L'Ajuntament de Terrassa ja disposa de diversos espais d'horts municipals destinats a la seva població des de fa dècades, a banda dels horts que s'han anat creant dins dels centres escolars, amb resultats molt positius. No obstant, existeix una llista llarga d'espera per ocupar parcel·les que puguin quedar buides als recintes municipals, fet que confirma l'elevada demanda existent per practicar l'horticultura per part de la ciutadania de Terrassa. El fet és que no es poden plantejar nous projectes similars de construcció de noves àrees d'horts municipals, principalment pel seu elevat cost econòmic, tant d'inversió inicial com de manteniment de les instal·lacions. També perquè arrel de la greu crisi econòmica, cal replantejar l'objectiu de lleure que fins ara n'era el principal, pel d'autoconsum i amb finalitats socials.

D'altra banda, l'horticultura urbana adopta un nou protagonisme davant l'actual crisi econòmica. Una crisi que podria deixar a un gruix de la població mancada de recursos propis i d'ocupació significativa. En un escenari d'aquest tipus, l'hort urbà es planteja com a recurs ocupacional,
permetent a totes aquestes persones seguir actives. En aquest sentit existeixen a Terrassa alguns projectes que persegueixen aquest doble objectiu de l'horta com a recurs ocupacional i com a recurs per obtenir aliments frescos. Tanmateix, en un moment on la urbanització de noves zones es troba alentida, les àrees lliures que resten a la ciutat com solars sense construir, zones verdes pendents de desenvolupar, etc., poden
suposar una alternativa per encabir usos de caire social i comunitari. Aquests espais sense ús i sense perspectiva de tenir-ne a curt i a mig termini, es poden recuperar i revaloritzar amb un cost econòmic baix i mitjançant fórmules de col·laboració amb col·lectius i entitats sense ànim
de lucre que tinguin com a objectiu el desenvolupament d'experiències pràctiques d'horts urbans.

En aquest context, i dins del Pla de mandat de l'Ajuntament de Terrassa pel període 2012-2015, concretament en l'objectiu estratègic 4.7, es pretén “posar en valor el verd urbà i el patrimoni natural terrassenc, amb l'Anella Verda de Terrassa com a principal element de projecció interna i externa que expressi la voluntat de lideratge de la ciutat en la recuperació i promoció dels entorns naturals”.

En aquest sentit, es plantegen en el mateix Pla de Mandat, dues actuacions principals:

- Impulsar la gestió integral de les finques municipals tot definint els usos possibles que possibilitin la recuperació de l'activitat agrícola i hortícola, el conreu de productes autòctons i impulsar un projecte d'educació ambiental relacionat amb la pagesia i els hàbits alimentaris saludables.

- I elaborar un programa d'horts urbans, que tingui per objectiu crear una xarxa ciutadana d'espais verds productius i que integri les actuacions en l'àmbit de l'horticultura urbana i periurbana de Terrassa.

Al programa d'horts urbans de Terrassa s'hi poden adherir totes aquelles entitats sense ànims de lucre amb un projecte amb voluntat educativa o social.

El programa d'Horts Urbans de Terrassa es pertany al Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat de Terrassa. No obstant, aquesta actuació està relacionada amb temàtiques de diversa índole, com per exemple:

- Resoldre problemàtiques d'espais sense ús;
- La crisi econòmica;
- Nou rol que pretén assumir l'Ajuntament;
- Augment de les necessitats socials bàsiques;
- Biodiversitat urbana;
- I implicació i participació ciutadana.

La xarxa d'horts urbans pretén comptar amb l'implicació d'entitats terrassenques amb finalitats educatives o terapèutiques, comunitats de veïns, escoles... Les activitats, es poden desenvolupar en espais públics (equipaments comunitaris sense desenvolupar i espais lliures com parcs urbans o places) i en espais privats (sòls privats de servitud pública, terrats i balcons d'edificis d'habitatges, solars privats pendents d'edificar...).

En aquest sentit, per donar compliment als objectius del programa, es desenvolupen les següents accions en el calendari que s'adjunta a l'imatge:

1. Avaluació de la idoneïtat dels espais públics aptes per a l'ús d'hort urbà. Es realitza un estudi sobre com són solars municipals i espais lliures, per poder valorar quins són els més idonis i compleixen els requisits tècnics, que són: accés d'aigua de reg durant tot l'any, criteris de superfície i profunditat del sòl, llum i accessibilitat.

2. Avaluació de la idoneïtat dels espais privats aptes per a l'ús d'hort urbà. Es realitza un estudi principalment a solars, per a valorar els que siguin més idonis i compleixin els requisits tècnics assenyalats en el punt anterior.

3. Difusió del programa d'horts urbans entre les entitats de la ciutats, tan entitats i col·lectius de caire social, veïnal i ambiental.

4. Difusió del programa d'horts urbans entre els propietaris d'espais priivats que, a partir de l'estudi d'avaluació de la idoneïtat, es considerin aptes per a l'ús de l'hort urbà.

5. Creació d'un espai web que possibiliti l'intercanvi d'experiències i coneixements antre persones i entitats que practiquin l'horticultura urbana, tan a nivell local com a altres municipis.

6. Incloure activitats formatives i informatives sobre els horts urbans al Programa Integrat d'Educació Ambiental (PIEA) tan adreçades a les escoles com a la població en general.

7. Promoure cursos d'iniciació a l'horticultura ecològica en col·laboració amb les entitats que practiquen l'horticultura urbana. Paral·lelament, es promou i col·labora amb les entitats que vulguin realitzar cursos d'horticultura ecològica que es dedicaran de forma especial a l'horticultura familiar en petits espais (balcons i terrasses).

8. Es realitzen els tràmits de cessió en custòdia dels espais públics cedits mitjançant una llicència d'ocupació. Segons el procediment previst i un cop avaluats els projectes presentats per les entitats i de la disposició d'espais públics aptes per a realitzar l'hort urbà, s'inicien els tràmits administratius necessaris per a la cessió en caràcter de custòdia dels espais.

9. Es formalitzen els convenis de custòdia dels espais privats entre les entitats, els propietaris particulars i l'Ajuntament. Segons el procediment previst al Programa en el cas d'espais privats a cedir en custòdia per part de propietaris particulars a entitats i amb participació de l'Ajuntament, es realitzaran els tràmits i les actuacions necessàries per formalitzar els convenis
d'aquells solars privats que s'hagin avaluats com a idonis i existeixi acord previ entre la propietat i l'entitat.

10. Donar suport tècnic als projectes d'horts escolars existents i promoure la creació de nous en d'altres centres educatius. Els centres educatius es poden sumar a la pràctica de l'horticultura urbana en el marc de la seva activitat educativa. A més, l'Ajuntament de Terrassa dóna suport als centres que decideixin implementar un hort urbà, amb assessorament tècnic, cessió de maquinària agrícola, subvencions o d'altres actuacions que considerin oportunes.

11. Assessorar als serveis municipals i entitats en l'elaboració de projectes d'horts urbans. Recolzament tècnic i administratiu als projectes d'horts urbans que promogui directament l'Ajuntament i també aquells que vulguin impulsar les entitats socials, veïnals i ambientals.

12. Vetllar, en funció dels recursos disponibles, pel correcte funcionament dels horts urbans i el compliment dels requeriments tècnics de les condicions d'ús i de les consideracions o obligacions que per a totes les parts, propietaris i entitats, s'incloguin en les llicències d'ocupació i en els convenis de cessió.

13. Creació d'una comissió de seguiment del programa d'horts urbans, on participaran els serveis de l'Ajuntament amb responsabilitat directe en l'aplicació del programa i en el seu seguiment; les entitats socials i ambientals que disposen d'horts urbans; i els propietaris privats que han cedit en custòdia espais propis i manifestin la seva voluntat de participar-hi.

(Les condicions d'ús dels solars on es destinen horts urbans es poden consultar en la documentació adjunta).

74.620 €

Aquest total d'euros està previst pels 3 anys inicials del programa. Les actuacions que es preveuen per al desenvolupament del Programa durant els anys 2013, 2014 i 2015 comportaran un seguit de despeses, que s'han estimat en els següents conceptes:

- Consum d'aigua;
- Informació i difusió;
- Blog (pàgina web);
- Ajudes;
- Escomesa;
- Condicionament.

S'han realitzat les estimacions en base a la informació disponible i experiència acumulada, sobre el cost dels treballs de condicionament, d'escomesa d'aigua, consum d'aigua, cost de l'IBI, superfícies dels solars, cost de les accions d'informació, formació i tecnologies web 2.0, i sobre el nombre tipus d'iniciatives plantejades fins a l'actualitat.

La resta d'informació sobre partides pressupostaries concretes es pot consultar en documentació adjunta.

Fins ara, els horts urbans estan funcionant gràcies a 8 entitats, les quals disposen d'horts urbans en les ubicacions i amb les funcions següents:

- Sembrant ciutat (c/ Vinarós, 5). Espai de titularitat privada. Aquesta entitat usa els horts per tal d' aconseguir ciutats més sostenibles així com recuperar varietats locals de cultiu, potenciar l'autoconsum, l'autosuficiència i el consum de proximitat creant horts de barris amb finalitats ambientals i de promoció de la salut.

- Plantem-nos (c/ Montserrat, 151). Espai de titularitat pública. L'entitat executa diferents activitats en aquests espai d'hort comunitari, entre les quals es troben els tallers de formació en agroecologia i els processos participatius adreçats al barri i la ciutadania a través del punt de plantes aromàtiques i remeieres. Actualment hi participen diferents grups, abanda de l'entitat que l'ha endagat: dos instituts (IES Montserrrat Roig i IES Terrassa), un grup de famílies (La Cova d'en Grufa) i el CAU Torrent de els Bruixes.

- Associació de veïns Torresana (c/ Zamora, 2). Espai de titularitat pública. Aquesta entitat desenvolupa activitats d'educació mediambiental d'horticultura ecològica i producció de verdures i hortalisses per el consum propi, i l'autoconstrucció de contenidors per terres 6 de cultiu per a poder tenir petits horts als balcons, terrasses.

- AMPA CEIP el Vapor (c/ Torrent Pere Parres, 8). Espai de titularitat privada. Es pretén acostar l'escola al coneixement d'una realitat agrícola realitzant conreu hortícola i conreu de planta aromàtica i medicinal i afavorir les relacions socials entre la comunitat de pares. Inicialment ho treballaran 3 persones amb una previsió de fins a 10, així com la intervenció dels nens de l'escola.

- Associació de veïns Can Tusell (c/ Gregal, 1). Espai de titularitat pública. Aquesta associació fa un ús dels horts clarament social, ja que està dirigit a ocupar el temps lliure a persones de mes de 45 anys, afavorir la cohesió social al barri, ajudar a famílies amb carències econòmiques i educatiu per adults i nens en horticultura.

- AMPA CEIP Ponent (c/ Palet Barba, 189). Espai de titularitat pública. L'educació a partir de l'organització de tallers d'agricultura ecològica, gestionat per l'AMPA de l'escola amb el suport de membres de l'Associació de Veïns del Roc Blanc que conjuntament organitzen el manteniment de l'hort. A nivell escolar, també hi participarà una comissió de mestres a treballar de manera comunitària per tot l'alumnat.

- Associació de veïns Montserrat (c/ Zamora, 2). Espai de titularitat pública. L'Associació de veïns, juntament amb l'AMPA del CEIP Mare de Déu de Montserrat i el mateix CEIP busquen combatre la pobresa de famílies del barri.

- Associació Ca n'Anglada Jove (c/Zamora, 2). Espai de titularitat pública. Aquesta associació busca enfortir vincles comunitaris entre joves del barri, tant de l'Associació com d'altres que s'han interessat pel projecte, inicialment amb una participació d'una vintena de joves, esperant obtenir un suport a l'activitat social i pedagògica, a més d'una necessitat vital.

Destacar que s'han recuperat 6 solars desocupats per a vuit entitats, dos de privats i quatre públics, en un d'ells, donades les grans dimensions, s'ha pogut ubicar tres entitats. En la següent imatge, es pot veure el plànol d'horts urbans de Terrassa.

Les funcions que desenvolupen els horts socials es concreten en els següents impactes:

- Impacte productiu: conreu d'hortalisses i verdures que cobreixen part de les necessitats alimentàries de productes frescos de consum quotidià.

- Impacte social i comunitari: els horts tenen un potencial de cohesió social a través d'activitats a l'aire lliure dins de l'àmbit urbà que ha permès millorar lligams interpersonals i de barri i augmentar la cohesió social.

- Impacte ambiental: els horts tenen un potencial per conservar els valors i les funcions ecològiques i paisatgístiques dins un entorn urbà. També són un instrument de millora de la qualitat ambiental de la ciutat i una eina per ordenar els espais de transició entre zones urbanes i zones agrícoles o naturals.

Impacte educatiu: els horts esdevenen un element imprescindible per a l'aprenentatge de diverses disciplines i alhora, han permès desenvolupar programes formatius específics d'horticultura.

- Impacte saludable: els horts produeixen efectes beneficiosos sobre el benestar personal, la salut i l'alimentació. També apareix com a espai per la teràpia ocupacional i es pot orientar cap a col·lectius específics, com són els malalts mentals, drogodependents, discapacitats intel·lectuals...

- Impacte cultural: ja que la tradició hortícola està profundament arrelada tan en poblacions rurals com urbanes d'arreu del món.

En primer lloc, destacar que s'ha constituït una Comissió de Seguiment del programa d'horts urbans de Terrassa, en la que formen part totes les entitats que hi participen amb l'objectiu de compartir els coneixements i experiències així com per resoldre els problemes que puguin anar sorgint. Una de els actuacions realitzades fins ara ha estat la formació en horta ecològica. En aquest sentit, es destaca que els objectius dels programa assolits han estat els següents:

- S'han recuperat espais urbans privats i públics, actualment desocupats, per a l'ús hortícola d'autoconsum i que serveixin alhora d'elements integradors de la natura i la biodiversitat dins el sistema urbà.

- S'ha facilitat la generació d'espais basats en la participació i en l'autonomia ciutadana, en la proximitat, en la relació social intensa, i en la construcció de projectes comunitaris.

- S'ha aconseguit donar suport, prioritàriament, a projectes d'horticultura urbana amb finalitats socials. Aquests dos punts són la base dels objectius de les diferents entitats. Dels 8 projectes presentats i informats favorablement, que tots tenen diverses finalitats, podem destacar que: dos projectes tenen com a finalitat principal l'ambiental i la promoció de la salut i sis projectes tenen com a finalitat principal la social i comunitària.

- S'ha col·laborat en la recuperació de la dimensió agrícola dins la ciutat, apostant per la producció ecològica d'hortalisses i verdures de temporada i per una gestió sostenible de la pràctica hortícola.

- S'han engegat vies de millora de qualitat ambiental i de vida a la ciutat, a través de l'urbanisme proper, amb espais públics que fomentin un ús comunitari, i el lleure ciutadà saludable i de qualitat.

- S'ha posat en valor l'intercanvi de coneixements i d'experiències entre la ciutadania, trencant les barreres intergeneracionals i interculturals.

- S'ha donat suport i incrementat el nombre de centres educatius amb hort urbà, per tal d'acostar als infants el coneixement de la realitat agrícola.

- El fet que s'han revaloritzat solars desocupats, sense ús i sense perspectives amb una activitat de caràcter social i comunitari.

- Implicació de les entitats de la ciutat en la cohesió social del barri amb aquest tipus d'activitats i en el vessant educatiu en el coneixement agrícola (com és el cas de les AMPAs amb els centres educatius).

- La creació de la Comissió de seguiment que implica: L'intercanvi de coneixements i la col·laboració a l'hora de plantejar les necessitats per començar els horts, que a priori són a càrrec de les entitats, com son les eines, l'adob, llavors i planter, caseta d'eines, etc. per aconseguir mes beneficis amb menys inversions.

- En relació a les persones que hi participen, la possibilitat que trobin una activitat per ocupar temps lliure de vegades no volgut i que els permet aprendre i relacionar-se.

- La dificultat de trobar els propietaris dels solars privats, a banda que molts pertanyen a entitats bancàries que no estan predisposades a col·laborar.

- Molts solars estan en pèssimes condicions per al cultiu, bàsicament per problemes d'abocaments de residus de la construcció, molts soterrats i no visibles, fet que suposa un cost important en l'adequació pel conreu. Les entitats són associacions sense ànim de lucre que no disposen del pressupost necessari per realitzar-lo.

- Les dificultats econòmiques de les entitats també dificulten la implementació del reg per goteig.

- Recerca de mecanismes per agilitzar la localització de la propietat de solars privats.

- Trobar altres fòrmules d'incentiu o pressió per tal que no hi hagi solars desocupats.

- Creació d'un banc de llavors locals.