En els municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona la gestió dels residus orgànics ha estat tradicionalment una problemàtica, que tot i que hi ha hagut avenços, té marge de millora. Des de l'Ajuntament de Viladecans van prioritzar la cerca d'estratègies noves orientades a promoure la consciència ambiental i maneres alternatives de treballar la gestió dels residus orgànics. El projecte sorgeix en el marc de diversos antecedents específics al municipi com el Pla local de prevenció de residus i el Pla d'acció per a la millora de la recollida selectiva de la matèria orgànica. En el marc d'aquestes iniciatives l'Ajuntament ja havia impulsat accions com la instal·lació de compostadors domèstics de jardí, vermicompostadors o compostadors a escoles i instituts del municipi. Aquesta orientació per part de l'Ajuntament es va realitzar pel potencial que hi ha a la gestió dels residus orgànics, on aquests ocupen al voltant d'un 33% de la separació selectiva d'una llar mitjana a l'Àrea metropolitana de Barcelona.

El compostatge és una tecnologia versàtil, simple i robusta, que no necessita molts requeriments més enllà d'un espai habilitat i un manteniment regular. Com a tecnologia permet adaptar-se a diferents contextos urbans i socials, però en zones urbanes amb densitat on els veïns i veïnes no disposen de grans espais més enllà de balcons i terrasses, el seu ús, més enllà d'experiències específiques com horts urbans o amb participació oberta, ha estat menys implementat. El compostatge comunitari és habitual a zones rurals com a estratègia alternativa de gestió de residus orgànics.

La mala gestió de la matèria orgànica porta associats nombrosos problemes com la producció de males olors, fort impacte visual, l'emissió de gasos d'efecte hivernacle (metà) o la producció de lixiviats (contaminació d'aigües). Com el compostatge un tipus d'activitat que pot tenir diversos avantatges, el fet de plantejar un projecte amb compostadors compartits des d'un vessant comunitari cobra rellevància en un municipi de caràcter eminentment urbà:
- Permet reduir la quantitat de matèria orgànica que va a l'abocador.
- Redueix l'ús de fertilitzants químics i evita la contaminació de l'aire.
- Estàlvia aigua de rec, ja que el compost reté la humitat.
- Aporta espais verds de la ciutat.
- Redueix el cost de la gestió de residus municipals i de les emissions de gasos amb efecte hivernacle.

L'Ajuntament a mitjans de l'any 2020 va començar a plantejar la implantació de compostatge comunitari amb la finalitat de difondre els beneficis d'aquesta activitat i generar un teixit social al voltant. La voluntat de la iniciativa era que s'establís com a exemple de la viabilitat de gestionar els residus orgànics de la ciutat des de la prevenció i des d'una solució basada en la implicació ciutadana. La proposta es dissenya com una prova pilot en 2 barris amb característiques urbanes i socials diferenciades. El barri de Sant Jordi està format per un grup compacte d'edificis alts que configura una de les zones més densament poblades del municipi. El barri de Mas Ratés té una estructura urbana més extensiva amb edificis més baixos i més zones verdes, de manera que la seva densitat és força inferior. La selecció de les dues zones, més enllà de les seves característiques urbanes, es fonamenta en el fet que tenen un teixit associatiu ric que permet la viabilitat d'implementar un projecte d'aquestes característiques amb la implicació activa del teixit del territori.

Població: La iniciativa com a prova pilot s’orienta a un màxim de 150-170 de persones i teixit associatiu de 2 barris del municipi, els quals engloben un total de 5.839 persones.
Territori: Barri del Grup Sant Jordi i barri de Mas ratés de Viladecans.

La iniciativa es vincula amb altres programes que són antecedents del seu sorgiment i de diverses accions de promoció del compostatge sota el mateix paraigües:
- Pla local de prevenció de residus de Viladecans 2017- 2020.
- Pla d’acció per a la millora de la recollida selectiva de la matèria orgànica 2018-2022.
- Accions pel foment del compostatge casolà.
- Iniciativa 1m2 de natura als escocells i als balcons.
- Bee Happy. Conservació i foment d’abelles i pol·linitzadors silvestres.

La pràctica compte amb 5 fases d'implementació diferenciades:

1. Captació d'usuaris i difusió.
- Captació: durant el mes de gener de 2021, aprofitant una campanya de repartiment de cubells domiciliaris per a la correcta gestió de la matèria orgànica als barris del grup Sant Jordi i de Mas Ratés, es va enviar una carta a tots/es els/les veïns/es dels dos barris informant del projecte de compostatge comunitari amb la intenció de captar famílies usuàries per al projecte. Per les dimensions finals dels compostadors i la possibilitat d'augmentar el nombre de persones usuàries, es va realitzar una segona campanya durant el mes de novembre de 2021.

- Difusió i expansió: després de comptar amb una quantitat de participants suficient per mantenir el funcionament del projecte, es va seguir una segona estratègia comunicativa de difusió del compostatge comunitari. D'una banda, els canals de comunicació de l'Ajuntament (revista, pàgina web, xarxes socials) són una eina per mantenir la ciutadania informada dels progressos i novetats del projecte. D'altra banda, s'han organitzat diversos esdeveniments a peu de carrer per donar a conèixer les activitats que, des de l'Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat, s'ofereixen a la ciutadania perquè hi participi i passi a l'acció en la lluita contra el canvi climàtic. En aquests esdeveniments s'ha inclòs el compostatge comunitari, i ha servit per captar noves famílies i ampliar la base de participants.

2. Instal·lació dels compostadors.
El 22/03/2021 es van instal·lar els compostadors al barri del Grup Sant Jordi i al barri de Mas ratés de Viladecans. Cada instal·lació consta de 3 compostadors d'1 m3 cadascun (una d'aportació i dues de maduració), a més un calaix on es diposita l'estructurant. Cada compostador està dimensionat per a 35 famílies i quan estigui a ple rendiment permet produir més de 300 quilos de compost d'alta qualitat. A través de les diverses campanyes de captació s'han sumat més de 25 famílies a cada zona, a més de la participació de les diferents associacions que s'encarreguen del control i manteniment periòdic.

3. Posada en marxa dels compostadors i formació dels usuaris i responsables del manteniment
L'execució del projecte es va realitzar durant la situació de la pandèmia. A causa d'aquesta, les sessions de formació inicialment previstes al mes de gener del 2021 es van endarrerir fins als mesos d'abril i maig. Es van realitzar dues sessions formatives:
- La primera, dedicada als i les usuàries, on es va explicar el funcionament del compostador, les tasques que havien de fer (és a dir, informar d'incidències, aportar estructurant i regar el contingut per humitejar-lo), així com el tipus de residus que havien d'aportar. La formació es va complementar amb el lliurament d'una guia a cada usuari.
- La segona, formació estava enfocada als responsables del manteniment, amb explicacions més tècniques. Els responsables del manteniment, formen part d'entitats locals associades a cada barri. Aquesta sessió es va centrar en aquelles tasques que s'han de portar a terme per fer un seguiment correcte del compostador (volteig del compost, controls de temperatura i humitat, retirada d'impropis, ús del formulari de seguiment, etc.).

4. Seguiment dels compostadors
Un cop formades les persones usuàries i les persones responsables del manteniment, els compostadors van començar a funcionar amb les aportacions de les mateixes usuàries, els veïns i les veïnes. Quan el contenidor d'aportació s'omple, el seu contingut es trasllada al de maduració.

La posada en marxa del seguiment es caracteritza pel monitoratge del procés amb una freqüència inicial de dues vegades per setmana i una posterior d'una vegada per setmana, que el realitza tant l'empresa col·laboradora com pel personal tècnic de l'Ajuntament amb el suport de les comunicacions de les entitats. Mensualment s'elaboren informes de seguiment dels dos compostadors, on es registra l'evolució de la temperatura, el nivell d'ompliment, el grau d'humitat, el nombre d'incidències, etc. Aquest seguiment posteriorment s'ha anat fent autònom amb major participació de les persones voluntàries de les entitats.

Per tenir un registre del seguiment dels compostadors s'han fet servir dues eines:
- Un formulari digital que s'omple a cada visita on hi queden registrats tots els paràmetres principals de control, incidències i observacions.
- Dos grups de WhatsApp entre els i les participants del projecte amb l'objectiu d'informar sobre l'evolució del compostador i de qualsevol incidència.

5. Repartiment del compost
El repartiment del compost, entre les famílies veïnes i voluntàries que s'encarreguen del manteniment es realitza aproximadament cada 6 mesos des de la posada en marxa de les compostadores. Els repartiments se n'han anat vinculant amb altres accions vinculades, com la distribució de plantes entre els assistents amb l'objectiu de renaturalitzar el municipi o la celebració de jornades festives sota el paraigua de la festa del compost, que va ser la principal activitat de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. En aquestes jornades, s'invita a les famílies veïnes implicades a participar en l'extracció del compost madur, i també es fan tallers i altres activitats de caràcter mediambiental. En totes les extraccions portades a cap s'ha aconseguit omplir un sac tipus "Big Bag" amb compost d'alta qualitat resultant.

16.194,88

- 1.933,58€ destinats a tasques de seguiment del projecte en l’etapa de consolidació
- 14.500€ material + instal·lació + actuacions de formació i seguiment + repartiment del producte -celebració de la festa del compost- (no inclou obra civil).

- 1 Tècnic de l’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat.
- 1 Cap d’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat i 1 Tinent d’Alcaldia.
- 2 Tècnics en el marc de la contractació d’una empresa especialitzada per la formació a usuaris i usuàries, assessorament i seguiment (un perfil orientat al treball presencial en les extraccions i un altre a les tasques de gestió).
- 8-10 persones voluntàries per entitat (implicació de personal voluntari de 4 entitats i equipaments pel manteniment habituals i la detecció i comunicació d’incidències 2 cops per setmana)
- Famílies participants que aporten la matèria orgànica (quantitat ascendent amb el desenvolupament en el temps del projecte, actualment 55 famílies)

La instal·lació cal que es defineixi en un espai en contacte amb el sòl, en una ubicació que sigui accessible pel barri però en un espai recollit.

A més, per a la preparació i instal·lació de cada punt de compostatge comunitari, s’ha utilitzat el material i les eines que s’especifiquen a continuació:

Estructura:
- Gelosia de formigó sobre sòl prèviament aplanat i compactat, sobre la qual s’instal·len els compostadors
- Tancat exterior que envolta els compostadors i porta d’accés a l’espai (només a Mas Ratés)

Eines i material:
- Instal·lació de les 3 compostadors d’1m3 que requereixen obra civil per la instal·lació.
- Un calaix d’estructurant de 400 litres de capacitat
- 6 cadenats per al tancament dels compostadors
- Cartell senyalitzador explicatiu, de 2 x 0.8m
- Termòmetre sonda
- Criba de metall de 150x150 cm (només una pels dos punts)
- Airejador d’acer galvanitzat
- Eines com pales i rasclets per al tractament del compost.

La participació en el projecte ha consistit en diversos mecanismes. En primer lloc, hi ha hagut les diverses campanyes de captació realitzades a la primera fase del projecte. També hi ha hagut la posada en marxa de diverses Festes del Compost al voltant dels compostadors. En aquestes jornades, s'invita als veïns i veïnes implicats a participar en l'extracció del compost madur, i també es fan tallers i altres activitats de caràcter mediambiental.

Finalment, el teixit associatiu dels barris s'implica en l'execució del projecte per la realització de tasques habituals de manteniment, detecció i comunicació d'incidències. Inicialment, es van organitzar sessions de formació pels veïns i veïnes i les entitats col·laboradores, on van aprendre en què consisteix el procés del compostatge, com utilitzar el compostador i quines són les principals tasques de manteniment per al seu correcte funcionament.

Com a part de l’execució de les diferents fases del projecte s’ha pogut desenvolupar el procés de creació i repartiment del compost i la implicació de diversos actors de les dues zones prioritzades. Com a resultat de la fase de captació d’usuaris i dels esforços de difusió i ampliació, s’han afegit al projecte un total de: 55 llars (27 es troben al barri de Sant Jordi i 28 al de Mas Ratés) amb famílies participant que inclouen un total de 165 habitants. S’ha comptat a més amb 4 entitats i equipaments compromesos. Aquesta implicació de les llars i entitats ha permès anar desenvolupant el seguiment, provisió de residus orgànics i la realització del voltant de 2 visites setmanals pel desenvolupament del procés del projecte. La iniciativa al llarg de 2022 s’ha estabilitzat i funciona amb un elevat grau d’autonomia mitjançant la implicació del teixit comunitari.

Des de la seva posada en marxa, s'han organitzat diversos esdeveniments populars al voltant dels compostadors: les festes del compost. En aquestes jornades, s'invita als i les veïnes implicades a participar en l'extracció del compost madur, i també es realitzen tallers i altres activitats de caràcter mediambiental.

La iniciativa, a més, per la seva proposta a destacar ha estat notícia a diferents mitjans de comunicació com: "El Periódico", "La premsa del Baix", "Caràkter", "Viladecans News" i "Komunika Press", entre d'altres.

La pràctica també ha estat presentada i exposada al congrés CONAMA (Congreso Nacional de Medio Ambiente) de 2022.

Gràcies a les aportacions de les famílies participants i al manteniment realitzat per les entitats compromeses, s'han realitzat tres extraccions de compost madur s'han assolit 3 impactes comptabilitzats principals:

- Obtenció de 1600 litres de productes obtingut i repartit entre els i les veïnes pel seu ús particular.
- Gestió de més de 2400kg de FORM (Fracció Orgànica dels Residus Municipals) des de l'inici del projecte.
- Mitigació de 0,06 tones de CO2 equivalent.

Al barri de Mas Ratés en comparació hi ha hagut un volum més gran d'aportacions. Durant la primera jornada, es van aconseguir 500 litres de compost madur, quantitat que es va sumar a l'extracció total de 500 litres al mes de novembre de 2022. A la zona de Sant Jordi es va realitzar una única extracció de 600 litres

Més enllà d'això, i des d'un vessant qualitatiu, des de l'Ajuntament destaca que la iniciativa ha permès la promoció d'un ambient de comunitat al voltant de l'activitat de compostatge, amb un ritme d'aportacions estable als dos barris, noves extraccions previstes i expectatives de sostenibilitat sobre la iniciativa. Al llarg de 2022 la iniciativa s'ha estabilitzat per funcionar de manera autònoma gràcies al fet que s'ha establert un teixit comunitari al voltant de l'activitat. Cal destacar la col·laboració comunitària i la participació ciutadana en l'acció per a l'assoliment dels reptes ambientals que plantejats. Per altra banda, la vinculació d'aquesta actuació amb la iniciativa "1m2 de Natura als Escocells i als Balcons" permet que, amb el compost obtingut, les famílies que tenen apadrinat un escocell o un balcó florit puguin adobar les seves plantes fent una ciutat més verda i més biodiversa.

Mixta

Ajuntament de Viladecans i Vermican Soluciones de Compostaje SL

L’avaluació s’ha realitzat de manera dual. Internament, l’avaluació s’ha realitzat de manera qualitativa, valorant l’evolució del projecte i la opinió dels i les participants. L’avaluació quantitativa s’ha dut a terme externament a través de l’empresa Vermican, i ha estat centrada en el seguiment dels indicadors de monitoratge establerts al voltant de les aportacions, extraccions i el nombre de veïns i veïnes participants.

El projecte ha permès generar un impuls en la gestió alternativa dels residus orgànics i generar treball comunitari el voltant del compostatge. En termes generals, més enllà dels impactes tangibles en la reducció d'impactes ambientals, que s'han analitzat en el punt 4.5, ha permès comprometre una part de la ciutadania, enfortir relacions socials i generar comunitat. El nombre d'habitants que formen part del projecte és de 165, i s'espera que amb les tasques de difusió i d'ampliació que se continuen realitzant aquest número pugui continuar augmentant. La implicació del teixit associatiu ha creat un grup especialment actiu que ha permès fer un seguiment exhaustiu del procés de compostatge. Aquesta manera de crear compostatge és una oportunitat a l'hora de crear comunitat, s'hi han integrat tant famílies com entitats del barri amb el qual s'ha aconseguit major implicació. També ha estat una manera de donar a conèixer un procés natural, fomentar l'economia circular, mostrar opcions per a la vida de proximitat i fer de la ciutadania la protagonista d'un servei a la comunitat.

Els principals aspectes innovadors de la iniciativa són:

- En primer lloc, es tracta d'una experiència pionera a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, ja que els punts de compostatge es troben ubicats a zones totalment urbanes. La iniciativa permet mostrar maneres alternatives de gestió de residus orgànics en sòl urbà que estaven més esteses en municipis de caràcter rural.

- En segon lloc, el projecte es caracteritza pel seu alt component social i participatiu i la creació de comunitat que genera un sentiment de comunitat entre totes les persones participants. Es considera que la principal transformació de la iniciativa és la creació de comunitat al voltant de l'activitat. Més enllà dels impactes ambientals que genera aquesta activitat, el mecanisme clau és l'incentiu que fomenta la implicació i dinamisme de la comunitat: l'element tangible d'obtenir compost madur i de qualitat entre les famílies és un element fonamental en la seva implicació.

Més enllà dels aspectes innovadors i els efectes que promou la iniciativa en l'àmbit comunitari, hi ha diversos aspectes que són clau pel seguiment exhaustiu necessari per a l'obtenció de compost de qualitat. Els elements claus identificats que han promogut el bon funcionament de la iniciativa han estat els següents:

- Implicació d'usuaris, usuàries i entitats: es destaca que el treball de manteniment que s'ha realitzat per part de les entitats col·laboradores ha estat clau per a l'èxit del projecte. Permet tenir aquest grup de població actiu que porta a cap un seguiment constant sobre el mateix compostador i permet detectar i comunicar les incidències per minimitzar-ne l'impacte. Aquesta corresponsabilitat, motivada en part per l'incentiu d'obtenir compost de qualitat, ha promogut que tots els agents facin bones pràctiques, que es pugui fer un nombre de visites elevat i es disposi de més informació sobre l'evolució del procés.

- Formació i assessorament: ha estat clau la contractació d'un servei que fa seguiment en els mesos inicials que són necessaris per a l'èxit de la iniciativa. Aquest acompanyament ha permès la generació d'autonomia en totes les persones i entitats participants i ha promogut que la iniciativa sigui sostenible després de la contractació.

- Un procés controlat amb monitoratge: anotar tots els paràmetres rellevants a cada visita ha estat rellevant per fer un bon seguiment i rectificar qualsevol incidència. El formulari s'ha mostrat com una eina clau en el projecte del qual s'han apropiat tots els actors participants.

Hi ha hagut alguns punts febles durant l'execució, tot i que en termes generals s'han pogut solucionar al llarg de la implementació:

- En el barri de Sant Jordi els resultats inicials del compostatge van ser inferiors. Inicialment, hi va haver problemes de poques aportacions, però finalment s'ha pogut arribar a nombre de participants suficients per mantenir un ritme d'aportacions constant. Aquest element es pot deure a les característiques del barri on poden haver menys incentius en la necessitat de compost per part de les famílies. En tot cas, la implicació del teixit és fonamental.

- Les aportacions de residus orgànics poden ser irregulars al llarg de l'any. En moments de molt fred i molta calor les famílies poden reduir les seves aportacions degut a les dificultats per sortir de casa que suposen aquestes condicions climàtiques més extremes.

- En determinats moments han sorgit problemes puntuals com l'entrada de rosegadors o problemes de vandalisme, però ambdós s'han pogut solucionar satisfactòriament. Els contenidors, a més, estan tancats amb cadenats dels quals les famílies participants tenen les claus.

La millora pels problemes d'aportació de compost en determinades èpoques de l'any implicaria refermar una base d'aportacions estable i regular perquè l'activitat microorgànica dins del compostador no s'aturi. Això s'aconseguiria, assegurant un nombre de participants suficient i reforçant aquest aspecte en les formacions als veïns i veïnes. També és important portar un control regular per tal de detectar patrons de disminució d'aportacions i poder actuar en conseqüència (en aquest sentit, la comunicació amb veïns i veïnes també pot ser un punt clau).

La pràctica és replicable perquè el compostatge és una tecnologia versàtil, simple i robusta, que no necessita molts requeriments més enllà d'un espai habilitat i un manteniment regular. Com a tecnologia permet adaptar-se a diferents contextos municipals i socials.

La principal qüestió clau en la reproductibilitat de la iniciativa és que s'ha d'implementar en un territori amb un teixit associatiu compromès que permeti garantir que es facin 2 visites setmanals i que es mantingui una comunicació constant amb l'Ajuntament davant possibles incidències i altres qüestions.

En segon lloc, és important també la ubicació de la instal·lació. Ha d'estar en un parc o espai verd, donat que la part inferior dels compostadors ha d'estar en contacte amb el sòl, per on es relaciona amb altres organismes. Ha d'estar a més en un espai que estigui recollit, que no estigui en un punt d'alta confluència i visibilitat, com també en un punt mig pròxim per facilitar l'accessibilitat de les persones participants.

Si es realitza en un municipi principalment rural, es recomana la consulta d'experiències antecedents donat que és una pràctica més habitual. Hi ha municipis al Pallars Sobirà o el Berguedà, entre d'altres, que disposen de compostadors municipals i els residus es componen directament a la via pública.

Pel que fa a una rèplica a escala urbana, la iniciativa de Viladecans ha permès treure conclusions per fer una escalabilitat en zones amb major o amb menor densitat. La principal condició que extreu el projecte per a la seva rèplica és la possibilitat de comptar amb la implicació ciutadana per la realització d'un procés de seguiment i monitoratge adequat. Més enllà dels impactes en l'àmbit comunitari que genera aquesta estratègia, permet realitzar un procés de seguiment exhaustiu necessari per a l'obtenció de compost de qualitat.