Tipus
Interna
Ens
Comissió d'avaluació i seguiment
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
Es realitza una avaluació interna amb indicadors quantitatius en tres fases: inicial, contÃnua i final.
En l'avaluació inicial es mesuren els següents indicadors: nombre d'entitats, nombre de tècnics, nombre de plans de treball d'intervenció per als usuaris.
En l'avaluació contÃnua, amb una periodicitat mensual, es mesuren el nombre de participants, els indicadors d'aprofitament de l'activitat formativa (assistència, puntualitat, assoliment dels objectius pedagògics, etc.), es quantifica la producció agrÃcola de la finca, i l'activitat de la xarxa de l'hort (nombre i qualitat de les reunions, tasques assolides per cada participant, etc.).
En l'avaluació final es té en consideració l'assoliment de l'autosuficiència del projecte, i s'incorporen propostes de millora. Aixà mateix en l'estadi final es tornen a mesurar el nombre total de participants, el nombre total de beneficiaris directes i indirectes, les hores de formació productiva, el grau d'assoliment dels plans de treball pactats, nombre de contractacions assolides, producció agrÃcola total assolida, viabilitat econòmica, nombre d'actors implicats (tècnics, voluntaris, etc.), i el nombre d'entitats del tercer sector social implicades.
Els dos objectius principals del programa, formació i inserció, s'acompleixen en diferent grau però de manera satisfactòria i fins i tot es milloren els resultats en cada edició, tenint en compte la joventut de l'actual model de programa, demostrant l'interès i esforç per part dels gestors. En aquest sentit també s'ha aconseguit millorar l'assistència dels participants, reduint l'absentisme i l'abandonament del programa).
Punts forts de la prà ctica
Aconsegueix nivells importants en la formació de les persones, amb una rà tio de persones que finalitzen que millora any a any, ja que es redueixen els abandonaments i es fidelitzen usuaris que volen ampliar la formació i repeteixen l'experiència.
Per altra banda s'ha aconseguit establir una xarxa d'actors del tercer sectors implicats en el projecte i que participen directament en el projecte. Especialment satisfactòria és el conveni amb la Fundació Pagesos Solidaris que es el primer procurador d'ofertes laborals i d'inserció de participants.
Punts dèbils de la prà ctica
El projecte encara no ha pogut assolir el seu objectiu de ser sostenible i autosuficient. La producció i comercialització dels productes agrÃcoles encara no ho permet.
Encara hi ha un decalatge entre els participants que finalitzen la formació i aquells que acaben trobant feina.
Propostes de millora de la prà ctica
Hi ha aspectes a millorar com poden ser el seguiment del currÃculum que s'imparteix, aixà com el seguiment de l'itinerari d'inserció laboral dels participants. També es vol millorar en l'à mbit de producció agrÃcola i de la comercialització, que continua sent baixa i no permet l'autosuficiència del projecte. Per últim també es vol arribar a la generació de llocs de treball en el propi terreny.
Possibilitats de realitzar la prà ctica a altres à mbits o entitats
Aquesta prà ctica és fà cilment aplicable, principalment en entorns rurals amb disponibilitat de terrenys adequats. Requereix una inversió de recursos propis (tan econòmics, materials i humans), però més assolible amb la participació d'una xarxa d'actors dels tercer sector per donar suport a la formació, seguiment i inserció dels participants.