La iniciativa pren forma com a resposta als objectius de recollida de residus establerts per la Unió Europea, amb l'objectiu d'aconseguir percentatges específics: un 50% des de l’any 2020, un 55% a partir de 2025, un 60% a partir de 2030 i un 65% a partir de 2035. Aquesta acció pren sentit en el marc d'una creixent inquietud ambiental, amb la determinació de millorar els protocols de recollida i promoure pràctiques més sostenibles. La situació prèvia evidenciava la necessitat d'abordar de manera proactiva els desafiaments ambientals, i aquesta iniciativa emergeix com una resposta tangible per assolir aquestes metes predeterminades.

La població objectiu d'aquest projecte és tota la població del Consell Comarcal de les Garrigues.

S'integra dins dels programes destinats a impulsar la recollida selectiva, abastant accions orientades a millorar la gestió de la fracció orgànica, tèxtil i oli vegetal.

Fase de planificació:
El Consell Comarcal de les Garrigues ha implementat la recollida selectiva porta a porta en sis municipis de la comarca: com Cervià de les Garrigues, La Floresta, Arbeca, Juneda, Juncosa de les Garrigues i la Granadella. Com a complement a aquest nou servei, s'han establert les anomenades "àrees d'emergència", que consisteixen en la instal·lació de punts de contenidors en aquests municipis per a casos puntuals quan no es pot complir amb l'horari de recollida establert pel Porta a Porta. Aquests casos inclouen situacions com la incompatibilitat d'horaris laborals, el fet que el domicili sigui una segona residència puntual, l'absència per vacances o viatges, o viure fora del nucli urbà.

Inicialment, aquests punts eren d'accés lliure per als usuaris, però amb el temps es van convertir en autèntics abocadors incontrolats degut a la falta de correcta separació dels residus o a l'ús excepcional. Per abordar aquest problema, es va dissenyar punts de recollida totalment tancats, amb accés controlat mitjançant panys electrònics i obertura amb targeta RFID, que s'entregava gratuïtament als domicilis. Aquests punts tancats registrarien els accessos dels usuaris per detectar un ús inadequat, com accessos excessius sense autorització, i enregistrarien comportaments incívics mitjançant videograbació. A més, la construcció és modular, permetent ampliacions o reduccions segons les necessitats, i fins i tot traslladar-los si l'ajuntament ho considera oportú. També s'ha optat per l'ús de plàstic reciclat com a material de construcció, tancant així el cercle de l'economia circular dels residus.

Fase d'implementació:
El Consell Comarcal va formalitzar convenis amb els ajuntaments participants per a la cessió dels terrenys on es va dur a terme la construcció de les àrees d'emergència. Al mateix temps, es va dur a terme una licitació conjunta per a la construcció de les sis àrees d'emergència, així com el subministrament dels panys electrònics i les targetes d'accés. El disseny i la construcció d'aquestes àrees d'emergència es van realitzar adaptant-se a les especificitats de cada municipi, amb superfícies que van des de 20 m2 als municipis més petits fins a 81 m2 al municipi més gran, Juneda, amb una població de 3.500 habitants. En casos com Juncosa de les Garrigues, es va ajustar el disseny a la disponibilitat dels terrenys, creant àrees d'emergència estretes i molt allargades (2,40 m x 12 m).

Fase d'avaluació:
La fase d'avaluació consistirà en la valoració dels quilograms de residus recollits a les àrees d'emergència durant l'any 2024 i la seva comparació amb les xifres de l'any 2023 per determinar com s'ha adaptat l'ús a un patró més moderat.

235.000

Tècnics de l'administració per a la redacció de Plecs de contractació i Direcció d'obra. Mà d'obra en la construcció de les àrees. Educadors ambientals o personal propi en ajuntaments petits per a repartiment de targetes. Electricista per la connexió a xarxa dels panys electrònics.

Es requereixen tècnics administratius per la preparació de Plecs de contractació i Direcció d'obra. La construcció de les àrees implicarà la contractació de mà d'obra especialitzada. En municipis més petits, s'optarà per educadors ambientals o personal municipal per a la distribució de targetes. A més, es necessitarà un electricista per gestionar la connexió a la xarxa dels panys electrònics.

Els productes d'aquest projecte són 6 àrees d'emergència per als municipis de Cervià de les Garrigues, La Floresta, Arbeca, Juneda, Juncosa de les Garrigues i la Granadella. Es tracta de municipis d'entre 155 habitants i 3.478 habitants. Les àrees d'emergència s'adeqüen a les necessitats de cada municipi, des dels 28 m2 als 81m2.

Aquesta pràctica s'ha difós a través de les xarxes socials.

La implementació de la pràctica ha generat un impacte positiu, ja que la població ara ha posat la fi de la desorganització al punt de lliurament de residus i valora la millora estètica d'aquests espais, aportant-hi una imatge més atractiva.

La iniciativa destaca per diversos punts forts. En primer lloc, les àrees es caracteritzen per una estètica atractiva que millora significativament la percepció de l'entorn. La construcció modular ofereix la flexibilitat d'ampliar o reduir l'espai segons les necessitats. A més, la construcció és desmuntable i traslladable, proporcionant una solució versàtil i adaptativa. L'ús de plàstic reciclat en la construcció contribueix a tancar el cicle de gestió dels residus, amb l'avantatge addicional d'un baix cost de manteniment. Finalment, l'accés controlat dels usuaris ofereix un element de seguretat i gestió eficaç de les instal·lacions. En conjunt, aquests elements consoliden la proposta com una pràctica amb beneficis tant estètics com funcionals i sostenibles.

Es destaquen alguns punts febles que cal considerar. La implementació d'aquesta iniciativa implica la necessitat d'una inversió inicial. A més, requereix un terreny sense pendent per garantir una implementació efectiva, i és dependent d'una connexió elèctrica per al seu funcionament. Aquests aspectes són elements importants a tenir en compte durant el desenvolupament i implementació del projecte.

Com a proposta de millora, se suggereix abordar la dificultat d'implementació en terrenys amb pendents. Seria beneficiós explorar solucions o adaptacions que permetin una implementació més efectiva en aquest tipus de terrenys, garantint així la flexibilitat i l'accessibilitat de la pràctica en diverses configuracions geogràfiques.

Aquesta pràctica pot ser implementada amb èxit en altres municipis, ja que és totalment aplicable a aquells amb sistemes de recollida porta a porta. A més, es pot considerar com una solució viable fins i tot en àrees amb illes de contenidors, especialment quan es vol gestionar i controlar l'accés amb més precisió. La seva adaptabilitat la converteix en una opció viable per a diverses configuracions de recollida de residus.