L'Ajuntament de Mataró disposa, des de l'any 2007, d'un Programa de Mediació Reparadora. Enfocat principalment en la línia de fer un treball educatiu i de re-introducció dels joves infractors de l'ordenança de civisme a la comunitat, aquest es fonamentava en un curs de formació com a alternativa a la sanció.
No obstant, el 2013, des del Servei de Mediació Ciutadana es va considerar oportú replantejar el programa i adaptar-lo a les noves problemàtiques, centrant-lo en una millor i major atenció a cada cas individualitzat. Els canvis en la metodologia incloïen la coordinació amb altres serveis municipals i el reforç en la personalització del pla de treball. El propòsit d'aquest nou model, que s'ha anat consolidant al llarg dels anys, és que l'actor iniciï un canvi conductual a partir de la intervenció reparadora i que aquesta es reflecteixi en el seu entorn familiar i social, és a dir, que el jove sigui el seu propi motor de canvi.
La introducció de la mediació reparadora, però, no entra fins el curs 2016-2017 als centres educatius. És des del propi Servei de Mediació que es contempla desenvolupar una prova pilot a l'Institut Damià Campeny en resposta a la demanda emesa des del centre davant els efectes contraproduents d'aplicar, en certes situacions, les NOFC (Normes d'Organització i Funcionament del Centre).

Població: Les MASE es dirigeixen a alumnes de centres d'educació secundària de la ciutat.

Territori: Mataró.

La pràctica està vinculada al Programa de Mediació Reparadora iniciat el 2007 a l'Ajuntament de Mataró.

D'ençà que l'IES Damià Campeny acull la prova pilot el curs 2016-2017, ja són 4 els instituts de Mataró que participen en el programa: a banda de l'IES Damià Campeny, també l'IES Thos i Codina, l'Ins Puig i Cadafalch i l'Ins Laia L'Arquera. És probable que durant el curs 2019-2020 s'hi uneixin 2 centres educatius més. Des del Servei de Mediació s'ofereix el programa als diferents centres mataronins a través del Direcció d'Ensenyament de l'ajuntament de Mataró i són aquests que decideixen si s'hi acullen o no.
El funcionament del Projecte de les MASE s'inicia quan es comet una infracció o es detecta un comportament susceptible d'obertura d'un expedient sancionador (segons les NOFC de cada centre). És en aquesta fase inicial on intervé el Servei de Mediació, que determina si el menor té opcions de participar en el programa, en funció de certs requisits: ser menor de 18 anys; ser alumne/a del centre en qüestió; haver comès una infracció o com a mínim una incidència; i que hi hagi una voluntat mostrada per part d'ell/a i dels tutors legals o famílies d'acollir-se a la mesura alternativa. Quan menor i la família o tutor/a legal accepten formar part del programa, es comença el disseny del Pla de Treball, que es desenvoluparà al llarg de 6-7 sessions. En la primera i en la última sessió, la família hi intervé de forma directa i es requereix la seva assistència, mentre que a la resta de sessions l'alumne/a fa el treball de forma individual amb el Servei de Mediació.
Tot i que les tipologies d'intervenció de les MASE se centren en dues línies concretes: fer front al dany i fer front a les causes, cada pla de desenvolupament individual s'adequa a les necessitats del menor. D'una banda, es treballa des de l'exercici de la responsabilitat del/ de la jove i la reparació del dany a través de l'empatia; i de l'altra, es treballen aquells aspectes carenciats que són causa del dany ocasionat, tenint en compte el context social, individual i familiar del menor. En conjunt, es tracta d'un exercici socioeducatiu que incorpora de manera transversal tots els elements que formen part de la vida del/ de la menor.
En el transcurs de les sessions, es reflexiona sobre qüestions relacionades amb el comportament i es plantegen situacions hipotètiques i diferents casuístiques emocionals i actitudinals que ajuden a l'alumne/a a prendre consciència que ell/a mateix/a té els recursos per a millorar les seves relacions socials i amb la comunitat, així com créixer i transformar-se. El disseny del Pla de Treball comporta la participació activa del/ de la menor i d'ell/a s'espera que proposi accions per a la resolució del conflicte respecte les parts implicades. El seguiment del Pla de Treball es realitza conjuntament entre el Servei de Mediació i el centre educatiu.

Servei públic de finançament municipal i gestió externalitzada.

6 professionals de la gestió del conflicte constitueixen l'equip del Servei de Mediació Ciutadana de l'Ajuntament de Mataró.

La pràctica es du a terme a les instal·lacions pròpies de cada centre educatiu o, puntualment, en el Servei de mediació.

En tractar-se d'un programa que ofereix el Servei de Mediació als centres educatius, és necessari que hi hagi una entesa dins del claustre escolar de cada centre, liderada per la Comissió de Convivència, en cas de ser-hi. La implicació del centre educatiu en el desenvolupament del projecte és clau per a que tant les famílies com l'alumnat s'hi involucrin.
Pel que fa a les sessions de treball, és el centre qui cita la família en qüestió a una primera trobada amb la persona referent de l'equip docent i el Servei de Mediació. Les següents sessions són individuals amb l'alumne/a i el Servei de Mediació. En la darrera sessió, es tornen a trobar l'alumne/a, la família, el referent docent amb el SMC per tancar el procés.

Les Mesures Alternatives a la Sanció i l'Expulsió (MASE) són una eina que sorgeix de la Justícia Restaurativa. S'apliquen en la gestió de conflictes dins del centre educatiu per tal d'afavorir la convivència mitjançant les accions educatives reparadores. La implementació del Projecte MASE implica la construcció d'un nou paradigma, una nova mirada envers el conflicte i els seus protagonistes transformant i construint una nova realitat conjunta.

El curs 2017-2018, van participar 6 alumnes; mentre que el curs 2018-2019 van ser 17 els que es van acollir a la mesura.

El programa es difon a través del catàleg que publica la Direcció d'Ensenyament de l'Ajuntament de Mataró pels centres educatius del municipi, i a la presentació de l'oferta municipal que es fa cada any (la darrera va ser la de curs 2018-2019).

Si bé aquesta exoeriència en concret no ha rebut cap reconeixement, el projecte en el qual s'emmarca ("La mediació reparadora: accions reparadores amb joves a Mataró") ha estat reconegut amb el Premi ADR Justícia 2019 a la millor pràctica en mediació i altres mitjans de resolució de conflictes impulsada per l'administració local de Catalunya. Aquest reconeixement arriba durant la Setmana europea de la Mediació, quan l'Ajuntament participarà en una xerrada amb l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Mataró, el 24 de gener de 2020, i a una jornada organitzada per la Diputació de Barcelona, el 27 de gener de 2020.

No hi ha indicadors quantitatius recollits. Només es disposa de les valoracions qualitatives de les participants, de forma informal.

Les MASE són una eina que es contempla cada cop més, com una alternativa real i vàlida, un pas important dins un canvi de paradigma en la gestió dels conflicte als centres educatius, passant de les mesures més punitives a les clarament restauratives.
Cada curs s'atenen més situacions i hi ha més figures docents i educatives interessades: coordinadores pedagògiques, caps d'estudi, integració social, orientació, tutories, coordinació de cicle.
Es tracta d'una eina versàtil, que s'adapta a les realitats de cada centre, i que aporta resultats positius, visibles en la resposta de l'alumnat que hi ha participat, així com en les seves famílies i sobretot en relació al centre educatiu.

Les MASE situen el punt d'atenció en les necessitats reals, tant del/la jove com de la comunitat. Aquest fet permet que el jove tingui l'oportunitat de treballar recursos personals per afrontar la vida. L'adaptació del pla de treball als interessos del/la menor, a la situació personal i familiar, al seu caràcter, etc. genera un millor resultat que l'estandardització d'aquest tipus de programes.
Un altre punt fort de la pràctica és la implicació transversal i coordinada de diferents agents i serveis del territori.

Els punts febles són alhora una de les particularitats de les MASE: la voluntarietat. Tot i que el fet que la participació al programa sigui voluntària el dota de valor, no es veu de la mateixa manera quan la família o el menor no mostren interès en el desenvolupament de les sessions, ja que requereix la seva implicació i constància per afavorir el seguiment. De forma similar, no sempre hi ha la mateixa implicació entre el professorat o no hi ha entesa dins el claustre escolar per a dur a terme les MASE, per ser una opció no entesa com alternativa dins de les diferents opcions més punitives als centres educatius.

Properament es començarà a incloure una fase intermèdia de seguiment amb la família o/i el referent docent dins les 6 sessions de treball amb l'alumna/e, a fi i efecte d'anar reforçant la corresponsabilitat de totes les parts en el procés.
Altres aspectes a millorar seria que els càrrecs de la direcció dels centres s'hi impliquin més, que les derivacions s'adeqüin a l'objectiu de les MASE i que els centres respectin la idiosincràsia del procés i la metodologia emprada durant el temps que s'estigui aplicant.

Les MASE són una experiència amb possibilitats reals de rèplica en aquells municipis que busquin enfortir els programes de mediació a través de la mediació restaurativa i d'una implicació amb l'entorn social i comunitari. Es requereix, però, la creació d'una xarxa de treball entre els diversos agents i col·laboradors del territori i això no sempre és fàcil: cal realitzar una difusió real del que són les MASE per no generar falses expectatives i que s'acabin derivant casos al Servei de Mediació que no corresponen a l'àmbit.
En definitiva, són una porta d'entrada als centres educatius que permeten començar a canviar la mirada en relació al conflicte i el vincle amb l'alumnat, així com el clima a les aules i dins els claustres.