Àmbit /
Salut pública
Salut pública
Joventut
Guardar 
Compartir
Taller Fake News
Aprenem a descobrir les informacions falses
Aprenem a descobrir les informacions falses
La intel·ligència artificial facilita la generació i manipulació d’imatges de gran realisme, i fa que les notícies falses arribin a un gran nombre de persones, especialment a joves usuaris de xarxes socials. Amb l’objectiu de fomentar el pensament crític en una edat primerenca, abans de l’accés massiu a aquestes xarxes, s’han organitzat tallers a les escoles per als alumnes de cicle superior de primària i primer cicle de l’ESO. L’activitat consisteix en un taller participatiu i dinàmic a l’aula en què els joves adopten el rol de periodistes per aprendre a verificar la informació mitjançant el mètode PANTERA del llibre Fake Over de Nerea Carrillo i Albert Montt, en què cada lletra és un aspecte clau per combatre les notícies falses: procedència, autoria, novetat, to, evidències, rèplica i amplitud. Després de la prova pilot durant el curs 2023-2024, s’han dut a terme 27 tallers durant el 2024-2025 amb prop de 600 participants. Els tallers continuaran el 2025-2026. Els resultats evidencien que els joves han après a identificar informacions falses i han desenvolupat un pensament crític que els permet no deixar-se influir per continguts enganyosos o discursos d’odi. Això es tradueix en una actitud més responsable que evita contribuir a la seva difusió.
Àmbit:
Salut pública
Subàmbit:
Joventut
Data d'inici:
15/09/2023
Data de finalització:
Indefinida
Província:
Barcelona
Municipi:
Montcada i Reixac
Nombre d'habitants:
34689
Nombre de visites:
442
Valoració:
Pràctica Significativa
Més informació
Descripció de la pràctica
Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
En els darrers anys, s’ha produït un canvi significatiu en la manera com les persones accedeixen a la informació. Cada vegada són més les persones que recorren a Internet com a principal font informativa, deixant en segon pla la premsa escrita tradicional. Aquest fenomen ha anat acompanyat de l’aparició i proliferació de les anomenades fake news o notícies falses. Donat el recent desenvolupament de tecnologies com la intel·ligència artificial, que permet generar i manipular imatges, vídeos i àudios amb gran realisme, aquestes arriben a més gent.
Aquest tipus de contingut, sovint fals, inexacte o enganyós, es difon intencionadament amb la voluntat de desinformar i causar perjudici a persones o col·lectius. Els i les joves són els que més reben aquestes informacions, perquè tenen accés i utilitzen diverses plataformes digitals. Davant d’aquest context, es fa imprescindible dotar el jovent d’eines i competències que els permetin desenvolupar un esperit crític i la capacitat de verificar la informació que consumeixen. Aprendre a contrastar fonts, identificar continguts dubtosos i analitzar amb criteri les informacions rebudes és clau per garantir una ciutadania ben informada i resilient davant la desinformació.
Aquest tipus de contingut, sovint fals, inexacte o enganyós, es difon intencionadament amb la voluntat de desinformar i causar perjudici a persones o col·lectius. Els i les joves són els que més reben aquestes informacions, perquè tenen accés i utilitzen diverses plataformes digitals. Davant d’aquest context, es fa imprescindible dotar el jovent d’eines i competències que els permetin desenvolupar un esperit crític i la capacitat de verificar la informació que consumeixen. Aprendre a contrastar fonts, identificar continguts dubtosos i analitzar amb criteri les informacions rebudes és clau per garantir una ciutadania ben informada i resilient davant la desinformació.
Objectius de la pràctica
General:
- Fomentar el desenvolupament del pensament crític
Específic:
- Sensibilitzar sobre els principals riscos de l’ús de pantalles
- Treballar què són les Fake News a partir d’activitats vivencials
- Reflexionar sobre la rapidesa i l’impacte de les notícies falses
- Dotar pautes per poder saber si estem davant d’una Fake New
Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
Alumnes de Cicle Superior de Primària (5è i 6è) i de Primer Cicle de l’ESO (1r i 2n) de Montcada i Reixac
Vinculació amb altres programes o actuacions
Aquest projecte s’emmarca dins del Pla de Promoció de la Salut per a infants i joves de l’Àrea de Prevenció de Serveis Socials. Aquest pla aborda diverses temàtiques relacionades amb la salut, amb un èmfasi especial en drogues i pantalles. En aquest context, el Punt d’Assessorament en Salut (PASSA) ofereix assessorament i informació a famílies, infants i joves, i també organitza tallers educatius adreçats a centres educatius. Es proposen itineraris formatius que aborden qüestions que es considera que els joves haurien d’haver treballat al llarg del seu recorregut educatiu. Dins d’aquests itineraris, s’inclouen diversos tallers, entre els quals es troba el de fake news.
Implementació
Fases i principals línies d'actuació
L’activitat consisteix en un taller participatiu i dinàmic a l’aula gestionat pel PASSA per debatre, reflexionar i conèixer diferents aspectes amb relació a les Fake News. El taller és un joc en el qual els joves es posen a la pell de periodistes i han d'esbrinar quins són els mètodes per poder verificar la informació que rebem. L'activitat té dues versions, una més senzilla i una més complexa, segons l'edat del grup i té una durada aproximada d’una hora.
L’alumnat se separa per grups i cada grup ha d’esbrinar quin és un dels set mètodes que serveixen per poder verificar la informació. A cada grup es reparteix un dels set sobre, on hi ha un enigma o bé un petit joc que han de resoldre en equip. Un cop resolt se’ls hi dona una lletra, amb les set lletres es forma un acrònim: PANTERA. Basat en el mètode PANTERA del llibre Fake Over de Nerea Carrillo i Albert Montt, cada lletra és una qüestió que s’ha de tenir en compte per poder verificar una informació: P de procedència, A d’autoria, N de novetat, T de to, E d’evidències, R de rèplica i A d’àmplia. Al final de cada sessió, es proporciona un qüestionari d’avaluació a tots els alumnes.
L’alumnat se separa per grups i cada grup ha d’esbrinar quin és un dels set mètodes que serveixen per poder verificar la informació. A cada grup es reparteix un dels set sobre, on hi ha un enigma o bé un petit joc que han de resoldre en equip. Un cop resolt se’ls hi dona una lletra, amb les set lletres es forma un acrònim: PANTERA. Basat en el mètode PANTERA del llibre Fake Over de Nerea Carrillo i Albert Montt, cada lletra és una qüestió que s’ha de tenir en compte per poder verificar una informació: P de procedència, A d’autoria, N de novetat, T de to, E d’evidències, R de rèplica i A d’àmplia. Al final de cada sessió, es proporciona un qüestionari d’avaluació a tots els alumnes.
Actors que hi han intervingut
| Nom | Tipus | Fase en la qual intervé | Tipus d'intervenció | |||
Punt d’Assessorament en Salut |
Administració local |
Totes |
Totes |
|||
Recursos econòmics
Total euros per període
-
Recursos humans
1 tècnica del Pla Local de Promoció a la Salut (mitja jornada)
2 tècnics del Pla Educatiu de Ciutat (1 a jornada completa i 1 a 22h setmanals)
2 tècnics del Pla Educatiu de Ciutat (1 a jornada completa i 1 a 22h setmanals)
Resultats
Descripció dels productes assolits
Els tallers sobre Fake News es van posar en marxa per primera vegada durant el curs escolar 2023-2024 com a prova pilot. A partir d’aquesta experiència inicial, s’ha consolidat la seva implementació al llarg del curs 2024-2025, període en què s’han realitzat un total de 27 tallers amb la participació d’aproximadament 600 alumnes. D’aquests, 11 tallers s’han dut a terme en aules de primària i 16 en aules de secundària.
Per tal de valorar l’impacte dels tallers, s’ha recollit l’opinió de 123 participants mitjançant una enquesta de satisfacció amb una escala de puntuació de l’1 al 5. Els resultats obtinguts han estat els següents:
3,96 – Has après continguts nous?
3,93 – Has conegut punts de vista diferents del teu?
4,23 – T'han resultat interessants les activitats fetes durant la sessió?
4,05 – Has après continguts útils?
4,35 – T'ha agradat la metodologia de treball?
4,64 – Valoració de la persona que ha impartit la sessió.
4,20 – Valoració de la implicació del teu grup.
4,24 – T’has sentit escoltat?
4,25 – Has participat com haguessis volgut?
Els resultats posen de manifest una valoració globalment molt positiva del taller, especialment pel que fa a l’enfocament metodològic, la participació activa i la qualitat de la dinamització de les sessions. Davant la bona acollida i els resultats obtinguts, els tallers de fake news continuaran durant el curs 2025-2026.
Per tal de valorar l’impacte dels tallers, s’ha recollit l’opinió de 123 participants mitjançant una enquesta de satisfacció amb una escala de puntuació de l’1 al 5. Els resultats obtinguts han estat els següents:
3,96 – Has après continguts nous?
3,93 – Has conegut punts de vista diferents del teu?
4,23 – T'han resultat interessants les activitats fetes durant la sessió?
4,05 – Has après continguts útils?
4,35 – T'ha agradat la metodologia de treball?
4,64 – Valoració de la persona que ha impartit la sessió.
4,20 – Valoració de la implicació del teu grup.
4,24 – T’has sentit escoltat?
4,25 – Has participat com haguessis volgut?
Els resultats posen de manifest una valoració globalment molt positiva del taller, especialment pel que fa a l’enfocament metodològic, la participació activa i la qualitat de la dinamització de les sessions. Davant la bona acollida i els resultats obtinguts, els tallers de fake news continuaran durant el curs 2025-2026.
Documentació produïda (informes, memòries, projectes, material de difusió...)
| Nom | Tipus | Data | Disponibilitat | Documentació adjunta | ||||
| Taller Fake News | Projecte | Indefinida | Sí disponible | Taller fake news.pdf |
||||
Difusió de la pràctica
El taller forma part del catàleg d’activitats adreçades als centres educatius, disponible per a tot el professorat.
Impacte
El desenvolupament del taller ha tingut un impacte notable en diversos àmbits clau per al benestar i la formació del jovent en l’entorn digital actual. En primer lloc, ha contribuït de manera significativa a l’empoderament dels i les joves davant la desinformació. Han après a identificar informacions falses o manipulades i a desenvolupar un pensament crític que els permet no deixar-se influir per continguts enganyosos o discursos d’odi. Això es tradueix en una major capacitat per detectar la desinformació i, alhora, en una actitud més responsable que evita contribuir a la seva difusió.
Un altre dels aspectes centrals ha estat la gestió emocional. En tractar temàtiques com el bullying digital o l’impacte psicològic de les fake news, s’han treballat estratègies per afrontar situacions adverses que poden sorgir a les xarxes socials.
Finalment, el taller ha afavorit la participació activa i el diàleg entre els participants. Mitjançant espais de debat i intercanvi d’idees, s’ha fomentat la capacitat d’escoltar i respectar opinions diverses, promovent així la tolerància i una actitud constructiva davant els reptes de l’era digital.
Un altre dels aspectes centrals ha estat la gestió emocional. En tractar temàtiques com el bullying digital o l’impacte psicològic de les fake news, s’han treballat estratègies per afrontar situacions adverses que poden sorgir a les xarxes socials.
Finalment, el taller ha afavorit la participació activa i el diàleg entre els participants. Mitjançant espais de debat i intercanvi d’idees, s’ha fomentat la capacitat d’escoltar i respectar opinions diverses, promovent així la tolerància i una actitud constructiva davant els reptes de l’era digital.
Avaluació
Tipus
Interna
Ens
Ajuntament de Montcada i Reixac
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
A través d’activitats dinàmiques com enigmes, debats i jocs de rol, el taller fomenta un aprenentatge actiu que va més enllà de la transmissió teòrica de coneixements. Es treballen conceptes actuals com les fake news, deepfakes i bots, utilitzant recursos interactius i plataformes de verificació, apropant la realitat digital a l’alumnat. No només s’informa, sinó que es dota d’eines perquè els participants puguin identificar i combatre la desinformació de manera autònoma.
Punts forts de la pràctica
No es limita a explicar què són les fake news, sinó que introdueix el mètode PANTERA com a eina perquè els i les joves puguin detectar-les.
Dona nom a determinades pràctiques digitals, com ara el concepte de bot, facilitant així la seva identificació en situacions reals.
Inclou una intervenció primerenca en alumnes de primària, amb l’objectiu de treballar la desinformació abans de l’accés massiu a les xarxes socials.
Els materials del taller es revisen i milloren anualment a partir de l’experiència i les valoracions.
Dona nom a determinades pràctiques digitals, com ara el concepte de bot, facilitant així la seva identificació en situacions reals.
Inclou una intervenció primerenca en alumnes de primària, amb l’objectiu de treballar la desinformació abans de l’accés massiu a les xarxes socials.
Els materials del taller es revisen i milloren anualment a partir de l’experiència i les valoracions.
Punts dèbils de la pràctica
La durada del taller és de només una hora, fet que limita els continguts que es poden treballar.
Propostes de millora de la pràctica
Reforçar l’aspecte de debat dins del taller per fomentar l’intercanvi d’opinions entre els alumnes.
Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats
Donada la seva duració i fàcil implementació, els tallers són reproduïbles en altres municipis que vulguin abordar la temàtica de les fake news en l’àmbit educatiu.
Proposa una bona pràctica
Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona pràctica.