Històricament la comarca del Maresme ha sigut un territori amb tradició en organitzacions empresarials amb estructures d’Economia Social pròpies com les cooperatives. No en va, a la ciutat de Mataró es va fundar la primera cooperativa a nivell estatal, “l’Obrera Mataronense” al voltant de l’any 1864, dedicada al gènere de punt. Des d’aleshores s’han anat incrementant les entitats cooperatives, constituint un moviment associatiu de gran impuls representatiu de la vida cultural i educativa a la ciutat. Per poder entendre el desenvolupament econòmic de Mataró és indispensable entendre la història de l’economia social i solidària.
Tot i que actualment Mataró compta amb una àmplia xarxa d’agents actius en l’àmbit de l’economia social i solidària s’esdevé l’impuls d’un moviment de cohesió i participació entre totes elles, així com la visibilització per part de la ciutadania d’una forma diferent de fer negocis. Com alternativa al model capitalista, l’economia social i solidària suposa una manera igualitària, democràtica, sostenible i justa d’entendre el món empresarial.
Al territori mataroní existeixen agents actius i representatius que realitzen una gran tasca de difusió i acció per l’ESS com són la Càtedra de l’Economia Social del Tecnocampus, l’Ateneu Cooperatiu del Maresme, el teixit empresarial i associatiu i l’Administració pública.
Tanmateix, es plantejaven reptes per la consolidació de diverses entitats socials i solidàries, i a la vegada l’impuls de nous projectes i l’ampliació d’una xarxa de cooperació que mantingui el teixit productiu del territori.
Arrel d’aquesta perspectiva, el Pla de mandat municipal 2019-2023 detalla la prioritat d’apostar per donar visibilitat a l’economia social i cooperativa, fomentar la creació de noves empreses de l’economia social i generar riquesa i ocupació de qualitat, així com potenciar el creixement de l’ESS en nous àmbits.
Per això, el 21 de juliol de 2021 en sessió ordinària, el Ple de l’Ajuntament de Mataró va aprovar el Pla Estratègic d’Economia Social i Solidària de Mataró, elaborat de forma participativa amb referents de l’ecosistema de l’ESS de la ciutat.
El Grup Motor que va participar en l'elaboració del Pla Estratègic d’ESS, i que lidera el seu desplegament, està format per un/a representant de cadascuna de les organitzacions i entitats següents: Fundació Unió de Cooperadors, Coop Maresme -Ateneu Cooperatiu del Maresme, Can Fugarolas, taller de reparacions socials, culturals i sostenibles i la Càtedra d’Economia Social del Tecnocampus Mataró-Maresme.
Amb tot, i per donar resposta a alguns dels objectius del Pla Estratègic d’Economia Social i Solidària s’impulsa la creació de la Taula de suport a l’Economia Social i Solidària el 17 de maig de 2022.

Població: Entitats vinculades a l’Economia Social i Solidària.

Territori: Mataró.

La creació de la Taula està vinculada als objectius específics marcats dintre del Pla Estratègic d’Economia Social i Solidària dintre del mandat 2019-2023.

Per tal d'iniciar el desplegament del Pla d’Economia Social i Solidària de Mataró, una de les primeres accions a executar va ser la creació de l’estructura de governança del propi Pla. Aquesta governança implicava la creació d’espais de coordinació entre els agents de les diverses iniciatives d’ESS de la ciutat, per tal que participin en les decisions del Pla; proposin i aprovin el pla d’actuació anual; puguin fer-ne el seguiment del seu desplegament i la seva avaluació.

Pel disseny de com havia de ser aquesta estructura estratègica i quins serien els seus membres, el 8 d'abril del 2022 es va celebrar la primera Trobada d'agents d'ESS per l'impuls del Pla Estratègic d'ESS de Mataró, amb la participació d’iniciatives de cura a les persones, mobilitat, agroalimentació, hostaleria, consum, audiovisual, música, esport, habitatge, economia circular, inserció laboral, formació, prevenció, sensibilització i difusió dels valors de l’ESS i el cooperativisme, entre d’altres.

En aquesta trobada es van valorar diferents model de governança, i es va apostar per un model diferent als Consells municipals liderats per l’administració existents en altres territoris. Les línies d’actuació serien les següents:
1. Crear estructures estratègiques
2. Fomentar la creació d’entitats i empreses
3. Reforçar el teixit
4. Augmentar l’impacte de l’ESS a la ciutat

A més, l'ecosistema de l'ESS de Mataró va apostar per la creació d'una Taula transversal per l’impuls de l'Economia Social i Solidària, la qual havia d’esdevenir l'espai mixt de governança que començava a caminar amb la fita de continuar ampliant-se, i teixir un treball transversal i compartit que consolidés l’ecosistema i enfortís les seves formes d’intercooperació.

Finalment, el 17 de maig de 2022 es va celebrar la sessió de creació i constitució de la Taula, a l'edifici del Cafè de Mar, amb 25 entitats i organitzacions del teixit de l'ESS de la ciutat, més els serveis públics implicats. Aquest espai és coordinat des de la Direcció de Promoció Econòmica, des d’on s’assumeix també la secretaria tècnica per la dinamització de les convocatòries, amb el suport de la resta de membres del Grup Motor del Pla. Actualment, la Taula compta amb un total de 34 membres (33 entitats/organitzacions de l'ESS i l'Ajuntament de Mataró).

En la sessió de creació de la Taula, els seus membres van decidir prioritzar el rellançament de la Fira d’ESS de Mataró, essent un projecte clau del seu Pla de Treball 2022-2023 per promoure i impulsar l’ESS, en línia amb l’objectiu estratègic de reforçar el teixit de l’ESS del territori.
El projecte conceptualitzava la idea de “rellançament” perquè aquest format ja s’havia celebrat anteriorment, organitzat per la XES amb la col·laboració de l'Ateneu cooperatiu del Maresme, i el suport de l’Ajuntament de Mataró.

Abans de la pandèmia s’havien organitzat dos esdeveniments similars a l'actual Setmana de l'ESS: La Fira d’Economia Social i Solidària del Maresme a Mataró i La Setmana de l’Economia Social i Solidària de Mataró. En els dos casos, es tractava d’una oferta d’oci, cultura i mercat social, junt amb accions d’introducció al cooperativisme i sensibilització de l’ESS, que tenien lloc a diferents ubicacions del centre de la ciutat (Plaça Santa Anna, pati de Cafè Nou, Cafè de Mar, etc.).

A l'octubre de 2022 es va rellançar la primera Setmana de l'ESS 2022 organitzada des de l'espai de la Taula transversal per l'impuls de l'ESS de Mataró, amb una trentena d'activitats del 2 al 9 d'octubre adreçades a públics diferents, arreu de la ciutat.

11495,94€

El finançament correspon a la Setmana de l’ESS: lloguer de carpes, drets de projecció d’un documental sobre cooperativisme, càtering, concert, campanya de comunicació, empreses de so i llum i d’instal·lació elèctrica, elements de difusió...

1 persona contractada com a tècnica d’Economia Social i solidària.
Tots els membres de la Taula impulsat pel grup motor.
1 consultora contractada per la realització del Pla Estratègic.
Diferents agents del territori a nivell català referents en ESS, XES, XMESS.

El Cafè de Mar va acollir la jornada de creació i presentació de la Taula de l’ESS de Mataró. És en aquest mateix edifici on es fan les reunions pel sentit històric que té, ja que és el viver d’empreses i perquè allotja l’Ateneu Coop Maresme i la Fundació Unió de Cooperadors, dos dels membres del grup motor.

La participació ha seguit la metodologia assembleària i democràtica pròpia de l’ESS. No obstant, es compta amb un grup motor, format per la Fundació Unió de Cooperadors, Coop Maresme -Ateneu Cooperatiu del Maresme-, Can Fugarolas, taller de reparacions socials, culturals i sostenibles, la Càtedra d’Economia Social del Tecnocampus Mataró-Maresme i l’Ajuntament de Mataró des de l’Oficina de Suport al Desenvolupament Econòmic, Promoció econòmica.

Creació de la Taula de l’Economia Social i Solidària de Mataró com a impuls a la cooperació, la divulgació, l’actuació col·lectiva, la visualització ciutadana i, sobretot, com un projecte d’implementació d’un model històric més democràtic que pugui assentar les bases d’un sistema post-capitalista. Des de la seva constitució, la Taula es reuneix bianualment: una a inicis d’any i una altra, a finals. No obstant, el grup motor es reuneix més sovint.

S’ha fet difusió de la creació de la Taula de l’ESS en xarxes socials i en premsa.

- Pàgina de l’ESS
- Notícia sobre la creació de la Taula
- Notícia sobre l’ampliació de la Taula

Des de la secretaria i presidència de la taula es realitzen diferents accions amb la Xarxa Municipal d’Economia Social i Solidària (XMESS) on es presentaran les iniciatives portades a terme per Mataró a nivell autonòmic, estatal i internacional en diferents fòrums i conferències, es forma part de l’executiva i de la comissió tècnica.

També s’està treballant a nivell europeu en el projecte Digital Missions for Care Social Economy's Resilience (DIMCARE).

La creació de la Taula ha beneficiat la col·laboració entre entitats del sector, la nova creació d’empreses, ha fomentat els lligams entre entitats que no es coneixien, ha possibilitat l’organització de la Setmana de l’Economia Social i Solidària com a espai de visibilitat i impuls ciutadà i, actualment, s’està treballant en la creació de comissions de treball entre els membres de la Taula interessats en diferents àrees com: igualtat de gènere, transició ecosocial i atenció a les cures.

Interna

Taula de l’ESS de Mataró

La fita d’organitzar 33 entitats per poder tirar endavant projectes conjunts ha suposat una àrdua tasca i es requereix d’una coordinació i capacitat de generar lligams força important. No obstant, la implicació del grup motor i l’actuació de les persones encarregades en tirar endavant el projecte des de l’Ajuntament han sigut decisives. Encara es troba en un moment prematur i de creació d’un camí comú, en el qual totes les entitats es troben molt motivades i encoratjades per la millora i l’impacte que suposa aquests projectes a la ciutadania.

A diferència d’altres municipis o consells comarcals autonòmics que tenen experiències similars, en aquesta taula no és l’Ajuntament qui motiva i dirigeix el projecte, sinó que és un agent més que vertebra el propi moviment representant la secretària tècnica, motivant als actors, coordinant les accions, i possibilitant la creació de sinèrgies i intercooperacions entre els mateixos. És a dir, l’Ajuntament actua com a eix vertebrador juntament amb la resta de membres del grup motor. Això suposa un canvi de paradigma en la participació assembleària i la forma de treball cooperatiu a nivell de governs locals.

La mobilització de tants agents suposa una qüestió complicada. No tant per arribar a consensos sinó per quadrar horaris de tots els representats per realitzar les assemblees.

A dia d’avui s’ha de continuar donant impuls a una iniciativa de recent constitució que funciona amb la participació i l’impuls dels seus agents per tal d’ampliar la taula, així com generar sinèrgies i accions amb impacte a la ciutat amb perspectiva social i solidària que es la base de les entitats que hi col·laboren.

El model assembleari suposa la negociació de les parts implicades que tenen un objectiu comú i han de debatir per arribar a acords equilibrats, equitatius i compartits. D’aquesta fórmula de model publico-privat neix l’oportunitat d’arribar a impactar amb les necessitats de la ciutadania, així implementar el model de la quàdruple hèlix; Empreses, Educació, Administració i ciutadania. Fer xarxa amb entitats i agents del territori amb objectius comuns, on l’administració pública, és agent de coordinació que vetlla per la cohesió i impulsa a l’acció per la millora suposa un nou escenari que obre possibilitats que es poden expandir i replicar, en altres projectes dintre del consistori, així com en altres territoris.