La comarca de les Garrigues, situada a Lleida, Catalunya, enfronta desafiaments socioeconòmics importants. Amb 24 municipis i 19.000 habitants, la població es distribueix de manera desigual, amb un fort impacte de la pobresa energètica, especialment en persones grans i persones migrades. La ràtio de dependència global elevada, habitatges amb condicions de confort i habitabilitat limitades, i la necessitat d'ajustar-se als recursos limitats són qüestions crucials que motiven un projecte per desenvolupar una metodologia per avaluar la pobresa energètica de manera més àmplia i efectiva a la comarca.

A més, l'envelliment demogràfic, l'existència d'habitatges buits energèticament ineficients (més de 1.345 segons un estudi recent), i els elevats costos dels subministraments energètics són factors que posen en risc la sostenibilitat i desenvolupament de la regió, generant la necessitat d'una estratègia d'avaluació de pobresa energètica més completa i reproduïble. Aquest projecte pretén abordar aquesta problemàtica i contribuir a la millora de les condicions de vida a les Garrigues.

La població objectiu d'aquesta pràctica són totes les poblacions de la Comarca de Les Garrigues

El projecte vol ampliar l’abast d’intervenció actual que es realitza davant de casos de pobresa energètica que es realitza des de l’àrea de Serveis Socials.

El projecte se centra en un anàlisi de la pobresa energètica a les Garrigues i es desenvolupa en sis etapes. La primera fase comença l'octubre i acaba el novembre del 2023, on es comunica i es fa difusió del projecte. En aquesta fase també s'identifiquen actors claus per al seu bon desenvolupament. La segona fase, també els mesos d'octubre i novembre, es fa una recerca de dades de fonts secundàries, es defineix els indicadors i es dissenya la metodologia. La fase tres, comença novembre i acaba desembre del 2023, i és quan es recerquen dades de fonts primàries i es col·labora amb les administracions i la ciutadania. La fase quatre, també els mesos de novembre i desembre del 2023, es fa la devolució a la ciutadania a base de formació energètica, informació sobre l'habitatge, etc. La fase cinc es dona al gener i febrer del 2024 i es fa un tractament de dades i un càlcul d'indicadors. L'última fase, la sis, comença el març i acaba l'abril del 2024, i és quan es fa una devolució dels resultats de l'estudi a l'administració i la ciutadania.

Metodologia:
Per tal de portar el projecte a terme es plantegen dues vies de recollida de dades. Una primera basada en dades secundàries de fonts estadístiques disponibles, i una segona basada en fonts primàries que donen informació de primera mà de la ciutadania. Mitjançant la realització d'un qüestionari es pretén obtenir informació de les característiques dels habitatges per tal de poder crear un indicador propi que valori l'eficiència energètica del parc d'habitatges de Les Garrigues.
La recollida d'informació de fonts primàries es farà majoritàriament mitjançant qüestionaris anònims que reuneixin preguntes sobre l'ús de l'energia en les llars, la seva composició i l'estat de l'habitatge. També s'aconseguirà informació a partir de la realització de reunions (focus group) amb grups claus de la comarca, la qual quedarà codificada per tal que en tot moment sigui anònima.

Devolució:
S'espera que el projecte pugui marcar un punt d'inici per a la creació d'un pla articulat de lluita contra la pobresa energètica. Per aquesta raó l'estudi recollirà indicadors de consum energètic i estat dels habitatges, a més d'altres relacionats amb la demografia que poden agreujar les situacions de vulnerabilitat energètica. Aquests indicadors i la metodologia del seu càlcul quedaran en obert per tal de poder assegurar la reproductibilitat de l'estudi per part del Consell Comarcal o dels mateixos Ajuntaments.

Indicadors:
Es plantegen tres grups d'indicadors: energia, habitatge i altres. Dins dels indicadors d'energia, es plantegen indicadors de 2M (oficial), Consum d'electricitat per CP, consum gas /biomassa, sistema de calefacció i sistema d'ACS. Als indicadors d'Habitatge trobem l'antiguitat de l'habitatge, superfície, ús de l'habitatge, sensació tèrmica, existència d'humitats, tipus de finestres i portes, tendals o altres elements i inversions en rehabilitació. Els indicadors guardats sota Altres són el percentatge de persones majors de 65 anys que viuen soles, el percentatge de llars amb menors, el percentatge de llars monoparentals, el percentatge de població estrangera, desocupació, bons socials i altres prestacions tramitades per Serveis Socials, nivell de renda per unitat de consum i composició de la llar.

Difusió:
Per a la difusió dels qüestionaris s'estudiarà la forma òptima per a cada municipi, sent les principals opcions fixar llocs on poder emplenar-los, enviar-los en línia a través de grups ja formats i mitjançant difusió en xarxes socials oficials, i enviar-ne a domicili. Es fixaran punts de recollida dels qüestionaris per a les persones que no ho emplenin de manera telemàtica.

-

El finançament que rep aquesta pràctica és de 90 hores d'una empresa experta.

En aquest projecte, diverses entitats hi participen:

Cooperativa Energia Aeiluz: 2 tècnics.

Oficina Comarcal Transició Energètica: 1 tècnic funcionari.

Àrea de drets socials del Consell Comarcal de les Garrigues: 1 tècnica (personal laboral)

Consell Gent Gran: 21 voluntaris.

Ajuntaments de la Comarca: 24 interlocutors (alcaldies, regidories i funcionaris).

Aquest projecte també ha utilitzat sales de reunions com a seu del Consell Comarcal de les Garrigues.

Aquesta pràctica ha generat dos grans productes. S'ha creat una base de dades sobre la pobresa energètica a les Garrigues i la creació d'una enquesta per poder analitzar quin és l'estat d'eficiència i confort energètic dels habitatges de les Garrigues. Per poder crear l'estudi de pobresa, s'han hagut de crear uns indicadors per poder analitzar millor les dades. Els indicadors proposats per aquest estudi es divideixen en tres: indicadors d'energia, indicadors d'Habitatge i altres. Dins dels indicadors d'energia trobem el 2M (oficial), consum d'electricitat per CP, consum de gas/biomassa, sistema de calefacció i el sistema d'ACS. Els indicadors d'Habitatge són l'antiguitat de l'habitatge, la superfície, l'ús de l'habitatge, la sensació tèrmica, l'existència d'humitats, tipus de finestres i portes, tendals o altres elements i les inversions en rehabilitació. Altres indicadors suggerits són el percentatge de persones majors de seixanta-cinc anys que viuen soles, percentatge de llars amb menors, percentatge de llars monoparentals, percentatge de població estrangera, la desocupació, bons socials i altres prestacions tramitades pels Serveis Socials, el nivell de renda per unitat de consum i la composició de la llar.

La difusió de la pràctica es va dur a terme mitjançant una sèrie de cartells que contenien un QR que redirigia als formularis. A més, els formularis es van enviar en línia, a través de les xarxes socials i directament a domicili. Per a la divulgació dels qüestionaris, es va estudiar la manera òptima per a cada municipi, amb opcions com establir llocs físics per a l'emplenament, enviar-los en línia mitjançant grups preexistents i utilitzant les xarxes socials oficials, així com enviar-los directament a les llars. També es van establir punts de recollida per als qüestionaris destinats a aquelles persones que no els podien completar de manera telemàtica.

En el context d'aquesta pràctica, es van observar diversos impactes significatius en la comarca. En primer lloc, s'han dotat els ajuntaments amb dades rellevants sobre l'estat de confort tèrmic dels habitatges, possibilitant la implementació d'actuacions tant en l'àmbit local com supramunicipal per abordar la pobresa energètica de manera específica i adaptada a cada municipi. A més, s'ha proporcionat a l'àrea de Drets Socials de les Garrigues i a l'Oficina Comarcal de Transició Energètica eines valuoses per fer front a la pobresa energètica de manera més eficient i efectiva. Aquesta dotació ha millorat la capacitat d'intervenció i suport en casos de vulnerabilitat energètica. Finalment, s'ha establert un canal d'assessorament per a la població, oferint orientació en matèria de pobresa energètica i consells sobre la rehabilitació d'habitatges i l'autoconsum d'energia.

En el marc d'aquesta iniciativa, es destaquen algunes observacions generals que van subratllar la importància d'obtenir dades primàries locals per comprendre a fons la situació de la pobresa energètica a les Garrigues. La contrastació amb indicadors europeus va proporcionar una perspectiva més àmplia i comparativa, permetent identificar àrees d'acció prioritàries. La definició d'actuacions a curt i mitjà termini, amb un enfocament específic en qüestions habitacionals, va reflectir la necessitat de respostes immediates i sostenibles per millorar les condicions de vida.

La formació del personal dels serveis socials en eficiència energètica i facturació elèctrica es va presentar com una mesura clau per abordar la pobresa energètica des d'una perspectiva integral. Aquesta capacitació va millorar la identificació i el suport als casos de pobresa energètica, assegurant una intervenció més efectiva.

Finalment, la dotació de recursos a l'Oficina de Transició Energètica i als ajuntaments va destacar la importància de promoure accions locals en matèria d'energia. Aquest suport va ser fonamental per implementar iniciatives específiques i impulsar canvis concrets per fer front als reptes de la pobresa energètica a la comarca.

Aquesta pràctica va destacar la creació d'una metodologia que va permetre disposar d'indicadors relatius a la pobresa energètica, prenent en compte, d'una banda, el context socioeconòmic i, de l'altra, l'estat d'eficiència energètica del parc d'habitatges i que podia ser reproduïda al llarg del temps. Addicionalment, a partir d'aquestes dades, es va possibilitar iniciar accions de planificació i implementació de mesures que tenien com a objectiu la lluita contra la pobresa energètica.

Les dificultats que va afrontar aquesta pràctica van ser la manca de disponibilitat de dades sobre l'estat d'eficiència energètica dels habitatges, un aspecte limitant a l'hora de definir prioritats en matèria de planificació. Per suplir aquesta mancança de dades, la metodologia emprada va preveure obtenir part d'aquesta informació mitjançant la recollida de dades primàries a la ciutadania. Cal destacar, no obstant això, que el gran abast territorial del projecte i els recursos limitats van limitar la capacitat de realitzar una campanya de comunicació que assegurés arribar a tots els col·lectius vulnerables i a la ciutadania en general, tot i haver aconseguit dades estadísticament representatives.

Amb l'objectiu de potenciar l'impacte i l'eficàcia del projecte, es suggereix l'assignació de recursos addicionals per reforçar la campanya de comunicació. Aquesta mesura busca millorar la difusió del projecte, assegurant una major visibilitat i arribada a diferents segments de la població. A més, es planteja la implementació d'un servei d'acompanyament directe als expedients de pobresa energètica, amb la finalitat d'oferir assessorament especialitzat en matèria d'energia

Aquesta pràctica es presenta com reproduïble, amb la capacitat de ser implementada en diversos àmbits més enllà dels Serveis Socials. Pot ser adaptada i aplicada amb èxit a altres organismes com Oficines d'Habitatge, Ajuntaments, Agències d'Energia i Oficines Comarcals de Transició Energètica, ampliant així el seu abast i impacte. A més, la seva reproductibilitat es reforça pel seu disseny que permet una implementació iterativa en el temps. Aquesta característica facilita la realització del projecte en diferents fases, permetent observar l'evolució dels indicadors i avaluar l'efectivitat de les mesures implementades.