Des de CSS Carmel, després d’un temps treballant amb gent gran, des de les diferents unitats d’atenció es va detectar un important nombre de persones que es trobaven en situació de soledat no volguda al barri. Amb consciència de que el procés d’envelliment comporta canvis molt important en el dia a dia de les persones (pèrdua de l’autonomia, de relacions socials, dificultats de mobilitat...). En aquests fets s’afegien també les característiques que presenta el barri del Carmel, les quals accentuen aquestes dificultats donada la seva orografia, organització dels espais, barreres arquitectòniques com edificis sense ascensors, construïts amb material de mala qualitat o autoconstrucció. Aspectes que finalment dificulten molt el manteniment de les relacions socials i l’accés a la cobertura de les necessitats bàsiques.

Des del centre de serveis socials es treballen aquestes situacions (prevenció de l’envelliment, soledat, suport en les ABVD) mitjançant una vessant individualitzada la qual permet cobrir en la mesura del possible, algunes de les necessitats que presenta aquest col·lectiu. D’aquesta manera la Llei de Dependència ens permet cobrir les necessitats més assistencials, proposant els recursos que ofereix la cartera de serveis (Sad, Centre de Dia, Residència, prestacions...).

S’observa que introduint aquests serveis o recursos millora la qualitat de vida de la persona i promou un procés de canvi el qual moltes d’elles reconeixen. Tot i això les professionals visualitzen que els components tècnics no són suficients per treballar la globalitat de la problemàtica, ja que la vessant emocional no queda coberta. Durant el temps d’exploració s’observa que tot i donar suport en les activitats bàsiques de la vida diària manca el component de les relacions socials, bona part de les persones ateses han patit pèrdues importants i la família sovintment no pot donar el suport necessari.

Una de les eines per poder treballar-ho era mitjançant l’atenció grupal que permetin generar dinàmiques de relació entre les participants del grup creant una xarxa social i suport.

Pel que fa al col·lectiu destinatari, el projecte està dirigit a totes aquelles persones majors de 65 anys, tant homes com dones, que presentin símptomes de possible sentiment de soledat, o bé que es trobin en risc d’iniciar aquest sentiment, ateses al Centre de Serveis Socials del Carmel.

Tot i que en un inici es comença el grup amb participants d’ambdós gèneres, ha estat el perfil femení el que ha romàs com a totalitari en el desenvolupament del projecte.

Estratègia Municipal Contra la Soledat 2020-2030

El projecte s'inicia l’any 2018 des del Centre de Serveis Socials Carmel i es desenvolupa al barri del Carmel. La següent gràfica presenta les etapes d’implementació i avaluació del projecte.

CONFORMACIÓ DEL GRUP
Es consolida en les trobades organitzades pel CSS Carmel al final de l’any 2017 i inici de l’any 2018. S’inicien diverses accions amb l’objectiu de vincular el col·lectiu de gent gran i prevenir el sentiment de soledat.


DESENVOLUPAMENT
Durant el recorregut del grup s’han observat dos períodes clau del grup. Les primeres sessions abans de la pandèmia van iniciar el sentiment de pertinença i la segona fase del grup es va construir entre totes i amb col·laboració comunitària.

VALORACIÓ
Finalment es tracta d’un grup molt consolidat i autònom amb necessitat de repensar la posició de les professionals. Es va decidir crear un espai de reflexió conjunta entre totes on es va demanar a les participants del grup que identifiquessin aquelles coses importants i va sortir la necessitat de trobar un espai per reunir-se i fer les
seves activitats.

3300

Els recursos utilitzats, en l’àmbit de les persones grans, es concentren en les diferents trobades que es desenvolupen a la pràctica. Aquestes diferents trobades o activitats, com poden ser anar a l’hort, berenars al centre o anar al cinema, han estat finançades pel Centre de Serveis Socials Carmel.

Per portar a terme l’activitat de l’hort es va comptar amb una part del pressupost del grup per poder comprar les eines necessàries i el planter. De la mateixa manera s’han comprat els materials necessaris en funció de l’activitat que el grup havia de realitzar.

Les dues professionals que han dirigit el grup formem part de l’equip de serveis socials del Carmel. Els diferents talleristes que han acudit al grup ho han fet de forma gratuïta.

Recursos materials: El grup s’ha desenvolupat principalment en dos espais. Un d’ells a l’edifici del Centre Cívic del Carmel on està situat el CSS i l’altre, més recentment al Casal de barri la Barraca.

Per portar a terme l’activitat de l’hort es va comptar amb una part del pressupost del grup per poder comprar les eines necessàries i el planter. De la mateixa manera s’han comprat els materials necessaris en funció de l’activitat que el grup havia de realitzar.

El projecte Grup Gran Hort s’ha desplegat amb un impacte significatiu en el col·lectiu destinatari: gent gran en situació de solitud no volguda. Els objectius assolits en aquest sentit estan relacionats amb els beneficis que s'aconsegueixen amb la creació de la xarxa en base a l’espai de trobades grupals. En primer lloc, les participants del projecte són actualment un grup consolidat i fan trobades de forma autònoma de manera setmanal, els dijous a la tarda de 16 a 17:30 es troben al Casal de barri la Barraca per compartir la tarda, a més a més gràcies a l’accés a les noves tecnologies tenen contacte diari i fan trobades esporàdiques. Algunes d’elles es visiten i s’ajuden als seus domicilis. Des de Serveis Socials es continua oferint un acompanyament per poder portar a terme les propostes impulsades per elles en relació amb la gestió i reserva del lloc de trobada.

- Les trobades del gran hort han generat a les participants un sentiment de pertinença en el grup en el qual les dones es donen suport entre elles mateixes en els moments de necessitat i han passat a forma part de la seva xarxa social diària.

- S’han generat sortides culturals (teatre, cinema, visites a monuments) que ha suposat un enriquiment personal i dinàmic, a més a més les sessions dirigides de risoteràpia i musicoteràpia han ofert espais lúdics alternatius. Inicialment aquestes activitats han estat proposades per la professionals però amb l’evolució del grup són elles qui proposen les activitats. Actualment el grup té el punt de trobada al Casal de barri La Barraca, un espai que ha permès que puguin accedir a altres activitats d’oci.

- Algunes de les activitats proposades han estat visitar a diferents entitats del barri pel tal que poguessin conèixer altres espais que actualment utilitzen, la biblioteca, el centre cívic o el casal cívic (antic casal de gent gran).

- Totes les participants tenen una professional referent al centre de serveis socials, la participació al grup ha permès poder fer un seguiment més directe però sobretot identifiquem que ha ajudat a prevenir situacions d’aïllament social.

- Abans de l’inici de la pandèmia s’havien realitzat algunes trobades intergeneracionals entre els diferents grups realitzats a serveis socials com infància, adolescents i gent gran, aquests espais ha permès la visibilitat de la gent gran com a col·lectiu a fer aportacions significants. El grup del gran hort també ha participat en trobes comunitàries on ha organitzat activitats pel barri, com la trobada de Nadal o l’activitat del Dia de la Dona al Carmel. Les trobades a al Casal de Barri La Barraca han permès que agafin un paper protagonista al teixit associatiu del barri i participin en els diferents esdeveniments.

Entre les fortaleses del projecte Grup Gran Hort, destaca la seva configuració com a eina de tractament de la solitud no volguda i creació de xarxa entre la gent gran. El grau d'acompanyament que ofereix el servei així com la seva adaptabilitat permeten generar un nexe grupal útil i veraç, tot responent a unes necessitats canviants que evolucionen en funció de les demandes expressades de les usuàries i les necessitats detectades. Així doncs, s’ofereix una resposta integral a les necessitats del col·lectiu de dones grans tot col·laborant amb el desenvolupament del propi projecte d’acompanyament.

Per la seva banda, entre les dificultats més importants que ha experimentat el projecte cal esmentar dos reptes significatius. D’una banda, el col·lectiu masculí va presentar dificultats per adherir-se amb les activitats principals dels projecte i la pràctica s’ha acabat realitzant amb una totalitat de perfil femení. Encara que és aquest el perfil de gent gran que més necessita l’existència d’aquest grup. D’altra banda, un segon repte és la vertebració del servei a llarg termini, ja que el grau d’autonomia de les dones és elevat però alhora continuen necessitant finançament per les activitats. Això és un fet que requereix continuar millorant els mecanismes d’interrelació per avançar en la configuració d’un servei homologat i continu al territori per a les futures persones que necessitin adherir-se a la pràctica.

Finalment, pel que fa a la transferibilitat, el Grup Gran Hort presenta elements destacables. D’una banda, l’esmentat disseny de la pràctica adaptat a les necessitats, demandes i acompanyament es podria replicar en altres barris on hi ha existència d’un alt percentatge de persones grans en situació de solitud no volguda. D’altra, la metodologia de desenvolupament és significativament transferible a altres futures pràctiques, ja que les activitats es van basar en sortides culturals i trobades fins que el grup es va auto-organitzar.