Ambito / Participació ciutadana
L'enquesta ciutadana amb l'Institut de Santa Eulàlia. Dades per a observar la ciutat
El projecte Enquestes ciutadanes amb l'Institut de Santa Eulàlia de Terrassa és una iniciativa del professorat de l'Institut Santa Eulàlia que buscava dur a terme un treball d'aplicació pràctica de matemàtiques que també fos d'utilitat a la ciutat.
Aquesta idea va cristal·litzar amb la col·laboració i suport tècnic de l'Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST) en la primera Enquesta de valors ciutadans el curs 2013/14. Des de llavors, cada any s'han realitzat enquestes de diverses temàtiques que ajuden a l'Ajuntament i els seus tècnics en la presa de decisió. Les temàtiques han estat: valors ciutadans, fluxos de vida urbana, un Baròmetre de la Ciutat de Terrassa, Festa Major i Fet Casteller, i Temps lliure i Esport.
Al llarg de les diferents edicions han participat una mitjana anual de 250 estudiants en la realització de qüestionaris (des d'Educació Secundaria Obligatòria (ESO) i primer de Batxillerat, fins als alumnes dels Cursos d'Accés a Grau Superior).
Els aspectes innovadors d'aquesta experiència es centren fonamentalment en la definició d'un procés i d'unes eines d'alt valor pedagògic, no només per a l'ensenyament de la utilitat de les matemàtiques en la vida quotidiana, sinó d'altres matèries importants del currículum escolar, com el coneixement de l'entorn urbà, les tradicions, la comunicació amb els veïns, la socialització i, sobretot, el civisme i el sentiment de pertinença a una comunitat. I, a més, resulta una activitat que és útil al municipi, aportant informació d'opinió pública significativa per a mesurar el pols de la ciutat sobre aspectes diversos.
Aquesta idea va cristal·litzar amb la col·laboració i suport tècnic de l'Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST) en la primera Enquesta de valors ciutadans el curs 2013/14. Des de llavors, cada any s'han realitzat enquestes de diverses temàtiques que ajuden a l'Ajuntament i els seus tècnics en la presa de decisió. Les temàtiques han estat: valors ciutadans, fluxos de vida urbana, un Baròmetre de la Ciutat de Terrassa, Festa Major i Fet Casteller, i Temps lliure i Esport.
Al llarg de les diferents edicions han participat una mitjana anual de 250 estudiants en la realització de qüestionaris (des d'Educació Secundaria Obligatòria (ESO) i primer de Batxillerat, fins als alumnes dels Cursos d'Accés a Grau Superior).
Els aspectes innovadors d'aquesta experiència es centren fonamentalment en la definició d'un procés i d'unes eines d'alt valor pedagògic, no només per a l'ensenyament de la utilitat de les matemàtiques en la vida quotidiana, sinó d'altres matèries importants del currículum escolar, com el coneixement de l'entorn urbà, les tradicions, la comunicació amb els veïns, la socialització i, sobretot, el civisme i el sentiment de pertinença a una comunitat. I, a més, resulta una activitat que és útil al municipi, aportant informació d'opinió pública significativa per a mesurar el pols de la ciutat sobre aspectes diversos.
Àmbit:
Participació ciutadana
Subàmbit:
----
Data d'inici:
10/10/2013
Data de finalització:
Indefinida
Província:
Barcelona
Municipi:
Terrassa
Nombre d'habitants:
215678
Nombre de visites:
1512
Valoració:
Bona pràctica
Descripció de la pràctica
Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
Als inicis del curs escolar 2013-2014, professors del claustre de l'Institut Santa Eulàlia, es van adreçar a l'Alcalde de Terrassa per a exposar-li que durant aquell curs celebrarien el 25è aniversari de la creació del centre i que, entre d'altres activitats commemoratives, havien pensat en la realització d'una acció que cerqués un objectiu
pedagògic i, a la vegada, que fos d'utilitat per a la ciutat.
Com una activitat emmarcada dins el departament de matemàtiques, es va pensar en l'elaboració d'una enquesta d'opinió dels ciutadans de Terrassa que permetés participar a tots els estudiants del centre i posar en pràctica aquella matèria en un àmbit proper i fora de les aules fent d'enquestadors.
De fet, es plantejava una activitat en la qual es donés peu a que a l'Institut es treballés de forma transversal els diferents continguts pedagògics que tenen relació amb l'elaboració d'una enquesta social d'opinió: des dels aspectes més qualitatius del qüestionari (quines preguntes es fan, per què, com es fan, o quines respostes es poden esperar) als més quantitatius del tractament de la informació (com s'emmagatzema la informació, com es tabula, com es representa, com s'interpreten les dades, etc.), així com altres aspectes igualment importants relacionats amb el coneixement sobre l'entorn, composició demogràfica, la història o la geografia dels indrets de Terrassa on es farà el treball de camp (a qui es fa l'enquesta, on es fa, què hem de tenir en compte al fer-la, etc.). Per últim, també es tindrien en compte altres aspectes com la finalitat de l'enquesta i quin valor intrínsec té fer-la per a l'educació dels alumnes participants, i també per a les mateixes famílies dels alumnes, que indirectament també hi prendran part.
Aquesta proposta va resultar molt ben acollida des de l'Ajuntament. Arribats a aquest punt, l'Ajuntament de Terrassa va oferir la seva col·laboració en l'assessorament tècnic i el suport metodològic de l'Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST), en tant que aquest projecte es podria emmarcar amb els propòsits del procés Àgora Terrassa. Així, es va voler aprofundir en l'ètica i els valors individuals dels ciutadans vers la comunitat local.
pedagògic i, a la vegada, que fos d'utilitat per a la ciutat.
Com una activitat emmarcada dins el departament de matemàtiques, es va pensar en l'elaboració d'una enquesta d'opinió dels ciutadans de Terrassa que permetés participar a tots els estudiants del centre i posar en pràctica aquella matèria en un àmbit proper i fora de les aules fent d'enquestadors.
De fet, es plantejava una activitat en la qual es donés peu a que a l'Institut es treballés de forma transversal els diferents continguts pedagògics que tenen relació amb l'elaboració d'una enquesta social d'opinió: des dels aspectes més qualitatius del qüestionari (quines preguntes es fan, per què, com es fan, o quines respostes es poden esperar) als més quantitatius del tractament de la informació (com s'emmagatzema la informació, com es tabula, com es representa, com s'interpreten les dades, etc.), així com altres aspectes igualment importants relacionats amb el coneixement sobre l'entorn, composició demogràfica, la història o la geografia dels indrets de Terrassa on es farà el treball de camp (a qui es fa l'enquesta, on es fa, què hem de tenir en compte al fer-la, etc.). Per últim, també es tindrien en compte altres aspectes com la finalitat de l'enquesta i quin valor intrínsec té fer-la per a l'educació dels alumnes participants, i també per a les mateixes famílies dels alumnes, que indirectament també hi prendran part.
Aquesta proposta va resultar molt ben acollida des de l'Ajuntament. Arribats a aquest punt, l'Ajuntament de Terrassa va oferir la seva col·laboració en l'assessorament tècnic i el suport metodològic de l'Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST), en tant que aquest projecte es podria emmarcar amb els propòsits del procés Àgora Terrassa. Així, es va voler aprofundir en l'ètica i els valors individuals dels ciutadans vers la comunitat local.
Objectius de la pràctica
General:
• Desenvolupar una activitat pedagògica que sigui de profit tant per als alumnes de l'Institut Santa Eulàlia com per a l'Ajuntament de Terrassa i, en extensió, a tota la població de Terrassa.
• Recollir informació d'opinió pública significativa per a mesurar el pols de la ciutat sobre aspectes diversos.
Específic:
• Preguntar a la ciutadania la seva opinió respecte les realitats sobre el territori.
Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
Aquesta experiència té dues poblacions objectiu. Per una banda, els estudiants de l'Institut Santa Eulàlia que són els que efectuen el treball de camp amb els qüestionaris i en treuen profit en altres activitats pedagògiques, per altra, la resta de la ciutadania de Terrassa com a enquestats.
Vinculació amb altres programes o actuacions
Aquesta pràctica es podria enquadrar en les accions de l'Àgora Terrassa, projecte que es basa en l'assaig d'una nova manera d'abordar necessitats i estratègies de futur des de la pròpia ciutadania, amb suport de l'administració local.
Implementació
Fases i principals línies d'actuació
Després de fer arribar la proposta de les enquestes ciutadanes a l'Alcalde, tècnics de l'Ajuntament de Terrassa, a través del seu Observatori Econòmic i Social de la Sostenibilitat (OESST), es van posar en contacte amb el professorat de l'Institut de Santa Eulàlia per tal de treballar el qüestionari de l'enquesta conjuntament i atenent a les necessitats del servei estadístic.
Com que el treball de camp el realitzarien els alumnes d'ESO, primer de batxillerat i dels Cursos d'Accés a Grau Superior, tots ells personal no professional i sense experiència, es va optar per un qüestionari curt de 20 preguntes. Es va equiparar les preguntes amb respostes alternatives pautades a les contingudes en altres enquestes existents en els contextos europeu, espanyol i català per tal de poder realitzar una comparació de resultats. Tanmateix, es va optar per deixar algunes preguntes de resposta oberta, que es podrien respondre amb conceptes susceptibles de tractament textual. Al llarg d'aquest procés, des de l'OESST també es van dur a terme formacions específiques en metodologia per als estudiants (en les primeres dues edicions, a partir de llavors s'ha desenvolupat per part del professorat).
Una vegada va ser assajat en un test amb alumnes, es va donar per vàlid, tenint en compte la necessitat de comprensió d'aquests i la seva posterior presentació davant dels ciutadans que serien enquestats.
Iniciat el procés d'enquestar als ciutadans, i per tal de poder introduir les dades obtingudes i fer-ne el seguiment, es va emprar el programari lliure Google Forms que permetia veure en quin estat es trobava el projecte i quins perfils era necessari entrevistar (proporcionalitat en gènere, etc.).
Finalitzat el treball de camp, s'iniciava a la fase d'explotació de les dades obtingudes per part de l'OESST. Els resultats obtinguts es feien públics en una presentació on hi assistien els alumnes que havien dut a terme les enquestes i hi aportaven les seves experiències personals.
A banda d'aquesta presentació de resultats, els alumnes també farien ús de les dades obtingudes de l'estudi per resoldre exercicis de matemàtiques a classe.
Des des de que està en funcionament s'han desenvolupat 5 edicions.
La primera edició l'any 2014 es va centrar en els Valors Ciutadans. Les preguntes escollides tractaven diversos aspectes: democràcia i institucions, identificació dels ciutadans amb la ciutat, pertinença o col·laboració amb entitats o satisfacció vers la ciutat.
En l'edició de 2015, l'enquesta es va dedicar a l'anàlisi de les relacions centre-perifèria de Terrassa d'aplicació al projecte de desenvolupament del pla Vapor Gran. Aquest projecte representava una vasta intervenció urbanística amb l'objecte d'ampliar el centre de la ciutat que havia de lligar l'itinerari entre el centre històric i les Torres Segle XXI. Interessava mesurar-ne la funcionalitat del centre i el grau de lligam amb els barris perifèrics.
Es va assajar, doncs, el reconeixement d'itineraris, formes de desplaçament i llocs de trobada dels veïns en els seus barris i en el centre de la ciutat (fluxos de vida urbana). Tot això es va fer mitjançant respostes plasmades sobre un mapa, que va introduir als alumnes en l'ús de la cartografia del municipi per a la recollida d'enquestes ja que els enquestats havien de dibuixar l'itinerari que seguien en un mapa.
La temàtica triada per aquesta enquesta va introduir als estudiants al coneixement bàsic dels sistemes d'informació geogràfica i a treballar de manera transversal altres matèries lligades amb la identificació de l'alumnat amb la realitat social, cultural i econòmica de l'entorn més immediat.
Tal havia sigut l'èxit de les edicions del 2014 i 2015 que diferents serveis de l'Ajuntament de Terrassa van manifestar el seu interès per poder ser matèria de la seva anàlisi anual de 2016. En aquest sentit, es va idear un esbós d'un Baròmetre de la Ciutat de Terrassa. A causa de l'alt nombre de preguntes propostes, finalment es va haver de simplificar i va cristal·litzar en l'enquesta sobre Percepcions de la ciutadania de Terrassa. Es va preguntar a la ciutadania sobre 17 qüestions, dues de caràcter obert, que van tocar aspectes generals sobre la imatge de la ciutat o l'estat de la economia, però també sobre temes d'actualitat (ús dels mitjans de comunicació públics i sobre el coneixement dels ciutadans de la gestió de l'aigua).
L'any 2017 l'enquesta va versar sobre el coneixement que tenien els ciutadans sobre la Festa Major de Terrassa i sobre el fet casteller. El qüestionari es dividia en dues parts. La primera, es referia a la Festa Major de Terrassa a partir de preguntes en relació al coneixement de la Festa Major, la participació en aquesta i el grau de satisfacció. La segona, en canvi, preguntava sobre el coneixement del fet casteller, la experiència d'aquest i la percepció que en té la ciutadania.
En l'edició de 2018 es va dissenyar i executar una enquesta relativa al Temps lliure i l'esport a Terrassa on es va demanar a la població sobre aspectes relatius a la percepció i ús del temps lliure, sobre els seus hàbits en relació a la pràctica esportiva i sobre les possibles diferències en aquestes que puguin existir entre homes i dones.
Actualment s'està treballant en la construcció de les preguntes del qüestionari de 2019.
Com que el treball de camp el realitzarien els alumnes d'ESO, primer de batxillerat i dels Cursos d'Accés a Grau Superior, tots ells personal no professional i sense experiència, es va optar per un qüestionari curt de 20 preguntes. Es va equiparar les preguntes amb respostes alternatives pautades a les contingudes en altres enquestes existents en els contextos europeu, espanyol i català per tal de poder realitzar una comparació de resultats. Tanmateix, es va optar per deixar algunes preguntes de resposta oberta, que es podrien respondre amb conceptes susceptibles de tractament textual. Al llarg d'aquest procés, des de l'OESST també es van dur a terme formacions específiques en metodologia per als estudiants (en les primeres dues edicions, a partir de llavors s'ha desenvolupat per part del professorat).
Una vegada va ser assajat en un test amb alumnes, es va donar per vàlid, tenint en compte la necessitat de comprensió d'aquests i la seva posterior presentació davant dels ciutadans que serien enquestats.
Iniciat el procés d'enquestar als ciutadans, i per tal de poder introduir les dades obtingudes i fer-ne el seguiment, es va emprar el programari lliure Google Forms que permetia veure en quin estat es trobava el projecte i quins perfils era necessari entrevistar (proporcionalitat en gènere, etc.).
Finalitzat el treball de camp, s'iniciava a la fase d'explotació de les dades obtingudes per part de l'OESST. Els resultats obtinguts es feien públics en una presentació on hi assistien els alumnes que havien dut a terme les enquestes i hi aportaven les seves experiències personals.
A banda d'aquesta presentació de resultats, els alumnes també farien ús de les dades obtingudes de l'estudi per resoldre exercicis de matemàtiques a classe.
Des des de que està en funcionament s'han desenvolupat 5 edicions.
La primera edició l'any 2014 es va centrar en els Valors Ciutadans. Les preguntes escollides tractaven diversos aspectes: democràcia i institucions, identificació dels ciutadans amb la ciutat, pertinença o col·laboració amb entitats o satisfacció vers la ciutat.
En l'edició de 2015, l'enquesta es va dedicar a l'anàlisi de les relacions centre-perifèria de Terrassa d'aplicació al projecte de desenvolupament del pla Vapor Gran. Aquest projecte representava una vasta intervenció urbanística amb l'objecte d'ampliar el centre de la ciutat que havia de lligar l'itinerari entre el centre històric i les Torres Segle XXI. Interessava mesurar-ne la funcionalitat del centre i el grau de lligam amb els barris perifèrics.
Es va assajar, doncs, el reconeixement d'itineraris, formes de desplaçament i llocs de trobada dels veïns en els seus barris i en el centre de la ciutat (fluxos de vida urbana). Tot això es va fer mitjançant respostes plasmades sobre un mapa, que va introduir als alumnes en l'ús de la cartografia del municipi per a la recollida d'enquestes ja que els enquestats havien de dibuixar l'itinerari que seguien en un mapa.
La temàtica triada per aquesta enquesta va introduir als estudiants al coneixement bàsic dels sistemes d'informació geogràfica i a treballar de manera transversal altres matèries lligades amb la identificació de l'alumnat amb la realitat social, cultural i econòmica de l'entorn més immediat.
Tal havia sigut l'èxit de les edicions del 2014 i 2015 que diferents serveis de l'Ajuntament de Terrassa van manifestar el seu interès per poder ser matèria de la seva anàlisi anual de 2016. En aquest sentit, es va idear un esbós d'un Baròmetre de la Ciutat de Terrassa. A causa de l'alt nombre de preguntes propostes, finalment es va haver de simplificar i va cristal·litzar en l'enquesta sobre Percepcions de la ciutadania de Terrassa. Es va preguntar a la ciutadania sobre 17 qüestions, dues de caràcter obert, que van tocar aspectes generals sobre la imatge de la ciutat o l'estat de la economia, però també sobre temes d'actualitat (ús dels mitjans de comunicació públics i sobre el coneixement dels ciutadans de la gestió de l'aigua).
L'any 2017 l'enquesta va versar sobre el coneixement que tenien els ciutadans sobre la Festa Major de Terrassa i sobre el fet casteller. El qüestionari es dividia en dues parts. La primera, es referia a la Festa Major de Terrassa a partir de preguntes en relació al coneixement de la Festa Major, la participació en aquesta i el grau de satisfacció. La segona, en canvi, preguntava sobre el coneixement del fet casteller, la experiència d'aquest i la percepció que en té la ciutadania.
En l'edició de 2018 es va dissenyar i executar una enquesta relativa al Temps lliure i l'esport a Terrassa on es va demanar a la població sobre aspectes relatius a la percepció i ús del temps lliure, sobre els seus hàbits en relació a la pràctica esportiva i sobre les possibles diferències en aquestes que puguin existir entre homes i dones.
Actualment s'està treballant en la construcció de les preguntes del qüestionari de 2019.
Actors que hi han intervingut
| Nom | Tipus | Fase en la qual intervé | Tipus d'intervenció |
Diversos departaments i serveis de l'Ajuntament de Terrassa |
Administració local |
Disseny |
Col·laborador |
Institut Santa Eulàlia |
Altres |
Més d'una fase |
Impulsor |
Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST) |
Administració local |
Més d'una fase |
Col·laborador |
Recursos econòmics
Total euros per període
-
Recursos humans
Al llarg de les edicions han participat en aquest projecte professors i professores de diversos departaments de l'Institut de Santa Eulàlia. Aquests han realitzat diverses tasques relacionades amb la coordinació amb els tècnics de l'Ajuntament de Terrassa i amb l'OESST per la construcció dels qüestionaris, crear i explicar el material pedagògic de les matèries sobre les que versen les enquestes i explotar-ne els resultats a les classes pertinents.
Els alumnes de l'Institut de Santa Eulàlia han estat els encarregats de d'efectuar el treball de camp del projecte enquestant als ciutadans de Terrassa.
Els tècnics de l'Ajuntament de Terrassa s'han coordinat amb els tècnics de l'OESST per determinar quines matèries serien objecte de les enquestes de cada edició i han preparat les preguntes que havien de conformar el qüestionari.
Finalment, els tècnics de l'OESST han preparat els qüestionaris, han realitzat les sessions metodològiques als estudiants i han fet l'explotació dels resultats obtinguts de les enquestes.
Els alumnes de l'Institut de Santa Eulàlia han estat els encarregats de d'efectuar el treball de camp del projecte enquestant als ciutadans de Terrassa.
Els tècnics de l'Ajuntament de Terrassa s'han coordinat amb els tècnics de l'OESST per determinar quines matèries serien objecte de les enquestes de cada edició i han preparat les preguntes que havien de conformar el qüestionari.
Finalment, els tècnics de l'OESST han preparat els qüestionaris, han realitzat les sessions metodològiques als estudiants i han fet l'explotació dels resultats obtinguts de les enquestes.
Altres recursos
Amb l'objectiu de poder introduir les dades obtingudes pels estudiants, realitzar un seguiment de l'estat de les enquestes i determinar quins perfils d'enquestats eren més necessaris s'ha utilitzat el programari lliure de Google Forms.
Normes i mecanismes de participació implementats
Aquest projecte ha permès la creació de diversos mecanismes de participació.
En primer lloc, s'han celebrat reunions entre el professorat de l'Institut de Santa Eulàlia i els tècnics de l'Ajuntament de Terrassa.
En segon lloc, els tècnics de l'OESST han entrat a les aules i interactuat amb els i les estudiants a través de dos canals: a través de les xerrades metodològiques (només en les dues primeres edicions) i en les presentacions de resultats, on els estudiants també han pogut transmetre les seves vivències dins el projecte.
En primer lloc, s'han celebrat reunions entre el professorat de l'Institut de Santa Eulàlia i els tècnics de l'Ajuntament de Terrassa.
En segon lloc, els tècnics de l'OESST han entrat a les aules i interactuat amb els i les estudiants a través de dos canals: a través de les xerrades metodològiques (només en les dues primeres edicions) i en les presentacions de resultats, on els estudiants també han pogut transmetre les seves vivències dins el projecte.
Resultats
Descripció dels productes assolits
Al llarg de les 5 edicions han participat una mitjana anual de 250 estudiants en la realització de qüestionaris. Els estudiants eren d'Educació Secundaria Obligatòria (ESO),
primer de Batxillerat i dels Cursos d'Accés a Grau Superior.
L'enquesta del 2014 sobre Valors Ciutadans va ser resposta per 2.957 persones.
En el qüestionari de 2015 sobre les relacions centre-perifèria de Terrassa va comptar amb una participació de 1.093 enquestats.
En el Baròmetre de la Ciutat de Terrassa de 2016 hi varen participar 2.592 ciutadans de Terrassa.
En l'edició de 2017, centrada en el coneixement de la Festa Major de Terrassa i del fet Casteller, es van realitzar enquestes a 1.137 persones.
En la darrera edició, es va enquestar a un total de 1.713 persones sobre el Temps lliure i l'esport a Terrassa.
primer de Batxillerat i dels Cursos d'Accés a Grau Superior.
L'enquesta del 2014 sobre Valors Ciutadans va ser resposta per 2.957 persones.
En el qüestionari de 2015 sobre les relacions centre-perifèria de Terrassa va comptar amb una participació de 1.093 enquestats.
En el Baròmetre de la Ciutat de Terrassa de 2016 hi varen participar 2.592 ciutadans de Terrassa.
En l'edició de 2017, centrada en el coneixement de la Festa Major de Terrassa i del fet Casteller, es van realitzar enquestes a 1.137 persones.
En la darrera edició, es va enquestar a un total de 1.713 persones sobre el Temps lliure i l'esport a Terrassa.
Documentació produïda (informes, memòries, projectes, material de difusió...)
| Nom | Tipus | Data | Disponibilitat | Documentació adjunta |
| Informe resultats 2015 | Informe | Indefinida | Consultar ens | |
| Informe resultats 2017 | Informe | Indefinida | Sí disponible | |
| Informe resultats 2014 | Informe | Indefinida | Sí disponible | |
| Informe resultats 2016 | Informe | Indefinida | Sí disponible | |
| Informe de resultats 2018 | Informe | Indefinida | Sí disponible | |
Difusió de la pràctica
La difusió s'ha realitzat a través dels webs del propi Institut de Santa Eulàlia de Terrassa:
IES Santa Eulàlia col·labora en la Xarxa El Perfil de la Ciutat
5a Enquesta per a l'Ajuntament de Terrassa
Des de la Xarxa Perfil de Ciutat també es va publicar un article on es parla de l'experiència de les enquestes ciutadanes:
Enquestes que fan ciutadania
A més a més, en el lloc web de l'Àgora Terrassa també hi ha totes les notícies relacionades amb el projecte:
Àgora Terrassa
A través del portal web de l'Ajuntament de Terrassa també van donar veu a l'experiència
Des de Terrassa Digital també es van tractar el procés i resultats de les enquestes:
Alumnes de l'Institut Santa Eulàlia enquesten la ciutadania sobre temps lliure i esport
El 40 per cent dels terrassencs practica algun esport
A banda de la difusió a través de notes de premsa, també s'ha explicat el projecte en diversos espais a través de l'Àgora Terrassa o la Xarxa Perfil de Ciutat. Tanmateix, altres instituts de Terrassa es van interessar en replicar el projecte, però, finalment, no va prosperar.
IES Santa Eulàlia col·labora en la Xarxa El Perfil de la Ciutat
5a Enquesta per a l'Ajuntament de Terrassa
Des de la Xarxa Perfil de Ciutat també es va publicar un article on es parla de l'experiència de les enquestes ciutadanes:
Enquestes que fan ciutadania
A més a més, en el lloc web de l'Àgora Terrassa també hi ha totes les notícies relacionades amb el projecte:
Àgora Terrassa
A través del portal web de l'Ajuntament de Terrassa també van donar veu a l'experiència
Des de Terrassa Digital també es van tractar el procés i resultats de les enquestes:
Alumnes de l'Institut Santa Eulàlia enquesten la ciutadania sobre temps lliure i esport
El 40 per cent dels terrassencs practica algun esport
A banda de la difusió a través de notes de premsa, també s'ha explicat el projecte en diversos espais a través de l'Àgora Terrassa o la Xarxa Perfil de Ciutat. Tanmateix, altres instituts de Terrassa es van interessar en replicar el projecte, però, finalment, no va prosperar.
Impacte
Sortida de l'escola al carrer.
Identificació dels alumnes amb la ciutat, sobretot a partir de l'enquesta de 2015, que els aboca a un major coneixement sobre l'entorn.
Interacció entre els més joves i la resta de la ciutadania, enfortint-ne els vincles.
Ajudar en la percepció que els números sintetitzen les perspectives i opinions dels ciutadans.
Canvi en la dinàmica dels analistes del OESST en tant que les xerrades metodològiques i les presentacions amb els resultats han requerit l'ajust del llenguatge expositiu a
uns clients diferents, els joves estudiants.
Els resultats d'algunes de les enquestes realitzades han tingut impacte directe en el procés de presa de decisió dels tècnics de l'Ajuntament.
Ha creat més espais de reflexió dins de l'Ajuntament.
Millora en el treball en equip per part dels estudiants.
Creació de sinergies entre l'Institut de Santa Eulàlia i l'Ajuntament.
Apropament entre els estudiants i les institucions locals.
Identificació dels alumnes amb la ciutat, sobretot a partir de l'enquesta de 2015, que els aboca a un major coneixement sobre l'entorn.
Interacció entre els més joves i la resta de la ciutadania, enfortint-ne els vincles.
Ajudar en la percepció que els números sintetitzen les perspectives i opinions dels ciutadans.
Canvi en la dinàmica dels analistes del OESST en tant que les xerrades metodològiques i les presentacions amb els resultats han requerit l'ajust del llenguatge expositiu a
uns clients diferents, els joves estudiants.
Els resultats d'algunes de les enquestes realitzades han tingut impacte directe en el procés de presa de decisió dels tècnics de l'Ajuntament.
Ha creat més espais de reflexió dins de l'Ajuntament.
Millora en el treball en equip per part dels estudiants.
Creació de sinergies entre l'Institut de Santa Eulàlia i l'Ajuntament.
Apropament entre els estudiants i les institucions locals.
Avaluació
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
Aquesta pràctica ha permès als estudiants de l'Institut Santa Eulàlia augmentar els seus coneixements de matemàtiques i d'altres matèries a través del desenvolupament del qüestionari, la preparació prèvia a realitzar les enquestes en matèries concretes (geografia de la ciutat, etc.), el treball de camp i la posterior explotació, tant pels exercicis de classe com els resultats mostrats pels tècnics de l'OESST en les sessions de presentació de resultats.
Punts forts de la pràctica
Col·laboració entre l'Institut Santa Eulàlia i l'Ajuntament de Terrassa. No només en la preparació del qüestionari, sinó amb les sinergies que es creen en les sessions de metodologia i de presentació de resultats.
Treu els estudiants de les aules i els porta als carrers, que afavoreix el desenvolupament d'altres tipus de competències.
No genera un cost addicional, la majoria de costos derivats del material (còpies de les enquestes, mapes, etc.) estan previstos en les activitats diàries tant en el cas del centre, com de l'Ajuntament.
Treu els estudiants de les aules i els porta als carrers, que afavoreix el desenvolupament d'altres tipus de competències.
No genera un cost addicional, la majoria de costos derivats del material (còpies de les enquestes, mapes, etc.) estan previstos en les activitats diàries tant en el cas del centre, com de l'Ajuntament.
Punts dèbils de la pràctica
En tant que els estudiants de l'Institut Santa Eulàlia són els enquestadors i no tenen experiència en aquest camp, s'ha hagut d'optar per qüestionaris més curts (al voltant de les 20 preguntes totals) amb preguntes senzilles i fàcils de preguntar. Tot i així, i gràcies a la supervisió dels professors i tècnics de l'OESST, s'han pogut obtenir mostres representatives.
Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats
Un dels punts més importants de cara a replicar aquest projecte a d'altres municipis és el de comptar amb un referent fort dins del centre educatiu. Sense un professor o grups de professors que s'impliquin amb el projecte difícilment es podrà motivar als estudiants. Tanmateix, la implicació de l'Ajuntament també és important en tant que per poder treure profit de les dades, i la seva posterior explotació, és necessària una coordinació estreta entre els centres i els departaments interessats. En aquest sentit, resulta essencial comptar amb un servei que cuidi del disseny de l'enquesta, del sistema de recollida dels resultats, de la seva validació, i del seu mínim anàlisis; però també de la implicació d'altres serveis locals interessats en els temes sectorials tractats en l'enquesta.
Més informació
Persona de contacte:
Xavier Muñoz Torrent
Càrrec:
Cap del Servei d'Estudis i Observatori de la Ciutat
Ens:
Ajuntament de Terrassa
Adreça electrònica:
xavier.munyoz@terrassa.cat
Telèfon / Fax:
937397000 ext. 7338
Adreça:
Raval de Montserrat 14, 08221 Terrassa
Lloc web:
| bbp.cat | |
|
|
|||