa per presentar la feina realitzada. Com que el projecte era una iniciativa del Consell Econòmic i Social de Mollet, la presentació va ser realitzada per un representant de cada entitat (UGT, CCOO, PIMEC i AIBV), el regidor coordinador de l’Àrea de Govern Obert, Desenvolupament Econòmic i Innovació, Raúl Broto, i l’Alcalde de la ciutat, Josep Monràs. Donada les mesures COVID a la presentació només van poder assistir els mitjans de comunicació locals.

En el següent enllaç es pot accedir a la nota de premsa publicada a la pàgina web de l’Ajuntament:El Consell Econòmic i Social de Mollet presenta el Mapa i Pla Formatiu que permetrà fer un salt qualitatiu en les polítiques formatives i d’ocupació de Mollet i el Baix Vallès

El Mapa i Pla Formatiu s’ha inclòs al banc de recursos de prospecció del sistema FPCAT de l’Agència de Formació Professional i Qualificació de Catalunya. Un sistema integrat de recollida d’informació sobre fonts documentals de prospectiva de necessitats de formació i qualificació professionals que permet posar a disposició de les persones usuàries les fonts seleccionades i validades per l’Agència FPCAT.

A més, des de l’Associació Àmbit B30 s’està explorant la possibilitat de replicar el Mapa i el Pla Formatiu per disposar d’una radiografia de la formació professional i les necessitats del mercat de treball dels municipis que en forment part.

Del Mapa i Pla Formatiu se n’ha derivat tot un conjunt d’actuacions per ser desplegades en els propers anys per tal de tenir un impacte tant en el teixit educatiu, com en el teixit productiu de Mollet i el Baix Vallès. Al tractar-se d’una diagnosi i la posterior elaboració d’un pla d’actuacions, és difícil extreure’n impactes fins que aquestes no es comencin a desplegar. L’any 2022 s’ha començat a dur a terme el desplegament del Pla Formatiu, l’execució del qual es preveu en els propers 4 anys.

Les principals actuacions previstes per el 2022 són:
- Enfortir el sistema d'FP per millorar l'encaix entre l'oferta formativa, les necessitats del teixit productiu i els interessos de la població
- Jornades de portes obertes a empreses i centres de formació per fomentar les vocacions
- Orientació acadèmica i professional a escoles i instituts del territori
- Sistema d’informació territorial d’evolució del sistema de l’FP i el mercat de treball
- Consolidar els centre de formació en els sectors clau del territori com espais de referència de les professions d’aquests sectors.
- Impuls d’un HUB formatiu en l’àmbit sociosanitari
- Establir un sistema de governança i gestió del sistema de formació professional al territori.
- Taula per a la coordinació, planificació i desplegament de la formació professional al territori
- Consolidació dels fòrums sectorials empresarials com espais de trobada de detecció de necessitats

Interna

Ajuntament de Mollet del Vallès

La primera lliçó apresa d’aquest projecte és l’adaptació al canvi que han demostrat tots els agents implicats en el procés d’elaboració del mapa i pla formatiu. Des de la consultora que ha acompanyat i dinamitzat tot el procés, el grup de treball amb patronal, sindicats i administracions locals, com els centres educatius i empreses que han participat. Tota la metodologia plantejada s’ha hagut de traspassar de format presencial a digital, amb tots els elements tècnics que implica. Tot i aquest fet, el procés s’ha pogut portar amb certa normalitat i hi ha hagut molt poques incidències de caire tècnic.
La segona és que per generar un marc de cooperació entre les administracions locals d’un territori cal començar a caminar tot i que no tots s’hagin sumat o interessat pel projecte. Inicialment la proposta només va rebre el suport dels ajuntaments de Montmeló, Martorelles i La Llagosta. Un cop iniciats els treballs, amb la diagnosi ja avançada, la resta d’ajuntaments del Baix Vallès van veure la necessitat de poder formar part de l’equip de treball i sumar-se activament en la seva execució. Aquest ha estat el cas dels ajuntaments de Sant Fost de Campsentelles, Parets del Vallès, Montornès del Vallès i Santa Perpètua de Moguda.
Pel que fa als projectes que es podrien posar en marxa al territori a curt i/o mig termini, en l’àmbit de l’ocupació i el desenvolupament econòmic local, el propi Pla d’acció del Mapa i pla formatiu contempla un dels elements on han coincidit les administracions locals, l’àmbit educatiu i les empreses, que no és altre que treballar en la governança tot iniciant un projecte conjunt de Taula per la coordinació, planificació i desplegament de la formació (inicial, ocupacional i contínua) al territori del Baix Vallès.
En concret, les empreses participants del fòrums sectorials també van expressar l’interès en consolidar aquests espais de participació dels operadors de formació i les empreses del territori, convertint-los en espais de trobada recurrents que serveixin per detectar les necessitats empresarials i per treballar en l’encaix de la formació planificada en el sistema de formació professional.
També els municipis van destacar la necessitat de treballar en l’orientació acadèmica dels alumnes en edats d’ESO i primària. El municipi de Montornès del Vallès està treballant en un projecte d’aquestes característiques que es podria plantejar i treballar conjuntament amb la resta de municipis del Baix Vallès. També, relacionat amb l’orientació acadèmica, es va considerar interessant incloure en aquest projecte d’abast supramunicipal, la possibilitat de crear una fira d’orientació pels alumnes i famílies del Baix Vallès.

La fortalesa del projecte, ha estat ser capaços d’implicar i mobilitzar a tots els agents que estan implicats en la formació professional del territori: centres educatius, empreses, serveis locals d’ocupació, sindicats, patronals, ajuntaments... per treballar de forma conjunta i teixir complicitats.

El projecte ha significat el primer treball conjunt realitzat pels membres del Consell Econòmic i Social de Mollet, ja que ha estat el primer projecte que s’ha elaborat amb la implicació dels equips tècnics de cada organització membre amb la coordinació de l’Ajuntament. Aquest fet ha permès generar noves sinergies, que els equips es coneguin i que s’hagi creat un espai de confiança dels tècnics que també s’ha traslladat en l’àmbit més institucional i polític de la Comissió de Seguiment del Consell. Aquest fet es va destacar per tots els seus membres durant la roda de premsa per presentar el document final de Mapa i Pla formatiu.
Per altra banda, aquest projecte també ha generat els mateixos efectes que acabem de comentar amb la resta de municipis que conformen el Baix Vallès, es a dir, treball conjunt, coneixement i reconeixement mutu entre els equips de treball de cada ajuntament i la creació d’un nou espai de confiança i treball compartit entre les entitats locals del territori. L’execució d’aquest projecte ha ensenyat a tots els municipis que hi ha reptes que podem treballar de manera coordinada, que la formació per al treball és una d’elles, però que hi ha d’altres elements que hem de posar sobre la taula com la mobilitat (tant laboral com estudiantil) o com la coordinació en la formació ocupacional i serveis oferts pels Serveis Locals d’Ocupació.

Per últim, pel que fa a l’Ajuntament de Mollet del Vallès, el projecte també ha iniciat un marc de cooperació amb l’àmbit educatiu de la ciutat relacionat amb el sistema de formació professional local. Tots els instituts de la ciutat s’han sumat al projecte i han participat activament en els fòrums sectorials. També les trobades conjuntes i individualitzades han servit per generar una relació entre l’equip de desenvolupament econòmic de l’Ajuntament i els instituts, fet que no s’havia produït en cap altre projecte.

En aquest cas la màxima dificultat amb la que s'han trobat ha estat la crisi sanitària provocada per la COVID-19, amb tot el que va comportar de confinament domiciliari i els canvis estructurals, organitzatius i de formes de treballar que han impactat directament en el projecte.
Per una banda, tot el procés s’ha hagut de realitzar en format online: reunions del grup motor, reunions amb centres educatius, els fòrums sectorials amb empreses i operadors de formació, etc. Això ha implicat adaptar-se a una manera diferent de fer les coses.
Per l’altra, la pandèmia ha modificat substancialment el cronograma de treball, havent de demanar una pròrroga per tal de poder complir amb tot el que estava fixat en la memòria de sol·licitud. Així doncs, fins el mes de juny de 2020 no es va poder reprendre el projecte. Tenint en compte que havíem d’implicar als instituts i a la resta d’ajuntaments, es va decidir treballar la diagnosi de manera més interna, amb la consultora, de manera que es pogués tenir una primera versió entre octubre i novembre, moment que es considerava que ja seria bona data per reiniciar tot el projecte amb tots els agents implicats. La dificultat s’ha centrat en trobar els millors moments per tal d’implicar i facilitar la seva participació dels diferents actors implicats en el projectes com eren administracions locals, centres educatius i empreses del territori.
Donada també la situació de pandèmia, ha estat molt complicat la recepció de les dades demanades a organitzacions públiques com el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i el SEPE. Les comandes d’informació han trigat entre 2 i 3 mesos a ser respostes per aquests organismes, de manera que la diagnosi s’ha vist afectada , allargant molt el període final d’execució de la mateixa.
L’altra dificultat ha estat la de la participació de les empreses en el procés. Tot i la satisfacció d’haver aconseguit un total de 27 empreses implicades en els fòrums, és també cert que ens han fallat algunes que el grup de treball considerava clau per participar en els fòrums, estem parlant d’empreses motor i tractores del territori.

En relació al Mapa i el Pla Formatiu, durant el procés de diagnosi i fòrums sectorials, no van participar algunes empreses referents. De cara als propers anys, caldrà buscar mecanismes per incentivar-ne la seva participació.
Tampoc es va incloure al Servei d’Ocupació del SOC, que només ha participat com a finançador, a partir del 2022 entrarà a formar part de la Taula de la Formació Professional.
I per últim, la participació dels i les joves. Cal crear algun grup de treball amb els delegats/des d’FP dels IES, per conèixer els seus interessos i desitjos en relació a la formació professional.

Es tracta d’una pràctica replicable per d’altres municipis o zones, però és necessària la implicació de molts sectors de la societat per tal que el resultat final pugui donar resposta a les necessitats reals dels municipis. Per això cal la implicació i la voluntat tant de l’administració, com dels sectors empresarials i productius, així com dels centres educatius.