L'any 2018 es va realitzar un estudi sobre l'escolarització a Terrassa, encarregat a les especialistes Florencia Kliczkowski i Judith Jacovkis, investigadores de la Universitat Autònoma de Barcelona. L'estudi en qüestió revelava una mancança en la detecció i intervenció en les necessitats educatives especials de l'alumnat d'edats més joves, específicament d'Infantil 2. A més, aquesta manca de deteccions de Necessitats Educatives Específiques (a partir d'ara, NEE) contrastava amb el nombre total de places oferides en el conjunt de Terrassa, i que, per tant, podien ser cobertes amb èxit. És per això, que les investigadores elaboren un seguit de propostes d'equitat educativa, encaminades a millorar la igualtat d'oportunitats educatives de la ciutat. Principalment, una proposta basada en l'orientació i l'acompanyament un cop feta la detecció d'alumnat amb NEE.

L'Ajuntament de Terrassa recull aquestes propostes per part de les investigadores, i aposta per incorporar una educadora social a l'equip de l'Oficina Municipal d'Escolarització, durant el curs 2019-2020, que tindria l'objectiu de detectar i acompanyar a les famílies de nova incorporació al sistema educatiu de Terrassa durant aquell curs.

En un inici, ni existia cap protocol, ni una base de dades, així que l'educadora social rescatava les dades del padró i tot seguit iniciava el contacte amb les famílies. Durant l'any 2020, any en què la COVID encara hi era molt present, la intervenció va ser mínima per les dificultats de detectar famílies amb aquest tipus de perfil. El pas següent, durant els anys 2021 i 2022, va consistir a revisar i establir mecanismes de coordinació i traspàs d'informació amb l'EAP (Equip d'Assessorament Psicopedagògic), Serveis Socials i Escoles Bressol, per coordinar les accions necessàries per a completar la detecció de famílies que poden optar a una reserva de plaça adaptada a l'alumne durant el procés de preinscripció i matrícula.

Els Serveis Socials disposen d'indicadors i ja tenen detectat aquest tipus d'alumnes, aquesta informació es transmet llavors a l'educadora social. Aquesta, principalment s'encarrega de comunicar-se amb les famílies de forma individualitzada, els explica el projecte i el seu compromís amb l'equitat educativa.

Actualment, la feina de l'educadora és la de detectar aquest tipus d'alumnat amb NEE, derivats de Serveis Socials, dels que ella mateixa detecta o dels que provenen del procés de Matrícula Viva. Després els orienta i acompanya per complir amb èxit la prematriculació de l'alumnat. Treballen amb alumnes d'Infantil en segon i tercer curs (I2 i I3), d'alumnes primogènits o sense germans dins del sistema, i a partir del tercer curs d'infantil, passen a estar detectats i en llista pel seu seguiment a càrrec de l'EAP (a partir d'aquí deixa de ser feina de l'educadora social). L'acompanyament pot ser fins a secundària, incloent-hi secundària (tenint en compte que en els cursos més alts es presenten més incidències en l'escolarització amb relació a pagaments i altres conflictes).

Les famílies, i les seves filles i fills de Terrassa que estan en edat d’escolarització, entre I2 i I3, i que presenten Necessitats Educatives Específiques.

El desenvolupament d'aquesta pràctica es troba englobada dins del marc d'actuació del Programa Govern de Terrassa (2019-23), impulsat per les formacions polítiques que componien el Govern Municipal. Aquest, que és un pla per construir un nou model de ciutat, traça una llista de 10 objectius dins dels quals l'educació és un tema rellevant. Concretament, dins de l'eix 45 del programa, s'aborda específicament el tema de la igualtat d'oportunitats en l'escolarització que corresponen a l'activitat de la pràctica.

Encara més, a l'eix 46,2 es parla de potenciar la tasca de l'Oficina Municipal d'Escolarització (OME), traslladant les instal·lacions a un espai on es pugui atendre millor i dotar-la de més recursos de qualsevol mena, gestionar processos de preinscripció i matriculació, i que es pugui avançar en la detecció dels infants i joves amb necessitats educatives especials que s'han d'escolaritzar als centres educatius de la ciutat.

De la mateixa manera, l'eix 46,3, també tracta el tema de l'alumnat amb necessitats educatives especials, amb relació a la distribució d'aquests, instant-se a potenciar la tasca de la Comissió d'Escolarització de la ciutat i establir protocols de coordinació entre els diferents agents educatius, per millorar la detecció d'aquest alumnat i fer una correcta (equitativa i adequada) distribució als centres educatius.

Aquests apartats del programa eren el plantejament previ a portar-ho a la pràctica incorporant una educadora social a l'OME encarregada d'assolir els objectius amb èxit.

Actualment, el Programa Govern de Terrassa (2023-27) recull en una de les seves línies estratègiques (A5.52) la sub línia 2. Consolidar Terrassa com a «ciutat educadora» que ha de liderar un pacte educatiu de ciutat i de país, en coordinació amb els diferents agents socioeconòmics i formatius de la ciutat, per a la millora de l'èxit educatiu orientat a la inclusió, el foment de les oportunitats educatives i la millora de l'autonomia personal mitjançant el foment de les capacitats i competències personal, amb l'objectiu Promoure un acord de ciutat i de país per garantir l'equitat educativa, escolarització equilibrada i educació inclusiva, amb especial atenció a l'alumnat amb Necessitats Educatives Especials

D'altra banda, la Matrícula Viva és un procés administratiu gestionat pel Departament d'Educació a tota Catalunya durant període escolar (pel que es fa també un treball de detecció i repartiment). D'aquesta línia de treball general, arriben sol·licituds a l'educadora social. Com hem comentat, l'educadora des de l'OME, rep també alumnat amb NEE detectades per part de Serveis Socials. Dins d'aquest servei, l'OME disposa d'una persona referent i l'educadora té contacte amb totes les treballadores i educadores que s'ocupen d'aquest àmbit, i per això existeix una comunicació constant i recíproca.

A partir de la formulació del decret 11/2021, del 16 de febrer, sobre la programació de l'oferta educativa i del procediment d'admissió en els centres del Servei d'Educació de Catalunya, es publica una llista de set indicadors per detectar alumnat amb NEE derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals que els situa en situació de desavantatge educatiu amb relació a les condicions educatives bàsiques. Aquesta nova normativa permet la creació de la Comissió Unitat de Detecció d'Alumnat amb NEE (UDANEE), i és un pilar fonamental per la detecció i planificació de la inserció d'alumnat a tot Catalunya on l'educadora social de la OME participa activament.

En últim lloc, l'EAP de Terrassa està vinculat a la Comissió de Garanties d'Admissió (CGA), que és l'òrgan que assigna les places escolars i garanteix el compliment de les normes d'admissió de l'alumnat, que també té comunicació directa amb l'educadora per la gestió de l'alumnat en fase escolar d'infantil.

Per tal de planificar la tasca de detecció abans de la preinscripció escolar, el servei d'acompanyament i orientació d'inici a l'escolarització segueix les següents fases:

- Primera fase: fan una feina d'anàlisi de les dades aportades per diferents serveis municipals. El resultat obtingut d'aquesta anàlisi, permet una estimació o permet aproximar-se al nombre de casos reals que hauran de tenir en compte per fer una planificació del nombre de reserves de places necessaris.

- Segona fase: orientar i assessorar a les famílies en el procés de preinscripció i matrícula, així com de les possibilitats que tenen d'accedir a una escolarització equilibrada i apte per l'alumne. Durant el procés d'orientació, es fa un registre de les entrevistes, i s'ofereix acompanyament individual i presencial a cada una de les famílies. També es proporciona suport a les famílies que necessiten o desitgen rebre ajuda en els tràmits de preinscripció escolar. Aquesta fase es troba protocol·litzada a través de l'ús de l'argumentari, que és una eina per escrit que serveix de suport per explicar el projecte d'equitat equilibrada a Terrassa sobre segregació escolar i la distribució equilibrada d'alumnat. El document està basat en els indicadors presentats en el Decret 11/2021.

- Tercera fase: a partir de la recollida de les dades de preinscripció escolar, fer una anàlisi adequat per poder distribuir les places tenint en compte la normativa establerta. D'aquesta anàlisi, en sorgeixen les llistes d'espera de l'alumnat amb NEE que seran assignats en alguna de les places reservades.

- Quarta fase: l'última fase es basa a realitzar un seguiment de les famílies que han obtingut una plaça de reserva en el procés de matrícula. L'objectiu és assegurar que els alumnes tinguin una bona acollida als centres escolars. Durant aquest procés, es manté la comunicació i el treball coordinat amb la resta de serveis (OME i Serveis Socials), per tal de continuar detectant alumnat amb NEE no escolaritzats fora del procés en curs. En última instància, mantenen les comunicacions per plantejar millores en la detecció i actualitzar protocols d'intervenció.

Pel que fa a les línies d'actuació específiques durant les fases en què es desenvolupa el servei, són accions relacionades amb la inclusió i la difusió. Principalment, proporcionen espais de comunicació d'informació i orientació a les famílies, ofereixen a les famílies d'orígens socials i culturals diversos que convisquin i s'escolaritzin en espais escolar comuns i compartits, fomenten les visites a les Jornades de Portes Obertes de les escoles i orienten sobre l'oportunitat de millora i d'igualtat d'oportunitats en centres escolars subvencionats amb fons públic del projecte d'escolarització equilibrada.

38.734,000

Subvenció de la Generalitat per l'OME per donar suport a l'escolarització.

L'educadora social.

L'educadora social disposa de bases de dades que arriben de serveis socials amb els detalls dels infants nascuts, amb aquestes bases de dades l'educadora també consulta la base de dades de l'ajuntament i l'alumnat que està en escoles bressol (que ja estan detectades). Des de la OME les famílies poden demanar informació de cara al servei que s'ofereix, i a partir d'aquí poden accedir (en línia, cita telefònica per reserva de places i informació al taulell a la porta d'entrada de la OME).

S'ha produït una nova forma de treballar de forma coordinada amb els diferents serveis i centres de Terrassa dedicats a l'escolarització. El producte resultat és una estratègia de treball que pren per objectiu incloure les NEE com a factor a considerar dins de l'escolarització equilibrada dels alumnes, i per això és indispensable planificar i actuar organitzadament. Es proporcionen per això una sèrie de recursos materials i humans amb l'objectiu de detectar aquest alumnat amb la màxima eficiència i efectivitat possible.

Fan xerrades (a tots els districtes: centres municipals, biblioteques, escoles bressol, entitats i internament) durant el període previ a la preinscripció on s'explica com funcionen les reserves de places d'aquest servei i l'objectiu d'assolir equitat educativa. Informen sobre l'existència d'un nombre concret de places reservades per aquest tipus d'alumnat.

A partir de les dades mostrades per l'anàlisi de resultats del Servei d'inici a l'escolarització de la OME, durant el període escolar 2022-2023, s'ha detectat un total de 250 famílies amb fills/es de I3 a partir de les dades aportades pels Serveis Socials i d'aquestes, s'han dut a terme 110 entrevistes d'informació del procés de preinscripció. D'aquestes famílies entrevistades i l'alumnat ja detectat a partir d'I3 fins a Secundària inclosa, s'ha dut a terme un acompanyament i suport de 113 famílies amb incidències. D'altra banda, s'han detectat 713 famílies a través de matrícula Viva amb indicadors socioeconòmics desfavorits.

Les dades relacionades amb el percentatge d'alumnes detectat amb NEE per zones d'Infantil 3 han evolucionat visiblement. Les dades són organitzades per zones escolars de centres escolars, dividint Terrassa en quatre zones, cadascun d'ell amb centres públics o concertats. Les dades mostrades en percentatges, corresponen al nombre total de famílies detectades amb NEE sobre el nombre total de famílies a Terrassa per cada curs escolar des del 2018 fins a l'actualitat. Es pot observar una millora considerable, les dades són les següents:


- Zona 1:
o Pública: 4,4% el curs 2018-2019 fins a un 31,28% de famílies detectades al curs 2022-2023.
o Concertada: 1% (18-19) fins a 31,28% (22-23).
- Zona 2:
o Pública: 4,02% (18-19) fins a 23,32%% (22-23).
o Concertada: 0,7% (18-19) fins a 15,87% (22-23).
- Zona 3:
o Pública: 13,3% (18-19) fins a 46,8% (22-23).
o Concertada: 2% (18-19) fins a 31,12% (22-23).
- Zona 4:
o Pública: 10,6% (18-19) fins a 44,61% (22-23).
o Concertada: 2% (18-19) fins a 23,99% (22-23).

Externa

La segregació escolar a Catalunya. Informe de progrés sobre el Desplegament del Decret 11/2021

A mesura que van avançant el projecte està més consolidat, els agents formen part més activa de l'objectiu comú que és revertir la segregació escolar i l'educació equilibrada. Tots els centres educatius i entitats entenen cada cop més el projecte. I s'ha facilitat més la participació de les famílies a través de demandes i suggerències. Han facilitat molt l'accés a la informació i a estratègies d'escolarització.

Una estratègia d'acompanyament i informativa molt potent, incorporar una persona experta en aquest procés facilita molt l'escolarització. L'impacte de tenir un referent és molt gran.

Les incidències que es van trobant, hi ha problemes col·laterals que no depenen de les treballadores implicades en el servei. D'altra banda, cal continuar treballant en l'adaptació de les famílies nouvingudes i consensuar un protocol d’acollida.

Elaborar un protocol conjunt per la millora de l’acollida i atenció d’aquest alumnat, per raons d’origen sobretot. Elaborar estratègies per evitar la fugida (marxen del centre en el període de preinscripció), treballar per mantenir la distribució de l’alumnat per zones de forma equitativa (bé col·lectiu).

Creuen que és una pràctica que en l'àmbit qualitatiu i quantitatiu és molt possiblement reproduïble. A altres municipis crida molt l'atenció la presència d'una educadora social com a referent en aquest servei de detecció i acollida. Els recursos emprats són molt escassos i millora exponencialment l'experiència de les famílies i l'alumnat.