La pedra seca és un patrimoni que ha anat perdent sentit al llarg del temps. En el cas de les cabanes, construïdes per abeurar els animals o per descansar els jornalers, avui dia són innecessaris per explotar el terreny però són estructures lligades amb l’entorn i la seva història agrària. Els marges, en canvi, continuen exercint una gran funcionalitat permetent l’aprofitament al màxim de l’aigua de la pluja i per tant, multiplica la producció. Vivim un moment en que cada cop es busca més la servitud de la maquinària eliminant parets de marge. Així mateix part de les persones propietàries que exerceixen la pagesia combinen l’ofici amb una altra feina complementària. I això no permet exercir les feines que es realitzaven antigament, quan el volum de feina baixava, per mantenir i tenir cura de les cabanes, pallisses, parets de marge, regs, etc.

Des de Guissona es reivindiquen les construccions en pedra seca, no només pels grans beneficis que aporten a la terra de secà, sinó perquè són l’element principal que configura el paisatge de l’entorn segarrenc. Un museu natural amb un ric patrimoni arquitectònic dins el terme municipal de Guissona i Guarda-si-venes.

El projecte o les accions sobre la pedra seca respon a la necessitat de donar a conèixer i posar en valor aquest patrimoni, així com divulgar i vetllar per la seva protecció i conservació. Amb l’organització de tallers pràctics es vol donar a conèixer la tècnica de la “pedra en sec”, que ha caigut en desús, una tècnica que està a l’abast de tothom i que s’espera que la gent se la pugui fer seva per poder arreglar en les seves propietats.

Població: Ciutadania en general.

Territori: Terme municipal de Guissona i Guarda-si-venes, amb incidència a la resta de territori.

La pràctica està directament vinculada a la Setmana de la pedra seca, un esdeveniment per a la promoció i reconeixement d’aquesta tècnica com a patrimoni i ofici. A través de les activitats i la seva difusió es busca també mostrar l’extensa xarxa d’entitats, col·lectius i voluntaris que treballen per al seu manteniment i divulgació.

La proposta d’un particular en un procés participatiu municipal per a recuperar i valorar el patrimoni de pedra seca va generar un cert interès en l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Guissona. Tot i no obtenir els vots necessaris en el procés participatiu, des del consistori es va decidir tirar-la endavant de totes maneres, ja que era un tema que feia temps que es buscava treballar d’alguna manera. Es va demanar l’assessorament del mateix particular que havia fet la proposta “Trencajunt” i es va començar fent una xerrada explicant què és la pedra seca i organitzant un conjunt d’activitats al voltant d’aquesta tècnica i es va emmarcar a la Setmana de la Pedra Seca.

Així, el projecte es va iniciar oficialment a finals del 2021, dins la Setmana de la Pedra Seca que se celebra a Catalunya.
A partir del 2022, durant l’any s’organitzen activitats, en dues èpoques: primavera (taller pràctic de pedra seca on es recupera una paret de marge malmesa) i tardor (xerrades, exposicions, divulgació... dins la Setmana de la Pedra Seca).

El 2022 es va presentar un documental i es va fer una exposició amb imatges de les jornades pràctiques de reconstrucció dels marges. També es va realitzar la primera jornada de recuperació d’un tram de paret.

4.000€

La major aportació és a través del voluntariat. Existeix una partida de 4.000 euros anuals, però el cost aproximat de la iniciativa de l’any 2022 ha estat de 1.000€. Les eines les aporten l’associació, Museu i particulars. La pedra és una col·laboració de l’empresa Marsol. Els 1000€ es van utilitzar per les despeses de les dues jornades que es van fer: hotel i despeses de quilometratge del mestre picapedrer, dinars dels dos dies per tota la gent participant, refrigeris i queviures durant la jornada, alguns materials, lots de productes que es van regalar...

Es va comptar amb diferents professionals per a fer les diferents xerrades, i s’ha comptat amb la participació d’un mestre marjaire per a la part pràctica de la recuperació dels marges de pedra seca.

La Biblioteca municipal cedeix el seu espai per a fer les xerrades i l’exposició fotogràfica.
Les eines les aporta el Museu, l’Associació i els particulars. Les màquines per portar les pedres, l’empresa. També es demana permís al propietari/a de la paret per arreglar-la.

Gran part de la participació en l’organització d’aquesta iniciativa i les activitats que la conformen ha estat voluntariosa. Començant per la persona que fa la proposta inicial i assessora en el procés d’ideació de l’experiència, passant per la col·laboració dels “Amics de l’Arquitectura Popular”...
Al final de les xerrades sempre hi ha una reflexió col·lectiva on es fan intervencions i es recullen propostes, preocupacions o idees que serveixen de guia per a desenvolupar les propostes del projecte.

Xerrades de divulgació i sensibilització d’aquest patrimoni entre la població, així com accions de conservació i restauració per recuperar la tècnica de” la pedra en sec”.
Unes 25 persones assisteixen anualment a les jornades de restauració d’un tram d’entre 10 i 20 metres de pedra seca.

►Novembre 2021(Setmana pedra seca):
“La pedra seca a Catalunya:una panoràmica actual”, xerrada de Roger Costa (tècnic de la Generalitat de Catalunya especialitzat en patrimoni etnològic)
Assistència: 60 persones aprox.

►Abril-maig 2022: Jornades de recuperació d’una paret de marge que forma part de la Via verda de Guissona, amb el mestre picapedrer Francesc Xavier Solé i altres mestres
Assistència: 25 persones

►Novembre 2022(Setmana pedra seca):
Exposició “Un mon de pedra seca. La plana de Lleida” de Col·laboraxpaisatge, durant tot el mes a la biblioteca
Projecció del documental de Jordi Giribet, Pedres plenes de vida. La Guiomar i la sargantana
Assistència: 30 persones aprox.

La difusió s’ha fet a través de les xarxes socials del Museu, Turisme i de l’Ajuntament i cartells divulgatius. Els “Amics de l’Arquitectura Popular” també han contribuït a difondre les diferents activitats i xerrades.

Tot i que no és un reconeixement específic a la iniciativa, aquesta s’emmarca en el reconeixement i inscripció de la tècnica de la pedra seca a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, per la UNESCO, en data 28 de novembre de 2018.

Als tallers ja realitzats hi ha assistit joves d’altres comarques (Conca de Barberà, Urgell i Segarra) per aprendre l’ofici i aplicar-lo a les seves propietats. Així doncs, es coneix que s’han refet cabanetes o parets a partir d’allò après a les jornades de recuperació de marges de pedra seca.

A banda, degut a l’interès que ha despertat, durant el 2023 es realitzarà per primera vegada un camp de treball sobre pedra seca destinat a jovent, el mes de juliol i organitzat pel Casal Jove. Aquest es focalitzarà en la zona del rec, que envolta la Via Verda de Guissona, un recorregut circular per recórrer l’entorn del municipi a peu o en bicicleta. A més, s’aprofitarà per fer una neteja del rec i per desembossar la canalització d’aigua.

També es preveu impulsar la creació d’un inventari identificant la quantitat de construccions de pedra seca que hi ha en el municipi de Guissona i Guarda-si-venes.

Interna

Ajuntament de Guissona

El projecte respon a la necessitat de conèixer, valorar, divulgar, protegir i conservar aquest ric patrimoni arquitectònic que és la pedra seca, en reconeixement de la gran tasca realitzada pels avantpassats, i com a element identitari de configuració del paisatge segarrenc, per admiració, i per la necessitat de preservar-lo per a futures generacions com a exemple de l’acció antròpica en harmonia amb la terra. És una proposta d’interès general ciutadà, que afecta el conjunt del territori municipal, compleix criteris de legalitat, és tècnicament realitzable, respectuosa i econòmicament viable.

L’experiència s’emmarca en la voluntat de conscienciar sobre l’interès i la importància del llegat de pedra seca que configura el paisatge de la comarca.

Un dels punts febles és la incertesa en l’assistència de públic. També que, fora dels pagesos que ja estan sensibilitzats amb la temàtica, no s’aconsegueix que hi assisteixin més pagesos.

En relació amb el punt feble, la principal proposta de millora és intentar arribar a un públic més ampli, així com l’estabilització de la proposta, enriquint-la constantment per no repetir-se i que hi hagi sempre un estímul.

És una pràctica molt específica per les característiques del territori. Concretament, la presència de la pedra seca a Catalunya es manifesta d'una forma més tangible al Camp de Tarragona, el Penedès, als secans de les Garrigues, l'Urgell, el Segrià, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, l'Empordà i el Montsià, entre d'altres. Per tant, l’experiència seria fàcilment replicable en aquestes comarques.