Tipus
Interna
Ens
Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
Durant la prova pilot, s’ha ofert la possibilitat d’accedir a l’experiència de la realitat virtual a persones gran amb manca de coneixements digitals o desinteressats per les noves tecnologies.
La pràctica s’ha demostrat vàlida per estimular la memòria i les emocions i, a partir d’aquí, afavorir la xarxa relacional.
També s’ha constatat una disminució de la sensació de soledat.
Punts forts de la pràctica
Les ulleres de realitat virtual són una tecnologia fàcil d’utilitzar, fins i tot per a persones sense coneixements digitals previs o amb poc interès pel món digital.
Aquesta experiència facilita l’apropament de la gent gran a l’ús de dispositius que habitualment no tenen al seu abast, i alhora té un impacte molt positiu en l’estimulació emocional i dels records.
Fomenta converses sobre temes que, d’altra manera, serien difícils de tractar: records familiars o experiències que haurien volgut viure però que encara no han pogut dur a terme.
Punts dèbils de la pràctica
El material és limitat (10 ulleres), fet que fa que s’hagi de compaginar l’ús que se’n fa entre els diversos projectes.
Propostes de millora de la pràctica
En aquesta prova pilot, l’experiència adquirida ha posat de manifest la necessitat d’adaptar els visionaments al perfil del públic destinatari. Per exemple, els continguts de caràcter cultural requereixen una explicació i un nivell d’atenció que no totes les persones usuàries poden mantenir. En canvi, les persones amb mobilitat reduïda que visualitzen els continguts des del domicili solen valorar més positivament els vídeos de temàtica natural, especialment aquells amb paisatges i imatges relacionades amb l’aigua. En qualsevol cas, és fonamental adequar els visionaments a les característiques del públic per tal de generar les converses i les sensacions desitjades.
Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats
Aquesta pràctica dona a conèixer les possibilitats d’utilitzar les ulleres de realitat virtual amb finalitats socials i, per tant, es pot replicar en altres municipis i entitats que desenvolupin activitats amb gent gran i disposin dels recursos per fer-ho o, fins i tot, adaptar-la en altres contextos socials amb persones amb mobilitat reduïda.