El procés d'elaboració de l'RVD-BCN s'inicia l'any 2008 com a resposta a una necessitat compartida per serveis i institucions diversos. El context aleshores estava caracteritzat per diferents realitats. D'una banda, cada servei o institució utilitzava un instrument propi de valoració, d'utilitat interna, no compartit amb la resta d'institucions implicades en la intervenció sobre situacions de violència de parella contra la dona. Això dificultava el treball en xarxa ja que les valoracions del risc per un mateix cas podien ser discrepants segons l'instrument utilitzat.

D'altra banda, alguns d'aquests instruments estaven subjectes a un alt grau de subjectivitat professional: no quantificaven els factors de risc ni establien franges de valoració del risc (baix, mig o alt) i la valoració depenia del criteri i interpretació del o de la professional. A més, no tots els instruments previs a l'RVD-BCN contemplaven les reavaluacions periòdiques de la situació de risc, o no permetien fer valoracions adequades a situacions singulars, ni recollien factors de risc en funció de la vulnerabilitat de la dona ni la seva percepció o no incorporaven la funció d'alerta davant circumstàncies previsibles que poden augmentar el risc en el futur.

Així doncs, des dels serveis socials municipals (Direcció de Dona i IMSS) es proposa a la Comissió Tècnica del "Circuit Barcelona contra la violència vers les dones" l'inici d'un grup de treball per elaborar un instrument de valoració del risc que detecti si a curt termini (màxim 6 mesos) es poden produir actes violents greus contra la dona per part de la seva parella o ex parella.

Població: El protocol està dirigit als i les professionals de la gran majoria dels serveis que atenen dones que viuen violència masclista de parella exercida per la parella actual o exparella.

Territori: Ciutat de Barcelona.

RVD-BCN s'inicia el 2008 amb la constitució d'un grup de treball en el marc del "Circuit Barcelona contra la violència vers les dones". A continuació es presenta el procés d'elaboració, validació i desplegament.

ELABORACIÓ (2008-2009)

-Constitució del grup de treball integrat per comandaments i professionals dels àmbits de: Serveis socials (Ajuntament de Barcelona), Mossos d'Esquadra, Departament de Justícia, Consorci Sanitari de Barcelona, Institut Català de la Salut i Grup d'Estudis Avançats en Violència (UB, expert extern).

-Presentació dels resultats del treball a la Comissió Tècnica del Circuit: protocol i instruccions abreviades. Decisió de sotmetre l'instrument a procés de validació científica.

VALIDACIÓ CIENTÍFICA (2010-2011)

-Procés de validació científica dirigit pel Grup d'Estudis Avançats en Violència (UB). Participació de professionals i serveis de tots els àmbits implicats. Paral·lelament, a l'intern de l'ajuntament de BCN, definició de pautes orientatives d'intervenció en funció del risc i procés de prova (serveis socials municipals).

-Elaboració de la versió definitiva del protocol a la llum dels resultats del procés de validació científica. Paral·lelament, elaboració definitiva del document de pautes orientatives d'intervenció dels serveis socials en funció del risc.

IMPLEMENTACIÓ (DES DE 2012)

-Publicació en català, castellà i anglès d'un document amb tres parts: 1) Origen RVD-BCN, 2) Protocol RVD-BCN, 3) Manual RVD-BCN. Difusió a institucions i serveis públics de Catalunya i l'Estat Espanyol. Presentació en fòrum i jornades internacionals.

-Formació a professionals. A Barcelona i Catalunya.

-Constitució i desenvolupament de la Comissió tècnica interinstitucional de seguiment del procés d'implementació.

39.444€

39.444€ (19.722€ anuals), assumits a parts iguals entre l'Ajuntament de Barcelona, el Consorci Sanitari de Barcelona i l'Institut Català de les Dones. La publicació de l'RVD-BCN en tres idiomes va tenir un cost de 14.071€ (impressió, maquetació, revisió del català i traducció al castellà i a l'anglès).

Al llarg de tot el procés de l'RVD-BCN (elaboració, validació, implementació i formació), el desenvolupament ha estat coordinat per una tècnica referent per part de la Direcció de Dona.

Fase d'elaboració del protocol, es va comptar amb la participació de dotze persones entre comandaments i professionals dels diferents serveis que formen part del grup de treball. A més, sis professionals van participar en el grup de treball intern que va elaborar i sotmetre a prova les “Pautes orientatives d'intervenció dels serveis socials en funció de la valoració resultant de l'RVD-BCN”. En la fase de validació científica, la participació de 74 professionals dels diferents àmbits esmentats.

Fase d'implementació, es compta amb la participació d'11 persones representants de les institucions integrants de la Comissió tècnica interinstitucional de seguiment i del Grup d'Estudis Avançats en Violència (UB).

RVD-BCN és un protocol validat científicament i compartit entre els diferents serveis que intervenen en un cas determinat. incorpora la reavaluació, els factors de vulnerabilitat i de percepció de la dona i la funció d'alerta davant circumstàncies previsibles que poden augmentar el nivell de risc en el futur. Així doncs, s'elimina la subjectivitat professional per valorar el risc, però al mateix temps el protocol permet adequar aquesta valoració a la singularitat de determinats casos. A més, RVD-BCN incorpora la reavaluació, els factors de vulnerabilitat i de percepció de la dona i la funció d'alerta davant circumstàncies previsibles que poden augmentar el nivell de risc en el futur.

Ha tingut impacte tant en el col·lectiu destinatari com en el funcionament de l'organització responsable.

L'existència des de 2001 del Circuit Barcelona contra la violència vers les dones ha fet possible construir un discurs comú que ha permès no solament consensuar l'RVD-BCN, sinó que el resultat obtingut sigui qualitativament millor que qualsevol dels diversos instruments de valoració fins ara utilitzats pels serveis participants. Per això l'autoria institucional correspon al Circuit com un tot, mentre que l'autoria intel·lectual és diversa i compartida entre totes les i els integrants del grup de treball que ha elaborat el Protocol RVD-BCN.

Interna

Entre les fortaleses de la pràctica, destaca la capacitat per identificar i respondre a una necessitat real i sentida per les i els professionals de diferents serveis i institucions que atenen dones que viuen situacions de violència masclista. També és destacable el nivell de recolzament institucional i de coordinació aconseguit en l'elaboració del protocol i en el procés de validació científica. El rigor científic va quedar garantit en tot moment, tant en la fase d'elaboració de l'RVD-BCN, incorporant en qualitat d'expert extern al Director del Grup d'Estudis Avançats en Violència (GEAV-UB), com en la fase de validació científica, que va comptar amb la direcció d'aquest grup. Finalment, la constitució d'una comissió tècnica amb capacitat per facilitar l'assoliment dels objectius va assegurar a totes les institucions implicades la seva participació en el seguiment global del procés de validació i d'implementació de l'RVD-BCN.

Entre les dificultats més importants que ha experimentat la pràctica cal esmentar els inconvenients propis del treball de diferents serveis i contextos institucionals que busquen construir conjuntament una eina d'utilitat comuna. Encara més quan no existeix experiència prèvia en processos d'aquesta complexitat. Tot això ha implicat nombroses dificultats per poder aconseguir, finalment, que l'autoria institucional sigui de manera col·lectiva (Circuit Barcelona contra la violència vers les dones) i no pas d'una o vàries de les institucions participants.

Pel que fa a la transferibilitat, la pràctica i l'existència del circuit ha aconseguit crear un entorn que afavoreix el treball conjunt de serveis de dependències institucionals diverses i que ha permès crear un instrument nou d'utilitat per a tots ells. Aquest entorn es basa en tres grans aspectes: a) el coneixement mutu de l'abast i limitacions dels diferents agents (més enllà de les competències i responsabilitats formals); b) el respecte i la confiança guanyats al llarg d'una dècada de col·laboració entre serveis; c) la possibilitat de créixer i crear tècnicament de manera conjunta a través de fórmules molt variades: intercanvi d'informació, anàlisi de casos i construcció d'un procediment i d'una cultura tècnica comuna en l'atenció i articulació entre serveis, debats temàtics o formació permanent compartida.