Ambito / Convivència
Intervenció al carrer. Integració social de joves d'origen immigrant a través d'activitats de lleure
“Intervenció al carrer” és un projecte educatiu de la ciutat de Lleida iniciat el 2007 que té com a objectiu la integració dels joves d'origen immigrant de la ciutat a través de les activitats de lleure organitzades pel Departament de Joventut de l'Ajuntament de Lleida.
Té la voluntat d'afavorir la integració de joves immigrants en risc d'aïllament o exclusió social que tenen entre 14 i 30 anys, incentivant la seva participació en activitats culturals i esportives organitzades per l'Ajuntament i obertes a tota la població juvenil del municipi, la integració efectiva dels joves immigrants, la seva participació activa en el teixit social i la creació d'espais d'interacció entre joves de diferents orÃgens, immigrants i autòctons.
El gruix del programa el porten un grup d'educadors socials, recuperant la figura de l'educador de carrer, que mitjançant la intervenció i mediació contacten amb els joves en els centres educatius i en els seus punts de trobada habituals al carrer. Els mateixos educadors socials s'encarreguen de l'acompanyament dels joves en les activitats realitzades en el marc del programa.
Té la voluntat d'afavorir la integració de joves immigrants en risc d'aïllament o exclusió social que tenen entre 14 i 30 anys, incentivant la seva participació en activitats culturals i esportives organitzades per l'Ajuntament i obertes a tota la població juvenil del municipi, la integració efectiva dels joves immigrants, la seva participació activa en el teixit social i la creació d'espais d'interacció entre joves de diferents orÃgens, immigrants i autòctons.
El gruix del programa el porten un grup d'educadors socials, recuperant la figura de l'educador de carrer, que mitjançant la intervenció i mediació contacten amb els joves en els centres educatius i en els seus punts de trobada habituals al carrer. Els mateixos educadors socials s'encarreguen de l'acompanyament dels joves en les activitats realitzades en el marc del programa.
Àmbit:
Convivència
Subà mbit:
----
Data d'inici:
01/01/2007
Data de finalització:
Indefinida
ProvÃncia:
Lleida
Municipi:
Lleida
Nombre d'habitants:
139834
Nombre de visites:
1814
Valoració:
Prà ctica Significativa
Més informació
Persona de contacte:
Juanjo RodrÃguez
CÃ rrec:
Cap d'Unitat Tècnica de Lleure i Cultura Juvenil
Ens:
Ajuntament de Lleida. Regidoria de les polÃtiques per als drets de les persones
Lloc web:
Adreça electrònica:
jrodriguez@paeria.cat
Telèfon / Fax:
973700667
Adreça:
c. la Palma, 6-10
Descripció de la prà ctica
Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
Quan es va crear el projecte el 2007 intentava donar resposta a situacions de conflictivitat i certa alarma social generada per la presència de joves llatinoamericans al carrer que presentaven comportaments de risc. Els dos primers anys de programa es va centrar en una activitat musical anual (Sona bé el 2007 i Hip Hop Internacional el 2008), a partir del 2009 s'incorporen les activitats esportives. A partir del 2010 el projecte incorpora la coordinació interdepartamental i associativa, el seguiment professional, i s'amplia a tots els joves en risc social al marge de la seva procedència.
D'aquests comportaments de risc que presentaven els joves destinataris del programa es van detectar els següents factors: socialització mixta, migracions forçades, desestructuració familiar, fracàs escolar, dificultats d'accés al món laboral, actituds masclistes, pertinença a bandes juvenils i consum de drogues.
Des del Departament de Joventut es treballa amb el lleure com a marc metodològic, considerant que el lleure ha de tenir un rol central en els projectes adreçats al jovent, com una eina primordial per a la intervenció educativa i pels processos de socialització.
D'aquests comportaments de risc que presentaven els joves destinataris del programa es van detectar els següents factors: socialització mixta, migracions forçades, desestructuració familiar, fracàs escolar, dificultats d'accés al món laboral, actituds masclistes, pertinença a bandes juvenils i consum de drogues.
Des del Departament de Joventut es treballa amb el lleure com a marc metodològic, considerant que el lleure ha de tenir un rol central en els projectes adreçats al jovent, com una eina primordial per a la intervenció educativa i pels processos de socialització.
Objectius de la prà ctica
General:
• Aconseguir la participació activa de joves d'origen immigrant en les activitats de lleure organitzades pel Departament de Joventut de l'Ajuntament de Lleida.
• Crear espais d'interacció entre joves d'origen immigrant i joves autòctons
EspecÃfic:
• Fomentar la integració social efectiva dels joves immigrants a través del lleure i l'ocupació positiva del temps lliure.
• Afavorir la participació dels joves immigrants en la vida en societat.
• Prevenir situacions personals i de grup que puguin originar risc d'exclusió social i aïllament.
• Fomentar valors positius entre els participants.
• Afavorir la relació intercultural i el coneixement entre joves de diferents orÃgens.
• Conèixer la realitat dels joves immigrants.
• Sensibilitzar la població mitjançant la difusió a través dels mitjans de comunicació locals de les activitats desenvolupades en el marc del projecte.
Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
Població: Joves immigrants entre 14 i 30 anys amb riscos socials determinats. S'ha treballat amb joves de la República Dominicana, el Marroc, Algèria, Senegal, Gà mbia, Camerun, Guinea Equatorial, Colòmbia, Veneçuela, BolÃvia, Equador, Perú, Brasil, Romania, Ucraïna, Lituà nia i la Xina.
Territori: Lleida ciutat
Territori: Lleida ciutat
Vinculació amb altres programes o actuacions
Pla Local de Joventut
Implementació
Fases i principals lÃnies d'actuació
El programa té tres fases bà siques:
1. Contacte inicial amb els joves: els educadors visiten regularment els espais públics de trobada on s'estableix el primer contacte amb els joves susceptibles de participar en el programa.
2. Planificació i desenvolupament de les activitats: són el context on es desenvolupa l'acció socioeducativa. Els educadors estan presents en tot el procés (preparació, coordinació, desenvolupament i avaluació). Hi ha tres categories d'activitats:
a. Activitats de petit format: per a grups de configuració natural, és a dir, de perfils similars, amistats, etc.
b. Activitats relacionals entre grups: interacció entre els diferents grups.
c. Activitats-plataforma: format gran a nivell de ciutat.
3. Treball individualitzat i grupal: es treballen altres aspectes d'inserció social i laboral, aspectes legal, i de salut. El treball grupal és prioritari per a les activitats, dinà miques, interaccions i el treball socioeducatiu del projecte. El treball individualitzat es realitza amb joves que van més enllà de la resolució a través del grup.
a. Orientació laboral. Es treballa coordinadament amb el Servei d'Informació Juvenil de la Regidoria de Joventut, que s'encarrega d'informar i derivar als joves als recursos que siguin necessaris.
b. Formació en el lleure. Obtenció d'una titulació oficial de monitors. Una part dels participants estan vinculats al projecte d'intervenció a l'espai públic mentre altres són joves vinculats als educadors de serveis socials (centres oberts, educadors d'entorn). Com a contrapartida a la formació, els joves participen en projectes d'aprenentatge i servei adreçats a infants i adolescents i fan de voluntaris en projectes educatius als barris.
c. Grup de suport i orientació per a mares joves. Treballa diferents habilitats i conèixer recursos per a una maternitat/paternitat responsable.
Aquestes activitats es desenvolupen anualment seguint el següent calendari:
- Març - juny: activitats al carres i detecció de grups de joves.
- Juliol - setembre: activitats al carrer evitant les hores de mà xima exposició al sol.
- Octubre – febrer: activitats al carrer quan el temps ho permet, en cas contrari les activitats es fan en equipaments municipals.
1. Contacte inicial amb els joves: els educadors visiten regularment els espais públics de trobada on s'estableix el primer contacte amb els joves susceptibles de participar en el programa.
2. Planificació i desenvolupament de les activitats: són el context on es desenvolupa l'acció socioeducativa. Els educadors estan presents en tot el procés (preparació, coordinació, desenvolupament i avaluació). Hi ha tres categories d'activitats:
a. Activitats de petit format: per a grups de configuració natural, és a dir, de perfils similars, amistats, etc.
b. Activitats relacionals entre grups: interacció entre els diferents grups.
c. Activitats-plataforma: format gran a nivell de ciutat.
3. Treball individualitzat i grupal: es treballen altres aspectes d'inserció social i laboral, aspectes legal, i de salut. El treball grupal és prioritari per a les activitats, dinà miques, interaccions i el treball socioeducatiu del projecte. El treball individualitzat es realitza amb joves que van més enllà de la resolució a través del grup.
a. Orientació laboral. Es treballa coordinadament amb el Servei d'Informació Juvenil de la Regidoria de Joventut, que s'encarrega d'informar i derivar als joves als recursos que siguin necessaris.
b. Formació en el lleure. Obtenció d'una titulació oficial de monitors. Una part dels participants estan vinculats al projecte d'intervenció a l'espai públic mentre altres són joves vinculats als educadors de serveis socials (centres oberts, educadors d'entorn). Com a contrapartida a la formació, els joves participen en projectes d'aprenentatge i servei adreçats a infants i adolescents i fan de voluntaris en projectes educatius als barris.
c. Grup de suport i orientació per a mares joves. Treballa diferents habilitats i conèixer recursos per a una maternitat/paternitat responsable.
Aquestes activitats es desenvolupen anualment seguint el següent calendari:
- Març - juny: activitats al carres i detecció de grups de joves.
- Juliol - setembre: activitats al carrer evitant les hores de mà xima exposició al sol.
- Octubre – febrer: activitats al carrer quan el temps ho permet, en cas contrari les activitats es fan en equipaments municipals.
Actors que hi han intervingut
| Nom | Tipus | Fase en la qual intervé | Tipus d'intervenció |
Ajuntament de Lleida. Regidoria de PolÃtiques per als Drets de les persones. Departament de Joventut |
Administració local |
Totes |
Totes |
Descripció de l'actuació en la prà ctica: És un programa impulsat pel Departament de Joventut, que intervé en totes les fases i s'encarrega de totes les tasques. En algunes intervencions a l'espai públic es treballa coordinadament amb els educadors d'entorn de les Àrees bà siques d'Atenció Social Bà sica de l'Ajuntament de Lleida. |
|||
Recursos econòmics
Total euros per perÃode
145000
CaracterÃstiques generals del finançament (perÃodes, tipus...):
Pressupost per al 2015:
Personal:
- 2 educadors socials vinculats a contracte-programa: 76.000
- 1 educador social: 38.000
Programació d'activitats:
- monitors, material esportiu, material divers: 6.000
Personal funcionari, espais municipals, difusió d'activitats, serveis d'orientació especialitzats:
- 25.000
Personal:
- 2 educadors socials vinculats a contracte-programa: 76.000
- 1 educador social: 38.000
Programació d'activitats:
- monitors, material esportiu, material divers: 6.000
Personal funcionari, espais municipals, difusió d'activitats, serveis d'orientació especialitzats:
- 25.000
Llista de recursos econòmics
| Nom de l'ens | Modalitat de l'aportació | PerÃode de finançament | Quantitat | Observacions | |
| Des de | Fins a | ||||
| Ajuntament de Lleida | Fons propis | 01/01/2015 | 01/01/2015 | 145000 | |
Recursos humans
- 1 tècnic de joventut
- 3 educadors de carrer
- Monitors puntuals per a cada activitat concreta generada pel projecte.
- 3 educadors de carrer
- Monitors puntuals per a cada activitat concreta generada pel projecte.
Altres recursos
- La Palma: Centre de recursos juvenils.
- El Mercat: Bucs d'assaig.
- Instal·lacions esportives municipals (pavellons, camps de futbol)
- El Mercat: Bucs d'assaig.
- Instal·lacions esportives municipals (pavellons, camps de futbol)
Normes i mecanismes de participació implementats
Si bé no s'han regulat ni institucionalitzat els mecanismes de participació, en aquest programa es promou la participació de diversos actors. En primer lloc, la participació i implicació dels joves en l'organització i gestió de les activitats és part primordial del programa. També es valora la participació associativa (immigrants, veïnals, esportives, artÃstiques, culturals) en la realització de les activitats i en la detecció i seguiment dels casos.
Resultats
Descripció dels productes assolits
Un dels principals productes és la recuperació de l'educador de carrer.
D'altra banda, els impactes més observables són les mateixes activitats, grups i associacions que sorgeixen en el marc del programa: Sona bé (2007), Hip Hop Cultural (2008), Lleuresport (2009), associació Ndiatiguia (2013), grup de suport i orientació per a mares joves, programa de formació de monitors de lleure. Aixà com tota la producció cultural que es deriva d'aquestes activitats.
D'altra banda, els impactes més observables són les mateixes activitats, grups i associacions que sorgeixen en el marc del programa: Sona bé (2007), Hip Hop Cultural (2008), Lleuresport (2009), associació Ndiatiguia (2013), grup de suport i orientació per a mares joves, programa de formació de monitors de lleure. Aixà com tota la producció cultural que es deriva d'aquestes activitats.
Documentació produïda (informes, memòries, projectes, material de difusió...)
| Nom | Tipus | Data | Disponibilitat | Documentació adjunta |
| PROJECTE EDUCATIU Projecte d'integració social de joves d'origen immigrant a través d'activitats de lleure. | Projecte | 01/02/2015 | Consultar ens | |
| Jornades de bones prà ctiques en l'à mbit de joventut | Presentació | 01/01/2012 | Sà disponible | |
| En temps de crisi... polÃtiques de joventut? | Fitxa | 01/01/2011 | SÃ disponible | |
| Hip Hop Intercultural: el ocio COMO HERRAMIENTA DE INCLUSIÓN social de jóvenes immigrantes | Revista | 01/01/2009 | Sà disponible | |
| Presentació Hip Hop Intercultural | Presentació | 01/01/2008 | Sà disponible | |
Difusió de la prà ctica
Presència de les activitats del projecte en mitjans de comunicació local.
Reconeixements i presentacions
Reconeguda en el portal de Bones Prà ctiques en l'Àmbit de la Joventut de l'Associació Catalana de Professionals de les PolÃtiques de Joventut.
Impacte
La continuïtat de la prà ctica iniciada el 2007 demostra com els objectius establerts han donat resultats i s'han observat millores en el grup objectiu. En aquest sentit s'han reduït els casos de violència en els espais freqüentats, ha disminuït l'alarma social que provocava certs comportaments en l'espai públic, i s'ha millorat la comprensió i la tolerà ncia vers a aquest col•lectiu de joves.
Per altra banda s'ha aconseguit que l'ús dels recursos normalitzats de la regidoria de joventut per part d'aquest joves que prèviament no accedien; recursos com l'assessoria laboral, educativa o psicoconsulta jove. Aixà mateix, en aquest col•lectiu s'ha incrementat la recerca de recursos per a l'ocupació juvenil, demostrant la reintegració d'aquests joves.
Un altra impacte significatiu ha estat la coordinació i implicació de diversos actors locals, de la societat civil (associacions d'immigrants, de veïns, esportives, artÃstiques, culturals), i l'administració pública (cossos de seguretat, regidories de l'Ajuntament de Lleida).
Per altra banda s'ha aconseguit que l'ús dels recursos normalitzats de la regidoria de joventut per part d'aquest joves que prèviament no accedien; recursos com l'assessoria laboral, educativa o psicoconsulta jove. Aixà mateix, en aquest col•lectiu s'ha incrementat la recerca de recursos per a l'ocupació juvenil, demostrant la reintegració d'aquests joves.
Un altra impacte significatiu ha estat la coordinació i implicació de diversos actors locals, de la societat civil (associacions d'immigrants, de veïns, esportives, artÃstiques, culturals), i l'administració pública (cossos de seguretat, regidories de l'Ajuntament de Lleida).
Avaluació
Tipus
Interna
Ens
Regidoria de les Polítiques per als Drets de les persones. Departament de Joventut
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
Es fa una supervisió setmanal continuada en que participen el Cap de la Unitat tècnica de lleure i cultura juvenil (coordinador de l'equip) i els 3 educadors socials. Es porta un registre de les activitats que s'avaluen a nivell quantitatiu i qualitatiu, i un seguiment individualitzat dels casos. De forma paral·lela es fa una avaluació anual amb els següents indicadors:
Indicadors d'avaluació (2015):
Objectiu 1: Aconseguir una participació d'entre 200 i 300 joves de diferents nacionalitats en les activitats proposades.
Indicadors:
- Nombre de participants
- Nombre de participants per activitat
- Percentatge de joves autòctons i estrangers
Objectiu 2: Desenvolupar totes les activitats programades.
Indicadors.
- Nombre d'activitats realitzades
Objectiu 3: Aconseguir una presència activa dels educadors a l'espai públic.
Indicadors.
- Nombre de grups detectats a l'espai públic
- Itineraris de carrer realitzats setmanalment pels educadors
- Registres al mapa de carrer
Objectiu 4: Potenciar la presència de participants de sexe femenà d'origen estranger.
Indicadors.
- Nombre de dones estrangeres participants i percentatges respecte al total de dones.
Objectiu 5: Assolir una mitjana d'edat de 20 anys.
Indicadors.
- Mitjana d'edat dels participants
Objectiu 6: Realitzar una atenció integral dels joves en funció de les seves necessitats.
Indicadors.
- Nombre de joves amb els que s'ha realitzat un PEI (projecte educatiu individualitzat)
- Nombre d'acompanyaments individualitats (treball, salut, formació...)
- Nombre d'acompanyaments grupals amb experts en diversos à mbits
Indicadors d'avaluació (2015):
Objectiu 1: Aconseguir una participació d'entre 200 i 300 joves de diferents nacionalitats en les activitats proposades.
Indicadors:
- Nombre de participants
- Nombre de participants per activitat
- Percentatge de joves autòctons i estrangers
Objectiu 2: Desenvolupar totes les activitats programades.
Indicadors.
- Nombre d'activitats realitzades
Objectiu 3: Aconseguir una presència activa dels educadors a l'espai públic.
Indicadors.
- Nombre de grups detectats a l'espai públic
- Itineraris de carrer realitzats setmanalment pels educadors
- Registres al mapa de carrer
Objectiu 4: Potenciar la presència de participants de sexe femenà d'origen estranger.
Indicadors.
- Nombre de dones estrangeres participants i percentatges respecte al total de dones.
Objectiu 5: Assolir una mitjana d'edat de 20 anys.
Indicadors.
- Mitjana d'edat dels participants
Objectiu 6: Realitzar una atenció integral dels joves en funció de les seves necessitats.
Indicadors.
- Nombre de joves amb els que s'ha realitzat un PEI (projecte educatiu individualitzat)
- Nombre d'acompanyaments individualitats (treball, salut, formació...)
- Nombre d'acompanyaments grupals amb experts en diversos à mbits
Punts forts de la prà ctica
- La recuperació de la figura de l'educador de carrer. Revaloritza el professional que treballa directament en el medi, que permet el treball preventiu, el contacte directe amb els joves i el coneixement de primera mà de la seva realitat.
- Receptivitat dels joves i implicació en les activitats.
- La implicació i col·laboració en xarxa dels diversos actors socials de la ciutat i els altres departaments de l'ajuntament.
- L'ús del lleure com a mitjà d'integració. Especialment en el cas de les activitats artÃstiques permet a joves que procedeixen d'altres contextos socials i culturals, l'expressió de les seves arrels culturals, molt diferents de les autòctones del lloc d'acollida. A més, la universalitat de la música i la creació artÃstica permet la interelació amb persones amb origens culturals molt diferents.
- L'empoderament dels joves per abandonar conductes i situacions de risc, i donar propiciar l'accés a aquests joves als recursos de l'ajuntament.
- Recorregut històric de la prà ctica que permet mostrar els resultats positius del programa i la seva incorporació a la gestió de les polÃtiques de joventut de l'ajuntament.
- El treball intensiu amb noies en risc de situacions masclistes i embarassos no desitjats.
- El coneixement de primera mà de la realitat social i possibles riscos dels joves immigrants del municipi.
- L'ús de l'espai públic de manera planificada i organitzada.
- Receptivitat dels joves i implicació en les activitats.
- La implicació i col·laboració en xarxa dels diversos actors socials de la ciutat i els altres departaments de l'ajuntament.
- L'ús del lleure com a mitjà d'integració. Especialment en el cas de les activitats artÃstiques permet a joves que procedeixen d'altres contextos socials i culturals, l'expressió de les seves arrels culturals, molt diferents de les autòctones del lloc d'acollida. A més, la universalitat de la música i la creació artÃstica permet la interelació amb persones amb origens culturals molt diferents.
- L'empoderament dels joves per abandonar conductes i situacions de risc, i donar propiciar l'accés a aquests joves als recursos de l'ajuntament.
- Recorregut històric de la prà ctica que permet mostrar els resultats positius del programa i la seva incorporació a la gestió de les polÃtiques de joventut de l'ajuntament.
- El treball intensiu amb noies en risc de situacions masclistes i embarassos no desitjats.
- El coneixement de primera mà de la realitat social i possibles riscos dels joves immigrants del municipi.
- L'ús de l'espai públic de manera planificada i organitzada.
Punts dèbils de la prà ctica
- Dificultat per aconseguir relació entre els joves d'orÃgens diferents durant les activitats.
- Dificultat per ala inserció laboral i de continuïtat amb els estudis per manca de recursos.
- El vincle amb l'educador és massa fort i continua després del procés, creant una certa dependència.
- El clima atmosfèric de la ciutat determina molt la planificació de les activitats al carrer.
- Dificultat per ala inserció laboral i de continuïtat amb els estudis per manca de recursos.
- El vincle amb l'educador és massa fort i continua després del procés, creant una certa dependència.
- El clima atmosfèric de la ciutat determina molt la planificació de les activitats al carrer.
Propostes de millora de la prà ctica
Hi ha dues à rees que es consideren clau per a la continuïtat i millora del projecte. Per una banda, cal estabilitzar la situació laboral d'alguns dels professionals, fomentant la seva presència des de l'inici fins al final del programa anual. En aquest sentit és important consolidar el suport econòmic per part de l'ajuntament que permet contractar els professionals, ja que el projecte es finança amb fons propis i amb subvencions externes.
Per altra banda, per la bona resposta dels participants, es vol ampliar la metodologia als joves autòctons que mostres les mateixes situacions de risc, però que són de més difÃcil accés.
Per altra banda, per la bona resposta dels participants, es vol ampliar la metodologia als joves autòctons que mostres les mateixes situacions de risc, però que són de més difÃcil accés.
Possibilitats de realitzar la prà ctica a altres à mbits o entitats
Aquest programa és altament transferibles a altres municipis amb les mateixes caracterÃstiques i problemà tiques al voltant del jovent i la integració. La relativament baixa inversió que requereix i el fet que siguin recursos propis de l'ajuntament (personal, equipaments, etc.) fan que sigui transferible a altres municipis més enllà de la seva mida, ja que es poden trobar aquest tipus de situacions i problemà tiques en municipis de mides molt diferents.
Més informació
Persona de contacte:
Juanjo RodrÃguez
CÃ rrec:
Cap d'Unitat Tècnica de Lleure i Cultura Juvenil
Ens:
Ajuntament de Lleida. Regidoria de les polÃtiques per als drets de les persones
Adreça electrònica:
jrodriguez@paeria.cat
Telèfon / Fax:
973700667
Adreça:
c. la Palma, 6-10
Lloc web:
http://www.paeria.cat/joventut/
| bbp.cat | |
|
|
|||