El Pla de Xoc contra la Pobresa (PXCP) s'implementa al municipi de Calafell durant el període englobat entre 2020 i 2021, per mitigar els efectes de la crisi produïda per la pandèmia de la COVID-19. El dia d'avui ja va per la seva quarta edició i continua aportant resultats molt positius. El PXCP, es presenta com a recurs per evitar l'exclusió i la cronificació de la pobresa en les famílies del municipi.

L'anàlisi sobre l'allau de demandes de famílies que requerien les accions de benestar social arrel de la pandèmia, defineixen la necessitat d'un dispositiu específic que actués conjuntament amb els professionals de referència de l'àrea. Un recurs que centrés les accions en la persona de manera individualitzada, propera i global, i comptés, tanmateix, amb el feedback constant entre les referents de les diferents àrees (treballadores socials, tècniques del SIAD...). D'aquí sorgeix la proposta inicial de PXCP. El perfil d'usuari nouvingut a les àrees bàsiques en aquest període, mancava d'estratègies bàsiques i transversals per plantejar una reinserció o una reconceptualització de la situació en la qual estava immers arran de la pandèmia. Aquestes evidències extretes de l'anàlisi de les demandes, demostren la feminització de la pobresa i la precarietat social que viuen moltes de les dones usuàries de les àrees bàsiques de Calafell.

Les famílies en situació o risc d'exclusió social que es veuen determinades per una situació econòmica i sociofamiliar precària a causa de la pèrdua d'habitatge, feina, situació pobresa energètica i alimentària, i amb dificultat o incapacitat per a atendre determinades necessitats dels seus fills i filles, i la previsió que en cas que no s'intervingui professionalment aquesta situació empitjori.

Les actuacions derivades del Pla de Xoc estan incloses dins del I Pla Municipal per la Reinserció Social Familiar i contra la Pobresa (2020-2025).

Les accions realitzades des del Pla de Xoc es diferencien entre l'àrea de treball social i l'àrea d'orientació laboral.

Per un costat, amb relació al treball social l'objectiu primordial és evitar la cronificació de les situacions en què es troben les persones, millorant la seva situació social i laboral. Per tal d'evitar-ho, planifiquen activitats que proven d'assolir quatre objectius específics de l'àrea. Del primer, que té a veure amb la promoció social de les persones, aquest últim any s'han fet les següents activitats:

- Caminades: en col·laboració amb la Marxa Nòrdica de Calafell. Es va incentivar aquesta activitat fins que va començar a sorgir orgànicament entre els participants.
- Voluntariat: serveix d'eina per relacionar-se amb altres, interactuar i oferir coneixements per ajudar a altres persones.
- Banc del temps: tot i que aquest últim any 2023 no s'ha pogut fer, és una bona forma de ficar en comú habilitats, coneixements i eines entre les persones que comparteixen situacions similars.

Amb l'objectiu de reduir les desigualtats, la pobresa, l'atur i la precarietat laboral, es duu a terme assessorament per la convalidació de títols, s'incentiva a legalitzar els títols acadèmics o no acadèmics amb la intenció d'elevar la qualitat de vida amb relació al treball. Es fomenta la continuació dels estudis, la inserció laboral postestudis i la realització de cursos del SOC.

D'altra banda, es desenvolupen accions per reduir també les desigualtats educatives o relacionades amb la formació. L'accés a l'educació o processos formatius en aquests casos resulta ser molt dificultós, per motius familiars, de feina o fins i tot desconeixement. És per això que des del Pla de Xoc s'assessora tenint en compte aquests condicionants per la inscripció de les persones als cicles formatius de l'Institut Obert de Catalunya. També han tingut contacte amb l'Institut Andreu Nin (El Vendrell) i l'Institut Camí de Mar de Calafell per negociar modalitats semipresencials que afavoreixin la realització dels estudis a les persones usuàries d'aquest pla.
En l'àrea d'intervenció sobre l'àmbit familiar, s'ha elaborat un conveni de col·laboració amb el GIFES ("Grupo de Investigación en materia de Infancia y Familia") de la Universitat de les Illes Balears, per a la implementació del Programa de Competència Familiar. Aquest programa està dissenyat per a tenir una durada de 14 sessions d'una durada d'entre dues i tres hores per sessió, que s'imparteixen de forma consecutiva. Durant aquest programa els membres de cada família realitzen formacions parentals, en habilitats socials per menors, en habilitats familiars i es fan actuacions de seguiment de casos.

A l'any del 2023 el Pla de Xoc ha col·laborat amb les següents entitats i serveis del municipi:

- Càritas: es deriven persones des del servei del Pla de Xoc perquè rebin formació, recursos materials i altres activitats.
- Farmàcia Safont: ha servit per donar formació de cicle mitjà auxiliar de farmàcia per a una usuària que finalment ha pogut inserir-se laboralment.
- Fundació Camp Joliu: ha ofert activitats d'esport i lleure a tretze joves i infants del municipi, incloent-hi transport i dinars.
- Associació Espanyola Contra el Càncer: ha donat atenció en forma de seguiment i ajut econòmic.
- SIAD: des d'aquest servei municipal es difon i es deriven les usuàries al Pla de Xoc.
- Atenció i seguiment a usuaris en habitatge social: han fet assessorament i seguiment a sis famílies amb les quals s'ha acordat un temps de lloguer social.

Per l'altre costat, dins del marc d'actuació propi de l'orientació laboral, durant l'any 2023 es reporta que s'han atès 170 persones. En aquest context, les accions estan molt encaminades a l'orientació i inserció laboral de les persones, per la qual cosa les accions no s'entenen tant com a activitats sinó com a gestions, seguiments i intervencions de tota mena. Aquestes accions són dirigides, principalment, a fomentar l'autonomia en el procés de cerca, assessorar i adaptar les candidatures professionals, diagnosticar les necessitats i objectius laborals, dotar d'eines transversals i millorar els hàbits laborals bàsics amb l'objectiu final d'aconseguir la inserció laboral dins del mercat reglat. Per tant, des del Pla de Xoc, s'incentiva a les persones difonent recursos, ofertes, notícies, convocatòries i inscrivint-les, donant-los d'alta a les borses de treball de Calafell Ocupació i Feina Activa, acompanyant-les en la realització de cursos de formació professional i assessorant durant tot el procés.

Totes aquestes accions es realitzen a través de tutories que són l'espai de referència on es desenvolupen aquestes assessories. Reporten haver realitzat l'any 2023 un total de 1581 tutories d'orientació, un 7,5% presencials i la resta telemàtiques, ja que s'ha pogut demostrar que és més eficient per la comunicació amb les persones (pot ser constant i continuada) i a més permet atendre un volum més gran de persones. Aquestes tutories estan dissenyades per permetre una cerca de feina més productiva i més eficient. De forma que, en primer lloc, es fa una primera entrevista per explicar el programa i detectar les necessitats de cada persona. Més tard, aquestes han de fer un seguit d'accions que han anat treballant amb l'orientadora, de forma que us produeixi un feedback, i es fomenti la responsabilitat de la persona. Durant aquest procés les persones usuàries entren a formar part de la borsa de treball de l'Ajuntament de Calafell, i se'ls informa del conjunt de cursos i formacions que s'ofereixen des del departament. Per acabar, recalquen que intenten que la comunicació amb les persones es faci via correu electrònic, per tal d'incentivar el llenguatge i eines d'aquest tipus de correu, i s'adeqüin a la realitat del mercat laboral i la digitalització de les eines de recerca de feina.

56.000

Import destinat al Pla de Xoc exclusivament provinent del pressupost Municipal de Calafell del 2023.

Una responsable del Pla, que gestiona i coordina amb els diferents organismes públics i privats, i amb les diferents regidories de l'Ajuntament de Calafell. Organitza, supervisa i avalua el bon desenvolupament del programa i és l'encarregada exclusiva de l'àrea d'habitatge.

Una tècnica que pot ser treballadora social o educadora, que dissenya, executa i avalua les diferents activitats que es desenvolupen. Planifica, elabora i fa un seguiment del programa. Elabora informes, memòries, propostes de millora i documentació necessària per a la gestió del programa. I elabora materials formatius, d'avaluació i suport metodològic.

I una orientadora laboral, que donen suport en el disseny, execució i avaluació de les activitats, i en l'elaboració de materials formatius i suport metodològic. Assessoren i acompanyen a cada persona participant en el procés.

Fan ús de materials de papereria i oficina, materials didàctics, equips informàtics i audiovisuals de l’Ajuntament i altres cedits per entitats afins o amb conveni de col·laboració.

No accepten gent del carrer que es vol apuntar. Tots els casos venen derivats de l'equip d'assistència primària o del SIAD, que són les dues portes principals d'entrada. Interactuen amb les usuàries via telefònica per detectar les necessitats de cada cas, després que els serveis socials proporcionin una breu descripció. Realitzen dues entrevistes amb la treballadora social i l'orientadora social.

Han assolit una xarxa força gran de col·laboracions amb entitats, organitzacions, empreses i grups que formen part d'activitats, del mercat laboral o de qualsevol altra part del procés d'inserció social. Tenen una capacitat molt gran de generar recursos útils per a les persones usuàries precisament gràcies a aquesta xarxa.

Específicament, com a producte resultant, han sorgit les caminades, els voluntariats, el banc del temps (tot i que aquest any no s'ha realitzat és una pràctica habitual), i les tutories d'orientació i assessorament laboral. En l'àrea d'habitatge han produït un conveni amb el GIFES ("Grupo de Investigación en materia de Infancia y Familia") de la Universitat de les Illes Balears, per a la implementació del Programa de Competència Familiar. Fan formacions i seguiment de les persones participants del pla de competència familiar.

En últim lloc, es pot destacar la seva participació en la Fira de l'Ocupació de Calafell 2023, esdeveniment on van produir tallers d'assessorament, informació i difusió a l'interior de l'espai i que va tenir un impacte extern al funcionament quotidià del programa.

El seu principal producte són totes les persones ateses i orientades a través de totes les accions dutes a terme. En números generals, l'any 2023 han pogut derivar un total de 126 persones noves al programa. Des de l'àrea de Treball Social, s'han portat a cap 240 altes i 466 atencions, i des de l'àrea d'Orientació Laboral han atès un total de 170 persones que estaven d'alta al programa i derivades de l'àrea de Treball Social s'han realitzat un total de 1581 atencions d'orientació.

La difusió del programa es realitza per e-mail. Calculen que han enviat un total de 2.139 mails de difusió enviats. Tenen constància que la informació també arriba de forma informal per un grup de difusió a WhatsApp.

En total reporten haver derivat des de Benestar Social i altres serveis com el Departament de Treball, SIAD, Serveis Base, etc., un total de 126 persones noves al Pla de Xoc des de gener fins a desembre de 2023. D'altra banda, en l'àrea de Treball Social s'han realitzat 240 altes i 466 atencions durant l'any. En l'àrea d'Orientació Laboral, s'han atès 170 persones que estaven d'alta derivades de l'àrea de Treball Social, sumant 1581 atencions totals d'orientació.

Pel que fa a inserció laboral, durant aquesta edició comptabilitzen un total de 45 persones que han comunicat que han trobat feina amb contractació dins del mercat reglat. Aquesta dada representa un 26,47% de les persones derivades a l'àrea d'orientació laboral. Però, tot i això, afirmen no saber el nombre real de persones inserides al mercat laboral, ja que moltes d'elles no notifiquen la seva inserció. Aquesta situació resulta ser molt problemàtica, ja que algunes persones usuàries es desvinculen automàticament en el moment en què s'insereixen al mercat laboral.

Interna

Han aconseguit que la gent vulgui estar en aquest tipus d'acció. En començar just després de la pandèmia, resultava molt angoixant la situació socioeconòmica. El principal assoliment del Pla ha sigut identificar els nivells de pobresa que existeixen al municipi per joves que els seus participen en el pla de competència familiar. En conclusió, ha generat molta voluntat de participar en els dos projectes.

Creuen que el més important que té aquesta acció no fa assistència social, sinó que fa intervenció social. Tenen la sort de poder intervenir en la gent sense haver de passar per tots els tràmits burocràtics propis dels serveis assistencials.

A més, és una inversió molt rendible, ja que totes les persones que són reintegrades laboralment i socialment, deixen de necessitar aquest tipus de serveis municipals i, per tant, poden destinar-se la resta de recursos a altres serveis.

El gran volum de derivacions ha provocat que la metodologia de participació sigui diferent, fet que fa que dificulti l'accés a certs perfils de potencials persones usuàries. D'altra banda, la dificultat que es presenta en la comunicació entre persones usuàries i el servei del Pla de Xoc, a vegades dificulta el procés i seguiment, per la qual cosa genera la necessitat de pensar en metodologies que calin més en les persones.

Proposen millorar implementant de forma efectiva el Pla de Competències Familiars, disposant de més recursos i espais pel Pla de Xoc, diversificant la xarxa d’entitats i recursos, i ampliant els horaris d’atenció de les tècniques que treballen al pla.

La matèria primera que es necessita per replicar la pràctica és molt bàsica. De fet, es pensa que en l'àmbit comarcal també es pot fer. Els consells comarcals tenen la competència dels municipis més petits, i per tant podrien crear un pla transversal que unifiques tots els recursos de tots els municipis en els quals tenen competències.