Àmbit /
Lectura pública
Lectura pública
Promoció
Guardar 
Compartir
Hora del conte en llenguatge de signes
L'activitat consisteix en la realització un cop el trimestre de l'hora del conte per a infants amb l'acompanyament d'una persona que ho fa en llenguatge de signes. En acabar el conte es canta una cançó i els assistents aprenen alguns dels signes més freqüents que apareixen en la narració i/o cançó.
Aquesta activitat es dur a terme amb la idea de prestar serveis a diferents col·lectius tal com recull el Manifest de la Unesco, on diu que la biblioteca pública ha de tracta d'oferir serveis i materials especials per a aquells usuaris que per una o altra raó (minories lingüístiques, persones amb discapacitat...) no poden fer ús dels serveis i materials ordinaris.
La biblioteca col·labora en l'adaptació dels contes a la llengua de signes catalana, que posteriorment s'explicaran en aquesta activitat.
Aquesta activitat es dur a terme amb la idea de prestar serveis a diferents col·lectius tal com recull el Manifest de la Unesco, on diu que la biblioteca pública ha de tracta d'oferir serveis i materials especials per a aquells usuaris que per una o altra raó (minories lingüístiques, persones amb discapacitat...) no poden fer ús dels serveis i materials ordinaris.
La biblioteca col·labora en l'adaptació dels contes a la llengua de signes catalana, que posteriorment s'explicaran en aquesta activitat.
Àmbit:
Lectura pública
Subàmbit:
Promoció
Data d'inici:
01/01/2004
Data de finalització:
Indefinida
Província:
Barcelona
Municipi:
Vilanova i la Geltrú
Nombre d'habitants:
66591
Nombre de visites:
1681
Valoració:
Bona pràctica
Més informació
Persona de contacte:
Biblioteca Armand Cardona Torandell
Càrrec:
Biblioteca Armand Cardona Torandell
Ens:
Biblioteca Armand Cardona Torandell
Lloc web:
Adreça electrònica:
b.vilanovag.act@diba.cat
Telèfon / Fax:
93 815 91 21
Adreça:
Carrer Menéndez y Pelayo, 15-17 08800 Vilanova i la Geltrú
Descripció de la pràctica
Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
Segons el Manifest de l'UNESCO, els serveis de la biblioteca pública es presten sobre la base d'igualtat d'accés per a totes les persones. Per tant, cal oferir serveis i materials especials per a aquells usuaris que per una o altra raó (minories lingüístiques, persones amb discapacitat...) no poden fer ús dels serveis i materials ordinaris.
Des de la biblioteca Armand Cardona Torrandell hem estat sempre molt sensibles envers les diferents capacitats dels nostres usuaris i ja des dels inicis vam decidir adreçar part de les nostres activitats a aquests col·lectius de persones. Vam constatar que a nivell editorial no hi havia (any 2004) materials adaptats a la llengua de signes catalana adreçats a nens i nenes, i és per això que vam adaptar nosaltres mateixos des de la biblioteca, els contes que posteriorment s'explicarien a l'hora del conte amb signes que programaven trimestralment.
Des de la biblioteca Armand Cardona Torrandell hem estat sempre molt sensibles envers les diferents capacitats dels nostres usuaris i ja des dels inicis vam decidir adreçar part de les nostres activitats a aquests col·lectius de persones. Vam constatar que a nivell editorial no hi havia (any 2004) materials adaptats a la llengua de signes catalana adreçats a nens i nenes, i és per això que vam adaptar nosaltres mateixos des de la biblioteca, els contes que posteriorment s'explicarien a l'hora del conte amb signes que programaven trimestralment.
Objectius de la pràctica
General:
- Complir els objectius i missions sobre serveis, materials i igualtat d'accés al coneixement i la lectura recollits en el Manifest de la Unesco 1994.
- Facilitar l'accés al llibre i a la lectura als col·lectius que utilitzen la llengua de signes.
- Donar a conèixer un altre sistema comunicatiu als usuaris de la Biblioteca.
Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
A persones que utilitzen la llengua de signes per a comunicar-se: persones sordes i/o amb alguna discapacitat psíquica. I també a tots els usuaris de la Biblioteca.
Vinculació amb altres programes o actuacions
L'any 2006 i gràcies a la col·laboració i implicació de les escoles i mestres de la ciutat que tenen línies d'educació especial en els seus centres i, seguint el seu model en l'adaptació de materials per als seus alumnes amb necessitats especials, en acabar l'activitat es crea el conte adaptat de manera artesanal amb els dibuixos dels signes i les il·lustracions dels nens i nenes assistents.
A novembre de 2007, l'hora del conte es converteix en la presentació del núm. 1 de la Col·lecció Ginjoler del l'editorial vilanovina el Cep i la Nansa edicions. Aquesta col·lecció presenta contes amb el text original il·lustrat acompanyat dels signes en català, un DVD, el conte i un bloc de vocabulari. Tots els títols publicats d'aquesta col·lecció s'han presentat a la biblioteca amb la presència dels autors, dels il·lustradors i de persones representants de la Federació de Persones Sordes de Catalunya.
A novembre de 2007, l'hora del conte es converteix en la presentació del núm. 1 de la Col·lecció Ginjoler del l'editorial vilanovina el Cep i la Nansa edicions. Aquesta col·lecció presenta contes amb el text original il·lustrat acompanyat dels signes en català, un DVD, el conte i un bloc de vocabulari. Tots els títols publicats d'aquesta col·lecció s'han presentat a la biblioteca amb la presència dels autors, dels il·lustradors i de persones representants de la Federació de Persones Sordes de Catalunya.
Implementació
Fases i principals línies d'actuació
2004
- Primera hora del conte en llenguatge de signes
- Demanda per part dels usuàris de la programació de l'activitat de manera periòdica.
2005-2006
- Es constata la manca de materials adaptats a aquesta llengua.
- Treball transversal amb un col·lectius de mestres d'educació especial en l'elaboració de materials adaptats que posteriorment s'utilitzen a l'hora del conte.
- Els materials no es poden posar a l'abast dels usuaris per motius de drets d'autor.
2006-2007
- Un grup de professionals de l'educació especial, biblioteconomia i literatura infantil i juvenil es posen en contacte amb el Cep i la Nansa edicions amb un projecte de contes adaptats, creen la col·lecció Ginjoler.
2007-2010
- Els títols de la col·lecció Ginjoler es presentan a la biblioteca Armand Cardona Torrandell.
- Es publica la col·lecció Carambuco de contes en LSE (llengua de signes espanyola).
- Primera hora del conte en llenguatge de signes
- Demanda per part dels usuàris de la programació de l'activitat de manera periòdica.
2005-2006
- Es constata la manca de materials adaptats a aquesta llengua.
- Treball transversal amb un col·lectius de mestres d'educació especial en l'elaboració de materials adaptats que posteriorment s'utilitzen a l'hora del conte.
- Els materials no es poden posar a l'abast dels usuaris per motius de drets d'autor.
2006-2007
- Un grup de professionals de l'educació especial, biblioteconomia i literatura infantil i juvenil es posen en contacte amb el Cep i la Nansa edicions amb un projecte de contes adaptats, creen la col·lecció Ginjoler.
2007-2010
- Els títols de la col·lecció Ginjoler es presentan a la biblioteca Armand Cardona Torrandell.
- Es publica la col·lecció Carambuco de contes en LSE (llengua de signes espanyola).
Actors que hi han intervingut
| Nom | Tipus | Fase en la qual intervé | Tipus d'intervenció | |||
El Cep i la Nansa edicions |
Empresa |
Més d'una fase |
Impulsor |
|||
| Descripció de l'actuació en la práctica::
Aquesta petita editorial creu en el projecte i tira endavant l'edició de la col·lecció de contes adaptats a la llengua de signes catalana. |
||||||
Mestres dels centres escolars amb línies d'educació especial |
Administració autonòmica |
Més d'una fase |
Col·laborador |
|||
| Descripció de l'actuació en la práctica::
En una primera fase actuen en l'avaluació i col·laboren en l'hora del conte, en l'elaboració del projecte Ginjoler i posteriorment en l'adaptació dels contes al català signat. |
||||||
Recursos econòmics
Total euros per període
0€
Característiques generals del finançament (períodes, tipus...):
Aquesta activitat a la nostra biblioteca no té cap cost econòmic, donat que hem estat els impulsors de l'activitat, únicament humà i d'infrastructura.
Per a la resta de biblioteques tindria un cost aproximat d'entre 150 i 200.
Per a la resta de biblioteques tindria un cost aproximat d'entre 150 i 200.
Recursos humans
La persona que explica el conte i un/a intèrprete de llengua de signes.
Altres recursos
Quan es presenten els títols de la col·lecció Ginjoler es necessita un espai per a la projecció del dvd una vegada s'acaba l'hora del conte (canó projector, pantalla...)
Resultats
Descripció dels productes assolits
Des dels seus inicis comptem amb una mitjana de 120 - 150 persones assistents, infants i adults, persones oients i persones sordes o amb alguna discapacitat.
Difusió de la pràctica
- Apareix al díptic d'activitats de la biblioteca.
- A la pàgina web i al bloc de la biblioteca.
- A la premsa local.
- A la pàgina web i al bloc de la biblioteca.
- A la premsa local.
Avaluació
Principals conclusions
Punts forts de la pràctica
- L'originalitat de l'activitat.
- L'accessibilitat
- Afluència elevada de públic.
- L'accessibilitat
- Afluència elevada de públic.
Punts dèbils de la pràctica
- En algunes ocasions afluència massa elevada de públic.
Propostes de millora de la pràctica
- Ampliar la periodicitat (actualment és d'una hora del conte trimestral).
Aquesta experiència es va publicar al Banc de Bones Pràctiques
de la Fundació Carles Pi i Sunyer i la Diputació de Barcelona al any 2010.
de la Fundació Carles Pi i Sunyer i la Diputació de Barcelona al any 2010.
Proposa una bona pràctica
Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona pràctica.