Can Puiggener i Torreromeu són dos barris perifèrics de Sabadell, situats al nord-est i segregats de la resta de la ciutat pel riu Ripoll. Territorialment es caracteritzen per tenir dos nivells de terreny on hi ha dues zones diferenciades (alta i baixa) que separen el veïnatge. Una zona està més formada per habitatges d'autoconstrucció (cases baixes o amb una planta) unifamiliars dels anys 50 i l'altra, per edificis plurifamiliars de 4 o més plantes, objectes del Programa, construïts al voltant del 1980.

La població d'ambdós barris es caracteritza, per una banda, per tenir un nivell elevat d'immigració extracomunitària i, per l'altra, per l'envelliment de la població autòctona, aquests últims representen un gran número de la població immigrant d'altres comunitats autònomes, com Andalusia, que va tenir lloc als anys 50.

Els habitatges plurifamiliars d'aquests barris, donada la seva antiguitat, no disposen d'ascensor. A més a més, són dues zones amb un nivell de renda baix, on els veïns tenen poca cultura de la rehabilitació i l'organització de les comunitats de propietaris és poc estructurada.

L'envelliment dels habitatge, la manca de conservació d'aquests i les barreres arquitectòniques, entre d'altres factors, han originat l'empobriment d'ambdós barris, i és a través del programa de suport i atenció social a les comunitats que veïns que es pretén millorar la qualitat de vida dels ciutadans que l'habiten.

Famílies que viuen als habitatges plurifamiliars dels barris de Can Puiggener i Torre-romeu, de 3 o més plantes, amb una antiguitat de construcció igual o superior al 1980 i que no tenen ascensor. Aquesta dada es concreta en 2 barris amb 117 comunitats de propietaris i 1.404 habitatges i, per tant, 1.404 famílies.

El Programa per a la instal•lació d'ascensors en els edificis plurifamiliars està vinculat amb les actuacions del Projecte de Pla de Barris següents:
- La “Reurbanització de l'espai públic per a la instal•lació d'ascensors exteriors: Pla de Can Puiggener” i la “Reurbanització de l'espai públic per a la instal•lació d'ascensors exteriors: carrer de Sau (Torreromeu)”.
- Oficina Municipal d'Habitatge i Rehabilitació (Vimusa) perquè a través d'ella es fan els tràmits pertinents per sol•licitar els ajuts del Decret 455/2004, de 14 de desembre, de regulació del Pla de Rehabilitació d'Habitatges de Catalunya.

Es donen les fases següents:
- Estudi d'implantació dels ascensors. Determinació del model exterior amb accés per balcons.
- Estudi de reurbanització.
- Convenis de col•laboració amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge, les entitat financeres locals i les empreses.
- Procediment de les comunitats: voluntat de la comunitat de propietaris per instal•lar l'ascensor, sol•licitud del TEDI (durant convocatòria oberta de la Generalitat), resolució del TEDI favorable, acord de la comunitat de propietaris per instal•lar l'ascensor, signatura del conveni amb Pla de Barris, elecció del tècnic i encàrrec del projecte de l'ascensor, sol•licitud de la llicència d'obres major, elecció de l'empresa i pressupost, sol•licitud dels ajuts de la Generalitat D/45, sol•licitud dels préstecs convinguts, inici de les obres (ingrés del 30% a càrrec dels veïns) i finalització de les obres.

Es produeixen 3 eixos principals d'actuació:
- Informació. És necessari conèixer per prendre decisions. Es fa amb una divulgació directa (reunions generals als barris, reunions informatives amb les comunitats de propietaris, entrevistes informatives directes des de les Oficines del Pla de Barris, atencions telefòniques) i divulgació indirecta (cartes informatives, díptics explicatius de les fases dels ajuts, díptic de preguntes més freqüents, guia informativa sobre acords de comunitats i fulletó informatiu dels ajuts econòmics).
- Mediació. Quan es coneix però no es posen d'acord. Cada procés de mediació és diferent i de caràcter voluntari. Es porta a terme amb entrevistes individuals amb les parts, entrevistes conjuntes o reunions de comunitat.
- Atenció social individualitzada i familiar. Per buscar respostes a situacions de dificultat socioeconòmiques concretes, en que una família propietària no pot accedir al finançament per fer front a la despesa de l'obra. Estudi de la situació, valoració i recerca d'alternatives.
Implícitament, i conjuntament a aquestes tres línies d'actuació, cal tenir en compte la part d'acompanyament i gestió.

2.760.000€

2006: 10% = 295.268,5€
2007: 20%= 590.537€
2008: 20% = 590.537€
2009: 25% = 738.171,25€
2010: 25% = 738.171,25€

- 1 funcionari (coordinador de les actuacions socials).
- 5 contractats amb les tasques de coordinar les actuacions urbanístiques, fer un seguiment de les obres obres i el contacte amb les empreses, portar la part jurídica, atendre les oficines Pla de Barris ubicades als barris i mitjançar i acompanyar en el procés a les comunitats.

- Vimusa.
- Altres àrees del Departament d'Urbanisme, com llicències.
- Serveis Socials.
- Altres.

Reunions de veïns, reunions amb els representants de les comunitats i generals per tot el barri.

- Comunitats més organitzades (algunes no estaven constituïdes legalment ni tenien l'assegurança comunitària, ara sí).
- Comunitats que posaran ascensor i/o rehabilitaran: 32 (17 a Torreromeu i 15 a Can Puiggener).
- Millora de l'accés als habitatges i dels carrers on s'implanten els ascensor.

A través de la premsa local, d'un document en vídeo, i de les reunions als Consells de districte.

Els edificis estan amb un millor estat de conservació i, per tant, amb una habitabilitat més digne. Les comunitats estan més organitzades (algunes no estaven constituïdes legalment ni amb l'assegurança comunitària, ara sí). Millora de la qualitat de vida de les persones beneficiàries a partir de l'eliminació de les barreres arquitectòniques. Amb la instal•lació de múltiples ascensors i la reurbanització de carrers, es produeix una millora generalitzada dels barris.

Interna

Ajuntament de Sabadell ( Equip tècnic del Programa)

- La mediació i l'acompanyament social a les comunitats de propietaris.
- La informació i l'assessorament per part de l'Oficina del Pla de Barris.
- L'atenció, l'estudi i la recerca d'alternatives d'aquelles situacions particulars amb dificultats per fer front a la despesa de les obres.
- L'equip multidisciplinar i el treball en xarxa.
- La temporalització a llarg termini (de 4 a 5 anys).

- És un procés complex, llarg, amb moltes fases i amb terminis de la Generalitat.
- Cal determinar com arribar a un nombre elevat de comunitats i de famílies beneficiàries.
- Comunitats i representants són poc autònoms en la seva gestió ordinària.
- Manca una cultura de comunitat (interessos personals vers interessos conjunts).
- Hi ha conflictes existents en les relacions veïnals prèvies, es produeixen desconfiança i angoixes i es donen interpretacions errònies.
- La conjuntura econòmica actual.
- Els pressupostos elevats i els nivells econòmics sociofamiliars baixos amb situacions d'atur, de treballs temporals i precaris, i situacions de deutes i embargaments.
- L'obstacle per accedir a finançament (restricció dels bancs i caixes).
- Interferències de representants de comunitats en casos personals.

Per tal de millorar la pràctica caldria establir i implantar un protocol al començament del procés.

Es podria reproduir la pràctica en totes aquelles comunitats de la ciutat que es caracteritzen per un nivell d'organització baix i que, a través de l'Oficina Municipal d'Habitatge, no han aconseguit iniciar encara el procés d'instal•lació d'ascensor o la rehabilitació de forma ordinària.
La dificultat que això implicaria seria la necessitat de més recursos humans, dedicats a llarg termini. També caldria tenir resposta econòmica a situacions de dificultats socioeconòmiques concretes.