Per tenir una visió del context en el que neix aquesta proposta, cal retrocedir al 2020, durant les fases de desescalada del confinament. En aquestes circumstàncies donades per la pandèmia de la Covid-19, els habitants de Terrassa van tenir l’oportunitat d’aproximar-se als entorns de la l’Anella Verda, l’espai no urbà del municipi de 4.400 hectàrees, que recull un patrimoni natural de gran valor ambiental, paisatgístic, cultural, social i econòmic. Consta a més de 2.500 hectàrees de boscos, camps de conreu i rieres i torrents, que conformen el sistema hidrogràfic.
Les restriccions a la mobilitat van fer aflorar aquests espais que estaven oblidats per a la majoria de la població; espais que a nivell jurídic estan reconeguts com sòl no urbanitzable dins del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Aquest fet va representar una oportunitat per a que des de l’Àrea d’Urbanisme s’engeguessin mesures de recuperació que permetessin la conservació i potenciació dels espais per a un ús públic.

Població: Ciutadania en general.

Territori: Terrassa.

El Programa de Protecció i custòdia del sòl no urbanitzable s’emmarca dins de les actuacions recollides en la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) en el Pla Especial de l’Anella Verda i el Catàleg de Masies (2020).
L’Anella Verda de Terrassa va sorgir l’any 2012 com a proposta ciutadana per redreçar la degradació de l’entorn natural i agrícola que envolta la ciutat, per minimitzar els impactes ambientals que suporta i, especialment, per plantejar un nou model de gestió concertada i integral que permeti actuar de forma eficient en la protecció dels seus valors naturals, econòmics i socials. Per a l’assoliment del Pla especial de l’Anella Verda, es va recorre a la modificació puntual del POUM, modificacions en l’àmbit de qualificació, i també ajustos de règim de sòl previstos en la nova regulació dels usos i de les construccions. Aquesta modificació del planejament va ser necessària en el procés d’elaboració del Pla especial, en observar que determinades prescripcions exigien una alteració del POUM i, en conseqüència, la tramitació simultània de la seva modificació puntual.

Les accions del Programa de custòdia del sòl estan dirigides als propietaris de masies i als usuaris dels assentaments, així com dels espais clandestins.
Els procediments es donen inici amb les primeres inspeccions sobre terreny, portades a terme per la inspectora ambientalista. En aquesta presa de contacte, es documenta l’estat de les instal·lacions i els usos reconeguts. S’estudia la titularitat de les edificacions i es procedeix a la translació de la comunicació a l’àrea jurídica. La lletrada decideix obrir o no expedient i alhora tramita els requeriments. Una vegada s’arriba a un acord amb els propietaris i es regula la situació, es fa seguiment del procés de restitució de les àrees i les instal·lacions.
Com a procés, s’inicien uns requeriments, mitjançant els quals s’obre un expedient de tramitació. Als propietaris de les masies, se’ls demana els certificats tècnics d’edificació. Els propietaris i usuaris dels espais tenen marge de temps per contestar, ja sigui sol·licitant ampliació de termini o quelcom d'aclariment.
Per als assentaments, el requeriment és per la retirada de les construccions precàries fetes amb material de rebuig i neteja de tot el terreny, deixant el sòl degudament apte per un posterior ús agrícola.
Per les masies es coordina una visita d'inspecció amb els Serveis de Llicències i de Patrimoni. Les Masies són un element protegit d’interès cultural. Un cop feta aquesta visita per part de l'Ajuntament es fa el requeriment conforme allò que han de restaurar per tal de mantenir la Masia en un bon estat de manteniment. En aquí també es porten a terme una sèrie de reunions per motivar la restauració dels edificis, en perspectiva d’assolir l’habitabilitat o l’ús agrícola.

126.465,22

Els recursos econòmics han estat destinats a cobrir els honoraris dels integrants del projecte. Aquests costos de personal, responen a les 3 integrants de l’equip (lletrada, inspectora i administrativa a jornada 75%)

L’equip, que s’ha incorporat als Serveis d’Urbanisme, està format per un lletrada del servei jurídic d’urbanisme. Una inspectora ambientalista i una auxiliar de gestió, que s’han incorporat a l’estructura del Servei Jurídic-administratiu dels Serveis d’Urbanisme, tot treballant de forma coordinada amb el Servei de Recursos naturals i Sostenibilitat del Servei de Medi Ambient.

Instàncies, requeriments de tramitació d’edificació i de retirada de les construccions no regularitzades.

S'han fet més de vuitanta inspeccions, que inclouen les inspeccions inicials i les inspeccions de seguiment d'alguns dels casos, sobretot pel que fa a les construccions precàries. D’aquesta manera, s’ha portat la implementació del projecte, que implica a propietaris de masies i usuaris no registrats d’edificacions o construccions no regulades. Un dels objectius de la proposta és la creació d’un camí circular de 35 km que farà la volta sencera al terme municipal i que recorrerà tot l’entorn natural i agrícola del terme.

Amb el poc temps que porta implementant-se aquest programa, no es pot quantificar numèricament o percentualment els efectes beneficiosos de llur implementació.
Ara per ara, els impactes es mesuren, d’una banda, en l’adequació i recuperació per al conreu de les zones no regulades en els assentaments de barraques. El desmantellament d’aquestes zones comporta la gestió dels residus generats pels materials de rebuig. D’altra banda, també cal destacar que pel que fa a les masies, els requeriments fets han suposat l’interès d’alguns propietaris en rehabilitar i dotar de programa aquestes mostres de patrimoni rural.

A nivell de desenvolupament dels objectius del projecte, en els 10 mesos de vida d’aquest programa s’observen els primers resultats de les primeres accions, sobre tot, pel que fa al caràcter comunicatiu i la presa de contacte a través dels requeriments.
En relació a les masies, s'han fet 8 requeriments previs als propietaris en els què se'ls sol·licita que aportin certificat tècnic de l'estat de la masia. Tres de les masies ja han presentat el certificat, i s’han fet arribar als Serveis de Llicències i de Patrimoni per tal de coordinar una visita d'inspecció amb la propietat. Un cop feta aquesta visita per part de l'Ajuntament es farà el requeriment conforme allò que han de restaurar per tal de mantenir la Masia en un bon estat de manteniment.
Pel que fa a les edificacions precàries "campaments il·legals en horts clandestins i barraquisme", s'han fet 22 requeriments. D'aquests requeriments 7 han sol·licitat ampliació del termini emprenent accions judicials de desnonament per recuperar-ne la possessió i poder donar compliment al requeriment de l'ordre d'execució.
A la zona de Can Figueras pràcticament s'ha fet la retirada total dels "campaments il·legals" incloent la "desocupació" de la persona que feia vida allà. Queda fer la neteja total dels terrenys.
Can Misser han executat el requeriment i, per tant, s'ha arxivat l'expedient.
Pel que fa a altres requeriments (retirada de caravanes, neteja i retirada de tanques perimetrals, tancament de pou et, s'han fet 8 requeriments. Dels quals, la majoria han contactat amb l’Àrea d’Urbanisme per aclarir què han de fer i el què estan fent.

La recuperació d’aquest espai, en base a la potenciació del patrimoni natural i cultural, és la clau per democratitzar l’ús públic dels espais oblidats de la natura que envolta la ciutat.
En relació als propietaris de les masies, s’ofereix una assessorament per donar valor a la recuperació dels bens protegits, així com fórmules per emprendre i obtenir rendibilitat del mateix.

El reduït personal destinat a aquest programa fa que sigui difícil poder fer en tots els casos el treball previ de contacte amb cadascun dels propietaris i propietàries així com ocupants dels espais abans de rebre una notificació, requeriment o advertiment formal.
No obstant això, un cop fet el primer contacte formal, hi ha contacte fluid amb la propietat per tal d’orientar adequadament els treballs requerits.

Una millora a destacar seria destinar part dels recursos d’aquest programa a fer una major pedagogia a tota la ciutadania de què és l’Anella Verda, quins són els seus valors i sensibilitzar a la gent de com d’important és per a la biodiversitat i la salut tenir cura d’aquests espais.

Projectes que tracten els àmbits de custòdia del sòl, són adients per aquells municipis en els que la seva perifèria urbana entra en conflicte amb els interessos de recuperació de la biodiversitat, el medi ambient i el paisatge. Sense dubte, aquells escenaris on hi ha hagut un oblit i un desinterès d’aquells elements que configuren les rodalies no urbanes de la ciutat i que han quedat descartades de l’ús urbà i immobiliari. En aquest sentit, projectes de recuperació com aquest, són una oportunitat per potenciar economies més properes al desenvolupament sostenible, acord amb el respecte pel medi ambient i la recuperació del patrimoni cultural.