Les iniciatives que potencien l'economia circular i l'estalvi de residus s'estan popularitzant arreu del món. A escala internacional, diverses iniciatives comparteixen la mateixa visió que la Biblioteca de Tiana:

El «Leila Project» a Berlin és un servei que ofereix préstecs d'objectes per a la criança, activitats a l'aire lliure, articles domèstics, entre altres, a un cost molt baix.

La «SeaPort Tool Library» a Nova York proporciona un servei de préstec d'impressores 3D per fomentar un ús eficient dels objectes impresos en impressores 3D.

A escala nacional també s'estan duent iniciatives per fomentar l'economia circular. Més concretament, la primera biblioteca de les coses va ser "La biblioteca de les coses de Sant Martí", inaugurada el gener del 2020 al districte de Sant Martí de Barcelona.

Dins de Tiana, aquesta iniciativa va sorgir a partir d'una demanda popular en els pressupostos participatius del 2022. Una vegada acceptada per l’ajuntament, es va decidir col·laborar amb dues entitats especialitzades en polítiques d'economia circular i participació ciutadana i que ja havien realitzat aquesta tipologia d’iniciatives prèviament: Rezero i Nusos.

La motivació darrere de la Biblioteca de les Coses de Tiana és proporcionar un espai comunitari on els veïns puguin accedir a objectes i eines de forma gratuïta, fomentant la col·laboració, la sostenibilitat i la reducció del consum innecessari.

La població objectiu i abast territorial de la Biblioteca de les Coses de Tiana està constituïda per tota la comunitat del municipi de Tiana. Aquesta inclou residents, famílies, i altres membres de la comunitat que vulguin participar en el préstec d’objectes i en altres activitats promogudes per la biblioteca.

La Biblioteca de les Coses de Tiana està directament associada als Pressupostos Participatius impulsats per l’Ajuntament de Tiana. Mitjançant aquesta eina de democràcia participativa, els ciutadans tenen l’oportunitat d’influir i decidir sobre la inversió de 100.000 euros del pressupost municipal.

També està associada al programa municipal de Prevenció i Reutilització de Residus i a l’espai de la deixalleria, ja que segueix l’horari establert i el personal de la deixalleria son els encarregats de realitzar els préstecs.

La creació del projecte es va dur a terme de forma col·laborativa amb les entitats Nussos i ReZero, i es pot dividir en dues fases: diagnosi i disseny.

Durant la fase de diagnosi, es va realitzar una enquesta a la ciutadania de Tiana sobre els horaris, objectes que trobarien útils i activitats extra. Amb els resultats, es va dur a terme una presentació oberta al públic per compartir-los amb la ciutadania, exposant que la biblioteca se centraria en jardineria, bricolatge, oci i lleure, seguint l'horari de la deixalleria. La presentació també tenia com objectiu saber qui estaria interessat a col·laborar en la creació d'un grup motor, un grup ciutadà que ajudaria a dissenyar i decidir el funcionament de la biblioteca.

Amb el grup motor consolidat, es va passar a la fase de disseny del projecte. Tècnics i especialistes de l'ajuntament, així com altres entitats, es van reunir amb el grup motor per dissenyar el servei, redactar el reglament, crear el catàleg web i les seves categories, dissenyar l'inventari i establir el funcionament de les donacions d'objectes, la gestió del catàleg i l'espai.

Aquest procés va durar des de maig fins a finals de novembre de 2023. Es va decidir presentar el projecte durant la setmana europea de prevenció de residus a través d’una fira de mercat de segona mà. La setmana següent la biblioteca ja obria les portes van començar a rebre donacions.

Les principals línies d'actuació inclouen el funcionament de la biblioteca, la realització de tallers per promoure l'economia circular i el «cobert de reutilització».

El funcionament de la biblioteca permet que qualsevol persona accedeixi al lloc web, examini el catàleg i, un cop seleccionat l'objecte desitjat, pugui consultar les dates de disponibilitat i fer una reserva amb un període màxim d'una setmana. Un cop reservat, es requereix una espera de 48 hores, durant les quals el personal de la deixalleria gestiona la sol·licitud i reserva l'objecte. Després d'aquest temps, l'usuari pot recollir l'objecte i fer-ne ús pel temps establert abans de tornar-lo.

Els tallers, centrats principalment en economia circular com reparació d’electrodomèstics, elaboració de bosses amb samarretes velles o fer sabor a partir d’oli de cuina usat, són gratuïts i se celebren els segons caps de setmana de cada mes.

El Cobert de Reutilització és una iniciativa viable gràcies a la seva ubicació a la deixalleria municipal. Els objectes rebutjats que es consideren amb potencial per a una segona vida útil es seleccionen per al taller, i un cop reparats, s'incorporen al catàleg.

16500.00

15.000€ dels pressupostos inicials per posar en marxa el projecte + 1500.00€ de partida anual de despeses i remplaç d'objetes

No hi ha personal contractat. La gestió i prestació del servei es fa en conjunt entre el grup motor, l'ajuntament i el personal de la deixalleria.

L'ús d'un container de vaixell dins de la deixalleria municipal de Tiana-Montgat s'ha convertit en la ubicació de la Biblioteca de les Coses, proporcionant una infraestructura física per guardar els objectes.

Diversos mecanismes de participació ciutadana s’han posat en pràctica per a la implementació de la Biblioteca de les Coses de Tiana, amb l’objectiu d’implicar la comunitat en el seu desenvolupament i en la presa de decisions.

Durant la fase de disseny, es van realitzar entrevistes a regidors i tècnics de l’ajuntament, així com una enquesta a la ciutadania de Tiana. Com a resultat d’aquesta enquesta, es va decidir que la biblioteca es especialitzaria en jardineria, bricolatge, oci i lleure.

En la fase de implementació i funcionament, les decisions internes es prenen mitjançant reunions de consens entre el grup motor, format per un tècnic de medi ambient i voluntaris majors de 18 anys, i l’ajuntament. D’aquesta manera, es garanteix que l’espai de la Biblioteca de Tiana sigui un espai públic i comunitari.

El principal producte de la pràctica es la pròpia biblioteca que ofereix un catàleg per internet amb diferents productes de préstec gratuït. També, s’han creat varis documents relatius al disseny, implementació, funcionament i les bases regulatories de la biblioteca per garantir el correcte funcionament i que altres ajuntaments poden agafar com a guia model per implementar la seva pròpia biblioteca de coses si escau.

Actualment compta amb 103 items dins del seu catalèg (poden haver canvis):
46 de bricolatge,
28 de jardinaria,
7 de cures,
12 de neteja i cura,
12 d’oci i lleure,,
5 de oficina,

Per el funcionament de la biblioteca també s’han creat unes bases regulatòries on s’estableixen les principals línies del funcionament de la biblioteca, el procés de préstec, les normes d’ús dels objectes, i altres aspectes relacionats amb la presa de decisions de la biblioteca.

També s’imparteixen tallers que fomenten la reutilització i l’economia circular el segon dissabte de cada mes. Alguns exemples d’aquests tallers poden ser: la creació de bosses a partir de camisetes velles o la creació de sabó a partir d’oli d’oliva de cuina usat.

Finalment, s’ha creat el Cobert de la reutilització, que consisteix en donar sortida a objectes rebutjats a la deixalleria que es troben en bon estat o poden ser reparats, fomentant així la reutilització i la reducció de residus.

S’han realitzat diverses accions de difusió per donar a conèixer el porjecte i involucraar la ciutadania. Algunes de les accions de difusió realitzades són les següents:

1. Presentació oberta a la ciutadania: es va dur a terme una presentació oberta a tots els públics per presentar els resultats de l'enquesta realitzada a la ciutadania sobre els horaris, objectes útils, activitats extres, entre altres aspectes. Aquesta presentació també tenia la finalitat de incorporar a possibles interessats dins del grup motor del projecte.

2. Participació en esdeveniments i taules rodones: membres de la Biblioteca de les Coses van participar en esdeveniments com un festival organitzat per la Fundació Rezero, on es van realitzar taules rodones vinculades a les biblioteques de les coses i al préstec d'objectes. Aquesta participació va permetre donar a conèixer el projecte a altres entitats i comunitats

3. Presentació d’obertura de la biblioteca: durant la setmana europea de la prevenció de residus, a finals de novembre, es va dur a terme una presentació per anunciar la obertura de la biblioteca de les coses de Tiana. També es va incitar a la gent a fer donacions i donar a conèixer el projecte.

4. Triptics i cartells de difusió: s’han elaborat varis tríptics i cartells de difusió, invitant a la gent a donar objectes i participar en tallers que s’organitzen.

Els impactes que ha tingut la pràctica han sigut varis:

1. Servei gratuït i útil per a la ciutadania: Des de la seva obertura a finals de novembre s’han realitzat 20 préstecs i la acollida per part de la ciutadania ha sigut molt positiva.

2. Reducció de les emissions de CO2: Gràcies a la pràctica s’ha aconseguit una reducció del CO₂, ja que es fomenta la reutilització d’objectes i la disminució de la compra de nous productes.

3. Creació d’una xarxa comunitària: La implementació de la pràctica ha permès la creació d’una xarxa comunitària on els veïns poden intercanviar objectes, participar en tallers i col·laborar en diferents activitats, generant així un sentiment de comunitat més fort.

Des de l'inici de la seva implementació, s'ha aconseguit l'objectiu principal: establir un servei gratuït de préstec d'objectes. Aquest objectiu implica la recopilació d'objectes d'utilitat ciutadana, així com la creació d'un espai virtual per emmagatzemar-los i gestionar les sol·licituds en línia.

La gratuïtat del servei comporta que aquest ha de ser beneficiós per a la comunitat sense generar grans despeses per a l'ajuntament. Per aconseguir-ho, es va optar per utilitzar un contenidor de vaixell situat a la deixalleria municipal per emmagatzemar els objectes de la biblioteca i centralitzar les gestions a càrrec del personal municipal.

Els punts forts de la pràctica de la Biblioteca de les Coses de Tiana inclouen:

Estalvi per a les persones: La concepció de la biblioteca de les coses com a servei públic equivalent a la recollida de la deixalleria o la neteja dels carrers, consolida un dels punts més forts de la pràctica ja que comporta un estalvi per les persones i un canvi en els patrons de consum.

Creació de xarxa comunitària: La biblioteca promou la creació d'una xarxa de suport entre els membres de la comunitat, fomentant la col·laboració i la solidaritat entre veïns i veïnes.

El principal punt feble de la pràctica és mantenir actiu el Grup Motor i la participació del mateix. La falta de personal contractat fa que el voluntariat sigui la principal font de treball dins del projecte, dificultant així, mantenir un ritme de treball elevat.

Un dels impactes indirectes més significatius és la disminució d'emissions de CO2, ja que la reutilització d'un objecte en lloc de la seva compra contribueix a reduir la empremta total de diòxid de carboni.

Una proposta d'enfortiment consistiria en implementar un indicador que calculés la quantitat de quilograms de CO2 estalviats des de l'inici del funcionament de la biblioteca. Aquest indicador destacaria la importància de les pràctiques que promouen l'economia circular, a més d'elevar la moral de les persones involucrades en aquests projectes.

Una altra proposta d'enfortiment consistiria en ampliar l'espai actual, ja que actualment tots els objectes es guarden dins d'un contenidor de vaixell. Aquesta disposició permet un desplaçament eficient, facilitant un trasllat a un altre espai si fos necessari. No obstant això, a mesura que la iniciativa guanya èxit i més objectes s'incorporen al catàleg, la disponibilitat d'espai disminueix, fent que sigui cada vegada més necessària una extensió de l'espai d'emmagatzematge.

Aquesta proposta es podria replicar amb facilitat en altres municipis, ja que implica un cost molt baix i té un impacte directe significatiu per a la comunitat. Podria resultar interessant vincular aquest tipus de projectes amb altres iniciatives, com la reutilització d'objectes en centres comunitaris o en programes de recollida d'aliments. Aquests espais, caracteritzats per una elevada circulació d'objectes, tenen el potencial de crear una xarxa eficaç que afavoreixi la reutilització i promogui pràctiques sostenibles a una escala més àmplia.