Manresa és un municipi amb tradició en l'atenció de la gent gran. La voluntat d'unir-se a la Xarxa de Municipis Amics de la Gent Gran respon a aquesta tradició. Tal com indica l'OMS, l'objectiu de la xarxa és preparar ciutats per a totes les edats: més amables per la gent gran, més saludables, participatives, integradores, accessibles, segures i promotores de l'envelliment actiu.

L'origen del programa a Manresa es troba en la proposta d'adhesió a la Xarxa per part del Consell Municipal de la Gent Gran l'any 2011. El setembre del 2011 es va rebre el certificat d'acceptació a l'adhesió, esdevenint la 37ena ciutat del món en adherir-se a la xarxa, la 8ena ciutat d'Espanya i la 3a ciutat de Catalunya. Un cop es va acceptar la sol·licitud, com a condició per formar part de la xarxa s'ha de disposar d'una diagnosi de la ciutat, un pla d'acció i uns mecanismes d'avaluació, d'acord amb criteris de millora contínua. Durant el procés de diagnòstic es van identificar les principals fortaleses i mancances de la ciutat vers la gent gran.

D'aquest anàlisi s'identifica que Manresa és un municipi amb una taxa d'envelliment de prop del 20%; per les seves característiques orogràfiques i climatologia és una ciutat on costa moure's des de la perspectiva d'edat. Igualment, hi ha molts edificis antics poc adaptats a les necessitats de la gents gran, sense ascensor ni amb possibilitat de tenir-ne. Degut a la crisi econòmica s'ha detectat un increment de les demandes de serveis socials, i conseqüentment un augment en la dificultat a donar respostes a aquest col•lectiu. També s'han detectat mancances en l'adaptació de l'urbanisme (espais, mobiliari urbà, temps dels semàfors, accés a contenidors, il·luminació, etc.).

Tot i això, les dimensions i volum de Manresa proporcionen una bona qualitat de vida. Així mateix, la ciutat té voluntat política i estructures administratives adaptades a l'atenció de la gent gran a través de polítiques gerontològiques adreçades a l'envelliment actiu i a la dependència.

Totes les persones grans de la ciutat de Manresa.

És un projecte que forma part de la Xarxa de Ciutat Amigues de la Gent Gran, un programa promogut per l'Organització Mundial de la Salut des del 2005.

El procés s'inicia el 2011 amb la sol•licitud d'adhesió a la Xarxa de Ciutats Amigues de la Gent Gran i la posterior aprovació per part de l'OMS. A finals del mateix any 2011 s'inicia el projecte a partir d'un diagnòstic que es realitza en diverses accions i fases. En primer lloc es creen 10 grups focals de participació ciutadana. En total participen 108 persones, entre gent gran, cuidadors i proveïdors de serveis per a gent gran. En una segona fase del diagnòstic es fa una sessió de treball per valorar el resultats dels grups focals, i finalment es fa un debat ciutadà sobre la diagnosi.

A partir d'aquí, durant el 2013, s'inicia la preparació del Pla d'Acció, a través d'un procés participatiu per recollir aportacions durant el mes d'abril, i un posterior debat ciutadà sobre el Pla d'Acció durant el mes de maig.

Al setembre del mateix any 2013 es presenta la planificació del projecte que contempla diverses fases:
- Execució del Pla d'Acció (2014-2016)
- Avaluació de resultats (2017)
- Redefinició del Pla d'Acció (2018)

En el moment de redacció d'aquest informe el projecte es troba en plena fase d'execució. El Pla d'Acció s'estructura en 3 comissions:
- Comissió política: s'encarrega de valorar propostes, decidir actuacions, establir el calendari i fer ell seguiment del pla d'acció.
- Comissió tècnica: s'encarrega d'informar de la viabilitat de les propostes i d'executar les actuacions.
- Comissió ciutadana: s'encarrega d'aportar propostes, acompanyar les actuacions i donar a conèixer el pla d'acció.

El Pla d'Acció se centra en 8 àmbits de treball, cada un dels quals es formalitza en projectes concrets. Els àmbits de treball són:
- Comunicació i informació
- Civisme
- Edificis i espais públics
- Habitatge
- Mobilitat i transport
- Respecte i inclusió social
- Serveis socials i salut
- Xarxa social i teixit associatiu

-

En el moment de dissenyar el Pla d'Acció, es va comptar amb els recursos ordinaris de l'Ajuntament. Transformar la ciutat per fer-la més amigable, requereix tant de pressupostos apropiats, com d'actituds facilitadores. En un moment de pocs recursos econòmics, s'ha optat per actuacions que no impliquen increments pressupostaris, basades en actituds favorables vers el tema de l'edat.

Per tant, el Pla d'Acció no compta amb un pressupost específic, si no que cada Regidoria ha identificat accions desenvolupades des del seu pressupost ordinari.

No es compta amb recursos específics per aquesta acció, si no que s'ha incorporat a les responsabilitats assumides per la Regidoria de Gent gran.

No es compta amb recursos específics per aquesta acció, si no que s'ha incorporat a les responsabilitats assumides per la Regidoria de Gent gran.

Durant tot el procés de disseny del projecte es duen a terme diversos processos participatius. En una primera etapa, l'any 2011, el procés de diagnòstic de la situació de les persones grans a la ciutat preveu un procés de participació. Aquest procés participatiu va comptar amb la participació de 108 persones que van participar en vuit grups focals (57 ciutadans de més de 65 anys i 7 ciutadans de menys de 65 anys); un grup de cuidadors informals (14 ciutadans de diferents edats); un grup de proveïdors (10 ciutadans de diferents edats), un equip de coordinadors de cada grup focal majors de 65 anys (10 ciutadans de diferents edats) i un equip de secretaris dels grups (10 tècnics de diferents edats). En una fase posterior, el 2012, es propicia un debat ciutadà obert per valorar els resultats dels grups focals de diagnosi que es va realitzar el 2011, i d'aquest manera es tanca el procés de diagnosi.

Amb la finalització de la fase de diagnosi s'inicia el procés de disseny del Pla d'Acció. Durant l'any 2013 s'organitza un procés participatiu per tal de recollir aportacions ciutadanes i idees d'accions. Un cop dissenyat el Pla es convoca un debat ciutadà per tal d'aprovar-lo definitivament.

Durant el procés d'implantació del Pla es preveu un altre mecanisme de participació. Es creen 3 comissions de seguiment, dues formades per membres de l'ajuntament (política i tècnica), i una comissió ciutadana. Durant tot el procés d'implementació del programa, la comissió ciutadana s'encarrega d'aportar propostes, acompanyar les actuacions i fer seguiment del pla d'acció.

Arrel del Pla d'Acció que preveu el programa es duen a la pràctica 28 actuacions en una varietat d'àmbits. Tots aquests projectes i programes estan destinats a millorar la qualitat de vida de les persones grans del municipi, empoderar-les i facilitar-ne les relacions amb la ciutat i l'administració pública.

En l'àmbit de comunicació i informació es duen a termes 3 accions:

- “Campanya lectura fàcil”: Aquesta campanya vol aconseguir que la correspondència adreçada a la gent gran compleixi criteris de lectura fàcil, a través de canvis en la tipografia, mida, tracte, continguts, etc. És una campanya liderada per la regidoria de gent gran, però que compta amb la participació de totes les àrees municipals.

- “Presència als mitjans”: promoure la difusió en els mitjans de comunicació locals de les activitats fetes i adreçades a la gent gran, i facilitar el debat i l'opinió sobre la realitat del col·lectiu.

- “Formació noves tecnologies”: elaboració d'un programa formatiu en noves tecnologies adreçat a la gent gra als casals i entitats de gent gran.

En l'àmbit del civisme es duen a terme 2 accions:

- “Gent gran i civisme”: amb l'objectiu de fomentar el respecte cap a la gent gran es vol involucrar a aquest col·lectiu en el Pla de Civisme de la ciutat.

- “Voluntariat sènior”: confecció d'un catàleg de voluntariat que identifiqui els àmbits de participació i les experiències específiques de voluntariat en que participa la gent gran de la ciutat. A través d'un espai web es promourà i es farà difusió del voluntariat i la participació de la gent gran.

En l'àmbit d'edificis i espais públics es duen a terme 5 accions:

- “Pla d'accessibilitat”: elaboració d'un pla que defineixi les intervencions necessàries incorporant la perspectiva d'edat en els àmbits d'urbanisme, edificació, transport públic i comunicació. Així mateix aquest pla preveu l'adequació de l'espai públic en 3 barris de la ciutat amb necessitats específiques.

- “Adequació del mobiliari urbà”: aplicació d'un pla de renovació del mobiliari urbà que tingui en compte els criteris d'edat. Aquesta adequació es farà seguint les necessitats de manteniment, a través d'una substitució progressiva quan la reposició i substitució del mobiliari urbà sigui necessària

- “Un entorn agradable”: programa integral d'adequació de l'entorn urbà. Inclou la definició d'espais lúdics i esportius per a la gent gran, el manteniment d'itineraris urbans accessibles, i la difusió dels projectes Voluntariat pel medi ambient i l'Anella Verda

- “Mapa d'espais lúdics”: projecte per a distribuir i identificar els espais lúdics adaptats a la gent gran en diversos punts estratègics de la ciutat.

- “Ciutat més segura”: l'objectiu d'aquest programa es millorar la seguretat a la ciutat, enfocada a les problemàtiques específiques de les persones grans. Per assolir aquest objectiu es preveuen accions com xerrades preventives, assessorament davant campanyes abusives, canvis circulatoris o campanyes dissuasòries i multes als alimentadors.

En l'àmbit d'habitatge es preveu un programa d'arranjament de l'habitatge consistent en reformes bàsiques (reparacions, petites obres no estructurals i instal·lació d'ajuts tècnics) en habitatges de les persones grans més vulnerables (persones amb poc recursos econòmics, dependents o majors de 80 anys que viuen soles).

En l'àmbit de mobilitat i transport es duen a terme 3 accions:

- “Millora de la mobilitat urbana”: redacció d'una nova ordenança que reguli l'estacionament per a persones de mobilitat reduïda, i programa de pacificació del trànsit.

- “Promoció de l'ús del transport públic”: programa integral de promoció del transport públic entre les persones majors de 65 anys a través de diverses accions: formació a la gent gran i als conductors d'autobusos, política tarifària que faciliti l'accés al transport públic, millora de les parades d'autobús i incorporació de rètols informatius electrònics.

- “Sensibilització i educació viària”: formació en educació viària dirigides específicament a la gent gran.

En l'àmbit d'inclusió social es duen a terme 4 accions:

- “Els meus records”: concurs bianual de fotografies antigues.

- “Art k'suma”: beca per a projectes creatius intergeneracionals entre joves i gent gran.

- “Petits i grans”: programa d'activitats entre gent gran i infants de les llars d'infants municipals.

- “Records de persones grans amb demència”: programa d'intercanvi entre nens i nenes, i persones grans amb demència per exercitar de la memòria a través dels records d'infantesa.

En l'àmbit de serveis social i salut es duen a terme 6 accions:

- “Més a prop”: projecte per aproximar els serveis socials municipals a la gent gran mitjançant campanyes d'informació.

- “Prevenir situacions de maltractament”: campanya de prevenció i creació d'un protocol d'actuació contra els maltractaments

- “Informació i prevenció de la salut”: campanya d'informació sobre les actuacions en cas d'urgència mèdica, i creació d'un programa formatiu de prevenció en temes de salut.

- “Esports i salut”: programa d'activitats fisico-esportives (cicles de caminades per a gent gran).

- “Formació professionals de proximitat”: campanya de difusió de l'oferta formativa en atenció sanitària i sociosanitària existent en el municipi, i incentivar la formació entre els professionals del sector sense titulació.

- “Detecció persones amb demència”: campanya de conscienciació adreçada al comerç de la ciutat per a la detecció de persones amb demència.

En l'àmbit del teixit associatiu i la xarxa social es duen a terme 4 accions:

- Catàleg d'activitats: programació estable d'activitats pels usuaris dels Casals de gent gran i entitats de la ciutat mitjançant una gestió compartida.

- “Cultura +65”: programa integral de promoció de la cultura per a la gent gran, inclou preus adaptats, programació d'activitats d'interès per a la gent gran, millorar l'accessibilitat dels equipament culturals de la ciutat, servei de préstec bibliotecari a domicili, i incorporar la dimensió intergeneracional el les accions de difusió i recuperació patrimonial.

- “Accés preferent als actes a la via pública”: Pla per a la facilitació de l'accés a les persones grans pels actes culturals i festius programats a la via pública, mitjançant la previsió d'habilitar espais reservats per a gent gran.

- “Apadrinament de projectes emprenedors”: programa de recolzament i assessorament empresarial a joves emprenedors per part d'empresaris amb una llarga trajectòria a través de reunions i sessions de treball individualitzades.

Notícies a la premsa i material divulgatiu. També el material propi de cada un dels projectes que soregeixen arrel del programa (veure productes).

El Pla d'Acció del programa requereix un procés de millora continua. Quan acaba el període de 3 anys de desenvolupament del Pla d'Acció, s'inicia una fase d'Avaluació, amb la finalitat de redefinir un nou Pla d'Acció per un altre període de 3 anys més. L'objectiu és situar les polítiques gerontològiques locals en una posició destacada, dins del conjunt d'opcions possibles. D'aquesta manera s'ha aconseguit generar un estat en que es propicia el debat i la participació entorn de la ciutat i la gent gran.

Per un costat, tots els projectes executats o plenajets a partir del programa són el reflex de l'assoliment dels objectius que té el programa (veure apartat productes). És a dir, a través dels projectes del Pla d'Acció s'incideix en l'objectiu de crear una ciutat més amable, saludable, participativa, integradora, accessible, segura.

Per altra banda, s'ha aconseguit posar a la gent gran en el centre del debat ciutadà, tenint-lo en compte en la planificació, disseny i implantació de les polítiques públiques locals.

Per últim, per veure els resultats que poden tenir els projectes específics derivats del programa encara s'ha d'esperar. En aquest sentit, l'avaluació dels resultats es fa al cap de 3 anys, a partir d'uns processos participatius en els quals la gent gran valora els resultats i l'impacte de les transformacions realitzades.

Els principals punts forts d'aquest programa són, en primer lloc, la transversalitat del programa. El desenvolupament del Pla d'Acció, implica la participació de diversos actors municipals, incloent les diferents àrees i regidories.

També és molt rellevant la millora contínua que requereix la metodologia establerta per l'OMS. D'aquesta manera es genera un sistema d'avaluació que permet que el programa i els projectes vagin evolucionant i millorant.

Un altre punt fort del programa és que en les seves diverses fases (diagnòstic, pla d'acció, execució i avaluació) es preveu la participació ciutadana i dels actors més rellevants dels sectors implicats, mitjançant processos participatius, debats, comissions, etc.
Per últim, el fet que el programa formi part d'una xarxa internacional permet la coordinació i col·laboració entre tots els membres, i ajuda a la innovació i millora dels projectes del Pla d'Acció.

Aquest programa forma part de la xarxa internacional de l'OMS. En aquest sentit, una de les principals febleses és la llunyania amb l'OMS, que pot incidir en la cooperació amb els altres membres de la xarxa i amb el mateix promotor. Igualment també s'identifica el creixement ràpid de la xarxa com una potencial feblesa que pot afectar al funcionament i coordinació dels mateixos membres de la xarxa.

El programa iniciat a Manresa té el suport i segell de l'OMS. En aquest sentit les propostes de millora no van dirigides al programa i estructura de la Xarxa de Ciutats Amigues de la Gent Gran, sinó més aviat a les possibilitats de replicar l'experiència a nivell local. Des de Manresa, els promotors del programa “Manresa, ciutat amiga de la gent gran”, identifiquen com una possibilitat de millora iniciar a construir una xarxa catalana de ciutats amigables amb la gent gran.

La Xarxa de Ciutats amigues a la gent gran és un marc apropiat per a desenvolupar polítiques gerontològiques locals, mitjançant una metodologia avalada per l'OMS i que està a l'abast de qualsevol municipi que ho vulgui fer. En aquest sentit, requereix l'aprovació de l'OMS i complir els requisits que estableix el programa de la Xarxa: avaluació, diagnòstic, pla d'acció i procés de millora contínua.