Històricament el desenvolupament urbà del municipi ha estat molt condicionat pel tàndem industrialització-immigració dels anys 50 a 70 i una forta concentració d'infraestructures i equipaments derivats de la proximitat de Barcelona i de la seva condició d'entrada al Pla de Barcelona, des dels dos Vallès.
A les divisions naturals, com ara els rius i el turó de Montcada, s'han afegit les barreres que han suposat la xarxa viària i ferroviària. Els costos d'aquesta contribució per a la ciutat han estat molt elevats, tant en termes de qualitat urbana, com de projecció i imatge del municipi.
D'altra banda, la localització del municipi ha constituït i constitueix un avantatge clau, tant per l'atracció d'activitat econòmica (i per tant d'ocupació) com per l'atracció de residents. En aquest sentit, Montcada i Reixac destaca pels polígons industrials que constitueixen una oportunitat clau per configurar un nou posicionament de la ciutat en el territori que pot permetre un important salt qualitatiu.
Montcada i Reixac necessitava un marc de reflexió, d'anàlisi i de proposta per abordar els nous reptes que la ciutat plantejava. Calia tornar a definir la ciutat comptant amb la participació de la ciutadania, els partits polítics i les administracions públiques.

El Pla Estratègic de Montcada i Reixac és un projecte d'abast municipal destinat a tota la població.

La ciutat disposa d'un conjunt de plans sectorials que, de forma coherent amb l'estratègia de la ciutat, complementen i concreten mesures i accions necessàries per avançar cap al model de ciutat que es vol per a Montcada i Reixac. Aquets plans són:

Agenda 21: Pla d'acció ambiental.
Vol planificar els espai naturals i rurals de Montcada i Reixac de manera sostenible, i gestionar els recursos naturals per tal de minimitzar l'impacte. També vol activar la vigilància i control de les activitats i incentivar la producció neta. Es pretén que l'educació ambiental sigui una eina per crear motivació i canvis en la conducta de la població.

Pla d'accessibilitat:
És un eix important per aconseguir fer de Montcada una ciutat de qualitat de vida quotidiana per a tothom. Des d'aquest plantejament, el Pla d'accessibilitat són un conjunt de mesures molt importants per fer-ho realitat. D'aquestes iniciatives depèn que les persones amb alguna disminució física o sensorial puguin moure's per la ciutat amb una major autonomia.

POEC:
Aquest programa impulsa l'ordenació i modernització del comerç per afavorir la seva adaptació a les necessitats de consum i compra dels ciutadans, per ser competitiu davant dels nous formats comercials.

Pla per a la igualtat d'oportunitats entre dona i home:
Homes i dones han de tenir les mateixes oportunitats per contribuir en aquesta configuració i per gaudir del desenvolupament en igualtat. El Pla té els següents àmbits d'actuació:
• Organització municipal
• Urbanisme i medi ambient
• La ciutat educadora: eina per al desenvolupament
• Igualtat d'oportunitats en el treball. Els temps de vida: conciliació dels temps personals, familiars i professionals
• Empoderament i participació social i cultural de les dones
• Violència, exclusió social i feminització de la pobresa
• Salut integral: gestió de la pròpia salut i sistema sanitari

Es dissenya un primer Pla Estratègic que respon a la necessitat d'iniciar un procés participatiu de reflexió per definir un projecte de futur, una ciutat urbanísticament cohesionada i visible en el mapa metropolità des de la seva pròpia identitat.

La redacció del Pla s'inicia l'any 2001 i la fase d'impuls del projecte, l'any 2003.

El Primer Pla Estratègic de Montcada és un instrument per definir un projecte global de desenvolupament del municipi, rigorós des d'un punt de vista tècnic i consensuat pels agents representatius dels diferents àmbits del municipi.

El projecte de futur es caracteritza a partir de la descripció del seu posicionament i de les seves opcions en relació als quatre eixos estratègics següents: l'entorn territorial (el sistema de relacions funcionals amb altres ciutats i amb els entorns més propers), l'estructura i la dinàmica urbana o interna del territori, l'estratègia econòmica i competitiva i la cohesió social.

Conformen el Pla estratègic de Montcada i Reixac 11 línies estratègiques i 37 objectius que corresponen a tres àmbits: persones, territori i economia. S'inclouen a l'àmbit de les persones 5 línies i 16 objectius; a l'àmbit del territori 3 línies i 11 objectius i a l'àmbit de l'economia, 3 línies i 10 objectius.

Finalment, configuren el Pla d'Acció (que és el pla operatiu pràctic del Pla Estratègic de Montcada i Reixac) els 21 projectes següents:
1.- Escoles obertes
2.- Més per la gent que ha fet gran Montcada
3.- Fem xarxa
4.- Esport sense límits
5.- Identitat compartida. Imatge renovada
6.- Parc fluvial
7.- El Turó: Porta de Collserola
8.- Montcada més a prop
9.- Actuació Integral als barris: Can Sant Joan, La Ribera i La Font Pudenta
10.- Accés a l'habitatge
11.- Soterrament de la línia de França
12.- Soterrament de la línia de La Garriga
13.- Vies externes de comunicació
14.- Soterrament de la C-17
15.- Mapa sònic
16.- Continuïtat del procés de modernització del comerç local
17.- Programes de captació d'empreses
18.- Suport a les empreses i als emprenedors
19.- Formació
20.- Unitat de gestió estratègica i procés d'impuls i seguiment del Pla
21.- Consell econòmic i social

Pel que fa a la metodologia de treball, el procés d'elaboració del Pla Estratègic s'ha desenvolupat en quatre fases:

1.Presentació del procés i organització: estructuració i preparació del Pla i identificació dels temes clau per definir el model de ciutat.

Durant aquesta fase es constitueixen els principals òrgans participatius del Pla, es dona a conèixer el projecte a la ciutat i es porta a terme una primera exploració dels temes estratègics i dels principals reptes que el municipi ha d'afrontar. Per tal de canalitzar la participació, es dissenyen els següents òrgans de participació:
- La Comissió Coordinadora. Està formada per persones representants o representatives dels diferents àmbits del municipi (econòmic, cultural, social, educatiu, associatiu, Administració…). La comissió és qui assumeix el lideratge i la direcció del procés i és qui aprova formalment els documents que constitueixen el Pla.
- El Fòrum Ciutadà. Està format per representants d'entitats, institucions, empreses i ciutadans que volen conèixer i aportar les seves reflexions al procés.
- Comissions tècniques de treball. Estan formades pels principals agents, experts, membres d'entitats i associacions, responsables polítics i tècnics del projecte i ciutadans. La seva funció és participar en la diagnosi i l'elaboració de propostes, d'objectius i accions del Pla Estratègic. També participen en prioritzar les propostes i les línies estratègiques.

2.Diagnosi: coneixement i consens entorn dels reptes per afrontar.

Mitjançant la diagnosi del municipi es defineix l'estat de la ciutat, es dibuixa la ciutat possible i desitjable i es determinen aquells projectes claus que facin possible la seva construcció. La diagnosi té com a principal objectiu respondre a la pregunta de com es troba el municipi, en aquell precís moment, socialment, econòmicament i territorialment. Aquesta anàlisi permet realitzar una radiografia de la situació actual de Montcada i Reixac i preveure on poden estar les necessitats de la població.

3.Definició del Pla: consens entorn del model de futur (línies, criteris, objectius i projectes).

Durant aquesta fase es concreta la definició del Pla d'acció. La recollida i priorització dels objectius i els projectes que concreten cadascuna de les línies estratègiques es porta a terme de forma participativa mitjançant el treball en comissió dels tres grans àmbits de treball: les persones, l'economia i el territori. Aquesta fase finalitza amb la presentació dels 21 projectes que conformen el Pla d'Acció. En aquest moment, la participació s'organitza sobretot a partir del treball de tres Comissions Sectorials (persones, territori i economia) i de la Comissió Coordinadora.

4.Inici del procés d'impuls i seguiment dels 21 projectes del Pla.

Aquesta fase s'inicia amb l'elaboració de les 21 fitxes del Pla d'acció; amb el compromís per impulsar la realització dels projectes i amb la creació de la unitat de gestió estratègica. Aquesta és una unitat de servei i de suport encarregada de facilitar i impulsar la gestió estratègica de la ciutat, elaborant les propostes tècniques i els estudis que seran la base del procés de reflexió i de la presa de decisions, orientant i donant suport a les relacions amb els agents claus, facilitant sistemes i marcs de participació per recollir les opinions, experiències i propostes de la ciutadania i impulsant accions de comunicació per donar a conèixer aquest projecte.

Pel que fa a la metodologia de seguiment i avaluació es crea la Unitat de Gestió Estratègica dins l'Ajuntament agrupant les seves funcions en tres àmbits:
1. Funció prospectiva (analitza, diagnostica i controla)
2. Funció impulsora (desenvolupament i control de projectes)
3. Funció estratègica (noves propostes d'actuacions i tutela, implementació i orientació general)

Aquest és un Pla que continua vigent actualment mitjançant reunions amb la Comissió Estratègica i les reunions internes d'estratègia local. El Pla Estratègic es manté en un procés de contínua avaluació i actualització de projectes.

111.363,16 euros

Pressupost anual (1 gener 2009 - 31 desembre 2009)

Els Recursos Humans destinats a aquests projecte són:

- 1 Director del Pla Estratègic.
- 1 Tècnica Responsable del Departament de Planificació Estratègica.
- 1 Auxiliar, compartida amb el Departament de Participació Ciutadana.
- Agents Externs: contractació d'empreses.

Sales de reunions de l'Ajuntament i de l'edifici de la Casa de la Vila. També s'utilitzen els espais d'altres edificis que estan implicats en algun dels projectes (centres cívics, espais esportius, etc.).

Procés de reflexió inicial per definir la ciutat que es vol. El primer fòrum ciutadà:

El primer fòrum ciutadà es va fer el 14 de maig de 2002 i va ser la primera gran reunió participativa. Va servir per donar a conèixer el Pla Estratègic a la ciutadania i, sobre tot, per identificar de forma participativa una primera relació de punts clau per donar resposta als reptes plantejats pel municipi. Les reflexions i aportacions identificades al Fòrum van constituir temes d'estudi i d'anàlisi que es van desenvolupar durant la resta de treballs del Pla.

Anàlisi exhaustiva de la situació del municipi des d'un punt de vista sociodemogràfic:

És un anàlisi de la pròpia situació interna del municipi pel que fa l'entorn territorial que més directament l'afecta. Es van fer entrevistes en profunditat als membres de la Comissió Coordinadora, a més de a diferents representants del món econòmic i social que van significar la base per elaborar el document d'anàlisi qualitativa sobre la situació actual de la localitat. En aquesta segona fase es va celebrar el segon fòrum ciutadà.

La participació durant la fase de definició d'objectius: les comissions de treball:

La participació es va organitzar sobretot a partir del treball de tres comissions, així com de la Comissió Coordinadora. Aquestes trobades van permetre aprofundir en l'anàlisi realitzada per l'equip tècnic. És a dir, tots els participants, amb la informació que disposaven, van poder concretar en propostes i mesures com es podia realitzar el projecte de ciutat que es vol per al futur. Finalment es va destacar quines d'aquestes propostes eren prioritàries.

Inici del procés d'impuls i seguiment del Pla:

Durant aquesta fase es compta amb la Comissió Estratègica de Montcada i Reixac a qui es convoca periòdicament per tractar l'estratègia de ciutat i analitzar el seu desenvolupament. Les reunions es fan un cop cada dos mesos i si hi ha temes a tractar amb urgència es convoquen reunions extraordinàries.

A nivell participatiu, tots els documents que es van produir tant a partir dels fòrums ciutadans com a les comissions de treball i a les entrevistes a títol individual. Amb tot, es va elaborar el document final Montcada i Reixac: "La ciutat del demà".
A nivell de ciutat, el Pla Estratègic recull projectes ja finalitzats que han afavorit un canvi positiu del municipi a nivell de posicionament territorial, a nivell social i cultural. Igualment s'ha aconseguit fer de Montcada i Reixac una ciutat més cohesionada, amb grans equipaments, amb noves xarxes d'ancoratge i amb un nou protagonisme ciutadà. Evidentment, les previsions fetes durant els primers anys del Pla Estratègic han estat superades ja que la ciutat ha continuat evolucionant i les seves prioritats i les dels seus ciutadans han canviat.

Els resultats tangibles del Pla han estat:

-Les propostes estratègiques i operatives consensuades fruit del treball tècnic i del procés de participació.
-La publicació del Pla Estratègic de Montcada i Reixac, editada al juny de 2004 en format paper.

D'altra banda, s'ha de tenir en compte la quantitat i la qualitat de la participació dels agents i la voluntat de desenvolupar un procés de treball conjunt. En aquest sentit són importants els resultats següents:

-Assoliment de molts dels projectes dissenyats al Pla.
-Creació de la Unitat de Gestió Estratègica i procés d'impuls i seguiment del Pla.
-Creació de l'Oficina Local d'Habitatge.
-Derivació de la Comissió Coordinadora del Pla Estratègic en Comissió Estratègica de Montcada i Reixac.
-A nivell intern, consolidació del concepte d'Estratègia Local.
-Creació d'un calendari de reunions periòdiques entre els caps de departament per analitzar l'estat dels projectes i traslladar els resultats a la Comissió Estratègica de Montcada i Reixac.

S'ha fet a través de la web de l'ajuntament, de la publicació de butlletins, díptics, tríptics, cartes, vídeos i també a través de la ràdio. La majoria de la informació escrita i els vídeos es poden trobar a la web de l'ajuntament de Montcada i Reixac, a l'apartat del Pla Estratègic.

De manera més específica, destaquen els següents elements de difusió:
-Pàgina Web. La Veu de Montcada (publicació quinzenal)
-Revistes específiques per a projectes concrets com ara la Revista del Pla Integral de La Ribera.
-A nivell intern, publicació mensual "Comuniquem-nos" per informar sobre com evoluciona el Pla.

A través de la Xarxa de Processos Estratègics Locals de la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Montcada i Reixac ha estat convidat per aportar la seva experiència ja sigui en cursos sobre Planificació Estratègica com en jornades i visites a d'altres ciutats amb Planificació Estratègica.

El procés de planificació estratègica al municipi s'ha convertit en un instrument de governament, de millora de la capacitat d'organització i de canvi d'objectius municipals. S'ha volgut aplicar una visió més de futur que comporta un canvi metodològic important, millorant la comunicació i creant espais de diàleg, incorporant els interessos de les parts, explorant noves alternatives als problemes i arribant a acords satisfactoris per a tots. La transformació de la ciutat durant aquests anys ha estat molt importat, i d'això es beneficien tots els habitants de Montcada i Reixac, així com totes aquelles persones que indirectament viuen el dia a dia del municipi, persones que venen a treballar, a comprar o simplement a gaudir del seu temps lliure. Aquest canvi també ha ajudat a definir la ciutat dintre del context metropolità i per tant, els municipis del voltant també es poden veure afavorits per la dinàmica desenvolupada.

Interna

Ajuntament de Montcada i Reixac

Es fa una memòria tècnica anual contrastada per tots els departaments implicats. Aquesta avaluació es realitza a través del Departament de Planificació Estratègica amb la col·laboració de la Comissió Estratègica de Montcada i Reixac.

Principals conclusions de l'avaluació:

S'han reforçat les relacions amb la Comissió Estratègica, les entitats del municipi i altres institucions. També s'han impulsat accions de comunicació per donar a conèixer l'estat dels projectes especificats, les futures actuacions previstes al territori i fins i tot alguna iniciativa de caire extra municipal.
En relació a la nova manera de governar que s'impulsa des del Pla Estratègic, el Departament de Planificació Estratègica ha cregut adient reforçar la formació política i tècnica de l‘Ajuntament sobre processos estratègics i l'evolució dels plans de primera generació cap a plans de segona generació.
Paral·lelament s'han desenvolupat les directrius per actualitzar l'estratègia del municipi, iniciada l'any 2002, per disposar d'una de bona i enfortir el desenvolupament de govern.
Transcorreguts més de cinc anys des del primer disseny del Pla Estratègic, es va creure oportú avaluar i actualitzar el projecte, els objectius i els documents que se'n deriven.
Els continguts del Pla Estratègic han d'estar d'acord amb el moment que travessa la ciutat i, per tant, han d'estar sempre en un procés d'avaluació continuada. A més han de disposar d'una capacitat d'anticipació perquè el territori pugui respondre d'una manera preventiva als nous reptes que es puguin plantejar.
S'ha de continuar treballant per aconseguir un suport i una implicació social important. En aquest sentit, el fet de pertànyer a la mateixa àrea que el departament de Participació Ciutadana ha ajudat molt.

- Lideratge compartit.
- Condensació de l'àrea metropolitana.
- Assumpció de responsabilitats concretes.
- Camí mig recorregut.
- Habilitat per trobar una millor posició en el futur.
- Existència de la Comissió Estratègica.
- L'estimulació de l'enginy per a superar la crisi econòmica.
- Competència, posicionament de les ciutats.
- Oportunitat de disseny d'una estratègia de qualitat.
- Estratègia compartida.
- Dinàmica de col·laboració pública i privada millor i més àmplia.
- La participació com a un nou paradigma de govern dels territoris.

- Desgast del grup impulsor.
- Expectatives no complertes o poc definides.
- Rutines i inèrcies poc estimuladores.
- Limitacions pressupostàries.
- Preocupacions exclusivament locals (reducció de l'escala).
- Lentitud o poca visibilitat de resultats immediats.
- Necessita d'una elevada capacitat d'organització de vegades difícil d'assolir.
- Optimització de la gestió dels propis recursos i serveis.
- Canvi continu de l'entorn.
- Competència en comptes de cooperació i interacció.
- Exigència d'un lideratge democràtic.
- Requereix d'implicació política i no sempre és possible.

- Transformació de l'actual Pla Estratègic en un instrument de govern.
- Donar un nou paper protagonista al govern local: govern relacional o xarxa.
- Millora de la capacitat d'organització i acció.
- Iniciar una gestió relacional més àmplia.
- Passar d'un Pla Estratègic de primera generació a un Pla Estratègic de segona generació.

El Pla Estratègic de Montcada i Reixac és ja un projecte consolidat, amb una experiència adquirida que pot ser profitosa per a d'altres municipis. El projecte és totalment transferible i l'experiència ja ha estat exposada davant els membres de la Xarxa de processos estratègics locals de la Diputació, com a cas pràctic en cursets formatius sobre planificació estratègica i, fins i tot, en un intercanvi amb països de l'Europa mediterrània , a la ciutat de Pendik (Turquia).
Pel que fa a la rèplica de l'acció dins del mateix municipi s'ha de tenir en compte que el Pla Estratègic de Montcada i Reixac es complementa i es concreta mitjançant els plans sectorials que de forma coherent amb l'estratègia es desenvolupen a la ciutat. Per tant, el Pla Estratègic funciona com a marc de referència per a qualsevol altre pla que es vulgui desenvolupar.