Banc de Bones Pràctiques

Àmbit /
Medi ambient

Canvi Climàtic

Guardar

Estalvi global energètic en l'enllumenat públic

Aquests canvis estan relacionats amb la reforma de la instal·lació d'enllumenat públic del Nou Parc Central de Mataró i els seus voltants, i tenen per objectiu disminuir la contaminació lumínica dins del marc fixat per la Llei 6/2001, aconseguint un estalvi energètic global important, de 328.681,25 kWh anual, i millorant la qualitat de la llum tenint en compte diferents usos i aprofitant les tecnologies existents. El projecte contempla racionalitzar la instal·lació i l'aprofitament lumínic, aconseguint una reducció del flux hemisfèric superior (FHS) per sota del límit actual del 15%, i el pas de vapor de mercuri (VM) a vapor de sodi alta pressió (VSAP) i a halogenurs metàl·lics (HM).

Àmbit:

Medi ambient

Subàmbit:

Canvi Climàtic

Data d'inici:

01/01/2009

Data de finalització:

01/10/2009

Província:

Barcelona

Municipi:

Mataró

Nombre d'habitants:

124084

Nombre de visites:

1684

Valoració:

Pràctica Significativa

Més informació

Persona de contacte:

Antoni Sauri i Beltran

Càrrec:

Adjunt Àrea de Serveis Territorials, Coordinador de Manteniment i Serveis

Ens:

Ajuntament de Mataró

Lloc web:

www.mataro.org

Adreça electrònica:

tsauri@ajmataro.cat

Telèfon / Fax:

93 758 24 33

Adreça:

Prat de la Riba, 110, 08301, Mataró

Descripció de la pràctica

Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa

A partir de l'Agenda 21 de Mataró, on s'especifiquen una sèrie d'accions a portar a terme, relacionades amb la sostenibilitat, es va decidir engegar aquest projecte per donar resposta a la Llei 6/2001 d'estalvi global energètic, mitjançant l'adaptació de l'enllumenat públic del Parc Central de Mataró.
L'Agenda 21 parteix del principi que apostar per un desenvolupament sostenible no és una opció, sinó un imperatiu ambiental, econòmic i social i que, per tant, des de l'Administració i l'àmbit local, s'han de fomentar les actuacions en aquest sentit.

Objectius de la pràctica

General:

- Reduir el consum energètic, passant d'un consum anual de 554.431,25 kWh a un de 225.750 kWh. Això implica un estalvi de 328.681,25 kWh: és l'equivalent a un estalvi en emissions de CO2 de 131,5 Tn per any i representa un estalvi per a les arques municipals de 31.721,68.-/any i, per tant, un 59,3% respecte a la despesa anterior.

(S'ha agafat un consum de 4.300 hores anuals, amb un sobreconsum màxim per equips i sobretensions del 25%, i la factura de CIA contempla l'impost sobre electricitat i IVA, considerant un coeficient de reactiva 1).

- Aprofitar el flux lluminós, eliminant la major part del FHS. Això, permet disminuir la potència lumínica de la font de 4.641,60 Klumens a 4.270,73 Klumens, tot i mantenir el flux útil, gràcies a les característiques de les noves lluminàries (reflectors i difusors), acomplint els límits marcats per l'actual Llei 6/2001.

- Millorar la qualitat de l'enllumenat del parc, aprofitant aportacions com la intensitat, la uniformitat i la temperatura de color de l'enllumenat, per ressaltar diferents zones en funció de les seves característiques i l'ús a que es destinen, integrant la llum en el conjunt del parc, i eliminant punts amb il·luminació deficient.

Diagnosi prèvia a la pràctica

Ens que ha realitzat la diagnosi
Servei de Manteniment de l'Ajuntament de Mataró	Mixta	No Participativa	Administració local

Servei tècnic de Electricitat Boquet S.L.	Mixta	No Participativa	Empresa

Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)

L'abast territorial és una zona molt àmplia de Mataró (el Nou Parc Central, la zona interior entre els carrers Pirineus, Jacint Verdaguer, Avinguda del Corregiment i La Geganta, i la zona pública, que inclou els voltants de l'edifici de la policia i els parcs compresos entre els carrers Pirineus, Via Europa i La Geganta). Afecta a un total de 403 projectors (un 2,7 del total de punts de llum de tot el municipi).
Pel que fa a la població objectiu, i donat que el Parc Central és el cor verd de la ciutat, es pot considerar que els 120.000 habitants de Mataró es beneficien d'aquesta iniciativa.

Vinculació amb altres programes o actuacions

Està vinculat al Pla d'Acció Ambiental, a l'Agenda 21, punt 3.1.1, del Ajuntament de Mataró.

Implementació

Fases i principals línies d'actuació

- Primera fase: es fa un estudi previ de la situació, amb la despesa energètica i lumínica que es tenia en aquells moments. Es descriu la nova situació plantejada globalment i, de forma més concreta, es realitza una diferenciació zonal en funció de l'ús.
- Segona fase: dotació econòmica per dur a terme l'actuació. Pressupost de la seva implantació i estudi de la seva amortització.
- Tercera fase: concurs i execució.
- Quarta fase: redacció del plànol lumínic i energètic, per justificar el canvi i controlar els paràmetres d'eficiència energètica establerts al R.D. 1890/2008.

Actors que hi han intervingut

Nom	Tipus		Fase en la qual intervé		Tipus d'intervenció
Ajuntament de Mataró		Administració local		Més d'una fase		Totes
Descripció de l'actuació en la práctica:: Ha actuat en el disseny i el diagnòstic, i ha estat l'impulsor, organitzador, gestor i finançador.
Electricitat Boquet S.L		Empresa		Implementació		Col·laborador
ICAEN		Administració autonòmica		Totes		Recursos financers (finançador)

Recursos econòmics

Total euros per període

139.599,38

Característiques generals del finançament (períodes, tipus...):

Cost econòmic de la implantació.

Llista de recursos econòmics:

Nom de l'ens	Modalitat de l'aportació		Període de finançament				Quantitat		Observacions
			Des de		Fins a
Ajuntament de Mataró		Fons propis		01/01/2009		01/12/2009		78.951,24

ICAEN		Subvencions públiques		01/01/2009		01/12/2009		41.040,54

Recursos humans

Els recursos humans propis que s'han emprat són els següents:

- 100 hores de grup delineant-oficial electricista, per situar les columnes sobre el terreny, fer aixecament de plànols de línies, amb traçat i seccions, fer estudis lumínics comparatius i revisió d'angles dels projectors installats actualment.
- 70 hores d'un enginyer projectista, per fer els càlculs lumínics, estudi de càrregues, de costos energètics, balanç general, estat d'amidaments, pressupostos i plànols.

Altres recursos

Recursos materials:

- 41 projectors tipus TOP-404/A40 amb equip i làmpada VSAP-100W.
- 79 projectors tipus TOP-404/A40-A60 amb equip i làmpada VSAP-150W.
- 68 projectors tipus TOP-404/A40 amb equip i làmpada HM-100W.
- 95 projectors tipus TOP-404/A40-A60 amb equip i làmpada HM-150W.
- 20 projectors tipus TOP-404/A60 amb equip i làmpada HM-250W.
- 5 columnes PRIM noves de 12m d'alçada.
- 1 conjunt de cable i tub per ampliació de línies, i nous baixants a columnes.
- Petit material per a obra civil.

Normes i mecanismes de participació implementats

La sensibilització per part de la ciutadania de Mataró pel que fa referència a la contaminació lumínica ve representada pel "Grup d'Astronomia de Mataró Cel Fosc", que porta anys reivindicant l'anòmala situació de consum energètic i enllumenat pertorbador de la ciutat.

Resultats

Descripció dels productes assolits

Canvi general de 403 projectors al Parc Central i voltants, i adaptació a la llei 6/2001.

Documentació produïda (informes, memòries, projectes, material de difusió...)

Nom	Tipus		Data		Disponibilitat		Documentació adjunta
Característiques de les lluminàries i làmpades		--------		Indefinida		Consultar ens
Paràmetres de consum de la instal·lació		Diagnosi		Indefinida		Consultar ens
Avaluació de la qualitat de la il·luminació i eficiència de la instal·lació		--------		Indefinida		Consultar ens

Difusió de la pràctica

S'ha fet difusió a través de diferents articles apareguts a la premsa local.

Impacte

Els estalvis energètics i econòmics anuals aconseguits són els següents:
- Estalvi d'energia: 328.681,25 kWh ; Estalvi econòmic: 31.721 euros.
- Reducció d'emissions de CO2: 131,5 Tones.
- Reducció de potència lumínica: de 4.642 a 4.271 Klumens (eliminació FHS).

Avaluació

Tipus

Interna

Ens

Servei Municipal de Manteniment

Principals conclusions

Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials

S'han aconseguit els objectius d'estalvi inicial previstos, i la reducció de la contaminació lumínica, tot aconseguint una millora important en la imatge nocturna del parc.
En quant als objectius inicials assolits, s'han pogut complir amb la reducció de la potencia instal·lada a l'enllumenat i per tant del consum, afegint també sistemes de reducció i estabilització en capçalera, i amb la reducció de la contaminació lumínica.

Punts forts de la pràctica

- Estalvi en el consum d'energia elèctrica del 59%.
- Reducció elevadíssima de la contaminació lumínica.
- Adaptació de la actuació a la realitat del parc, optimitzant la inversió, limitant al màxim els costos més elevats al refer l'enllumenat públic, que serien l'obra civil de rases pel pas de línies o la substitució dels suports.

Punts dèbils de la pràctica

El parc es pot considerar un element canviant, per l'evolució en el temps que tenen els arbres i els altres elements vegetals propis. L'adaptació a la realitat del parc necessària per limitar i optimitzar la inversió, ha obligat a desestimar propostes a llarg termini, i requeriran un seguiment dels resultats tant des del treballs propis de jardineria com del manteniment de l'enllumenat.

Propostes de millora de la pràctica

Aprofitament dels sistemes d'enllumenat actuals, per aconseguir coordinar diferents objectius, com poden ser un enllumenat de qualitat, l'estalvi energètic i el respecte pel medi ambient nocturn.

Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats

L'estudi ha estat molt adaptat a la realitat de l'emplaçament, precisament per optimitzar els resultats, però dels estudis realitzats si que es desprenen molts coneixements en general aplicables a tota instal·lació d'enllumenat públic, i més en concret a les que per la seva singularitat calgui ajustar i revisar amb més profunditat els diferents paràmetres lumínics, de consum i sostenibilitat, com poden ser parcs, places amb zones d'usos diferents (jocs infantils, zones d'estada, de passeig,...), etc.

Medi ambient
55 pràctiques

Davant del gran desafiament que suposa el canvi climàtic, els municipis desenvolupen iniciatives de prevenció i mitigació sobre la gestió dels residus, l'estalvi i l'eficiència energètica, l'economia circular, la protecció de la biodiversitat i la sensibilització ciutadana.

Criteris per l'avaluació en Medi ambient

Proposa una bona pràctica

Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona pràctica.

Completar formulari