En l'elaboració del Projecte Educatiu marc de les escoles bressol municipals de L'Hospitalet i la seva aplicació es van detectar potencials aspectes de millorar en l'us de la llengua catalana. Van observar que el català és un element clau en el funcionament dels centres i en la comunicació amb les famílies i van veure que hi havia marge de millora. Amb aquesta visió inicial, va establir quins eren els principals àmbits de millorar:

• El primer àmbit, relatiu a la documentació escrita de cada escola. Tant els documents que regeixen el funcionament general del centre (Projecte educatiu de centre, Pla anual de centre, Projecte curricular, Normes de funcionament i Memòria anual), com els documents que s'utilitzen per a una comunicació escrita amb les famílies (agenda diària, notificacions, normes de funcionament, cartells, escrits). En tota aquesta documentació, el català és la llengua emprada, tot i que pot millorar tant en ortografia com en gramàtica.

• El segon, centrat en la comunicació oral, tant interna com externa i de relació amb els infants i les seves famílies, l'ús del català també és freqüent (sobretot a nivell intern i pel que fa al procés d'ensenyament i aprenentatge dels infants). Respecte a l'ús del català amb les famílies, s'observa que el primer contacte, sigui escrit o oral, sempre és en català. No obstant, si cal fer algun aclariment, o resoldre algun dubte a la família, es pot passar a l'ús del castellà, prioritzant la comunicació i la comprensió per part de les famílies, especialment nouvingudes que no entenen el català, però que sí tenen alguna noció de castellà (famílies estrangeres no castellanoparlants). Val a dir que les EBM tampoc no saben si aquest és un comportament encertat cara a la introducció del català en les famílies nouvingudes.


Marc de referència legals:
• Projecte educatiu marc de les escoles bressol municipals d'Hospitalet (2016)
• Reglament per a l'ús de la llengua catalana a l'Ajuntament de l'Hospitalet (2006)
• Normativa municipal i sectorial d'educació.

Població: les sis escoles bressol municipals.

Territori: terme municipal de l'Hospitalet de Llobregat.

Vinculada al Projecte Educatiu Marc de les Escoles Bressol municipals de l'Hospitalet, així com a altres iniciatives municipals contemplades en el Reglament per a l'ús de la llengua catalana.

El Centre de Normalització Lingüística de l'Hospitalet i la Secció d'Escoles Municipals van concretar un pla d'actuació el qual se sintetitza en el següent disseny:

a) Identificar el nivell inicial d'ús del català en les escoles bressol municipals (diagnòstic), per tal d'elaborar un pla lingüístic que concreti les accions necessàries encaminades a la millora de l'ús del català (intern i extern del centre) com a llengua vehicular de comunicació i d'aprenentatge (abans del 31 de juliol de 2015).

b) Elaborar un pla lingüístic per assolir el que s'estableix en el paràgraf anterior. L'informe de diagnòstic, que incloïa un pla lingüístic, s'havia de presentar entre els mesos de setembre i octubre de 2015 en la reunió de directores de l'EBM, que es convoca, de forma habitual, una vegada al mes.

Aplicació de l'Indexplà

El CNL aplica una eina d'anàlisi i valoració de l'ús de la llengua catalana en les organitzacions, anomenada Indexplà. Això es troba dins l'àmbit del que es pot anomenar innovació metodològica, és a dir, fer coses "noves" amb "vells" instruments. A partir de l'aplicació de l'Indexplà, s'elabora un pla lingüístic per a la millora de les competències lingüístiques d'aquesta organització. L'Indexplà es presenta en format d'aplicació web per analitzar la realitat lingüística de les organitzacions. És un qüestionari que permet recollir les dades necessàries per a la realització d'un pla lingüístic en una organització a partir del resultat de l'anàlisi lingüística.

L'aplicació recull dades sobre criteris, usos i actituds lingüístics i també analitza els perfils lingüístics de l'organització. Es basa en un sistema d'indicadors, agrupats en sis factors o àmbits. Els indicadors triats no representen la totalitat dels elements amb contingut o significat lingüístic en una organització, ja que, per definició, els indicadors tenen com a objectiu valorar el tot a partir d'un conjunt de dades que es consideren representatives.
El registre de dades de les preguntes del qüestionari es fa per una doble via:
• Informació declarada per l'interlocutor
• Informació documentada facilitada per l'organització.

c) Implementar les accions previstes i avaluar-ne el resultat un cop dutes a terme (al llarg de 2015-2016). Aquestes són les sis línies d'actuació proposades:

1. Imatge i retolació

2. Adequació lingüística del personal

3. Criteris d'ús lingüístic:

4. Documentació d'us extern:

5. Comunicacions exteriors:

6. Documentació i comunicacions internes:


Finalment, i tenint en compte que la gestió de les EBM es realitza de forma indirecta, mitjançant una concessió administrativa i que, dins el compte d'explotació de cada escola bressol, es preveuen recursos destinats a formació, es va articular el sistema per tal que el cost d'aquesta actuació es pogués sufragar.

1.200

1.200€ dedicats a formació, la resta està inclòs al treball dels Serveis Educatius i del CNL.

Una persona del Consorci de Normalització Lingüística per a aplicar l'Indexpla i elaborar el Pla Lingüístic. Des dels Serveis Educatius es feia la coordinació amb l'equip directiu i docent de les escoles bressol.

Instal·lacions educatives de les escoles bressol i del Centre de Normalització Lingüística de l'Hospitalet.

Col·laboració entre la Secció d'Escoles Municipals i el Consorci de Normalització Lingüística del municipi que pot avançar cap a la firma d'un conveni per institucionalitzar les accions conjuntes.

L'aplicació de l'Indexplà és un dels principals productes de l'experiència i es va realitzar entre els mesos de febrer i abril de 2015. El resum dels resultants que s'hi presenten són els següents:

Cada factor o àmbit té un valor entre 0 i 100 i del càlcul de tots sis factors s'obté una mitjana ponderada que s'anomena índex de normalització lingüística (INL). Aquest valor, situat també entre 0 i 100, reflecteix el grau de normalització global de l'organització i permet establir diferents categories d'acord amb l'ús del català. El factor 2 és el que reflecteix les competències lingüístiques del personal. Aquestes categories es concreten segons els diferents intervals de l'INL obtinguts:

• INL inferior a 60: organitzacions amb un grau baix d'adequació respecte del català, que no garanteixen una situació de disponibilitat lingüística.
• INL entre 60 i 80: organitzacions amb un nivell adequat respecte del català, que implica que es garanteix la disponibilitat lingüística, especialment en la imatge i les comunicacions externes.
• INL entre 80 i 100: organitzacions que han adoptat el català com a llengua pròpia de treball.

L'elaboració d'un pla lingüístic és l'altre producte destacat de la experiència, l'objectiu general és augmentar i consolidar progressivament l'ús de la llengua catalana en totes les situacions de comunicació oral i escrites de l'organització en el termini de dos anys. Les actuacions se centraran en l'adequació lingüística del personal i en les comunicacions internes.

Objectius específics (a partir dels sis factors o àmbits analitzats):

1. Imatge i retolació: consolidar l'ús del català en els elements d'imatge de les EBM.

2. Adequació lingüística del personal: aconseguir que el personal de les EBM adquireixi progressivament la competència lingüística necessària per exercir amb normalitat les funcions pròpies del seu lloc de treball.

3. Criteris d'ús lingüístic: consolidar i augmentar progressivament l'ús del català en els criteris d'ús lingüístic adoptats per la institució per a tota la documentació i les comunicacions orals i escrites.

4. Documents d'ús extern: consolidar la presència del català en la documentació d'ús extern dins l'àmbit lingüístic català.

5. Comunicacions exteriors: aconseguir consolidar l'ús del català en l'atenció oral al públic.

6. Documentació i comunicacions internes: consolidar l'ús del català a les reunions internes i entre el personal.

Implementació

El Pla lingüístic es va centrar, d'acord amb l'anàlisi dels resultats obtinguts, en la priorització d'actuacions entorn els següents factors o àmbits:

2. Adequació lingüística del personal: vocabulari bàsic, relatiu al que, comunament, s'utilitza en l'atenció a la infància. Es va proporcionar material elaborat pel CPNL, com ara:

• Vocabulari bàsic català - àrab, per a poder distribuir a famílies la llengua materna dels quals és l'àrab

• Vocabulari bàsic català - castellà, amb breu descripció dels conceptes, edició reduïda

• Vocabulari bàsic català - castellà, amb breu descripció dels conceptes, edició ampliada

Aquestes publicacions han servit per comunicar-se amb les famílies que no coneixen el català, però també per emprar un vocabulari bàsic més precís i correcte dins l'organització, així com per millorar la comunicació escrita amb les famílies (agenda diària) en els centres que s'hi comuniquen diàriament (en el cas de l'Hospitalet, totes les escoles). A més a més, el personal docent de les escoles bressol municipals té un índex d'estabilitat molt elevat (supera el 90%) atès que, per conveni del sector, es garanteix la subrogació entre successió d'empreses previst en els plecs de condicions administratives particulars.

3. Criteris d'ús lingüístic: Consolidar i augmentar progressivament l'ús del català en els criteris d'ús lingüístic adoptats per la institució per a tota la documentació i les comunicacions orals i escrites.

4. Documents d'ús extern: Consolidar la presència del català en la documentació d'ús extern dins l'àmbit lingüístic català. En aquest àmbit, les escoles bressol municipals, d'acord amb la Secció d'Escoles Municipals i el CNL de l'Hospitalet, varen revisar, millorar i unificar la documentació següent:

• Acceptació Normativa (NOFC)

• Autorització drets d'imatge

• Autorització general

• Autorització recollida d'alumnes

• Compromís d'alletament

• Comunicació d'alletament amb llet materna

• Notificació de baixa per impagament

• Normes de caràcter general i orientacions a les famílies (versió reduïda)

• Acceptació protocol d'al·lèrgies

• Baixa escolar

• Renovació/renúncia de matrícula

• Sol·licitud administració medicació

• Sol·licitud descompte de menjador per malaltia

• Sol·licitud de serveis a l'escola

• Sol·licitud de preinscripció

5. Comunicacions exteriors: Aconseguir consolidar l'ús del català en l'atenció oral al públic.

6. Documentació i comunicacions internes: Consolidar l'ús del català en les reunions internes i entre el personal. La documentació general dels centres, que és la que en regeix el funcionament, com ara els projectes educatius, plans anuals, projectes curriculars, normes de funcionament, memòries, etc. estan redactats, exclusivament, en català.


Nota: la taula mostra el resultats del Indexpla per escoles bressol.

Nota de premsa dels resultats obtinguts del Indexpla per indicar la bona salut del català als centres educatius.

Es difícil mesurar els impactes concrets de l'aplicació de les millores del pla en un entorn com les escoles bressol, però si s'han detectat evidències que l'ús del català com a llengua vehicular afavoreix la integració dels nouvinguts i de les seves famílies. Després de la implementació del Pla Lingüístic han millorat les comunicacions amb les famílies en català i les competències lingüístiques dels professionals que treballen. Encara no s'ha elaborat un nou estudi del Indexpla ja que seria difícil determinar la causalitat dels canvis, a més de que la salut del català els centres educatius ja presentava uns nivells elevats d'ús. Altre impacte positiu és la incorporació del Centre de Normalització Lingüística al nivell educatiu de les escoles bressol ja que abans no es treballava molt en aquest àmbit i la col·laboració era més puntual.

Interna

Responsables dels projecte

L'avaluació d'aquesta experiència, més enllà del diagnòstic aportat per l'Indexplà, ha estat de caràcter qualitatiu. Si bé s'ha pogut constatar que l'ús del català és força predominant a nivell de comunicació i d'aprenentatge, el marge de millora se centra en les competències del personal en un augment de l'ús i una millora en la correcció. S'ha obtingut una visió global de l'índex de normalització lingüística, força alt pel que fa a les organitzacions escolars i, a més, en un entorn en què moltes famílies no tenen el català com a llengua materna En aquest entorn multilingüe, el català actua com element d'integració social i de cohesió. Els processos d'adaptació inicials i d'aprenentatges posteriors es veuen reforçats per l'ús quotidià del català en totes les escoles bressol i en tots els entorns en què participa l'infant ja que, en el model 0-3, consideren que tota actuació, a l'escola, és educativa.

Destacar la coordinació i les sinergies amb el CNL de L'Hospitalet que, integrat en la relació i la coordinació amb el Servei Educatiu Municipal, ha facilitat l'entesa i el treball conjunt en un àmbit –el de les escoles bressol- en què no se sol aplicar.

Les escoles bressol estan gestionades de manera indirecte a través del plec de concessions, llavors els canvis que es volen fer des dels Serveis Educatius han de complir aquest marc. Un altre possible punt feble és la dificultat per repetir l'Indexpla amb només dos anys de marge ja que els resultats no serien molt fiables per determinar l'impacte.

És important, tot i que el CNL és una entitat que actua com a mitjà propi dels ajuntaments i de la Generalitat de Catalunya, fet que li permet establir relacions no contractuals, amb la justificació deguda, que la col·laboració institucional es pugui formalitzar mitjançant un conveni, en el qual es determinin els aspectes bàsics de la col·laboració i les responsabilitats de cada part. A més a més, tot i que la despesa és molt continguda, com que les escoles bressol són un servei amb la modalitat de gestió indirecta, cal introduir els elements de millora de les competències lingüístiques de l'organització (escola), en els plecs de condicions que regeixen la concessió administrativa.

Per replicar aquesta pràctica a altres municipis es necessari comptar amb un partner similar al Consorci de Normalització Lingüística del Municipi ja que gràcies a la seva col·laboració s'ha pogut fer un anàlisi i una avaluació rigorosa. Es necessiten mitjans i una metodologia definida per poder determinar el nivell de català a un entorn complicat com pot ser les escoles bressol.