La planificació de les línees a desenvolupar pels mercats sorgeixen a partir de les sinergies establertes entre les juntes de concessionaris dels mercats municipals i l'administració municipal, i de l'anàlisi estratègic de la situació actual dels mercats de la ciutat.
La incorporació de centres comercials i grans superfícies en les àrees locals fa que la competència entre aquests i el petit comerç de proximitat sigui molt forta. D'aquí en surt bastant perjudicat el petit comerç. Per poder competir, aquest ha de generar estratègies que el permetin satisfer i estar a l'alçada de les noves demandes, per tal d'adaptar-se. Per altra banda, en un context d'evolució del tipus de consumidor, els mercats han d'inventar de nou alternatives d'atracció de compra i han de buscar com generar nous punts d'interès pel consumidor.

Els beneficiaris d'aquesta activitat són els usuaris dels 8 mercats municipals de la ciutat de l'Hospitalet de LLobregat i els concessionaris.

Aquesta acció està molt vinculada amb la “Compra Servei”, que es desenvolupa en el Mercat Municipal de Santa Eulàlia. La pancarta que acompanya l'acció de “Al mercat, cuina” porta el logotip de “Compra Servei” i durant les demostracions es parla d'aquest servei perquè es de l'Ajuntament es pretén arribar a implantar a la resta de mercats de la ciutat. “Compra Servei” és una prestació de compra per telèfon i/o Internet amb el posterior repartiment a domicili. A més del valor propi d'aquest servei, té el plus afegit que és un servei efectuat per l'Associació de Suport al Disminuït Psíquic Mare de Deu de Bellvitge- Tallers Bellvitge, amb el que s'aconsegueix, també, donar compliment a uns dels objectius del pla de dinamització: la integració social. “Compra Servei” compta amb el suport de l'Ajuntament de l'Hospitalet i de la Diputació de Barcelona.

Aquesta pràctica és una demostració de cuina “en viu” als 8 mercats municipals de la ciutat, realitzada a l'entorn de la “Setmana dels Mercats”. Es porten a terme tallers de cuina i degustació per part del Centre de Formació d'Hostaleria de l'Àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament. La durada de l'experiència és d'un mes i cada mercat té assignats dos dies, excepte el mercat de Collblanc que en disposa de quatre.

Aquest any les receptes giren entorn de la “Cuina de Tardor” .

Mentre el cuiner elabora els plats, una animadora comenta el que ell va fent al mateix temps que li pregunta com i perquè fa els menús, aprofitant la situació per fer explicacions pedagògiques.

Amb aquesta acció es pretén assolir tots els objectius de Pla de Dinamització dels mercats de L'Hospitalet donat que, a més, promociona el servei a domicili. Això no només és un valor afegit al fet de comprar, sinó que com que aquest servei el porten a terme els “Tallers Bellvitge” – centre de disminuïts - dóna resposta a una de les màximes del Pla: la integració social.

Per altra banda, aprofiten a fer pràctiques tant els estudiants de cuina com els del taller de comerç que participen en les degustacions que reparteixen per tot el mercat, explicant alhora en què consisteix l'acció.

20.000 euros

El període de finançament és del 06 d'octubre de 2009 a 30 d'octubre de 2009.

- Cuiner.
- Ajudant de Cuiner.
- Animadora. Comenta tot el que fa el cuiner, preguntant com i perquè fa els menús. Aprofita la situació per fer explicacions pedagògiques i per divulgar els avantatges de “Compra Servei”.
- Cap de la Secció de Mercats. Gestiona i organitza.
- AODL de Mercats. Gestiona, organitza i controla el desenvolupament de l'acció.
- Gerent del Pla de dinamització. Gestiona i organitza.
- Estudiants del Taller de Comerç. Reparteixen les degustacions per tot el mercat i expliquen en què consisteix el plat que ofereixen. Fan pràctiques de relacions amb els clients dels mercats.

Estris propis de cuina del Centre de Formació d'Hostaleria de l'Àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de l'Hospitalet.

Publicitat en els mitjans de comunicació de la Ciutat.

S'elabora un cartell de difusió de l'activitat i fitxes amb les receptes de tardor que es fan a les demostracions i als tallers de cuina.

L'objectiu d'aplicar polítiques de valor afegit a l'acte de comprar i potenciar els coneixements dels professionals per tal que es puguin posicionar en condicions de competitivitat, s'ha concretat en la creació d'un nou projecte anomenat "Portal web dels Mercats de l'Hospitalet".

A la web municipal.

Aquest Pla de dinamització dels mercats ha rebut, de la Conselleria de Comerç de la Generalitat de Catalunya, el reconeixement a la iniciativa comercial més innovadora de l'any.
Els mercats, de manera conjunta, han volgut presentar-se de nou als ajuts de les diferents convocatòries de les administracions.

Durant l'any en funcionament, pel que fa el Pla de dinamització dels mercats de l'Hospitalet, els resultats han estat positius. Els concessionaris i els clients dels mercats es mostren contents i participatius i els mercats municipals de la ciutat es reactiven.

Externa

Agrupació de Comerciants Concessionaris dels Mercats de l'Hospitalet

La comissió, que es va ocupar de revisar i avaluar les actuacions, és la que acabarà proposant si té sentit continuar i repetir o no una actuació. Es designa un representant, com a mínim, de la junta i altres concessionaris, per tal de formar una comissió per mercat, de seguiment i avaluació de les accions. Aquest representant es reuneix amb els d‘altres mercats per posar en comú els resultats que es valoren amb l'objectiu de l'acció i els objectius del pla, i amb la valoració econòmica. Un cop està fet l'informe, es presenta a l'equip directiu.
Els resultats esperats i els impactes a assolir responen a criteris quantitatius i qualitatius. La durada del Pla i el seu caràcter, permet l'anàlisi dels processos que es generen (com pot ser l'augment de les capacitats o la participació). Els impactes de tipus quantitatiu fan referència al nombre de beneficiaris de les actuacions. L'eficàcia de l'acció ve donada per la seva capacitat per assolir els objectius generals del pla.
El sistema continuat de seguiment i avaluació permet comprovar, durant tot el procés, el grau de compliment dels indicadors fixats i analitzar els possibles desviaments, establint les mesures més adients per corregir-los. Els indicadors són:
- Pertinença: l'acció és coherent i respon als objectius previstos.
- Eficàcia: les activitats realitzades i els recursos utilitzats asseguren l'assoliment dels resultats esperats.
- Eficiència: la relació entre els costos i els resultats és eficient, és a dir, es fa un bon ús dels recursos invertits.
- Impacte: l'acció contribueix de forma significativa als objectius
- Sostenibilitat: l'acció genera multiplicitat, és a dir, més activitats lligades per tal de poder mantenir-se en el temps.
- Igualtat entre els associats i entre els participants: les actuacions afavoreixen la igualtat entre tots i no discriminen per cap raó.

Un cop obtinguda la valoració dels requeriments de continuïtat i manteniment de les accions, l'equip directiu planteja l'actuació per a l'exercici següent, amb les millores que es cregui i pensant sempre en desenvolupar estratègies generadores de dinàmiques que es puguin mantenir en el temps.

Aquest és un projecte molt positiu perquè pretén que els concessionaris aprenguin a col·laborar, participar i decidir. És a dir, deixin de ser agents passius per passar a ser agents actius.
Per una altra banda, també és un punt fort el fet que promogui la conscienciació que la millora d'un concessionari afecta a tots i que la millora de tots també afecta de manera individual. En les relacions es creen sinèrgies i, per tant, és important tenir enfocaments positius.

El fet que es faci en els 8 mercats de la ciutat i que l'acció es desenvolupi en un mes, vol dir que només es pot fer dos dies en cada mercat i que hi ha mercats en els que l'acció s'ha de fer en dies que no són els més favorables pel que fa a la presència de clients.

Habituar al cuiner a fer més de “showman” i posar pantalles distribuïdes per tot el mercat per tal d'evitar aglomeracions al seu voltant.

Aquesta seria una bona pràctica en tallers de cuina per a joves i per a nens. Aproparia els joves als mercats. La dificultat més gran estaria en els horaris perquè són força incompatibles amb els horaris disponibles de la gent jove.
Es podrien programar els taller en divendres a la tarda i/o dissabtes, però la majoria de mercats no disposen d'espai per fer aquest tipus de pràctiques en els moment de més afluència de públic.