Des de fa uns anys, l'Ajuntament i els centres de secundària han estat treballant conjuntament sobre temes relacionats amb la convivència, els prejudicis, la gestió positiva de conflictes, la diversitat i aprendre a combatre els assetjaments. Primer a través del Programa d'Activitats Educatives Complementàries (PAEC) i, posteriorment, a través del Certamen de Treballs de Convivència i Drets Civils.

El Certamen de Treballs de Convivència i Drets Civils (2011-2017) va voler ser una proposta socioeducativa, que va cercar el compromís dels i les joves a través de la recerca, la reflexió i el treball en equip en la presa de consciència de les realitats culturals i socials diverses, les desigualtats de gènere i els conflictes intergeneracionals, entre altres. El certamen, a més de promoure la reflexió, va recollir també propostes d'acció per desenvolupar en els centres educatius o en aquells espais de la vida quotidiana dels i les joves.

Els següents Projectes de Convivència, van voler acompanyar als centres de secundària en el procés de construcció dels plans de convivència que recollia les directrius del Departament d'Ensenyament de la Generalitat, així que, l'Ajuntament, des de l'Àrea d'Educació, Cultura, Drets Socials, Infància, Joventut i Esports, i amb el suport de l'Institut Català d'Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona, va valorar i plantejar que els recursos i instruments municipals i de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, es posessin a disposició d'aquest nou marc normatiu (Resolució ENS/585/2017, de 17/03/2017, per la qual s'estableix l'elaboració i la implementació del Projecte de Convivència en els centres educatius dins el marc del Projecte Educatiu de Centre) i, més important encara, a disposició de les necessitats i les realitats de cadascun dels centres docents.

En el curs 2017-2018 el model d'intervenció “Certamen de Treballs de Convivència i Drets Civils” realitzat en un inici, es va transformar en el projecte “Centres per la Convivència” dins del programa “Narratives Interculturals. Línies d'acció per la Convivència” de Santa Coloma de Gramenet.

Població: Alumnes de secundària dels instituts públics.

Territori: Santa Coloma de Gramenet.

La pràctica forma part del programa “Narratives Interculturals. Línies d'acció per la convivència” del Servei de Convivència de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

Primera fase: el 9 i el 23 de novembre de 2017 s'inicia un procés d'intercanvi d'experiències entre els centres públics de la ciutat, on es posen en comú els coneixements i les experiències compartides al llarg del temps, per professorat, alumnat i professionals del Servei de Convivència i Educació i d'altres institucions. Aquestes sessions serveixen per debatre i analitzar els projectes i accions entorn la convivència als centres públics de secundària de la ciutat i per fer la presentació del decret del Departament d'Ensenyament.

Després d'aquestes sessions de diagnòstic compartit s'organitzen tres sessions de treball amb el professorat responsable dels equips de mediació escolar dels centres públics de secundària. Aquestes trobades permeten compartir experiències i dialogar sobre la gestió de conflictes als instituts.

Durant les sessions, es realitzen propostes per millorar la coordinació, la formació dels docents, l'apoderament dels i les joves mediadors/es i es dona importància al treball cooperatiu tant del mateix centre com amb la resta d'instituts i serveis de la ciutat.

Segona fase: el dia 22 de maig de 2018 té lloc la sessió de contrast i validació per proposar la implementació, el seguiment i l'avaluació del procés de construcció dels projectes per a la gestió positiva dels conflictes als centres de secundària. Més de 70 persones (professorat, alumnat, equips territorials, entitats, institucions i diferents serveis municipals), en grups de treball, van proposar les línies d'acció, recollides en quatre grans blocs:

1) LA CREACIÓ/IMPLEMENTACIÓ DELS EQUIPS I INSTRUMENTS DE GESTIÓ POSITIVA DE CONFLICTES (ALUMNAT/PROFESSORAT).

2) LA PARTICIPACIÓ/LA REPRESENTACIÓ DE L'ALUMNAT.

3) LES NECESSITATS FORMATIVES (ALUMNAT/PROFESSORAT).

4) LA INCORPORACIÓ DE L'ENTORN.

Les propostes que s'extreuen dels grups de debat queden operatives en una guia que té per objectiu comprovar la implementació, seguiment i avaluació en cada centre escolar i que pretén establir els mínims que conformen un centre per la convivència i la xarxa d'intercanvi.

Aquesta guia va representar una proposta a treballar amb les direccions i responsables de projectes al llarg del curs 2018/2019.

Tercera fase: es planifiquen un seguit d'accions pel curs 2018/2019 que sorgeixen del procés de reflexió i diagnòstic compartit al voltant de la convivència als instituts de Santa Coloma de Gramenet realitzats pels Serveis d'Educació i de Convivència amb el suport de l'ICE de la UB el novembre de 2018.

Quarta fase: des del Servei de Convivència i amb la col·laboració del Servei de Salut i el CIRD es comencen a oferir uns paquets formatius anomenats “Pack per a la Convivència” a la mida de les necessitats de cadascun dels centres participants.

Cinquena fase: en el curs 2018-19 s'acorda la creació d'un grup de treball certificat pel Centre de Recursos Pedagògics, que respon a l'objectiu d'ajudar als centres participants en l'intercanvi de coneixement per a l'elaboració dels seus Projectes de Convivència, i la creació d'estratègies conjuntes que apostin pel diàleg, la participació i corresponsabilitat de tota la comunitat educativa.

Aquesta nova forma d'entendre la gestió de la convivència pretén donar rellevància a aquelles accions en positiu que ajuden a la gestió de la diversitat que a partir del curs escolar 2019-2020 es certificaran com a “Centres per a la Convivència”.

Sisena fase: en el curs 2019-2020 aquest grup de treball es converteix en un seminari de coordinació amb representació d'estructures de gestió de la convivència dels 7 instituts que conformen el programa Centres per la Convivència.

Setena fase: el mes d'abril de 2019 s'organitza el 1r Espai de Treball Joves en Xarxa. On a través de dinàmiques participatives es dona veu al jovent per recollir propostes en relació amb els conflictes dins i fora del centre a través de 6 taules de diàleg. D'aquestes taules de diàleg es recullen les propostes per el curs 2019-2020.

80.000 €

El cost total per portar a terme el projecte ha sigut de 80.000 € (aproximadament) i els costos derivats del seu manteniment només corresponen als salaris dels dos professionals que s'encarreguen del programa.

Recursos humans del Servei de Convivència:

- 2 professionals del Servei

- Aules per realitzar els tallers.
- Elaboració de presentacions i diferents PowerPoint.
- Diferent material d'oficina i papereria per realitzar els tallers i els jocs.

Cada centre té implementat diferents mecanismes de participació que van des de les estructures de representació a través de delegats/des de classe, representants dels consells escolars, grups i comissions de treball, equips de mediació escolar, etc.
Tant les estructures de participació com els mecanismes implementats de resolució positiva de conflictes responen a realitats contextualitzades, centre a centre, i amb total respecte per l'autonomia de centre.

El programa ofereix l'anomenat “Pack de convivència” als centres educatius de secundària on es treballa principalment, la sensibilització sobre els conceptes bàsics de convivència i de bon veïnatge.

Les activitats es duen a terme seguint una seqüència pedagògica concreta que facilita als i les joves treballar l'anàlisi, la recerca i la reflexió sobre diferents situacions de conflictes per convivència que es poden trobar o s'han trobat amb els seus companys i que moltes vegades poden desembocar en violència.
Els tallers es desenvolupen amb petites dinàmiques participatives on s'expliquen diferents conceptes claus que faciliten la reflexió.

El “Pack de Convivència” consta de sis tallers:

1. Taller de Convivència
On es presenten i defineixen els conceptes clau per educar en convivència: convivència, coexistència i hostilitat. També els valors de bon veïnatge: ciutadania, drets i deures. I es fomenta el valor del diàleg i del consens: acords de convivència d'aula, grup i centre.

2. Taller de Transformació de Conflictes
Es crea un espai de reflexió on s'analitzen els conflictes que es generen a l'aula i es veuen les possibles alternatives per abordar-los a través de diferents dinàmiques de joc. S'ofereixen noves eines i noves habilitats de comunicació mitjançant formació teòrica i pràctica. S'introdueixen nous mecanismes de resolució de conflictes a les aules, de manera que es puguin treballar els conflictes existents des d'una perspectiva de diàleg i corresponsabilitat.

3. Taller de prejudicis i estereotips
Es promou la comprensió del concepte de prejudicis, estereotips i rumors com a virus, s'aprèn a desmuntar els tòpics i es realitza un anàlisi de diversos prejudicis en funció del gènere, edat, país d'origen, religió, etc. Es treballa la discriminació i les fòbies socials.

4. Taller de Rumors
#JocdeFiltres és un taller que mostra a joves i no tan joves la importància de les històries que es comparteixen a les xarxes socials. Compartir històries falses i difondre tòpics i estereotips sobre la gent? Compartir històries veritables, útils i tolerants o difondre rumors intencionadament que danyen i són intolerants amb la gent?

5. Taller de Pantalles
Amb la col·laboració de l'Àrea de Salut, es donen eines per a un ús moderat i responsable de les xarxes socials. Es debaten els aspectes positius i negatius de la relació amb les pantalles: aïllament, individualitat, passivitat, fantasia, addicció, exclusió, control, consumisme, imatge, etc.

6. Taller de Gènere
Amb la col·laboració del CIRD, s'introdueix la perspectiva de gènere dins les aules. S'evidencien models de relació entre els i les joves on el gènere i l'orientació sexual poden ser causa de conductes discriminatòries.

Durant el curs 2018-2019 es realitzen 46 tallers en 7 instituts públics de Santa Coloma de Gramenet (Institut Terra Roja, Institut Numància, Institut Puig Castellar, Institut Les Vinyes, Institut el 9, Institut La Bastida i Institut Ramon Berenguer IV), es donen 63 hores de formació i participen 746 alumnes.

“Consell de Delegats i Delegades a l'Institut Numància de Santa Coloma de Gramenet” – Youtube (27/01/2020)



“Definim la Convivència a l'Institut El 9” - Youtube (30/01/2020)



També el programa ofereix formació per al professorat, a través del taller “Comunicació no violenta i Pràctiques Restauratives als centres” que es divideix en les següents sessions:

- Sessió 1. Estereotips, prejudicis i discriminació
- Sessió 2. Cultura del conflicte. Introducció al concepte de Comunicació No Violenta
- Sessió 3. Gestió emocional
- Sessió 4. Eines per a la gestió positiva de conflictes
- Sessió 5. La justícia restaurativa. Origen, antecedents i pas de l'àmbit penal a l'àmbit escolar
- Sessió 6. Els cercles de diàleg

A més durant el curs escolar, es realitzen diferents “Seminaris de Coordinació de Centres per la Convivència” amb els professors corresponents de cada institut.

- Xarxes socials: difusió a través dels canals de Twitter i Facebook, on s'expliquen totes les activitats que es realitzen i les tasques que duen a terme les entitats implicades. Creació d'un canal de Youtube, on es dona altaveu a les propostes elaborades pels centres educatius.

Facebook de "Joves en Xarxa"

Facebook de "Xarxa en Valors"

Twitter de "Xarxa en Valors"

Youtube de "Xarxa en Valors"

- Newsletter digital: la Xarxa ha creat el seu propi Butlletí, on mensualment s'informa de les activitats realitzades, es presenten les accions que es faran el mes següent i es fa un resum d'allò publicat a les xarxes socials.

Pàgina web de "Xarxa de Valors"

- Trello: eina web que permet millorar l'organització. Es crea un grup que inclou els diferents instituts participants per tal de treballar i fomentar la comunicació. Serveix com a agenda per coordinar-se, però també és utilitzat com un fòrum de continguts sobre el que es treballa durant les sessions.

- Blog “Joves en Xarxa”: s'ha creat una nova secció “veus” que serveix per fomentar la col·laboració de la comunitat educativa (tant professorat com alumnat) per construir un espai per reflexionar sobre totes aquelles qüestions que es tracten des dels tallers. Com a projecte transmèdia, es pot participar amb tota classe de format: text, vídeo, àudio, il·lustracions, etc.

Blog de "Joves en Xarxa"

Espai del blog "Escolta les veus" de "Joves en Xarxa"

Implementació de mecanismes de resolució positiva de conflictes a tots els centres participants.

Interna

Servei de Convivència de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

Per a l'any 2020, set dels nou instituts públics de la ciutat seran reconeguts “Centres per la Convivència” en un acte institucional que tindrà lloc abans de final de curs, aquest ja és un objectiu important que s'ha assolit amb la posada en marxa del projecte. Aquest acte és molt significatiu, ja que significarà que set instituts de Santa Coloma de Gramenet ja disposen i han implementat mecanismes de resolució positiva de conflictes.

Un altre dels objectius assolits és que la xarxa local de Centres per la Convivència es configura al voltant d'un seminari formatiu amb la col·laboració del Centre de Recursos Pedagògics.

Un dels principals punts forts d'aquest projecte és una comunicació externa més directa i propera. No únicament per incrementar la difusió de les propostes que es realitzen, sinó també per generar interacció entre les entitats col·laboradores de la Xarxa de Convivència i els instituts que participen en el programa.

Altres punts forts serien:

- Participació i representació d'estructures de gestió de la convivència a través d'un seminari de coordinació que forma part del catàleg del Centre de Recursos Pedagògics de zona.

- Formació del professorat i l'alumnat en prevenció i transformació dels conflictes. Busquem generar coneixement de com funcionen els rumors, els estereotips i els prejudicis, fomentant un ús responsable de les xarxes socials, millorant la relació entre les persones, amb l'entorn, el barri i la ciutat.

- Construir una xarxa de coneixement que pretén la interconnexió, la transferibilitat d'eines i estratègies, i la sostenibilitat a través de la dinamització i participació de tota la comunitat educativa.

- Es proposen les Pràctiques Restauratives com una metodologia que facilita la participació, la representació, la presa de decisions, millorant el coneixement i les relacions entre les persones, i generant sentiment de comunitat.

- Millorant la comunicació i informació amb les famílies i les estructures de participació, implicant-les en la convivència del centre i obrint noves vies de participació comunitària.

- Avaluant l'impacte a través de la diagnosi compartida, l'acció i la participació en els centres educatius.

Un dels punts febles és la manca de recursos humans per portar a terme el projecte. Aquest fet ha generat unes limitacions a la pràctica ja que per exemple s'han hagut de prioritzar els centres de secundària públics.

Un altre punt feble és l'haver de trobar sempre les referències en cada centre per garantir la sostenibilitat del projecte (ja que habitualment hi ha una alta mobilitat entre el professorat).

Aconseguir la participació de tots els centres de la ciutat i poder estendre la proposta a altres centres, de primària o de secundària concertada, per exemple.

Aconseguir la sostenibilitat del projecte amb la col·laboració formal del Departament d'Ensenyament (administració autonòmica).

Per replicar el projecte cal una implicació i una planificació a llarg termini. Es tracta d'un projecte que s'ha de coure a foc lent. Però sobretot és important tenir en compte la col·laboració i coparticipació en el projecte de la comunitat educativa del municipi en qüestió.