Segons l’Informe del Síndic, Lleida és un dels municipis amb més segregació escolar. El curs 2020-2021, un 60% de l’alumnat que es va matricular al municipi fora del termini de preinscripció (matrícula viva) provenia de l’estranger. En aquest context, i tenint en compte que les OME (Oficines Municipals d’Educació) són la porta d’entrada d’infants i joves a la ciutat, la Paeria decideix contactar amb la Fundació Jaume Bofill i demanar assessorament.
Des de la Fundació es recomana, primerament, disposar d’una bona eina de detecció precoç de les necessitats específiques d’aquests nens i nenes que arriben a la ciutat amb el curs escolar ja iniciat per tal de poder fer una distribució equitativa entre els centres. Així neix el Punt per l’Equitat Educativa.

Població: Famílies nouvingudes a la ciutat que volen inscriure els fills un cop ja s’ha iniciat el curs escolar (matrícula viva).

Territori: Lleida

El Punt per l’Equitat Educativa de Lleida s’avança al desplegament reglamentari del Decret 11/2021, que estableix la creació de les unitats de detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques. Així mateix, segueix el procés per al Pacte local contra la segregació escolar a Lleida. L’any 2019 es va signar el Pacte contra la segregació escolar a Catalunya. No obstant, la Paeria i el Serveis Territorials d’Educació a Lleida treballen des de fa temps amb un grup impulsor que ha organitzat una formació sobre segregació i equitat educativa que ha de permetre el desenvolupament i la concreció del pacte local per a la prevenció de la segregació. En aquest sentit, la pràctica està totalment vinculada a l’Oficina Municipal d’Escolarització.

Per altra banda, Lleida és Ciutat Educadora. Des de l’Ajuntament s’ha fet una aposta per ser una ciutat inclusiva en global. Per això, cal que els agents d’educació no formal estiguin sensibilitzats vers l’heterogeneïtat.

Gener 2020: Motivació i disseny del projecte. En aquesta fase inicial es van succeir les reunions amb la Fundació Bofill per tal d’elaborar una diagnosi sobre la segregació escolar a la ciutat de Lleida i les possibles accions per a revertir-la. Amb la idea del Punt per l’Equitat sobre la taula, des de l’Ajuntament de Lleida i el Departament d’Educació es va explicar el projecte a Inspecció Educativa per tal de definir la coordinació. Per altra banda, es van visitar les Oficines d’Escolarització Municipal de diferents municipis on es fan accions similars: Reus, Mataró...

Febrer de 2021: Inici Prova Pilot. Amb l’aprovació del Decret 11/2021, Lleida engega com a prova pilot el Punt per l’Equitat Educativa per tal d’aplicar les eines de detecció precoç treballades amb la Fundació Bofill i ampliar l’acompanyament de les famílies vulnerables nouvingudes.

Juny 2021: Presentació pública. L’Ajuntament de Lleida va presentar davant del Consell Escolar Municipal el Punt per l’Equitat Educativa.

Febrer 2022: El Punt per l’Equitat Educativa, fins el moment en període de prova pilot, s’oficialitza.

Aquest servei està vinculat a l’OME, l’Oficina Municipal d’Escolarització, que és l’instrument per atendre a totes les famílies amb infants i joves que arriben a la ciutat. Quan les famílies fan la sol·licitud per demanar una escola, els professionals de l'OME passen un breu qüestionari a la família per valorar, en funció d’uns indicadors de risc socioeconòmics, si el seu cas es deriva al Punt.

Aquest servei obre els dilluns durant tot el matí (de 9 a 14h). Al Punt, es troben una treballadora social del centre educatiu (EAP-Equip d'Atenció psicopedagògica) que realitza l'entrevista a la família i determina les necessitats educatives específiques de l’alumne i les implicacions que això comporta, una educadora dels serveis socials municipals de la mateixa zona educativa, que complementa la informació i deriva la família als serveis del barri i una tècnica de l’OME que modifica les sol·licituds per poder fer una distribució equitativa entre els centres de la ciutat, en el marc de la CGA, i fer el seguiment posterior per tal de garantir la igualtat d’oportunitats d’aquest alumnat.

És important recalcar que les treballadores socials del municipi i de l’EAP comparteixen si hi ha historial per part d’alguna de les dues administracions i decideixen els recursos que la família necessita. Pot ser que una família no estigui catalogada per ser alumne NESE però en canvi, pugui necessitar recursos municipals. Les treballadores socials de l’EAP que han atès els casos són convidades a la comissió de garanties on es traspassa la informació social de les atencions que han fet i que determinarà l’escola a la que s’assigna el menor.

Posteriorment, es traspassarà tota la informació que ha obtingut a l’EAP del centre educatiu assignat i així quan la família va a matricular, el centre ja coneix la situació de la família i les condicions amb les que es farà l’escolarització. Les treballadores dels serveis socials d’atenció primària comuniquen a les seves companyes de cada barri les noves incorporacions de famílies nouvingudes a la ciutat amb situació de vulnerabilitat i les característiques d’aquestes, de manera que quan la família sol·licita visita amb les treballadores socials, aquestes ja coneixen el cas i es poden estalviar l’entrevista de la primera atenció i la professional que gestionarà el cas ja té la informació bàsica. Així mateix, si en un període prudent la família no acudeix pel seu compte als serveis socials, són les professionals d’aquests que fan una intervenció proactiva amb la família.

A més les comissions de garanties tenen una informació de la situació de vulnerabilitat de les famílies que han d’assignar el que fa que puguin determinar de manera més encertada, per evitar la segregació escolar, les assignacions a centre educatiu. A l’endemà de la comissió de garanties les famílies reben un SMS amb l’assignació feta, els centres educatius reben un correu electrònic amb les assignacions del seu centre, les treballadores de l’EAP reben la informació tècnica de les famílies assignades als seus centres i el mateix amb els serveis socials municipals. Cal dir que, si un centre ja té molts alumnes d'aquest tipus, es tanquen grups i es busca lloc en altres centres que no en tinguin. I si en aquests altres centres que no en tenen, han complert la ràtio màxima, s'incrementen les ràtios per fer possible aquesta distribució equitativa.

Amb tot, una tècnica de l'OME fa el seguiment de les famílies ateses durant els primers mesos i, si és necessari, les vincula amb altres recursos de la ciutat i a una xarxa de voluntariat propi. Totes les reunions que s’emmarquen dins del procés d’acollida es fan de forma individualitzada amb cada família i en un despatx privat, per tal de garantir el dret a la indiferència.

Aquesta iniciativa representa una atenció integral per a famílies nouvingudes a Lleida amb infants amb edat d’escolaritzar i que, per la seva situació, han de matricular-los quan el curs ja ha començat. Però també es tracta d’un procés d’acollida en tota la seva vessant social.

-

Una de les fortaleses d’aquesta pràctica es la seva sostenibilitat en el temps ja que posa èmfasi en la coordinació interadministrativa. Per tant el cost ha estat pràcticament zero, ni el cost d’oportunitat de deixar de fer altres tasques ja que el que s’aconsegueix és agilitar els processos.
La iniciativa s’ha dut a terme amb recursos ja existents a la ciutat (espai i recursos humans) aprofitant la contractació d’una tècnica de suport a l’OME per gestionar propostes derivades del Pacte Contra la Segregació del Síndic de Greuges signat al 2019.

Per a la realització d’aquesta pràctica s’ha comptat amb una tècnica dels Equips d’Assessorament Psicopedagògic del Departament d’Educació, una tècnica de l’OME i les tècniques dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Lleida. Específicament, s’ha contractat una “tècnica per la segregació” (Tècnica per l’Equitat Educativa) com a reforç amb dedicació exclusiva, no només pel Punt per l’Equitat sinó també pel Pla Local d’Educació i pel desplegament del Pacte Local per prevenir la Segregació.

A banda, es compta amb voluntariat de la Xarxa Solidària per acompanyar a les famílies nouvingudes que ho necessiten als centres educatius i amb tot allò relacionat amb la seva arribada a la ciutat.

El Punt per l’Equitat Educativa se situa a l’Oficina Municipal d’Escolarització.

El projecte s’ha realitzat de forma coordinada entre la Paeria i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Tot i que no s’ha creat una comissió concreta per a fer el seguiment del Punt per l’Equitat Educativa, s’utilitzen les comissions ja existents i que es reuneixen cada setmana i de forma periòdica amb Inspecció Educativa. Les comissions de garanties d’admissió, que són les que decideixen a quina escola va cada infant, també es troben setmanal o quinzenalment. Amb tot, les comissions de garanties, la Taula de Planificació Mixta i el Consell Escolar Municipal fan un seguiment conjunt dels casos que arriben al Punt per l’Equitat Educativa.

Els principals productes són:

- L’obertura de l’espai específic els dilluns.
- Una comissió conjunta de seguiment.
- Un protocol de derivació.
- Una formació als serveis socials municipals.
- Eines de registre i seguiment de les famílies.

Des de l'inici del seu funcionament el febrer de 2021 el Punt per l’Equitat Educativa ha acollit a 229 infants de 144 famílies. El perfil de l’alumnat atès ha estat el següent: un 25% han estat alumnes d’infantil (P3, P4 i P5); un 49%, de primària i un 26%, d’alumnes d’ESO. Quant a la vulnerabilitat detectada entre les famílies, ha estat d’un 69%. És a dir, 7 de cada 10 menors derivats al Punt per l’Equitat Educativa han estat qualificats posteriorment com a alumnat de necessitats educatives de tipus social i/o econòmic (NESE B).

Ràdio
Premsa
Audiovisual

- Es presenta el projecte a la Trobada de OME’s de Reus el 31 de novembre de 2021.
- Es va presentar el projecte a les jornades online organitzades pel Síndic de Greuges “L'aplicació de mesures efectives per combatre la segregació escolar a escala municipal” el passat 3 de març de 2022.

Fins al febrer de 2022 s’ha detectat gairebé un 70% de vulnerabilitat en les 144 famílies estudiades. En el període d’un any, des del febrer de 2021, moment en què es va posar en marxa el Punt per l’Equitat Educativa, les famílies que arriben a la ciutat de Lleida reben amb freqüència setmanal una atenció social professionalitzada i integral, cosa que permet que quan arriben a un centre educatiu les professionals de l’EAP del mateix centre ja coneguin el cas. Aquest fet millora el temps i la qualitat de resposta. I així mateix, que els serveis socials puguin avançar en temps i qualitat també les seves intervencions. A més, les comissions de garanties tenen una informació de la situació de vulnerabilitat de les famílies a les quals han d’assignar un centre i, per tant, poden determinar de manera més encertada i en termes de segregació escolar les assignacions al centre educatiu.

Pel que fa a les famílies que reben el servei, després d’un any de funcionament, aquestes han l’acceptat de molt bon grat i, de fet, sol·liciten l’OME no només en el moment de la incorporació dels seus fills i filles al sistema educatiu sinó també per raons de desconeixement del funcionament del sistema educatiu, per fer les transicions entre etapes o per altres dificultats que sorgeixen de la participació en la comunitat educativa i social.

El Punt per l’Equitat Educativa ha afavorit l’acollida de l’alumnat i està contribuint a prevenir la segregació, a detectar les necessitats socioeducatives abans de que els nens i nenes de famílies nouvingudes entrin al sistema educatiu i a distribuir equitativament els nous infants entre els centres de la ciutat. A causa dels bons resultats d’aquesta iniciativa, pel moment només vigent a Lleida, es vol portar el Punt per l’Equitat Educativa a la resta del territori. De fet, ja hi ha hagut ajuntaments que s’han posat en contacte amb la Paeria per conèixer-lo de primera mà.

Interna

Diferents actors participants

A través del Punt per l’Equitat Educativa es genera un espai de freqüència setmanal en el que les famílies reben l’atenció de les treballadores de l’EAP almenys 15 dies abans que ho feien amb l’anterior estructura. En aquesta atenció reben, per part d’una professional del Departament d’Educació informació sobre drets i funcionament del sistema educatiu català.
El procés d’acollida al centre s’ha agilitzat i els infants s’incorporen de manera gairebé immediata, tot just arribar a la ciutat. Aquesta interconnexió dels serveis en favor d’una ciutat inclusiva no només és una millora per les famílies sinó també pel sistema i per la funció que té encomanada la comissió de garanties d’admissió.
També s’aconsegueix l’agilització, de prop d’un mes, de l’accés als serveis socials, en el cas de les famílies més vulnerables, i activar els mecanismes d’inclusió a la ciutat.

L’eina es presenta com a bon exemple d'eficiència interadministrativa, sense costos afegits. A més, l’atenció no es fa en un espai d’oficina amb gent al voltant i poca intimitat sinó que es fa en un espai privat amb una persona capacitada. Això fa que l’atenció sigui d’una qualitat diferent. La diferència entre l’atenció que pugui fer personal administratiu i el que pugui fer un/a professional és que aquest permet identificar altres necessitats que, a través de la conversa en un entorn relaxat i de confiança, poden anar sortint.

El Punt per l’Equitat Educativa permet una detecció precoç de les necessitats específiques de suport educatiu i de prevenir la segregació escolar, així com també facilitar l’acollida a la ciutat en coordinació amb els serveis socials i, per tant, una major eficiència administrativa. La coordinació entre els recursos és un dels punts forts de la iniciativa. Es podria dir que el Punt ha centralitzat la informació i que adopta el format de finestreta única.

Com a punt feble, caldria millorar -a la pràctica- la coordinació entre l’Ajuntament i el Departament d’Educació per tal d’agilitzar encara més el procés. Tot i haver avançat els terminis d’escolarització dels infants, cada dia que passa sense que un nen o nena vagi a l’escola és un dia perdut. Per posar un exemple, cal que arribin a l’escola ja amb la beca menjador assignada, un fet que contribuiria a garantir de nou el dret a la indiferència.

El principal repte és avançar cap a un major seguiment de les famílies, no només amb aquesta primera escaleta del Punt d'Equitat, sinó fent un seguiment continuat, tant amb les escoles com amb la xarxa de persones voluntàries. Primer, però, cal buscar aliances per poder oferir aquesta mentoria continuada en el temps, que permeti vincular les necessitats de cada família amb els recursos de la ciutat i amb la pròpia escola.

Una altra proposta de millora seria caldria vehicular les demandes, que actualment ja es recullen, amb els recursos existents a la ciutat (activitats municipals, activitats del Pla Educatiu d’Entorn...) per exemple:

- Formació en habilitats comunicatives, principalment, de la família.
- Interessos de l’alumnat en possibles activitats extraescolars
- Recursos de lleure per l’alumnat que no tingui xarxa social, especialment en els períodes de vacances escolars.

Pel que fa als mitjans materials s’està pensant en consensuar amb els centres i el Departament d’Educació una publicació en la que s’especifiqui quines són les obligacions de les famílies i dels centres educatius en relació a l’escolarització.

Pel que fa a recursos humans, des de l’OME podria cabre la possibilitat d’ampliar el suport de voluntariat en l’acompanyament de les famílies.

La pràctica, pel moment només vigent a Lleida tot i que hi ha altres propostes similars (Mataró o Reus), és replicable a la resta del territori, i així es vol fer un cop ha finalitzat el període de prova i avaluació amb uns resultats més que satisfactoris.