Es van començar fent petits tallers de curta durada de sensibilització i conscienciació sobre igualtat de gènere amb perspectiva feminista als centres educatius, des dels departaments de Joventut i Igualtat de l'Ajuntament de Reus, però s’observava que aquests no tenien gaire impacte. És llavors quan van proposar un canvi d'estratègia per aconseguir resultats més interessants. Es van plantejar llavors, treballar a més llarga durada, formar a joves motivats en el tema de la lluita contra les violències masclistes i contra les discriminacions LGTBI-fòbiques, perquè fossin ells els que duguessin a terme accions per als seus iguals i poguessin actuar davant els seus companys i companyes.

En aquell moment els departaments van tenir la iniciativa de fer una escapada un cap de setmana a finals de novembre amb els joves com a punt de partida del projecte.
La sortida formativa del cap de setmana és l’inici del projecte que dura un curs escolar. En aquesta primera trobada és realitzen diferents dinàmiques formatives sobre temes d’igualtat i prevenció de violències masclistes i LGTBI-fòbiques i serveix també per crear vincle i grup entre els i les joves que hi participen. Després del cap de setmana ens trobem amb els joves mensualment una tarda fora de l’horari lectiu per planificar accions col·lectives a desenvolupar als centres educatius, així com per ampliar o aprofundir mitjançant tallers de formació aquells temes relacionats amb els gèneres que susciten més interès.

El projecte es fa anualment des de fa 9 anys i es continua implementant el dia d'avui. Aquest va començar el curs escolar 2014-2015, amb la intenció de formar joves per prevenir la violència masclista en les primeres relacions de parella. Així com per prevenir també la LGTBI-fòbia. La motivació principal de la pràctica va sorgir en la idea que la transmissió d'aquests missatges es troba millor valorat si prové d'iguals (en el cas dels referents d'igualtat) que sí que prové de persones adultes desconegudes en tallers. A més, la idea es basava en no només realitzar una sèrie de tallers en els instituts, sinó anar més enllà i iniciar un projecte sòlid conjunt entre el Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) i el Casal de Joves del municipi perquè sigui més transversal.

Població: joves voluntaris de 4t d’ESO i alumnat majoritari dels instituts públics de la ciutat de Reus.

Territori: Ciutat de Reus.

El projecte forma part dels punts inclosos en els Plans municipals d'Igualtat, Joventut i Ciutat que fan referència a aquest projecte i aquest tipus d'intervencions en matèria d'igualtat i joventut.

Es realitza conjuntament entre el departament de Joventut i el de polítiques per a la igualtat de l'Ajuntament, amb la presència dels centres escolars com a espai central on es desenvolupa la pràctica. Projecte conjunt entre el Casal de Joves i el Casal de Dones (Servei d'Informació i Atenció a les Dones -SIAD i el Punt d’Atenció a la diversitat sexual i de Gèneres -SAI) i del municipi Punt jove d’atenció a les sexualitats (PJAS).

El projecte té dos vessant principals que el conformen. D'una banda, la formació de grups de joves representants per cada centre educatiu, l'objectiu és que es converteixin en agents de prevenció de la violència masclista i s'incorporin a l'equip de prevenció de la violència de gènere de cada centre. Això serveix per identificar desigualtats de gènere, senyals de sexisme i indicadors de violència al seu centre, incorporar-se com un agent més a l'equip del centre que treballa aquests temes i dissenyar petites accions al centre de sensibilització per als seus iguals. D'altra banda, la imatge i actuació del professorat i la resta de la comunitat educativa del centre és molt important per crear una xarxa de centres de secundària que treballin per la igualtat i es converteixin en referents d'igualtat. A través del professorat es fa un treball d'observació acurat del centre, per identificar de quina manera s'aborda la problemàtica i per poder sensibilitzar en aquesta, començant a treballar aspectes que anteriorment no es consideraven.

De forma progressiva, el projecte s'inicia presentant-se als centres de secundària de la ciutat que s'encarreguen d'escollir els joves voluntaris de quart de l'ESO, els quals formen part important del desenvolupament del projecte. La primera acció cap al grup de joves, és la formació durant un cap de setmana al mes de novembre, que és quan es cohesiona el grup i es treballen els conceptes bàsics sobre desigualtats, discriminacions i els grups que les pateixen (LGBTIQ+). Durant aquests dies, es consensua el calendari i es planifiquen les reunions mensuals amb l'equip de referents (professorat) i les tècniques que lideren el projecte fora de l'horari lectiu escolar. Aquestes reunions serveixen per fer un seguiment amb l'equip docent de cada centre amb la finalitat de sumar esforços i oferir recursos als referents. La formació finalitza aquell mateix cap de setmana i es posa en pràctica per primer cop el dia 25 de novembre, el dia de l'eliminació de la violència contra les dones, a través d'una reivindicació que té lloc en tots els instituts participants.

Un cop iniciat el projecte al conjunt d'entitats educatives, es posen en marxa les següents actuacions:

1) En la cerca de l'equip jove, els referents d'igualtat són l'equip directiu o la professora referent de cada centre escolar que es compromet per anar a buscar-los.

2) Posar a disposició dels instituts una guia de recursos, per identificar què fan i poder promoure amb el professorat més actuacions amb perspectiva de gènere. Així, crear una xarxa de centres de secundària que treballin per la igualtat i es converteixin en referents en igualtat. La guia consta de diversos apartats per a la reflexió i on el professorat ha d'emplenar les preguntes que es formulen sobre allò que es duu a terme al seu centre i que dona l'opció, amb material alternatiu a poder elaborar més continguts o reflexionar en l'àmbit de centre.

3) A principis de novembre fan una escapada durant un cap de setmana. Durant aquests dies realitzen una formació intensiva de joves en temes d'igualtat, prevenció de violències masclistes i LGTBIQ+fòbiques durant un cap de setmana a l'inici del projecte.

4) Assistència a les reunions periòdiques, d'acció i seguiment del projecte, al Casal de Joves o al Casal de les Dones, fora de l'horari lectiu. Serveixen per acabar de complementar la formació, per acabar de planificar les reivindicacions. Els joves també escullen una acció final que se sol presentar al final del període escolar.

5) Durant aquestes reunions periòdiques es dissenya, s'executa i avalua d'accions pels dies 25 de novembre (Dia Internacional per l'eliminació de les violències masclistes), 8 de març (Dia Internacional de les Dones) i el 17 de maig (Dia Internacional contra l'Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia). Els referents d'igualtat emprenen campanyes i reivindicacions tant als centres educatius participants com de forma coordinada amb l'Ajuntament.

6) Acte final proposat pels joves on desenvolupen una activitat o acció de sensibilització sobre les temàtiques abordades. Els instituts responen el qüestionari i fan una autodiagnosi de temes d'igualtat per tal de guanyar el "Segell d'igualtat".

7) Tornada de la Guia de recursos emplenada o entrevista semiestructurada (qüestionari: reconèixer la feina que estan fent) amb el professorat referent de cada centre on es pregunta per ítems i accions del centre a favor de la igualtat i en contra de l'odi; amb les corresponents reflexions i valoració posterior.

8) Lliurament dels "Segells d'igualtat" a aquells centres que han participat de totes les accions del projecte amb un acte on també es presenten "Bones Pràctiques".

1.500

Costos anuals desglossats:

- Estada de formació a l'alberg- 900€.
- Bus fins l'alberg- 350€.
- Material per les diferents accions - 250€.

Les treballadores del Departament d'Igualtat i Joventut són les que lideren el projecte a nivell general. Després, per a que aquest funcioni com s'espera, ha de comptar amb la iniciativa del professorat dels instituts, els quals seleccionen els alumnes que es converteixen en Referents d'Igualtat.

Utilitzen WhatsApp i Instagram, a través dels quals creen grups, i formen xarxes de participació i difusió no formals on els diferents actors participants interactuen.

Quant a la participació directa de la població destinatària, aquesta hi participa voluntàriament a través del professorat dels Instituts que actuen d'intermediaris entre els Referents d'Igualtat i les coordinadores del projecte.

En un altre nivell de participació, es troben els Instituts, els quals participen en la Xarxa de Centres per la Igualtat, el que suposa incorporar una mirada feminista i perspectiva de gènere en el desenvolupament quotidià de les seves tasques educatives. La participació en el projecte per part dels Instituts suposa fer un seguiment i avaluació de la incorporació d'aquesta perspectiva en la seva pràctica habitual.

Han generat material audiovisual informatiu i documental. I el que més recalquen, haver generat una massa crítica de joves compromesa amb la igualtat. Expliquen que cada any formen aproximadament entre 12 i 13 joves que posteriorment al projecte es converteixen en persones involucrades en l'activisme i moltes de les persones acaben formant part de moviments similars en defensa de la igualtat. L'últim any s'han realitzat activitats per commemorar el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones (25 de novembre); el dia Internacional de les Dones (8 de Març) i el Dia Internacional contra la LGTBIfòbia (17 de maig).

Al final de cada una de les nou edicions, s'emplena la guia de recursos que serveix per reflexar l'experiència de cada centre amb el projecte i les accions realitzades.

Han presentat el projecte a la xarxa de SIADS, en alguna jornada de joventut com a bona pràctica, i a cada ciutat que fan accions sobre moviments per la igualtat presenten el projecte. A xarxes i premsa de l'Ajuntament també es difon.

Les bones pràctiques que fan de forma anual es publiquen a la pàgina web de l'Ajuntament de Reus.

Les treballadores del projecte expliquen que "la gent acaba posant nom a coses que passen al seu voltant" quan pensen en totes les edicions passades. Asseguren que el jovent acaba adquirint una visió crítica del seu entorn i genera canvis ens els seu hàbits de vida i aficions. Participar en el projecte, els hi ha proporcionat una mentalitat que els allibera en molts casos, per expressar-se de qualsevol forma.

L'impacte en l'àmbit escolar ha sigut una evolució, a través del qüestionari (Guia de Recursos), veure com es porten a terme les accions i com ha anat calant el missatge, sobretot en el professorat. Altres actuacions també han marcat, però hi ha hagut un canvi de mentalitat en les persones. Els instituts han començat a proposar iniciatives, jornades, esdeveniments sobre aquestes temàtiques.

El treball intensiu fent amb grups de joves acaba sent un altaveu cap a altres joves mitjançant les seves actituds, mirada, comportament, accions..., a través d'una comunicació d'igual a igual.

És un projecte de llarga durada, que ha anat introduint millores al llarg del temps. Els centres tenen una molt bona percepció de la iniciativa. Com a punt a fort, és destacable la formació i presència durant el projecte dels Referents d'Igualtat, que són joves que utilitzen el mateix llenguatge i poden generar més empatia en la resta de l'alumnat. Això genera complicitat entre els joves, que han aplicat el que han après en els diferents àmbits de la seva vida.

Tot i que el projecte és de llarga durada, al final es troben amb poc temps per assolir objectius que són massa ambiciosos en proporció. A banda d'això, també es troben amb la situació d'una densitat desigual d'homes i dones voluntàries, acollint habitualment a més dones que homes. També creuen que són poc transversals estructural i socialment.

Aconseguir una projecció transversal en el conjunt del municipi i incorporar el bon ús de les noves tecnologies en la feina.

Redactar documentació sobre resultats, impacte i avaluació. Treure conclusions i veure on poden dedicar més recursos, difondre més el projecte a la ciutat, etc.

Una acció interessant que es desenvolupa com a procés de tancament del projecte, és l'atorgament del "segell d'igualtat", que es dona als centres que han participat en el projecte i que posteriorment han de presentar la seva experiència a la resta de centres. Aquesta iniciativa pot ser fàcilment difosa a altres municipis que rebin la iniciativa de forma més atractiva i vulguin adaptar-la als seus centres. A més, els recursos que utilitzen són molt bàsics, només requereixen una bona planificació.

Asseguren ser un projecte molt factible de replicar. De fet, tenen constància que a Montblanc s'està portant a terme un projecte molt semblant amb alumnes de tercer de l'ESO (on l'equivalent dels referents d'igualtat seria l'anomenat "grup lila"). La idea que desenvolupen és la mateixa, formar a joves, però amb una metodologia diferent adaptada a la seva realitat social.