Problemàtica social:

- Els habitants de Santa Coloma presenten un dels índex de renda més baixos de Catalunya, un fenomen especialment ajustat entre aquelles persones d’origen estranger. Aquest col·lectiu el formen persones que procedeixen de més de 130 nacionalitats diferents (42% d’Àsia, 28% d’Amèrica, 19% d’Àfrica i 11% d’Europa). Per tant, estem davant de col·lectius que necessiten de l’Acció de l’Agenda 2030 per millorar les seves condicions de vida. L’Ajuntament, a través de les seves polítiques socials, dóna suport a aquests col·lectius, essent un dels municipis de l’Estat que més destina a polítiques socials. Tot i això, cal continuar treballant i els ODS donen un marc perfecte per avançar en aquest àmbit.

Problemàtica econòmica

- Santa Coloma mostra una de les proporcions de la població ocupada més baixes de la comarca i inferior a la mitja del Barcelonès i de Catalunya (persones a l’atur el 2021: 7.172)
- Predomina la temporalitat entre els treballadors de Santa Coloma, sent el 38.36% eventuals per circumstàncies de producció i el 22.34% contractes per obra i servei.
- Escletxa des del punt de vista de l’accés a les infraestructures digitals com del coneixement i la capacitació necessària per poder desenvolupar-se en un entorn cada vegada més digitalitzat.
- Total de llocs de feina localitzats en el municipi: 16.266.

Problemàtica mediambiental (natural i urbà)

- Alt nivell d’urbanització del terreny. Densitat de mitja: 303 habitants/hectàrees de l’urbà.
- Gran part del teixit privat construït presenta un estat de conservació deficient. El 75% dels immobles es van construir entre el 1960 i 1980, una etapa amb un important volum de construcció en el conjunt de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i amb una qualitat constructiva en moltes vegades baixa.
- Urbanisme anterior als 80 poc resilient en el canvi climàtic.
- Alta mobilitat laboral cap a altres punts de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En un dia laborable, 421.875 desplaçaments (dades del 2021), de les quals un 33% són cap a altres municipis.

Motivacions:

Davant aquest context que presenta Santa Coloma de Gramenet a escala sociodemogràfica i geogràfica, es va considerar oportú vincular el Pla d’Acció Municipal amb els ODS i l’Agenda 2030. Amb aquesta iniciativa es busca millorar la situació del municipi mitjançant accions proposades des de l’Agenda 2030 i, en especial, en relació als ODS recollit en sis grans eixos (es detallen més endavant):

- Reducció de les desigualtats: ODS 1, 2, 3, 10
- Igualtat de gènere: ODS 5
- Educació de qualitat: ODS 4
- Ciutats i Comunitats Sostenibles: ODS: 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15.
- Aliances: ODS: 16 i 17

Població: Tota la població de Santa Coloma de Gramanet

Territori: la ciutat de Santa Coloma de Gramenet

Aquesta pràctica està vinculada al Pla d’Acció Municipal de Santa Coloma de Gramenet. Amb les eines del Pacte local per la construcció social, econòmica i cultural de Santa Coloma de Gramenet i el Pla d’Acció Municipal (2020-2023) es materialitzen els canvis de model de desenvolupament que proporciona l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) per a totes les ciutats i els pobles.

Tenint en compte les idiosincràsies de la ciutat, els 17 objectius de desenvolupament sostenible van entrar en les polítiques del PAM a través de 6 eixos o objectius principals que van englobar tots els altres:

EIX 1. Reducció de les desigualtats:
ODS 1 Fi de la pobresa, ODS 2 Fam zero, ODS 3 Salut i benestar, ODS 10 reducció de les desigualtats, ODS 16 Pau, justícia i institucions sòlides.

EIX 2. Igualtat de gènere i LGTBI:
ODS 5 Igualtat de gènere, ODS 10 Reducció de les desigualtats, ODS 17 Aliances per aconseguir els objectius.

EIX 3. Educació de qualitat:
ODS 4 Educació de qualitat, ODS 16 Pau, justícia i institucions sòlides.

EIX 4. Acció climàtica:
ODS 3 Salut i benestar, ODS 6 Aigua neta i sanejament, ODS 7 energia assequible i no contaminant, ODS 13 Acció pel clima, ODS 14 Vida submarina, ODS 15 Vida d’ecosistemes terrestres.

EIX 5. Ciutats i comunitats sostenibles:
ODS 6 Aigua neta i sostenible, ODS 7 Energia assequible i no contaminant, ODS 8 Treball decent i creixement econòmic, ODS 9 Indústria, innovació i infraestructura, ODS 11 Ciutats i comunitats sostenibles, ODS 12 Producció i consum responsable, ODS 13 Acció pel clima.

EIX 6. Aliança per assolir els objectius:
ODS 16 Pau, justícia i institucions sòlides, ODS 17 Aliances per aconseguir els objectius.

Les activitats que fan referències als ODS, també estan lligades a l’equip de Regidories de l’Ajuntament.

L’Ajuntament va impulsar una acció en tres fronts: Informatiu; Divulgatiu; Participatiu.

Informatiu:

• A Santa Coloma un dels mitjans de comunicació és la premsa:
o Full Informatiu: cada divendres surt un nou exemplar amb tota la informació setmanal.
o El Mirall (que es publica de forma mensual) és on es publiquen els articles i es dona la informació sobre les activitats o notícies i altres esdeveniments que han succeït o pròximament ho faran.
• Realització de formació a les entitats:
o Es va facilitar un informe elaborat per la Fundació ISGlobal. En aquest informe es tracten els diferents punts:
• Presentació de l’Informe.
• Agenda 2030 i els ODS: què és i per què és important.
• La localització de l’Agenda 2030: el rol dels municipis en la contribució als ODS.
• Santa Coloma de Gramenet i l’Agenda de Desenvolupament Sostenible.
• La resposta de Santa Coloma de Gramenet a la pandèmia de la COVID- 19, una oportunitat per reforçar el compromís amb els ODS.
• La contribució del Pla d’Actuació Municipal 2020-2023 als ODS.
- Aspectes generals de la contribució del Pla d’Acció Municipals als ODS.
- La contribució dels eixos del PAM als ODS.
• Conclusions i reptes pendents.
- Reptes de Santa Coloma de Gramenet per la contribució als ODS.
o En el tríptic “La importància de les entitats socials en la consecució de l’Agenda 2030” s’exposaven qüestions com:
• Com podem contribuir les organitzacions de la societat civil als ODS.
• Comprendre l’Agenda 2030 i comunicar-la.
• Integrar els ODS a l’activitat de l’organització.
• Com contribuir als ODS? Alguns exemples d’accions que poden dur a terme les entitats socials.
- Desenvolupar projectes específics d’atenció social amb grups vulnerables a la ciutat per contribuir a reduir la pobresa (ODS 1 i 5).
- Desenvolupar projectes que promoguin la igualtat entre homes i dones. Compartir experiències, projectes, materials educatius i accions destacades en aquest àmbit com altres actors de la societat civil, empreses, governs locals (ODS 5).
- Al 2030 utilitzar el 50% d’energia renovable per a les instal·lacions de l’organització. Fer ús de la tecnologia de calefacció i refrigeració energèticament eficient i ajustar el termòstat a un nivell inferior a l’hivern i superior a l’estiu (ODS 7).
- La millora de les condicions laborals (p. Ex. Fixar en un determinat % el nombre de contractes temporals que es facin indefinits al 2030); o aconseguir que al 2030 el 10% de la plantilla total estigui forrmada per persones amb discapacitat (ODS 8).
- Aconseguir el 10% d’empreses sensibilitzades en matèria de reducció, reutilització i reciclatge en la ciutat el 2030 (ODS 11).
- Sensibilitzar la població de la ciutat sobre la necessitat de reduir plàstics a través de campanyes de comunicació el 2030 (ODS 15).
- Generar i participar en espais de trobada i reflexió i intercanvi d’experiències dins del Tercer Sector i amb altres sectors (universitat, empreses, Administració, etc.) (ODS 17).
• Recursos per a ampliar el coneixement al voltant dels ODS.
• Altres recursos: guies ODS, estudis, materials de sensibilització...
• Disposició de carpes al carrer per oferir informació i recollir-ne:
o Les carpes es van realitzar en diferents punts de la ciutat per arribar a la major part de la població, explicar els ODS i recollir propostes de ciutat en el camí a l’Agenda 2030.
• Exposar el “Mur dels ODS” a la ciutadania:
o L’exposició (itinerant per tots els barris de la ciutat) tenia l’objectiu de reflectir les qüestions plantejades pels ciutadans i ciutadanes de la ciutat –recollides en les carpes i en les jornades participatives celebrades- i donar-hi resposta. Es tractava d’una exposició itinerant que es va instal·lar a diferents biblioteques del municipi, als centres cívic o altres ubicacions on la població pogués visitar-la. Els objectius d’aquesta campanya van ser:
- Donar resposta a la recollida de propostes fetes per la ciutadania al Fòrum intermedi i als punts itinerants de recollida de propostes (carpes)
- Promoure la participació ciutadana a la jornada “Santa Coloma amb els ODS” que va tenir lloc a finals de febrer del present any.

Divulgatiu:

• Jornada dels ODS amb activitats de gamificació:
o En aquesta activitat, es va sortir al carrer per fer participar la ciutadania i transmetre’ls-hi coneixement sobre els ODS i com s’aplicaven aquests a la ciutat a través de les accions concretes del PAM. Com a materials d’alineament vam usar tasses sobre els sis eixos que vam crear a partir dels ODS on s’incloïa el nom i la imatge de l’eix corresponent.
o Una de les activitats que vam utilitzar com a divulgació dels ODS va ser la Ruleta del PAM on es jugava amb la gent que passejava pel carrer.
- Aquesta ruleta està composta per sis caselles representant els sis eixos a tractar i quatre caselles vinculades al joc (Perd el torn, ajut, torna a jugar i doble jugada.
- Aquest joc és apte tant per infants com per adults.
- Quan el públic participant acciona la ruleta, aquesta gira fins a aturar- se en una de les caselles. Segons sigui la que hagi tocat, se’ls fa una pregunta en relació amb l’eix que hagi caigut. Per tant, aquestes preguntes van relacionades amb els ODS, sempre des del punt de mira de la nostra ciutat. Les persones que responien bé la pregunta eren premiats amb un petit detall relacionat amb els ODS. Finalment, se’ls preguntava si els havia estat de profit el que havien après i si volien fer alguna proposta. Els objectius de l’activitat eren que la ciutadania marxés havent après quelcom més sobre els ODS i la seva relació amb la ciutat, satisfer curiositats que puguin tenir del municipi i passar una bona estona d’una manera divertida i distesa.
- Abans de cada exposició del MUR dels ODS en les diferents ubicacions, es va fer publicitat en paper (per penjar en els punts que vam considerar més claus al districte corresponent), a les xarxes de l’Ajuntament com Facebook, Twitter i Instagram, a més de publicar-ho al Full Informatiu de l’Ajuntament i a la web.

Participatiu:

• Projecte “Una proposta, una resposta”:
o Per aquesta activitat també es van usar les carpes i les xarxes socials amb l’objectiu de fer enquestes a la població per conèixer quines eren les seves preocupacions i animar-los a fer una proposta concreta aplicable a les polítiques municipals en el marc d’algun dels ODS.
o Durant el període de Covid, aquestes enquestes es van continuar fent de manera telefònica i online a les persones que expressaven la seva voluntat de participar-hi.
o Amb les respostes aconseguides es van plantejar les accions que s’executarien en el mandat del 2020-2023 (publicades en el PAM de Santa Coloma), així com les accions posteriors que es van anar recollint un cop tancat el PAM però que, per la seva viabilitat, podien ser incorporades a altres plans i projectes municipals.
• Jornades del Fòrum Intermedi:
o El maig del 2022 es va dur a terme el Fòrum Intermedi per rendir comptes del que s’havia estat fent fins ara i el que no al municipi relacionat amb els ODS.
• Campanya Mur del PAM (febrer 2023):
o Aquesta activitat neix amb la finalitat de donar resposta a totes les propostes rebudes al fòrum intermedi i recollides a xarxes i als punts itinerants. Es va fer mitjançant una exposició itinerant i unes carpes, on a través d’una dinamització es van fer arribar les respostes als participants.
o Al llarg d’una setmana l’exposició de la campanya es va instal·lar en diferents punts de la ciutat (als sis districtes que compta Santa Coloma) i el cap de setmana van tenir lloc les carpes corresponents amb les quals es va obtenir una alta participació.

383.653,40€

Període 2019-2023

En les diferents activitats dutes a terme hi han participat aproximadament un total de 30 persones entre les quals s’hi concentren persones dels serveis contractats:

• Serveis de disseny i producció de materials
• Consultories d’urbanisme
• Serveis de transport
• Serveis de muntatge
• Serveis d’edició, anàlisi i redacció d’informes
• Serveis d’intèrprets
• Serveis d’edició d’audiovisuals
• Serveis de càtering
• Serveis de traducció
• Servei de suport a tasques
• Serveis d’informàtica participativa (per sessions de treball telemàtiques)

Equips i dependències de l’Ajuntament (funcionaris, interins i plans d’ocupació):
• Equip de Participació Ciutadana
• Equip de Comunicació
• Equip d’Impremta
• Equip de Regidories
• Equip de Govern

• Estands per la gestió del Diari del PAM
• Carpes
• Lona dels ODS
• Escenaris i tarimes
• Televisió LED
• Ruleta per la Campanya Mur del PAM

S’han utilitzat diferents modalitats de participació:

- Els fòrums temàtics i grups de treball (participació organitzada bàsicament):
Que són reunions on poden accedir tota la població interessada. Per això, en els fòrums es convidava a totes les persones que volguessin fer suggeriments o donar la seva opinió sobre qüestions vinculades als ODS en el context de Santa Coloma.

- Les conferències de consens i la interpel·lació a la ciutadania individual:
En aquest cas, el que es busca és mitjançant instruments i eines (com un qüestionari), aconseguir les opinions informades dels i les ciutadanes. Amb les seves opinions, s’intenta arribar a un consens en relació amb els serveis de l’Ajuntament per identificar les accions que es duran a terme co0mplementàries al Pla d’Acció.

A decembre de 20022 el PAM ha desenvolupat 302 accions que responen a un total de 75 objectius i es classifiquen en 6 eixos temàtics. Aquests eixos s’inspiren directament en els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) decretats per les Nacions Unides. Encara que els 17 ODS son presents al llarg de les diferents accions del PAM, els 6 ODS que inspiren els eixos són els que la nostra ciutat i la seva ciutadania han considerat prioritaris per assolir l’Agenda 2030 des de Santa Coloma de Gramenet. Veure enllaç. A les diferents fases s'han desenvolupat diferents productes:


1. A la web del municipi, es va iniciar amb l’expedient administratiu on consten els grups de treballs, basant-se en els ODS i per a l’elaboració del Pla d’Acció Municipal. Veure enllaç


2. Informe sobre la contribució de Santa Coloma de Gramenet als Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides. Veure enllaç


3. Publicant a la web l’informe i la proposta d’aprovació del nostra Pla, basant-se en els ODS. Veure enllaç


4. Alineació dels ODS del nostre PAM segons IS Global. Veure enllaç

S’ha fet una àmplia difusió, utilitzant els medis propis de l'Ajuntament.


1. Amb l’edició del Diari del PAM i els ODS, on es contemplen els objectius relacionats dins dels eixos en els que es basa el nostre Pla i la importància de que es treballin per al seu assoliment a la ciutat. Veure enllaç

2. Oferint a la ciutadania els qüestionaris que es van fer amb relació als ODS per a la nostra ciutat

3. A You Tube, on es van i es poden veure els diferents vídeos amb els grups de treball. Veure enllaç

4. Jornada dels ODS. Veure enllaç

5. Seguiment respecte els ODS per part de la nostra ciutat. Veure enllaç

Aquesta prèctica ha estat reconeguda per organismes acreditats com ara la Red Española de Desarrollo Sostenible (REDS), en el seu informe titulat “Los Objetivos de Desarrollo Sostenible en 100 ciudades españolas”, situa a Santa Coloma de Gramenet entre les 14 ciutats de l’Estat que més destaquen pel compliment dels ODS en matèria de reducció de les desigualtats, sostenibles, salut, lluita contra el canvi climàtic i altres reptes que propugna l’Agenda 2030 per al planeta. Veure enllaç

Santa Coloma també va passar amb nota l’estudi de l’ISGlobal Institute que va concloure que: “Malgrat els desafiaments que suposen la manca de recursos en l’àmbit local o reptes com la necessitat d’enfrontar-se a una pandèmia, el camí recorregut fins ara per la ciutat de Santa Coloma de Gramenet en matèria de desenvolupament sostenible ha de valorar-se de manera molt positiva”. Veure enllaç


Dins del manual “Planificació urbana integral. Aprenent d’Europa”, més concretament en l’apartat de Bones Pràctiques, s’inclou el projecte EDUSI promogut per l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. En aquest es destaca la seva aposta per la sostenibilitat i la participació ciutadana a través d’un enfocament transversal.
Veure enllaç

Els principals productes de l’experiència es poden definir com a aprenentatges i/o productes materials. Si ens basem en la primera premissa, els productes aconseguits són l’augment del coneixement i la informació per part dels ciutadans del que són els ODS. En aquesta direcció, comptar per part dels habitants amb aquesta informació els fa acostar a una consciència de com es pot obtenir un benestar que interpel·li al còmput del municipi.

La vinculació dels ODS amb els eixos d’actuació del municipi, han permès que els ciutadans i ciutadanes facin una vinculació directa amb la transformació del seu entorn i els objectius de l’Agenda 2030. És a dir, amb el mandat han pogut identificar els fets i canvis del seu entorn i dia a dia, els quals, han après que tenen a veure amb els ODS. Aquest fet ha provocat que uns objectius establerts per una entitat com l’ONU, que per la seva ubicació jeràrquica sembla que tingui poca maniobra de fer canvis tangibles, hagin format part de l’imaginari del col·lectiu colomenc amb elements observables.

Interna

Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

Els punts forts d’aquesta pràctica són l’aprenentatge, el coneixement i la implicació de la ciutadania en els Objectius de Desenvolupament Sostenible que els ciutadans han rebut mitjançant els esdeveniments que s’han dut a terme aquests darrers anys. Aquest aprenentatge i coneixements s’han desenvolupat de diferent manera en funció de com ha participat la població a les diferents propostes. Per exemple, els ciutadans i ciutadanes que han pogut participar en les exposicions o activitats lúdiques tenen una informació que poden aplicar al seu dia a dia o tenir en compte quan veuen actuacions per part de l’Ajuntament. Per altra banda, les entitats que han estat formades en aquests termes, també han assolit el coneixement necessari per posar en pràctica accions vinculades als ODS i que poden executar com a col·lectiu.

Vinculat amb els punts forts anteriors, també trobem la implicació dels ciutadans i ciutadanes. Amb aquest terme ens referim als canvis directes en les accions quotidianes dels colomencs i colomenques. En aquesta direcció, amb l’augment del coneixement han pogut canviar conductes que no seguien les bases per aconseguir més sostenibilitat. Per tant, ajuden a afavorir el canvi general del municipi a partir de la modificació de les seves decisions.

La població ha pogut comprovar de primera mà els canvis que hi ha hagut a la ciutat. Aquest pensem que és un punt fort, ja que la identificació de modificacions en el seu entorn ajuda a fer que augmenti la seva participació. Així doncs, si veuen que allò que proposen ciutadans iguals generen alteracions, fomentarà les ganes de formar part del canvi.

Trobem que amb aquesta iniciativa s’ha assolit una conscienciació dels colomencs i colomenques sobre l’estat actual del municipi. En relació amb aquest fet, es vincula el canvi de decisions mencionat anteriorment. Així doncs, observem que els punts forts estan molt relacionats, factor molt positiu per convertir-nos en una ciutat més propera a assolir els ODS.

En aquest aspecte, observem que un dels principals punts febles de la pràctica va ser la desinformació per part dels ciutadans i ciutadanes sobre els ODS. Per tant, es va haver de destinar força esforços a les diferents activitats per augmentar els seus coneixements. Tot i això, valorem positivament l’aprenentatge que han assolit els i les colomenques al final de les activitats i l’interès demostrat en els objectius de l’Agenda 2030.

Un factor extern que també ha intervingut és la desmotivació de la ciutadania per factors externs. Com podem veure contínuament, hi ha fenòmens que poden afectar a la situació vital de les persones. Per exemple, la Covid-19 i la situació pejorativa econòmica actual són esdeveniments que han afectat o pogut afectar directament a la població. Amb aquestes circumstàncies desfavorables, és molt probable que hagi afectat les ganes de participar en actes d’aquest tipus.

Moltes vegades concentrem les nostres problemàtiques com un fet individual i no ho extrapolem a un fet social, això produeix que les persones s’allunyin del sentit de comunitat. El fet és que abandonar aquest sentit porta a només voler canvis individuals, oblidant que des de les institucions es poden arribar a canvis col·lectius en benefici de cada individu. En relació amb aquesta problemàtica, creiem que treballar els ODS en l’àmbit municipal permet conscienciar als ciutadans sobre aquesta unió entre les actuacions macro i micro. És per això que el projecte reposa en molta mesura en l’ODS 17 per a la consecució de sinèrgies i aliances.

També, pensem que per poder augmentar la participació de la ciutadania caldrien més recursos. Ens trobem davant l’era tecnològica, però a vegades cal tornar a maneres tradicionals per abastar més població, a la vegada que potencien la lluita contra la bretxa digital.

Les propostes de millora que contemplem són:
- Més recursos materials, per part de les institucions supramunicipals, per arribar a la ciutadania i poder fomentar el nombre de participants en les activitats de participació
ciutadana.
- Augmentar el nombre de xarrades sobre les ODS cap a la ciutadania a partir de les institucions que compta Santa Coloma destinades a la formació. Més implicació per part de
les entitats i el teixit associatiu.
- Concloure que l’ús de la gamificació és una bona pràctica per augmentar l’efectivitat de les polítiques de participació i implicació ciutadana.

Considerem que aquesta iniciativa es pot posar a la pràctica en altres àmbits si des de l’organització que ho gestioni té una forta motivació en voler vincular-hi els ODS. En aquesta direcció, també ha de poder comptar amb la capacitat de poder liderar el projecte respecte als recursos, ja que aquestes activitats explicades tenen un pressupost específic i haurien d’usar uns recursos adequats. El fet que la nostra pràctica es gestionés des de la implicació de tota la institució (Ajuntament) o des de les parts que elaboren el Pla d’Acció Municipal, ha estat una oportunitat beneficiosa per implicar tant recursos com diferents departaments per poder-la executar. És per això que posem especial èmfasi en aquesta condició.

Altres factors que poden anar relacionats són: la motivació dels agents que han de desenvolupar la pràctica, tenir en compte la ciutadania en la presa de decisions i, també, pensar com la ciutadania pot participar i involucrar-se en aquest procés. El fet és que aconseguir canvis tangibles en el municipi és quelcom factible, però si aquests canvis han de tenir en compte les idees de la població i la seva viabilitat real, esdevé una tasca més laboriosa. Si a més de la implicació, volem emfatitzar en l’augment del coneixement dels ciutadans i ciutadanes sobre els ODS, s’han de repensar activitats que busquin l’aprenentatge des d’una perspectiva lúdica. Com, per exemple, fent ús de la gamificació. Per fer aquets tipus de dinàmiques, s’han de tenir en compte molts factors com l’espai, el material, innovar, idear estratègies per implicar a la ciutadania...
Així doncs, contemplem que la iniciativa és un factor cabdal si es vol replicar aquesta pràctica. Amb la predisposició encapçalant el projecte, es poden obtenir els recursos necessaris i formar un equip impulsor amb ganes de fer les coses bé i que es tingui en compte el col·lectiu diana.